id
int64 1
1.57M
| text
stringlengths 31
993k
|
|---|---|
11,396 |
Un projecte per compartir" del 2 de juny al 27 de juliol, a la segona planta del Palau Robert, per donar a conèixer aquesta proposta i compartir-la amb els ciutadans del país.
L'exposició mostra al públic la transformació del mític restaurant elBulli –considerat el millor restaurant del món durant cinc anys– en el projecte d'elBullifoundation ideat per Ferran Adrià i el seu equip.
L'exhibició s'estructura en tres àmbits, els tres pilars d'elBullifoundation: elBulli1846, l'espai que presenta el projecte arquitectònic en una gran maqueta; elBulliDNA, l'equip de treball que desenvoluparà la creativitat en equips pluridisciplinars, i Bullipedia, l'enciclopèdia web de la gastronomia i la cuina occidentals.
La part central de l'exposició acull l'àmbit elBulli1846, amb la maqueta dels nous edificis i una explicació detallada del projecte d'arquitectura i paisatgisme.
L'espai elBulli1846 acollirà un recorregut narratiu sobre el procés creatiu i gastronòmic, com també l'observatori de l'equip creatiu que es constituirà com elBulliDNA.
El nom de l'espai fa referència al nombre total de plats creats pel restaurant.
El projecte l'ha dissenyat l'estudi d'arquitectura Cloud 9, d'Enric Ruiz-Geli, el taller de disseny Ruiz Narvaiza Associats i l'Estudi Marti Franch.
Gran part de les instal·lacions ubicades al Parc Natural del Cap de Creus, que ocuparan una superfície de 5.411 metres quadrats, seran soterrades, integrades a l'arbrat existent mitjançant un sistema de murs de pedra que evoquen les feixes característiques de l'entorn rural del Cap de Creus.
Un altre àmbit explica elBulliDNA, un equip creatiu de 30 persones, professionals de la gastronomia i de diverses disciplines, que exploraran i experimentaran durant vuit mesos l'any sobre l'eficiència en la creativitat, utilitzant la cuina com a llenguatge a través del "Decoding of the Culinary Process".
La mostra es completa amb l'espai Bullipedia, una eina que serveix per ordenar tot el coneixement gastronòmic, que ha d'ajudar a tots els professionals de la gastronomia tant en la reproducció artesanal com en la innovació, i amb un paper molt important en el terreny de l'educació.
S'hi explica el seu funcionament i els treballs previs que s'han hagut de fer per començar a dotar-la de continguts: el mapa del procés culinari o "Decoding", el diccionari de la gastronomia i la història de la gastronomia occidental.
Aquesta eina tindrà un ús en la innovació i l'educació.
L'equip que treballa per dotar-la de continguts s'ubica a l'edifici Bullipedia Lab a la zona de Montjuïc a Barcelona.
La Universitat de Barcelona col·labora en aquest projecte assumint part de l'activitat i gestionant les relacions amb la resta d'universitats del món.
En definitiva, un projecte pensat des de Catalunya, que es divulga en català, castellà i anglès, però que és universal.
Telefónica està acompanyant aquest procés com a partner tecnològic.
L'exposició també recorda el procés viscut d'ençà del tancament del restaurant elBulli, el 30 de juliol de 2011, fins a la transformació en elBullifoundation.
El record i la tasca desenvolupada per Ferran Adrià i el seu equip s'ha mantingut viu i divulgat gràcies a les exposicions que s'han presentat al Palau Robert de Barcelona, Londres, Nova York, Boston i properament a Madrid.
També a través de publicacions, revistes i televisions d'arreu del món i mitjançant la col·laboració d'escoles de negocis, que han aportat idees per al projecte mitjançant el concurs internacional "Ideas4transformation".
Un audiovisual, al final del recorregut, explica la tasca a desenvolupar i els objectius d'elBullifoundation.
L'objectiu d'elBullifoundation és mantenir viu el llegat d'elBulli i contribuir a la internacionalització de Catalunya i a la projecció de la cuina d'avantguarda.
El projecte ha requerit una llarga gestació en la qual Adrià i el seu equip han comptat amb la col·laboració i les valuoses aportacions d'institucions de prestigi internacional com són les escoles de negocis més importants del món (Harvard Business School, Haas School of Business de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, Columbia University, London Business School i Esade Business School, ELISAVA, Universitat de Barcelona i IESE).
Un projecte per compartir, tal com diu el subtítol de l'exposició, perquè Ferran Adrià i Juli Soler fan dipositària la ciutadania de Catalunya d'elBullifoundation, fent donació a la Generalitat de Catalunya dels espais de Cala Montjoi de Roses.
Una proposta que se situa en els àmbits de la creativitat, la innovació, la recerca i l'emprenedoria.
|
11,442 |
El Palau Robert presenta la creativitat compartida i innovadora de l'estudi d'Olot RCR Arquitectes, creat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, en una exposició que repassa els 25 anys d'una trajectòria que fa una aposta per la recerca d'una arquitectura en pura harmonia amb l'entorn, en presenta el moment actual i el futur que s'acosta.
"RCR Arquitectes - Creativitat compartida", organitzada per la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb RCR·BUNKA Fundació privada i el patrocini de SOLVIA, mostra l'obra d'aquests arquitectes, que es fonamenta en set conceptes cabdals.
N'és el comissari Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de l'ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona), i es pot visitar del 26 de març al 13 de setembre, a la Sala 3 del Palau Robert.
La trajectòria de RCR Arquitectes es vincula amb els paisatges de la Garrotxa, les pedres volcàniques, els boscos, la llum de la comarca, la proximitat amb els artesans i els industrials.
Els tres arquitectes imaginen i construeixen per aconseguir que l'arquitectura aporti quelcom positiu, més enllà d'edificis només funcionals i aquestes arrels es manifesten més lluny del seu territori.
Durant aquests anys, RCR han rebut nombrosos reconeixements pel seu actiu paper en l'arquitectura contemporània.
La seva obra s'ha donat a conèixer en publicacions i en exposicions presentades a París, Chicago, Venècia, Nova York, Tòquio...
Del 26 de març al 13 de setembre
A l'entrada de l'exposició s'hi troba L'home i la dóna núvol.
Aquests escenifiquen el concepte de l'home contemporani que viu de manera simultània diferents realitats: material i immaterial en un pla d'igualtat.
I per als qui RCR projecta els seus edificis i recondueix l'esforç a les qüestions essencials que de veritat importen, sense deixar mai la recerca de la bellesa.
La proposta expositiva es desenvolupa en diversos àmbits:
L'espai central de l'exposició l'ocupa l'àmbit en què es presenten els set conceptes que són el leifmotif que es destil·la de les obres de RCR, amb obres destacades.
En aquest àmbit s'hi projecten audiovisuals de sis d'aquestes obres.
La Pista d'atletisme d'Olot és un exemple que trenca la dicotomia paisatge i arquitectura.
El Teatre La Lira a Ripoll és una mostra de la capacitat de crear un espai seqüencial i cinemàtic, tractat d'una manera singular i topofílica (creació de l'espai feliç).
Espai públic Teatre La Lira (Ripoll).
L'obra de RCR es basa a captar, mostrar i atresorar la presència del temps en els seus espais gràcies a la interacció que es provoca entre la llum i els materials escollits, així com pel propi material.
A RCR hi ha un interès especial per l'edifici públic i la funció social de l'arquitectura.
Una obra com la Biblioteca i casal d'avis a l'Eixample de Barcelona ho expressa: el caràcter existencial i comunitari de la interrelació dels espais amb la seves funcions.
L'essència de cada intervenció són la matèria i els materials.
Cada obra comporta una visió propera, tàctil i que es percep.
El Museu Soulages a Rodés (França), en els seus volums i espais interiors, fets i il·luminats a la mida de les obres d'art, n'és una demostració.
Cada una de les obres atresora un conjunt de característiques que s'han citat i que permet reconstruir un sistema.
Tot això se sintetitza en obres com el Crematori Hofheide a Bèlgica.
Es desdibuixen els límits físics i perceptius per a crear espais en simbiosis amb la natura.
En un gir narratiu aquest concepte es presenta amb la "materialització" d'un espai present a l'exposició com a cloenda.
Fotografies i textos de persones que han estudiat o contemplat la seva obra.
Un repàs al 25 anys de trajectòria creativa i compartida dels tres arquitectes d'Olot en un gran mapa cronològic de 21metres de llarg.
Una secció especial destinada als habitatges unifamiliars, que han estat un dels protagonistes en la seva taula de treball.
Aquest Espai, que neix de la conversió d'una més que centenària foneria, la Foneria Barberí, situada al centre d'Olot, ha esdevingut l'espai de treball, de debat i centre docent de RCR.
Aquí es mostra tota l'estructura complexa del món RCR i els treballs que estan sobre la taula, projectes en curs: present i futur.
El comiat de l'exposició s'ofereix com una benvinguda als itineraris possibles que poden fer els visitants per a visitar cada peça/obra d'arquitectura en el seu lloc, amb la seva atmosfera i amb les persones que les utilitzen a diari, per a percebre aquesta arquitectura en la seva veritable dimensió.
RCR ha posat de manifest la capacitat de pensament i transformació que aporten el treball en equip i la promoció d'iniciatives culturals des de la Fundació Bunka i dins dels workshops del LAB-A a l'Espai Barberí, i han demostrat que es pot fer arquitectura internacional des d'un entorn rural, que és el que ha estimulat la seva imaginació.
RCR Arquitectes i RCR BUNKA Fundació Privada han impulsat RCR LAB A-Laboratori d'Arquitectura i Paisatge per establir un punt d'activitat cultural independent, lluny dels centres tradicionals de les grans ciutats, participant en la formació de nous models d'intercanvi com el foment, la comunicació i la potenciació de la valoració de l'arquitectura i el paisatge, les arts i la cultura.
El Laboratori neix d'una manera d'entendre l'Arquitectura des d'un esperit humanista i una mirada àmplia de la complexitat del pensament.
La coexistència en un espai i un temps concret de diverses disciplines creatives genera sinèrgies per a l'enriquiment mutu de les parts.
L'arquitectura de RCR és una reflexió de la nostra època contemporània, pel fet que plasma la necessitat d'establir l'harmonia entre les persones, la tecnologia i la naturalesa.
Entre les aportacions destacades, podem fer esment d'habitatges unifamiliars modèlics com la Casa Mirador a Olot (1994-1999), inspirada en el projecte de la Casa Resor (1937-1938) de Mies van der Rohe; o la casa M-Lidia a Montagut, Girona (2000-2003).
L'estadi d'Atletisme Tussols-Basil a Olot (1991-2002) és un exemple d'interpretació culta de l'entorn, amb la pista inscrita delicadament en el paisatge i la topografia.
En una altra obra, el parc del Pedra Tosca de les Preses (2003) consideren plenament els ecosistemes naturals i els paisatges transformats històricament per l'esser humà.
L'hotel del restaurant Les Cols a Olot (2004-2005) i la Llar d'Infants de Manlleu (2002-2004) representen altres fonts d'experimentació en la recerca d'un espai desmaterialitzat, definit per una nova materialitat feta de transparència, llum i color.
Rere l'obra de RCR hi ha un pensament filosòfic que treballa per l'estar de l'ésser humà en harmonia amb la naturalesa.
Les tecnologies més avançades i materials com l'acer o el vidre, amb els ritmes que s'hi estableixen i amb la llum que hi actua de manera contraposada, són els que permeten a RCR aquest retorn a l'essència de l'espai que és la matèria de l'Arquitectura.
Audiovisual de l'exposició al 13 de setembre de 2015 a la Sala 3.
|
11,486 |
L'exposició "Actrius catalanes del segle XX" que es presenta al Palau Robert posa en relleu el protagonisme d'aquest col·lectiu a l'escena durant el segle XX.
Un fenomen contemporani que es vincula amb la modernitat, una manifestació cultural bàsicament occidental.
La mostra, organitzada per la Generalitat de Catalunya i l'Institut del Teatre, es pot visitar del 27 d'octubre al 28 de març.
Joan Casas i Joaquim Noguero en són els comissaris.
El paper destacat de la dona, tant en el teatre com en altres àmbits al segle XX, reflecteix un fenomen contemporani, una situació de canvi que és el resultat de profundes transformacions culturals El protagonisme creixent de les dones coincideix amb un moment esplendorós per a la dramatúrgia i el teatre del país.
Les actrius catalanes han representat, després de superar la condició gairebé de maniquí o d'atractiu de cartell, tots els papers de l'auca (empresàries, directores, estrelles, etc.).
El teatre actual no seria el mateix sense un segle XX amb un protagonisme rellevant de les dones.
El relat expositiu porta a l'aproximació a grans actrius com ara Margarida Xirgu, Elena Jordi, Mary Santpere, Matilde Almendros, Assumpció Balaguer, Montserrat Carulla, Carlota Soldevila, Núria Espert, Anna Lizaran, Rosa Novell, Vicky Peña, Emma Vilarasau, entre moltes altres.
Aproximació que es concreta des de diverses perspectives, que passen tant pels rols que han protagonitzat com pel record deixat a la premsa o les il·lusions i les connotacions que han representat en cada moment històric.
El vestíbul del Palau Robert acull la instal·lació Camerino(s) d'introducció a l'exposició, realitzada per Laura Clos "Closca", graduada en Escenografia per l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de l'Institut del Teatre.
El projecte és el guanyador del concurs convocat per l'Institut del Teatre entre els graduats de l'especialitat d'Escenografia.
Aquest forma part de les diverses iniciatives que des de l'Escola es duen a terme per donar veu i presència professional als seus graduats més recents gràcies a projectes en l'àmbit del disseny escènic, fruit de la col·laboració amb d'altres entitats i institucions.
Laura Clos 'Closca' ens proposa que abans que comenci la funció, abans que comencem a visitar l'exposició, passem pel camerino de les protagonistes.
Un espai sense filtres ni focus, un espai privat i íntim on hi descobrim les seves pertinences i el rastre dels seus personatges.
Hi ha cinc tocadors que podrien ser d'algunes actrius que coneixerem a l'exposició, però no importa quines són sinó com la seva absència ens regala un espai buit però ple de vida i històries.
A l'entrada de l'exposició apareix un calidoscopi amb fotografies i dibuixos d'actrius com a introducció visual a la mostra i també la projecció en diversos fragments de la pel·lícula Actrius, de Ventura Pons.
El joc calidoscòpic i les projeccions reflecteixen les tipologies possibles d'actrius, els diferents registres; que no hi ha, en definitiva, una manera millor que l'altra de ser actriu més enllà de la passió.
Amb veu d'actriu, el testimoni directe, amb declaracions de les actrius sobre la seva pròpia feina, tant recordant-les en entrevistes històriques com amb l'elaboració expressa d'un muntatge audiovisual en què algunes grans actrius d'avui responen què és per a elles una actriu i recorden fragments significatius dels seus papers.
Personatges, el valor de la màscara detalla els rols que parlen de la dona i han esdevingut grans icones del teatre de tots els temps en diversos registres.
S'hi mostren alguns dels grans papers interpretats per les dames catalanes del teatre: personatges tràgics grecollatins, grans rols shakespearians, personatges de la dramatúrgia catalana del segle XX –de Víctor Català i Josep Maria de Sagarra a Joan Brossa–, la tensió sexual de les grans protagonistes d'Àngel Guimerà, el crit de les grans protagonistes de Lorca, la ironia que evidencien les Doña Inés de Mary Santpere o de Lloll Bertran, i les sentides dramatúrgies de la mare coratge de Brecht, de les criades de Genet o de la Winnie de Beckett.
Un resum del segle XX en deu imatges representatives de deu estadis teatrals.
Les imatges de fotògrafs com Pau Audouard, Amadeu Mariné, Pau Barceló, Manel Gausa, Colita, Pilar Aymerich, Josep Ros Ribas, Pau Ros, Josep Aznar i David Ruano reflecteixen el poder de la foto, l'expressivitat en escena de grans moments del segle xx.
En aquest apartat es presenten aspectes que van més enllà de l'escena i el glamur de les actuacions.
Aspectes com la formació en el teatre amateur, la importància de l'humor i del musical, la direcció d'escena, l'espai real de les bambolines del teatre, la tramoia que permet el funcionament de l'obra o el magatzem que guarda les emocions que dormen al darrere del que veiem en escena.
Els cartells o escenografies d'obres de teatre seleccionats vinculen els seus noms a l'estètica de cada dècada del segle XX.
Premsades en paraules, el testimoni plural i fins i tot contradictori que la premsa ens ha llegat d'un segle d'actrius.
Extractes i fragments rellevants de crítiques que subratllen el testimoni viu del moment, l'aproximació provisional, parcial de cada època en publicacions com La Veu de Catalunya, La Vanguardia, La Publicitat, Mirador, Destino, Serra d'Or, El Observador, Avui o El Periódico de Catalunya.
L'espai final mostra un cronograma amb l'evolució del teatre català al segle XX.
Referències històriques que comencen amb la recuperació de la llengua i la ràpida universalitat i acaben amb la nova edat d'or del teatre i les actrius.
La informació es complementa amb un audiovisual amb imatges d'arxiu cedides per Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.
Rosa Maria Sardà al show que va estrenar el 1978.
Durant els sis mesos que durarà l'exposició l'Institut del Teatre de Barcelona oferirà un seguit d'activitats paral·leles a càrrec de diferents docents, graduats i alumnes de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) del centre.
Les activitats es presenten en tres formats:
Dilluns de Teatre, representacions d'espectacles sorgits d'assignatures impartides a l'ESAD;
Dijous de Tertúlia, amb taules rodones i conferències al voltant de diversos temes lligats amb l'exposició organitzades per l'IT i l'Institut Català de les Dones;
i Dissabtes de Taller, amb sessions pràctiques, a càrrec de professors de l'ESAD, dirigides a públic infantil, adult i familiar.
Vídeo amb els millors moments de l'espectacle "Les dones flor", presentat a l'acte inaugural de l'exposició "Actrius catalanes del segle XX".
Una interpretació dels alumnes de l' Institut del Teatre.
Producció i coordinació: Generalitat de Catalunya i Institut del Teatre
Guió expositiu i textos: Joaquim Noguero
Documentació: Centre de Documentació – Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre
Imatges: Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, i Els films de la Rambla
Audiovisuals de l'exposició: Eva Vilamala
|
11,499 |
L'exposició "Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008.
Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau", que s'estructura a partir del material procedent d'aquesta Col·lecció tèxtil, ha renovat les 110 peces que s'han exhibit en els primers mesos de l'exposició.
La nova presentació inclou la majoria de noms importants de la selecció actual, però també s'hi incorporen marques noves, tant de dissenyadors emergents com de noms consolidats, amb la intenció d'ampliar el ric ventall de la creació a Catalunya durant aquest fructífer període.
El director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, va oferir el 24 d'octubre, una recepció als representants del món del disseny, la moda i patrocinadors per presentar la renovació dels vestits de l'exposició.
També hi va assistir el comissari de la mostra, Josep Casamartina.
Aquesta gran exposició proposa una mirada retrospectiva a 50 anys de la història recent de la moda prêt-à-porter a Barcelona, punt de referència internacional.
Uns anys en què es va implantar i consolidar el disseny i la confecció de roba seriada.
El fenomen, al qual es van sumar les cases d'alta costura, les empreses confeccionistes de low cost, petits tallers, creadors i boutiques, va donar un impuls a la indústria tèxtil de Catalunya, molt important en aquella conjuntura per a l'economia catalana.
La mostra l'organitza el Departament de la Presidència, amb el suport del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.
El mecenatge va a càrrec de la Fundació Banc Sabadell, Armand Basi i Desigual, i hi col·labora Naulover.
Durant els deu mesos de durada de l'exposició, es renoven els vestits dues vegades, l'octubre de 2013 i el gener de 2014, amb la qual cosa la xifra de vestits superarà les 300 peces, i així es podran donar a conèixer noves marques i dissenyadors del propi fons de la Col.
AdM o que es recopilin durant l'exposició.
|
11,511 |
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va afirmar que l'exposició "Actrius catalanes del segle XX" mostra el paper rellevant de les actrius en la modernitat cultural del país, durant el segle XX i fins avui, en l'acte inaugural de la mostra, que va tenir lloc aquest dilluns al Jardí.
També van intervenir en l'acte la presidenta de la Diputació de Barcelona i de l'Institut del Teatre, Mercè Conesa; el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, i els comissaris de la mostra, Joan Casas i Joaquim Noguero.
Van assistir a l'acte inaugural l'esposa del president de la Generalitat, Helena Rakosnik; l'actor i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, i cares conegudes de l'escena catalana com ara Lloll Bertran, Mont Plans, Imma Colomer, Maife Gil, Isabel Rocatti, Carme Sansa i Àlex Casanovas, entre d'altres.
El conseller Mascarell va destacar que el segle XX es caracteritza per la democràcia i perquè va esdevenir el segle de les dones, per l'aportació que fan a la política, al teatre i a la modernitat.
"Democràcia, dona i modernitat -va afirmar- van relligades".
El conseller també va fer esment de la importància de reconstruir el passat per mirar el futur, i avançar en la construcció d'un país més culte i imaginar mons millors.
D'altra banda, la presidenta de la Diputació va posar en relleu la tasca de l'Institut del Teatre per millorar el nivell cultural del país, i va celebrar que l'exposició contribueixi a donar visibilitat a les actrius catalanes i a continuar endavant amb la igualtat d'oportunitats.
Al seu torn, el director general d'Atenció Ciutadans i Difusió, Ignasi Genovès, va referir-se a l'exposició com l'homenatge que Catalunya tenia pendent amb les grans dames del teatre, una sèrie d'actrius molt representatives que han emocionat moltes generacions.
També va destacar la col·laboració entre el Palau Robert i l'Institut del Teatre per tirar endavant aquest projecte.
Finalitzat l'acte inaugural, es va representar l'espectacle Les dones flor, a càrrec d'alumnes i graduades de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de l'Institut del Teatre, amb la direcció de Carles Salas.
Un treball de creació, dirigit per Carles Salas, a partir dels diversos enfocaments i reflexions que planteja la mostra.
|
11,517 |
L'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de l'Institut del Teatre de Barcelona organitza diverses activitats paral·leles a càrrec de diferents docents, graduats i alumnes durant els sis mesos de durada de l'exposició "Actrius catalanes del segle XX".
La primera activitat, programada per al dissabte 7 de novembre, consisteix en un taller de Teatre Corporal.
Un Taller en família amb el cap de l'especialitat d'Interpretació de l'ESAD, Stephane Levy, per a nens d'entre 4 i 7 anys, que es farà de les 11 a 13 h a l'espai Aula Taller.
Aquesta activitat és gratuïta i les places són limitades; cal fer la reserva prèvia al telèfon 93 292 11 72.
Les activitats es presenten en tres formats: Dilluns de Teatre, representacions d'espectacles sorgits d'assignatures impartides a l'ESAD; Dijous de Tertúlia, amb taules rodones i conferències al voltant de diversos temes lligats amb l'exposició organitzades per l'IT i l'Institut Català de les Dones; i Dissabtes de Taller, amb sessions pràctiques, a càrrec de professors de l'ESAD, dirigides a públic infantil, adult i familiar.
|
11,566 |
Les escoles de disseny col·laboren, cada mes, en la renovació de l'aparador de l'exposició "Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008.
D'ençà que es va inaugurar la mostra, ja s'han presentat l'aparador inicial de núvies, i les propostes dels alumnes de les escoles IED Barcelona, BAU, Felicidad Duce i Elisava.
Aquest espai participatiu de l'exposició també comptarà en els propers mesos amb la col·laboració de Llotja, Escola Superior de Disseny i Art, IDEP Barcelona, Escola Superior d'Imatge i Disseny, Escola Massana, Centre d'Art i Disseny, i ESFI, Escola Superior de Disseny.
Els treballs presentats han servit per mostrar l'enginy i la capacitat de creació i innovació dels alumnes de les escoles de disseny, que han desenvolupat una tasca molt important a Catalunya en la història de la moda en general i del prêt-à-porter en concret.
Aristòtil deia que la virtut és el punt mig entre dos extrems i això és el que ha volgut reflectir la graduada en Disseny de Moda per l'Escola Superior de Disseny ESDi, Marta Giralt, amb la col·lecció 'Milieu'.
Un projecte que s'exposa durant el mes de març a l'aparador de moda del Palau Robert, en el marc de l'exposició "Barcelona Prêt-à-porter".
Es tracta d'un Projecte de Final de Grau on es desenvolupa una col·lecció basada en l'exploració, els petits detalls i la investigació dels materials, i que gira entorn a dues branques: la de la fe i la de la ciència.
Per una banda, la fe entesa com a representant de les creences més aferrissades que estan fonamentades amb la por a allò desconegut, totalment allunyades de l'assumpció de riscos i que no admeten ni desitgen cap possibilitat de canvi.
Per altra banda, la ciència, el moviment racional basat en un estudi progressiu i la constatació d'experiències empíriques i de noves formes que ens encaminen al progrés.
Marta Giralt ha volgut demostrar d'una manera elegant i cuidada els coneixements adquirits durant els seus anys d'estudi a l'ESDi, interioritzant les eines necessàries per ser capaç de desenvolupar la seva pròpia col·lecció un cop fora de la universitat i poder fer realitat el seu somni.
L'Escola Superior de Disseny ESDi treballa per vincular, des del primer any, els estudiants amb el teixit empresarial i la realitat del sector, i és que el centre es compromet amb les persones que s'atreveixen a redissenyar el món per construir el seu futur, en aquest cas, el futur de Marta Giralt.
Els alumnes de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Art Tèxtil de l'Escola Massana de Barcelona proposen la intervenció indumentària, "Oscil·lacions", a l'aparador de l'entrada del Palau Robert durant el febrer, dins del marc de l'exposició de moda "Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008.
Prenent com a referents, alguns trets representatius de diversos moviments de les avantguardes artístiques com ara el surrealisme i el constructivisme, s'exploren els lligams estètics amb l'univers escenogràfic i teatral.
"Oscil·lacions" reflexiona sobre la fluctuació en el temps i les interaccions encara vigents entre la moda i els moviments artístics del segle XX.
Aquestes relacions, sempre fructíferes, esdevenen així motor de recuperació, inspiració i reactualització constant.
L'Escola Superior d'Imatge i Disseny Idep Barcelona és la responsable de l'aparador de moda del Palau Robert del gener amb la proposta "Punk Maniac.
Sota la filosofia "Fes-ho per tu mateix", va néixer un dels moviments urbans que més han marcat la història de la moda, un moviment cultural que va aconseguir moure els fonaments de la societat dibuixant la silueta que ens va portar a la transgressió.
Sota aquest concepte, Punk Maniac agafa el color com a arma per vestir la tradició de provocació.
La dissenyadora de l'aparador és Elena Elvira, graduada en disseny i imatge de moda 11/12; la direcció d'art, d Esaú Yori, l'aparadorisme, de Ra Cases, i el color, De Maria.
A l'Idep Barcelona s'imparteixen els estudis de Graduat / Diploma en Disseny i Imatge de Moda, Màsters, Postgraus i Cursos Professionals en Moda.
L'escola LLOTJA intervé a l'aparador del Palau Robert, aquest desembre, en el marc de l'exposició "Barcelona prêt-à-porter" proposant un diàleg entre el manierisme contemporani del projecte final de carrera "Domenikas" de María Secas, alumna del Departament de Disseny de Moda i la peça de l'any 2008 de la dissenyadora Miriam Ponsa.
María Secas ha realitzat a LLOTJA, Escola Superior de Disseny i Art de Barcelona i seu d'ESDAP, els estudis superiors de Disseny que impulsen el desenvolupament professional del seu alumnat tot potenciant, en un entorn interdisciplinari, la creativitat, l'excel·lència i el caràcter innovador.
Domenikas és una col·lecció basada en la figura de El Greco, on la utilització de la fragmentació i teatralitat que anuncia el Barroc, s'evidencia en les diferents textures i el caràcter polifònic de les peces.
La superposició de capes, subtils textures visuals i tàctils i els acurats acabats són exemple, una vegada més, dels innovadors projectes que es realitzen a l'escola LLOTJA, i que posa èmfasi en una formació on la creativitat i la professionalització donen veritables sortides per inserir-se al complex món actual i a una societat en constant transformació.
El disseny de l'aparador ha estat ideat pel grup interdisciplinari conformat pels alumnes Cristina Nacher, Jordi Pedemonte, María Calderón, Mentxu del Río, i Xavi Grados que, sota el nom de Lightbox, creen el marc il·lusionista idoni per presentar les peces amb una escenografia visualment potent i suggeridora, basada en el poder que té la il·luminació.
Alma Palacios, alumna del Màster en Fashion Design de l'Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, presenta la collecció Outbeat (Menswear Collection Autumn/Winter 2013-2014), fins a finals de novembre, al gran aparador de moda del palau Robert, en el marc de l'exposició "Barcelona Prêt-à-porter"
Alma Palacios ha realitzat a ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona el Màster en Fashion Design: Process, Innovation & Brand, un programa que impulsa el desenvolupament professional dels seus alumnes, tot potenciant el caràcter innovador, la creativitat i l'estil personal dels estudiants en un marc interdisciplinari.
Els outfits vesteixen l'home que fuig dels tòpics i aporta solucions atenent les noves necessitats sorgides en relació a la figura masculina al segle XXI.
Outbeat està pensada per a un home urbà que no es vol sentir encotillat pel fet de portar o no portar un vestit de sastre.
És un home autor de la seva pròpia vida, a qui li agrada la música, llegir...
Un home ple de matisos, independent i alhora partícip i compromès amb el context.
Partint del concepte "oxímoron" (figura retòrica que expressa la unió de dues paraules contràries que generen un nou sentit), la col·lecció fusiona la tècnica més precisa de la sastreria amb la calidesa i el moviment propis del Casual Wear.
Les capes, els nous talls i la subtil incorporació de materials no convencionals fan que aquesta col·lecció reflecteixi la forta personalitat de l'home que la porta.
Outbeat és un exemple dels innovadors projectes que es realitzen dins del projecte educatiu d'ELISAVA, centrat a impartir formació universitària perquè els estudiants assoleixin reptes professionals a escala internacional, impulsant la relació de la nostra comunitat amb el teixit empresarial, les institucions i la societat.
L'Escola Superior de Disseny Felicidad Duce va donar a conèixer l'obra de l'alumna Sophia Pega de la seva col·lecció "A 8,774 km. Una història d'amor entre Espanya i Brasil", amb la qual va resultar guanyadora del Premi a la Millor Col·lecció de la promoció 2012-2013.
S'hi va preserntar un aparador recobert per complet amb un gran estampat extret de la col•lecció, tot i que cada estilisme exposat tenia un estampat diferent que representava diferents moments i sentiments.
Aquesta posada en escena permetia que l'espectador es submergis en el concepte de la dissenyadora:
La creació de l'aparador va anar a càrrec de la Leni Palmer, responsable d'Imatge, i Gabriel Torres, responsable pedagògic del Programa de Disseny de l'Escola Superior de Disseny Felicidad Duce.
Bau, Centre Universitari de Disseny va planteja un diàleg entre els romàntics d'avui -representats per l'alumne Guillem Rodríguez- i els new romantic i la new wave de la Barcelona de principis de la dècada dels 80, representats pel dissenyador Luis Fortes.
El moviment d'origen anglès new romantic i la new wave en general, va tenir a Barcelona Luis Fortes com un dels màxims representants en l'àmbit de la moda
prêt à porter dels inicis dels 80; la inspiració vuitcentista, la constant cerca de l'elegància i la distinció, l'androgínia i la superposició de peces, eren algunes de les seves insígnies.
Guillem Rodriguez, alumne Bau del Grau en Disseny i Premi al millor dissenyador emergent de la passada edició MODAFAD-080 Barcelona Fashion, reinterpreta el prêt-à-porter dels New Romantic amb tres looks de la seva col·lecció "Romantycs", caracteritzada per l'harmonia en el color i les proporcions, una intenció unisex, la delicadesa en els acabats, i un magnífic ús de materials i teixits.
L'aparador de Bau, ideat per Franco Casado, mostrava a través d'una pantalla adwindow, un collage de clips musicals amb alguns dels màxims exponents del moviment new romantic (Spandau Ballet, Culture Club o Golpes Bajos, com també part d'una desfilada de Luis Fortes i part de la desfilada Modafad del Guillem Rodríguez a DHUB...
L'Istituto Europeo di Design va oferir una mirada retrospectiva sobre el que va representar el carrer Tuset, com a precursor de tendències en moda i estil a Barcelona, a través d'imatges icòniques i inspirant-se en la gràfica de l'època, en l'aparador de la mostra.
L'aparador mostrava referències a Flash, Flash i a campanyes de Freixenet de l'època de Leopoldo Pomés.
Una mirada nostàlgica sobre Tuset Street, que va situar Barcelona al mapa de la moda i la modernitat europea.
El disseny i muntatge va ser de Tina Ziegler i Rebecca Mason.
Tots els alumnes que van participar en aquesta iniciativa pertanyien els cursos en Fashion Marketing & Communication i de Disseny d'Interiors.
|
11,585 |
207 grups escolars de 73 centres d'ensenyament de Catalunya participen en el programa activitats educatives que organitza el Palau Robert, del 13 de febrer al 22 de juny, al voltant de l'exposició "Ferran Adrià i elBulli.
Mitjançant la visita guiada i el taller posterior, els escolars poden conèixer els continguts de la mostra i fer una immersió en el món dels sentits i de les sensacions dels plats creats per Ferran Adrià i el seu equip.
L'interès que desvetlla l'exposició ha provocat que un gran nombre d'escoles s'hagin interessat per aquest programa i que ja no es puguin fer més reserves per a les activitats programades de febrer a juny.
En canvi, les escoles interessades encara poden fer reserves per a les activitats educatives que es desenvoluparan entre els mesos de setembre i desembre.
L'horari de visites és de dilluns a divendres a les 10 i a les 11.30 hores, a la Sala 3 del Palau Robert.
Les reserves es poden fer al telèfon 670 036 081.
El programa ofereix diversos formats segons l'edat dels participants.
-"L'esclat dels sentits": Cicle mitjà i superior de Primària, primer cicle d'ESO.
La cuina de Ferran Adrià destaca, entre d'altres coses, perquè ha posat en valor l'experiència sensorial que representa el fet de menjar.
Quan es degusta un plat d'elBulli, tots els sentits es posen en dansa: el gust, el tacte, l'olfacte, la vista...
És un vertader espectable sensorial, l'esclat de tots els sentits!
-"Plats plens de plaers": ESO, Batxillerat i Cicles Formatius
Darrere l'elaboració d'un plat hi ha coneixement, reflexió, investigació i molta creativitat.
Tot "desconstruint " un plat creat per Ferran Adrià i el seu equip es pot conèixer la seva complexitat conceptual i tècnica, la seva riquesa plàstica i sensorial.
La creativitat (C) és a la base d'una idea (I).
També cal tenir en compte l'esforç (E), l'impuls del projecte (P), la generositat (G) perquè el projecte esdevingui realitat (R).
Ferran Adrià i el seu equip han creat un concepte de cuina nou que ha revolucionat el món gastronòmic.
L'activitat analitza els processos que intervenen en la generació de coneixement, productes i serveis, i identifica sobretot els valors i les habilitats que s'hi posen en joc: la imaginació, la curiositat, la il·lusió, el diàleg, el compromís, la col·laboració...
|
11,595 |
Representants del sectors de la gastronomia i del turisme van visitar, l'1 de febrer, l'exposició "Ferran Adrià i elBulli.
Risc, llibertat i creativitat", que es pot visitar del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013.
Els assistents van tenir ocasió de saludar i rebre les explicacions de Ferran Adrià i el seu equip.
També va visitar la mostra la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.
Entre les figures destacades de la gastronomia que van visitar l'exposició, es poden citar els noms de Juan Mari Arzak, Nando Jubany, Raul Balam, Xavier Sagristà, Josep Monge, Carles Gaig, Xavier Franco, Sergi Torres, Isidre Gironès, Albert Raurich i el pastisser Christina Escribà.
També van visitar l'exposició, el dia de la inauguració, Joan Roca, Carme Ruscalleda i Juan Mari Arzak.
D'altra banda, diversos actors, guionistes i equip de la popular sèrie de televisió "La Riera", que s'emet per Televisió de Catalunya, van tenir ocasió de conèixer la proposta expositiva i parlar sobre la sèrie i el món de la cuina amb Ferran Adrià.
Entre les cares conegudes hi havia Montse Murillo, Paul Berrondo, Rosa Boladeras, Susana Fawaz, Maragarita Ponce, Carme Abril i Míriam Tortosa.
En paral·lel a l'exposició, el Palau Robert organitza un programa d'activitats educatives adreçades a alumnes de primària, secundària, batxillerat, escoles d'hostaleria i universitats; visites guiades per a escolars i per al públic; un cicle d'audiovisuals, la presentació de productes agrícoles amb denominació d'origen (PRODECA) i el Mòdul del màster "Pensar l'art d'avui", de la Universitat Autònoma de Barcelona.
|
11,606 |
El president de la Generalitat, Artur Mas, va destacar que, amb persones com Ferran Adrià, Catalunya té l'oportunitat de situar-se al món en una posició de primer nivell.
"El canvi que ha de fer el país passa per aquí: per projectar-se a tot arreu, estar dalt de tot i ser un refent.
I gràcies a Ferran Adrià, la seva gent i a tantes persones creatives del nostre país, això es possible", va reblar el president.
El cap de l'Executiu va dir aquestes paraules durant l'acte d'inauguració de l'exposició "Ferran Adrià i elBulli.
Risc, llibertat i creativitat", que va tenir lloc el 31 de gener al Palau Robert.
El president va demanar ser conscients de la grandesa del país en disposar d'una sèrie de coses que ens permeten "tenir una targeta de presentació de primera classe, de gran qualitat".
Un fet, ha dit, que devem a una sèrie de gent que "ha tingut la capacitat de fer coses radicalment noves, de canviar les coses i ser enormement creatius".
"És lògic que actualment hi hagi cert desencís o desconfiança, però no tindríem perdó de Déu si ens instal·léssim en la sensació que no hi ha sortida quan tenim exemples com el de Ferran Adrià, la seva gent i el Bulli", va assenyalar el president.
En aquest sentit, va llançar un missatge "d'optimisme i confiança en les nostres possibilitats" i va demanar "tenir ben presents les nostres fortaleses" perquè pocs països de les dimensions de Catalunya "han estat capaços de crear fenòmens com el Bulli", referents a nivell mundial.
A l'acte també hi van assistir, entre nombroses personalitats, el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el comissari de la mostra i catedràtic de Lingüística i Comunicació, Sebastià Serrano; els consellers d'Ensenyament, Irene Rigau; de Cultura, Ferran Mascarell; i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep M. Pelegrí, i el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs.
|
11,614 |
El Palau Robert ha programat visites guiades a l'exposició "Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008.
Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau", que es pot visitar a la segona planta del Palau Robert.
Les visites, que compten amb la col·laboració de l'Escola Superior d'Imatge Personal Cazcarra, s'han programat per als caps de setmana següents: 5, 6; 26 i 27 d'octubre; 23 i 24 de novembre i 28 i 29 de desembre.
Els horaris són els dissabtes, de 10 a 13 h., i de 16 a 19 h., i els diumenges, de 10 a 13 h.
L'idioma de la visita el determina el guia segons la procedència dels assistents.
Les persones interessades no cal que facin cap inscripció prèvia, només han d' arribar al Palau Robert una estona abans de l'hora d'inici de cadascuna de les visites.
La mostra dona a conèixer 50 anys de la història recent de la moda catalana, quan es dóna el pas de l'alta costura al prêt-à-porter.
|
11,624 |
L'aparador del vestíbul del Palau Robert, on es presenta l'exposició "Xarxes.
L'aparador del vestíbul del Palau Robert de Barcelona, on es presenta l'exposició "Xarxes.
Aquesta tuneladora es va exposar fins al 31 de gener en el punt d'informació de la Línia 9 instal·lat a la plaça de Catalunya de Barcelona, que va rebre la visita de 300.000 ciutadans que van manifestar el seu interès per conèixer el projecte.
La línia 9 és una de les actuacions del Govern de Catalunya que es dóna a conèixer a la gran exposició sobre infraestructures que es pot visitar fins al 31 de juliol a la segona planta del Palau Robert.
La L9, en la major part del seu recorregut, es construeix amb tuneladores d'última generació preparades per perforar terrenys de diferents composicions.
Les tuneladores perforen amb un capçal que extreu el material i l'evacua per la part posterior amb unes llargues cintes transportadores.
D'altra banda, cal destacar que un miler d'escolars han participat en les activitats pedagògiques que s'han organitzat amb motiu de l'exposició.
Alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat han fet visites guiades a l'exposició i han participat en tallers de diversos formats en funció de les edats.
Les activitats pedagògiques continuen fins al 30 de juny.
|
11,633 |
El tren fa un recorregut de 77 metres i es pot aturar en una estació situada sota l'escala del jardí.
Cada viatge, amb un trajecte de dues voltes, dura uns 6 minuts.
El tren ha estat dissenyat i construït pel Centre d'Estudis Ferroviaris Via Oberta i podrà transportar entre 150 i 200 persones cada hora.
La L9, amb 47,8 km, serà la línia soterrada més llarga d'Europa i connectarà els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.
Donarà servei a barris que actualment no disposen de metro i, a més, unirà punts estratègics, centres logístics, zones d'equipaments i zones de serveis com ara l'Aeroport, la Zona Franca, la Fira, l'ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal, l'estació de Sagrera TAV, l'Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet.
La línia constarà de 52 estacions, 20 de les quals seran intercanviadors que permetran millorar el transport a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja que connectaran amb altres sistemes de transport ferroviari col·lectiu com Rodalies Renfe, TAV, altres línies de metro (L1, L2, L3, L4, L5), i de FGC (L6, L7, L8), així com amb el Trambaix i el Trambesòs.
els dies 27, 29, 30 i 31 de març, 1, 2 i 3 d'abril, d'11 a 14 h i de 16 a 19 h;
els dies 28 de marc, 4 i 5 d'abril, d'11 a 14 h.
|
11,641 |
El tren feia un recorregut de 77 metres i es podia aturar en una estació, situada sota l'escala del jardí.
Cada viatge, amb un trajecte de dues voltes, durava uns 6 minuts.
El tren ha estat dissenyat i construït pel Centre d'Estudis Ferroviaris Via Oberta i pot transportar entre 150 i 200 persones cada hora.
A l'exposició "Xarxes" s'informa àmpliament sobre la nova línia de metro.
Cal recordar que la L9, que quan s'acabi tindrà una longitud de 47,8 km, donarà servei a barris que avui no disposen de metro, com els de Bon Pastor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca.
Precisament, el primer tram de la L9 s'ha inaugurat aquest mes de desembre a Santa Coloma de Gramenet.
Està previst que a principi del 2010 entrin en funcionament les estacions de Badalona, i que la primavera de l'any que ve els trens circulin des de Santa Coloma de Gramenet i Badalona fins a Barcelona, connectant així amb tota la xarxa de metro.
|
11,660 |
Un viatge per les infraestructures de Catalunya", que va tenir lloc el 18 de març.
Un viatge per les infraestructures de Catalunya", organitzat per la Direcció General de Difusió Corporativa del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
L'acte inaugural va tenir lloc el 18 de març.
El debats se celebraran cada dijous (excepte els dies 1 i 8 d'abril), des del 18 de març fins al 20 de maig de 2010.
Joaquim Nadal ha explicat que les inversions en infraestructures s'han fet en un context de creixement demogràfic que ha requerit destinar molts recursos a despeses socials, a l'ensenyament i a la sanitat.
Així mateix, ha destacat que cal continuar amb l'esforç inversor per superar els dèficits estructurals que el país té en mobilitat.
Pel que fa a inversions imminents, ha explicat que en les properes setmanes s'adjudicaran les obres de l'estació de La Sagrera i d'accés a l'aeroport, amb una inversió de 1.000 milions d' euros.
El conseller ha fet esment de l'estructura empresarial amb què compta el país per executar els projectes i també de la necessitat de col·laboració entre el sector públic i privat per desenvolupar-los.
"El govern manté els seus compromisos per respondre a les expectatives del ciutadans.
La màquina no s'atura, la capacitat de les empreses és alta".
Com pagarem les infraestructures els pròxims deu anys?
Sota aquest títol s'ha iniciat la primera taula rodona que ha comptat amb la participació de Teresa Garcia-Milà, catedràtica d'Economia de la UPF; Carles Sumarroca, vicepresident de COMSA EMTE i Mateu Turró, catedràtic d'Infraestructura del Transport i del Territori de la UPC.
Tots tres han coincidit en la necessitat que el sector públic i privat col·laborin en el finançament de les infraestructures.
Per Teresa Garcia-Milà, en el context econòmic actual, ara més que mai, no és moment de reduir les inversions i s'han de buscar altres mecanismes més flexibles amb recursos sostenibles.
Considera que amb la implicació de les empreses es pot alleugerir la pressió sobre el pressupost públic amb fórmules creatives i ben dissenyades.
Carles Sumarroca considera que aquesta col·laboració del sector privat amb el públic és possible i necessària i que constitueix un gran estímul econòmic en el moment actual de limitació del crèdit i d'una certa convulsió dels mercats financers.
Per la seva banda, Mateu Turró ha afirmat que amb la crisi s'han perdut molts valors tradicionals i s'ha anat cap al paternalisme de les administracions, que sembla que hagin de resoldre tots els problemes.
Turró aposta per un canvi de mentalitat de la gent del país, per la desburocratització, per la defensa una estratègia conjunta i reclama que els polítics prenguin decisions amb valentia.
|
11,664 |
L'acte inaugural va tenir lloc el 18 de març, a càrrec del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.
Seguidament i sota el títol "Com pagarem les infraestructures els pròxims 10 anys?", es va iniciar el primer col·loqui en el qual es va debatre sobre la situació de crisi econòmica, les limitacions del finançament, el dèficit històric d'inversions en infraestructures, etc. que obliguen Catalunya a continuar invertint buscant noves formes i fórmules de col·laboració amb el sector privat que permetin fer les grans obres públiques pendents.
La catedràtica d'Economia de la UPF, Teresa Garcia-Milà; el vicepresident de COMSA EMTE, Carles Sumarroca, i el catedràtic d'Infraestructura del Transport i del Territori de la UPC, Mateu Turró, van ser els encarregats de debatre quines novetats es poden abordar en aquest àmbit i quines propostes es poden afegir a les ja conegudes.
|
11,677 |
En la primera intervenció, Josep Vicent Boira, geògraf i autor d' Euram 2010.
La via europea, ha remarcat la importància d'articular el territori a través de les "megaregions", d'adoptar nous mapes que representen millor la realitat actual.
Considera que el corredor mediterrani, que va més enllà de les fronteres de les comunitats autònomes, és una aposta estratègica per Europa que permetrà millorar la competitivitat de les comunitats, la inserció de les regions europees i reforçar la cohesió territorial.
Al seu torn, Pere Padrosa, president de Transports Padrosa i del Consell del Transport de Mercaderies de l'Organització Mundial del Transport (IRU), ha apostat per desenvolupar una estratègia conjunta des del corredor mediterrani per ser competidors i alhora competitius.
També s'ha referit a la necessitat continuar invertint en aquest àmbit, malgrat la crisi econòmica, i d'integrar la xarxa d'infraestructures amb la sortida dels ports perquè la circulació de mercaderies sigui ràpida i econòmica.
En l'última intervenció abans del col·loqui, Jordi Valls, president del Port de Barcelona i vicepresident de Barcelona Centre Logístic, ha subratllat la importància i el pes de l'Arc Mediterrani de l'Estat espanyol i la contribució del corredor mediterrani per a una logística més racional i eficient a Europa.
Ha comentat que Barcelona i altres ciutats espanyoles del Mediterrani són ciutats amb port, però no ciutats portuàries, com ara Amberes, Rotterdam o Hamburg, amb molt protagonisme en les relacions transatlàntiques.
Jordi Valls també ha fet esment de l'aportació global els ports pel que fa al medi ambient en permetre la reducció de les emissions Co2 que genera el transport de mercaderies per carretera.
El cicle de col·loquis "Xarxes.
Un viatge per les infraestructures de Catalunya" l'organitza el Departament de la Presidència de la Generalitat durant els mesos de març, abril i maig.
Experts i representants de les institucions vinculats a aquest àmbit aborden obertament els principals debats al voltant de les infraestructures: aeroports ports, carreteres.
Un món que és més ampli i que també engloba àmbits com l'economia, les telecomunicacions, l'aigua i els residus, la logística i el canvi climàtic
|
11,683 |
El debat de la segona sessió girarà al voltant de les reflexions i propostes de la societat civil i del món empresarial català i valencià sobre la necessitat de prioritzar les infraestructures de transport –especialment les d'alta velocitat ferroviària– a través del corredor mediterrani.
Unes revindicacions que han fet arribar als diferents governs i que es poden plantejar durant el semestre de la presidència d'espanyola de la Unió Europea.
La via europea; Pere Padrosa, president de Transports Padrosa i del Consell del Transport de Mercaderies de l'Organització Mundial del Transport (IRU), i Jordi Valls, president del Port de Barcelona i vicepresident de Barcelona Centre Logístic seran els encarregats de debatre el tema.
El cicle de col·loquis "Xarxes.
Un viatge per les infraestructures de Catalunya" està organitzat pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
|
11,698 |
El president de Vueling i vicepresident del Cercle d'Economia, Josep Piqué, i el president de Spanair, Ferran Soriano, han coincidit en la necessitat d'apostar clarament per la connectivitat internacional de l'aeroport del Prat perquè Catalunya i Barcelona puguin estar en millor posició al món, després de la posada en funcionament de la nova T1, en el tercer debat del cicle de col·oquis "Xarxes", que s'ha celebrat el 15 d'abril, al Palau Robert
El president de Vueling i vicepresident del Cercle d'Economia, Josep Piqué, i el president de Spanair, Ferran Soriano, han coincidit en la necessitat d'apostar clarament per la connectivitat internacional de l'aeroport del Prat perquè Catalunya i Barcelona puguin estar en millor posició al món, després de la posada en funcionament de la nova T1.
Aquesta és una de les reflexions que s'ha fet avui, 15 d'abril, a les Cotxeres del Palau Robert, durant el col·loqui "I després de la T1", el tercer debat del cicle "Xarxes.
Un viatge per les infraestructures", en el qual també ha intervingut el director de l'Aeroport de Barcelona, Fernando Echegaray.
En el seu parlament, Fernando Echegaray ha explicat que la posada en funcionament de les noves instal·lacions de la T1 ha duplicat la capacitat de l'aeroport del Prat: ara té un potencial per acollir 90 operacions per hora i 55 milions de passatgers anuals.
El director de l'Aeroport ha expressat la seva confiança en el futur d'aquesta infraestructura per la seva capacitat de donar un bon servei més enllà del 2025, per la consolidació de les companyies de les gran aliances i per l'obertura de noves rutes internacionals.
També ha explicat que nous projectes com ara el Parc de Desenvolupament Aeronàutic, l'Edifici Satèl·lit o la Ciutat Aeroportuària donaran un nou impuls a l'aeroport.
Al seu torn, el president de Vueling, Josep Piqué, ha remarcat que la nova terminal, exemple del que ha de ser una infraestructura al país, és una condició necessària per a la competitivitat.
També ha parlat de la conveniència que la nova infraestructura incrementi les connexions de Catalunya amb el món.
En aquest punt, ha remarcat que Barcelona s'ha de consolidar com a capital de l'espai de la Unió per la Mediterrània, de la qual Barcelona és la seu de la secretaria permanent.
També ha fet esment de la necessitat de donar prioritat a les connexions amb Àsia, nou centre de gravetat del món després de segles d'hegemonia occidental.
Finalment, el president de Spanair, Ferran Soriano, ha lloat les noves instal·lacions, que poden donar un servei excel·lent en el moment present i en el futur immediat.
Talment com ha fet Josep Piqué, ha defensat que l'aeroport del Prat millori les connexions internacionals perquè Catalunya es pugui desenvolupar econòmicament i perquè Barcelona esdevingui la ciutat central de la Mediterrània.
També ha anunciat que Spanair, dins la seva política d'expansió, incorporarà nous vols a Dubrovnik i Malta i vols de llarga durada a partir del 2012.
|
11,707 |
L'estrena de la nova T1 de l'aeroport de Barcelona va obrir noves perspectives de creixement.
Amb les noves instal·lacions, la principal infraestructura aeroportuària catalana ha duplicat la seva capacitat: ara té un potencial per acollir 90 operacions per hora i 55 milions de passatgers anuals.
En el futur, la construcció d'una terminal satèl��lit podrà incrementar la xifra fins als 70 milions de passatgers.
Aquestes millores situen l'aeroport de Barcelona en una posició privilegiada per tal que es converteixi en un hub, un node de connexions intercontinentals.
Serà el model de gestió determinant per a optimitzar el rendiment de les noves instal·lacions?
Estan a punt per a contribuir a l'impuls de l'activitat econòmica?
Hi ha espai en el mercat perquè competeixin dues companyies aèries amb base a Barcelona?
Com es complementaran a partir d'ara l'aeroport de Barcelona i els altres aeroports catalans (Girona, Lleida-Alguaire i Reus)?
|
11,719 |
També han participat en el debat, centrat en la transició cap a la societat del coneixement, el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Carles Flamerich, i la directora general de la BioRegió de Catalunya, Montserrat Vendrell.
El director general de Telefònica ha remarcat que els mòbils, Internet i l'Internet mòbil han transformat el panorama de les telecomunicacions i de la informàtica i que el contingut tecnològic de les economies avançades està creixent.
En aquest punt, Faura ha insistit en la necessitat d'un ús més intens de les TIC per fer més competitives les economies de Catalunya i d'Espanya, lluny encara dels països capdavanters a Europa en aquest àmbit.
Per promoure l'ús efectiu de les noves tecnologies, Kim Saura ha fet referència al programa Catalunya 4.0 que Telefònica promou amb les administracions catalanes en els camps de l'educació, la sanitat, l'administració i les empreses.
També ha destacat la creació del centre I + D de Telefònica, on més de 200 persones de gran qualificació treballen sobre el futur d' Internet i dels multimèdia.
En la segona intervenció, el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Carles Flamerich, ha remarcat que la tecnologia i la innovació defineixen la competitivitat de les empreses.
També ha destacat que Internet ha d'arribar a tots els ciutadans, a tots els sectors i a tot el territori per aconseguir un desenvolupament harmònic.
Flamerich també ha parlat de l'evolució positiva del sector tecnològic durant el 2009 i ha demanat que Catalunya segueixi apostant per al desenvolupament de la societat del coneixement per assegurar la competitivitat de les empreses i avançar en el procés d'obertura i internacionalització dels productes i serveis.
La tercera ponent ha estat la directora general de la BioRegió de Catalunya, Montserrat Vendrell, que ha insistit en la necessitat de la inversió en ciència i tecnologia com a font de creixement i de creació de llocs de treball de qualitat.
Vendrell s'ha mostrat partidària de donar un pas endavant en àmbits com la capacitat d'atreure talent, l'entorn de la política científica i estratègica, l'increment de la col·laboració entre les universitats i les empreses i l'impuls als parcs científics.
Finalment, Montserrat Vendrell ha valorat com a fet molt positiu el projecte de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, impulsat per la Comissió Europea, que pretén esdevenir un motor clau per al creixement econòmic sostenible i per a la competitivitat de tot Europa.
|
11,730 |
El director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura; el president del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), Carles Flamerich, i la directora general de la BioRegió de Catalunya, Montserrat Vendrell, debatran sobre la transició a la societat del coneixement en el quart col·loqui del cicle "Xarxes.
El director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura; el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Carles Flamerich, i la directora general de la BioRegió de Catalunya, Montserrat Vendrell, debatran sobre la transició a la societat del coneixement en el quart col·loqui del cicle "Xarxes.
Finalment, no podrà participar en el debat, tal com s'havia anunciat inicialment, el secretari general del European Research Council i president de la Barcelona Graduate School of Economics, Andreu Mas-Colell, a causa dels problemes d'aquesta setmana en el transit aeri.
En el seu lloc hi intervindrà Carles Flamerich.
Amb el Pacte Nacional per a la Recerca, Catalunya aspira a convertir-se en un referent europeu en recerca i innovació el 2020.
Això només serà possible amb l'increment de la inversió, ja previst, als parcs i centres científics i tecnològics i a projectes punters com el sincrotró Alba.
Igualment, cal garantir les infraestructures que permetin fer arribar al conjunt del territori les tecnologies de la informació i la comunicació, un factor prioritari per a la competitivitat de l'economia i també per a permetre l'accés de la població als serveis bàsics de les comunicacions electròniques.
Fa adequadament Catalunya tot aquest procés?
El desenvolupament dels parcs científics i tecnològics és equilibrat i eficaç?
Les respostes a aquestes i altres preguntes centraran aquest nou debat del dia 22 al cicle Xarxes.
|
11,741 |
El col·loqui ha tractat sobre el tema "Equilibris i eixos viaris.
Trens o carreteres?" i s'ha celebrat el 29 d'abril, a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
Germà Bel ha reclamat racionalitat a l'Administració a l'hora d'invertir en infraestructures perquè ajudin a donar un impuls a l'economia.
En aquest punt, ha explicat que Espanya és el país de la Unió Europea que ha invertit més en ferrocarril en l'última dècada i ha posat en dubte la productivitat d'un mitjà com l'AVE a Espanya, que té un nombre inferior d'usuaris que els trens de gran velocitat de França o Alemanya.
En una altra intervenció, el director general d'Acesa i Aucat, Josep Lluís Jiménez, ha remarcat que la suma dels diversos sistemes de transport farà més efectiva la logística en un país de pas com Catalunya, amb molta mobilitat de mercaderies i persones.
Josep Lluís Jiménez s'ha referit als reptes que s'han de tenir en compte en un model intermodal: la racionalització de les inversions, la sostenibilitat ambiental, la reestructuració del model de transport per carretera o l'eficiència del transport ferroviari.
Per la seva banda, el secretari per la Mobilitat i president de CIMALSA, Manel Nadal, ha remarcat que l'estoc d'infraestructures de Catalunya se situa per sota del nivell de riquesa del país i s'ha referit a la necessitat de continuar invertint-hi.
En aquest punt, ha explicat que el Pacte Nacional per a les Infraestructures enumera les actuacions prioritàries a Catalunya fins al 2020, amb una inversió de 100.000 milions d'euros.
Manel Nadal ha defensat sistemes de col·laboració entre els sector públic i privat per finançar les infraestructures que el país necessita i que contribuiran a fer una economia més competitiva.
També ha assenyalat que la política de transports ha de formar part de les polítiques de benestar i s'ha mostrat partidari el manteniment de les polítiques de copagament, 40% del cost per als usuaris i 60% per a les administracions.
|
11,751 |
La xarxa de carreteres de Catalunya, entre autopistes, autovies, carreteres, etc., s'apropa als 12.500 km. L'augment de la població i la necessitat de construir noves vies –o millorar les existents– obliguen a fortes inversions.
Unes actuacions que s'han de fer mantenint l'equilibri entre el dret a la mobilitat i la preservació de l'entorn natural...
De vegades, aquest equilibri difícil provoca conflictes a causa dels diferents interessos en joc, mentre la tensió entre la demanda i l'oferta d'infraestructures viàries frena la competitivitat de l'economia.
De cara al futur, i per raons de sostenibilitat, els trens hauran d'absorbir cada vegada més el trànsit de mercaderies i el transport col·lectiu de persones.
Fins a on cal invertir en les infraestructures viàries en contextos de crisi com l'actual?
Fins a on es pot comptar amb la participació del sector privat?
Cal tenir present ja ara en la projecció dels futurs eixos viaris l'esgotamet de les fonts d'energies fòssils?
És el tren la gran solució a tots els mals?
En el proper debat del dia 29 al cicle Xarxes,s'intentarà donar resposta a com han de conviure en el territori els diferents transports de persones i de mercaderies, i amb quin sistema de gestió.
|
11,763 |
També ha intervingut en el col·loqui sobre l'aigua el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat.
Gabriel Borràs ha assenyalat que amb el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya es porta a terme una planificació amb vistes al 2027 per tenir-ne la disponibilitat que el país necessita.
Ha explicat que el Pla permetrà assolir el bon estat de les masses d'aigua, evitar-ne qualsevol deteriorament i donar compliment als objectius específics de les zones protegides.
També ha afirmat que la inversió total prevista per al període 2006-2015 és de 9.405 milions d'euros per al conjunt de Catalunya, dels quals un 67% es destinaran a les conques fluvials catalanes i el 33% a les conques intercomunitàries.
Per Borràs, la Directiva Marc de l'Aigua, aprovada el 2003, estableix un marc comunitari d'actuació nou a Europa en la política de l'aigua.
Ha explicat que suposa un canvi conceptual en la manera de gestionar, una visió integradora en què es prima la sostenibilitat ambiental.
Com a factor nou i democràtic, el representant de l'Agència Catalana de l'Aigua ha explicat que la redacció del Pla de Gestió s'ha fet en paral·lel amb el procés de participació ciutadana.
Per la seva banda, el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, ha afirmat que el debat polític en el cas de l'aigua se situa sovint al marge de la reflexió i del debat racional, com s'ha posat de manifest en el tema dels transvasaments, que han generat polèmica entre diversos territoris de l'Estat.
Narcís Prat també ha fet esment del canvi radical que va suposar la Directiva Marc Europea.
Els nous principis que regeixen les actuacions en aquest àmbit amb l'aplicació de la nova normativa són, segons el catedràtic, la protecció dels ecosistemes, l'ús sostenible de l'aigua i la participació pública activa amb l'objectiu que l'aigua estigui en un bon estat el 2015.
En la seva intervenció, Prat també ha demanat respecte per al medi ambient en el moment de construir noves infraestructures, tenir cura especial de les riberes, considerant-les com una infraestructura, vetllar per la contaminació del sòl i reservar cabals per als rius.
|
11,773 |
En els darrers 30 anys, les comarques de Barcelona i Girona, que és on viu la majoria de la població catalana, han patit vuit períodes d'alerta per sequera.
La quantitat d'aigua disponible és molt propera a la demanda i els embassaments del Ter i el Llobregat, que abasteixen 5,5 milions de persones i concentren el 70% de l'activitat econòmica del país, només permeten regular el proveïment d'un any.
Garantir el subministrament d'aigua és un objectiu prioritari per al Govern de Catalunya.
També ho és millorar-ne el sanejament i consolidar-ne la seva reutilització per tal de millorar la qualitat i la quantitat disponible.
Per aconseguir-ho, es preveu incorporar 300 hectòmetres cúbics més a Catalunya.
D'aquests, dos terços procediran de la dessalinització, apostant per fer del mar la gran font de la que es proveirà el territori.
Els 100 hectòmetres cúbics restants es trauran de la reutilització d'aqüífers, la recuperació de pous i l'estalvi.
La construcció de noves dessalinitzadores i estacions depuradores suposarà una inversió propera als 1.700 milions d'euros i permetrà afrontar les demandes urbanes fins a l'horitzó 2027.
En el proper debat del dia 6 de maig al cicle Xarxes s'analitzaran les respostes a la demanda d'aigua en un escenari de recursos hídrics similars.
|
11,783 |
El president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, el director general de Mango, Enric Casi, i l'enginyer naval, conseller delegat d'Applus+ i president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, Joaquim Coello, han reclamat que la Unió Europea consideri l'arc mediterrani de passatgers i mercaderies com a prioritari per impulsar el progrés de Catalunya i altres comunitats, en el debat del cicle "Xarxes", sobre logística, que s'ha celebrat el 13 de maig, al Palau Robert.
El president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, el director general de Mango, Enric Casi, i l'enginyer naval, conseller delegat d'Applus+ i president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, Joaquim Coello, han reclamat que la Unió Europea consideri l'arc mediterrani de passatgers i mercaderies com a prioritari per impulsar el progrés de Catalunya i altres comunitats, en el debat del cicle "Xarxes", sobre logística, que s'ha celebrat el13 de maig, al Palau Robert.
Els participants en el col·loqui veuen la necessitat de potenciar la plataforma logística del sud d'Europa com a contrapès a l'eix del nord d'Europa i la conveniència de dotar aquesta zona de les infraestructures adequades per progressar en la direcció correcta, en un context global molt competitiu.
En la intervenció que ha obert el col·loqui, el president del Port de Tarragona ha fet esment de la importància de la logística per al bon funcionament del sector dels serveis i de la indústria i de la necessitat d'una cadena logística vinculada al territori.
Finalment, s'ha referit a les excel·lents connexions ferroviàries que aquest Port manté amb la Terminal Puerto Centre, eix logístic del centre d'Espanya, i a la necessitat de donar prioritat a les connexions amb el continent europeu.
Al seu torn, el director general de Mango, Enric Casi, ha assenyalat que Catalunya serà logística si compleix determinades condicions: ports amb costos competitius i tramitacions ràpides, aeroports amb capacitat per enviar i rebre mercaderies arreu del món i bona connexió amb les principals vies europees.
També ha proposat que determinats aeroports s'especialitzin en el trasnport de mercaderies, potenciar empreses que es puguin subcontractar per a la totalitat de la logística i ha apostar per copiar els models de logística que funcionen a països amb una llarga tradició en aquest àmbit com Holanda.
Per acabar, el conseller delegat d'Applus+ i president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, Joaquim Coello, ha afirmat que el marc regulatori, avui centralitzat, i la correcta planificació de les infraestructures, concebuda en l'àmbit europeu, són fonamentals.
També ha defensat un model de societat anònima pública i privada, amb autonomia de gestió i autofinançament, per a la gestió eficaç de ports i aeroports.
|
11,796 |
Serà el setè col·loqui del cicle "Xarxes", que es farà el 13 de maig, dijous, a les 9 h, a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
Serà el setè col·loqui del cicle "Xarxes Un viatge per les infraestructures", que es farà el 13 de maig, dijous, a les 9 h, a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona.
En un món globalitzat, els productes que es fabriquen a Catalunya o els que ens arriben de fora han de fer llargs recorreguts per arribar als consumidors.
Com les persones, les mercaderies necessiten xarxes de transports que permetin el seu desplaçament amb rapidesa i eficiència.
I a més, xarxes d'instal•lacions empresarials on emmagatzemar-les i distribuir-les.
Catalunya, cruïlla de camins, es troba en una posició geogràfica privilegiada que la converteix en un indret estratègic per captar els fluxos internacionals de mercaderies, una activitat de valor afegit que genera activitat econòmica i llocs de treball.
Tot i així, actualment el 75% dels productes procedents l'Extrem Orient entra a Europa pel nord, sobretot pels ports neerlandesos, belgues i alemanys.
Aquí, els ports de Barcelona i Tarragona, immersos en un creixement constant, es preparen per a ser els punts de recepció i distribució a Europa de les mercaderies procedents dels racons més remots del món.
Centres logístics, xarxes viàries i xarxes ferroviàries ho han de fer possible, però també compatible amb l'equilibri del territori i del medi.
És conseqüent l'aposta catalana per la logística?
És compresa i compartida pels altres sectors d'activitat econòmica?
En el proper debat del dia 13 de maig al cicle Xarxes s'analitzaran totes aquestes qüestions i les seves conseqüències financeres, econòmiques i socials.
|
11,817 |
El president de la Generalitat, José Montilla, va reivindicar, el 20 de maig, en la cloenda del cicle de col·loquis "Xarxes" del Palau Robert, la ingent obra pública dels governs d'Entesa; no obstant, va advertir que el context actual obligarà a revisar el ritme i els calendaris d'execució de nous projectes a partir "d'unes prioritats indiscutibles: lluitar per travessar i superar la crisi, econòmicament i socialment".
El president de la Generalitat, José Montilla, va reivindicar que durant aquesta legislatura s'ha fet la inversió més gran en infraestructures dels darrers trenta anys, en l'acte de cloenda del cicle de col·loquis "Xarxes.
Un viatge per les infraestructures de Catalunya", que va tenir lloc el 20 de maig, al Palau Robert.
La T1, la nova terminal de l'aeroport del Prat; les grans obres per garantir d'abastament d'aigua, com la dessalinitzadora del Llobregat o la connexió de les plantes del Llobregat i del Ter amb la canonada que unirà els dipòsits de Trinitat i Fontsanta; plantes de gestió de residus com les de Botarell i d'Hostalets de Pierola; les obres del canal Segarra-Garrigues, on ja es reguen les primeres hectàrees; el Xerta-Sènia; infraestructures de recerca en la primera línia mundial, com el Sincrotró Alba; l'arribada de l'AVE a Barcelona i el seu desplegament fins la frontera francesa; l'eix Vic-Olot per Bracons i el desdoblament de l'AP7 a Tarragona; o l'ampliació de la xarxa de metro a tota l'àrea de Barcelona, amb la Línia 9 com a vaixell insígnia, juntament amb obres a la resta de línies de Metro i als FGC al Vallès i el Baix Llobregat.
Una llarga llista d'infraestructures acabades o en marxa al nostre país que demostra que, "després de molts anys d'una certa inèrcia passiva, els governs d'Entesa, que hem governat Catalunya des de 2003, hem aconseguit definir els projectes que el país necessita, amb l'esforç propi molt important dels pressupostos de la Generalitat i també, els darrers anys, a través de la Disposició Addicional 3a de l'Estatut garantir-ne el finançament", ha dit el president de la Generalitat, José Montilla, en la cloenda del cicle de col•loquis sobre infraestructures amb motiu de l'exposició Xarxes, que ha acollit el Palau Robert.
"Durant aquesta legislatura –ha afirmat- s'ha realitzat la major inversió a Catalunya en matèria d'infraestructures dels darrers trenta anys.
Mai s'havia fet tanta obra pública com en aquests quatre anys", quan "les diverses administracions han mobilitzat molts milions d'euros, s'han desencallat actuacions llargament esperades i s'han afrontat obres estratègiques per al futur".
Però després de més de tres exercicis molt prolífics pel què fa a obra pública, el president entén que "les circumstàncies, avui, sense obligar-nos a renunciar a res del que hem dit que era necessari, sí que ens portaran a reprogramar en molts casos novament el ritme i els calendaris d'execució d'alguns projectes, insisteixo, sense renunciar a cap d'ells, a partir de l'establiment d'unes prioritats indiscutibles: lluitar per travessar i superar la crisi, econòmicament i socialment".
"El país ha de continuar fent un esforç en infraestructures segons les seves possibilitats, en formació, en educació i en altres sectors de polítiques socials per garantir la cohesió social que és un factor importantíssim de competitivitat", ha afegit.
"Aquesta consideració, com es poden imaginar, en el context actual és més obligada que mai", ha argumentat.
Tot plegat, "en un context d'austeritat i de reducció del dèficit públic absolutament imprescindibles".
En qualsevol cas, ha conclòs el cap de l'Executiu, "la situació que vivim, no limita sinó que afegeix sentit, oportunitat i necessitat al conjunt de debats que s'han dut a terme al voltant d'aquesta exposició".
Col·loqui sobre el canvi climàtic i les infraestructures
Abans de l'acte de cloenda, s'ha fet el darrer debat del cicle de col·loquis que ha tractat el tema "Canvi climàtic i canvi de plantejaments.
Han participat en el debat l'economista i president del Consell Consultiu d'Endesa a Catalunya i vicepresident del Cercle d'Economia, Anton Costas; el biòleg i socioecòleg i director general d'ERF, Ramon Folch, i l'enginyer i president del Cercle per al Coneixement, Joan Majó.
En la primera intervenció, Anton Costas ha subratllat que la cimera de Copenhaguen va suposar un avenç important en la percepció social del canvi climàtic com a gran repte per a la humanitat i ha demanat una major consciència per part de tota la societat sobre que cal fer en aquest àmbit.
També ha apostat per un model més pluralista, més participatiu en la presa de decisions, tenint en compte tots els interessos, en el moment de planificar sobre infraestructures.
El socioecòleg Ramon Folch ha afirmat que els Governs han d'incorporar, després de Copenhaguen, alguns paràmetres nous per fer plantejaments seriosos en l'àmbit del medi ambient.
Ha demanat seriositat i valentia als poders públics per garantir un model de creixement sostenible i també que no caiguin en la temptació d'utilitzar la crisi com a coartada per no fer front als problemes.
Finalment, el president del Cercle per al Coneixement, Joan Majó, ha afirmat que cal repensar el model econòmic energètic per a una societat de 2.000-2.500 milions de persones, basat en l'eficiència i la sostenibilitat, ja que el model actual, aplicat amb èxit durant molts anys en un grup més reduït de ciutadans, s'ha esgotat.
|
11,825 |
El president de la Generalitat, José Montilla, clourà les vuit sessions del cicle de col·loquis "Xarxes", en un acte que se celebrarà el dijous 20 de maig, a les 10.30 h, a la Sala Cotxeres del Palau Robert, després del vuitè debat que tractarà el tema del canvi climàtic.
El president de la Generalitat, José Montilla, clourà les vuit sessions del cicle de col·loquis "Xarxes", en un acte que se celebrarà el dijous 20 de maig, a les 10.30 h, a les Cotxeres del Palau Robert, després del vuitè debat que tractarà el tema del canvi climàtic.
Abans de la clausura, l'economista i president del Consell Consultiu d'Endesa a Catalunya i vicepresident del Cercle d'Economia, Anton Costas; el biòleg i socioecòleg i director general d'ERF, Ramon Folch, i l'enginyer i president del Cercle per al Coneixement, Joan Majó, reflexionaran en veu alta sobre les conseqüències del canvi climàtic, i del procés iniciat en la cimera de Copenhaguen, en el model de desenvolupament econòmic i en la planificació i gestió de les infraestructures.
Serà el darrer col·loqui del cicle "Xarxes.
Un viatge per les infraestructures", que es farà a les 9 h.
En l'últim debat, Anton Costas, Ramon Folch i Joan Majó analitzaran els canvis que cal incorporar en la planificació i construcció d'infraestructures per respondre a les noves necessitats d'eficiència, equilibri i, al mateix temps, progrés social i econòmic, arran del canvi climàtic i dels plantejaments esbossats a Copenhaguen: com han de ser les infraestructures d'ara mateix i del futur per gestionar de manera sostenible la producció i eliminació de residus? la producció i consum d'energia? l'ús dels recursos hídrics? l'oferta i la demanda de xarxes de comunicació i transports?
Durant els vuit debats del cicle, 23 experts de diferents disciplines hauran debatut sobre els reptes dels pròxims anys en el camp de les infraestructures, com a factor de progrés, d'equilibri natural i territorial i de cohesió social.
|
11,836 |
Anaïs Napoleón va ser la primera fotògrafa professional a Catalunya.
Aquesta gran retratista va dedicar-se a la fotografia des de mitjan segle XIX a Barcelona.
Anaïs i el seu germà Fernando eren coneguts comercialment com "els germans Napoleón", nom que també utilitzarien els seus descendents.
Ella treballava i firmava la seva obra amb Fernando, amb qui va obrir un estudi fotogràfic l'any 1851.
L'estudi, que es trobava al núm. 17 de la Rambla, a Barcelona, va arribar a ser molt conegut.
Considerats ja pels seus contemporanis com a fotògrafs de gran prestigi, els germans Napoleón retrataren moltes grans personalitats de l'època.
Anaïs, a més de ser una de les primeres dones que van fer daguerreotips a Espanya, era especialista a fer targetes de visita.
Anaïs va estar sempre al capdavant dels progressos de la fotografia.
Per exemple, cinc dies després de la presentació pública del cinematògraf dels Lumière a Catalunya, els germans Napoleón ja n'havien adquirit l'aparell, i van obtenir la representació de la casa Lumière a Barcelona el 1896.
L'estudi, que va continuar en mans de la família a la seva mort, va tancar definitivament el 1968.
|
11,902 |
Si hi ha hagut una idea generada per la recerca bàsica que ha tingut un gran impacte en la visió que l'home té de l'univers, del món i del seu propi origen, aquesta ha estat, la teoria de l'evolució orgànica desenvolupada per Charles Darwin i R. Wallace.
Si no haguessin existit naturalistes curiosos que, mitjançant l'observació, la deducció i la contrastació, haguessin sabut llegir les claus que la natura actual i la del passat, oferien a traves del registre fòssil, avui en dia encara seguiríem pensant que les espècies, inclòs l'home, van ser creades tal com les veiem.
Probablement encara condemnaríem a la foguera precursors de la medicina, i molts naturalistes curiosos seguirien esborrant dels seus llibres les idees perilloses.
I el que és pitjor, la resistència del sistema en contra les noves idees faria molt difícil avançar.
L' eina més poderosa que l'home ha tingut i té per lluitar a favor de la llibertat és, sense cap dubte, el coneixement.
Aquí coneixereu un dels nostres ancestres més antics, en Pau.
Existeixen una gran quantitat d'aplicacions de la Realitat Virtual per ajudar les persones amb necessitats especials:
- les fòbies i el trastorn per estrès Post-traumàtic: la idea general es fonamenta en aportar eines per tal de des-sensibilitzar una persona que presenta una por intensa i específica vers alguna situació o algun objecte.
Exemples de fòbies que han estat estudiades des de la Realitat Virtual són: acrofòbia, por a les alçades; agorafòbia, als espais oberts o molt concorreguts; por a volar en avió; por a parlar en públic; etc.
- rehabilitació: es refereix a aquells ajuts necessaris per tal de restablir algun aspecte del funcionament físic i/o psíquic d'una persona.
La discapacitat pot provenir d'haver patit un accident (de trànsit, laboral, etc.), o bé algun tipus d'afecció com un Ictus (embòlia o infart cerebral).
També pot ser fruit d'una discapacitat congènita com en el cas de la paràlisi cerebral.
Altres possibles casos són els relacionats amb l'envelliment, com l'artrosi o l'Alzheimer.
- aprenentatge, de persones amb deficiències o malalties mentals.
En aquesta exposició podreu veure i fins i tot provar un dels sistemes utilitzats per a tractar amb menors autistes.
No podem descriure aquí amb detall tots els components d'aquesta complexa organització ni el seu funcionament, però sí que podem dir que ha estat fruit de l'anàlisi exhaustiva de tots els processos que en formen part, per part de tots els professionals implicats i l'administració sanitària.
Perquè puguem fer-nos una idea de la complexitat que representa tot el procés d'una donació i els trasplantaments subsegüents, hem de saber que hi són implicats directament entre setanta i cent professionals i entre deu i quinze serveis hospitalaris.
Cap altra activitat mèdica necessita la participació coordinada de tants agents de tantes disciplines diferents per ser duta a terme.
Catalunya és un dels països del món amb una més gran eficiència en els trasplantaments.
Actualment les vacunes es veuen com una eina efectiva i relativament barata per lluitar contra malalties majors, i el seu ús ha esdevingut un tema central en els esforços de la sanitat pública.
Malgrat tots els avenços aconseguits amb el desenvolupament, la cobertura immunitària no és universal i el món desenvolupat encara és vulnerable a les malalties previsibles per vacunació.
Per exemple, a la dècada dels noranta la cobertura global de la DPT (la diftèria, el tètanus i la tos ferina) va assolir una cobertura del 70%, però a l'Àfrica subsahariana els percentatges de cobertura rondaven el 53%.
A Somàlia, a Nigèria i el Congo, a més a més, la cobertura es va reduir entre els anys 1990 i 2000.
La vacunació contra el xarampió tampoc no s'ha implantat totalment, i aquesta malaltia va causar, durant el 2002, un total de 660.000 morts.
En total, al voltant de 3 milions de persones moren cada any de malalties que es poden evitar amb la vacunació.
Tot i que per a la majoria de persones els robots són una realitat confinada a les fàbriques i a la producció, el futur de la robòtica no passa per les naus industrials.
Si l'any 2000 els robots industrials representaven el 95% dels 6.000 milions de dòlars del mercat global de la robòtica, es calcula que durant el 2025 no passaran de ser el 20% d'aquest mercat (situat als 65.000 milions de dòlars), perdent el seu lideratge en favor dels robots personals i de serveis.
Els seus usos es distribuiran en tres grans apartats:
- En el sector professional, des de l'agricultura a la cirurgia passant pel transport i la construcció.
L'aplicació de la robòtica en aquest sector, en el que Europa manté un cert lideratge, constitueix l'evolució natural de la robòtica tradicional i ha de permetre automatitzar processos fins ara exclusius dels humans durant la seva vida professional.
- En el sector domèstic, des de la neteja de la casa fins a la cura de la gent gran o dels malalts.
Aquestes aplicacions, liderades actualment pels EUA i Corea, faran canviar la imatge del robot amb forma de "braç mecànic" que munta el vidre d'un cotxe a la línia de producció per un robot, en alguns casos antropomòrfic, que conviu i actua a l'entorn domèstic de les persones fent tasques de suport a les persones.
- El sector de l'oci i l'entreteniment, des de les joguines robotitzades fins als entrenadors personals d'algun esport.
Aquest sector, liderat pel Japó, és ja una realitat amb una gran capacitat de creixement que pot fins i tot superar als jocs d'ordinador.
A l'exposició veurem el robot AIBO i les possibilitats que un programari especial té per a les persones amb discapacitats, persones grans, etc.
Els aliments i l'aplicació de nous processos productius han constituït sempre una part essencial del desenvolupament històric de la humanitat com a detonants de grans canvis demogràfics i socioeconòmics.
La generalització de l'ús de la nevera va marcar també una fita en el desenvolupament de la tecnologia alimentària.
La primera nevera metàl·lica es va construir l'any 1929.
Una de les tecnologies que es considera emergent en el S XXI són les altes pressions.
A la màxima profunditat del mar s'arriba a pressions de 1.600 bars.
Les pressions que s'apliquen amb aquestes tecnologies oscil·len entre els 1.000 i els 10.000 bars.
El procés és semblant al que té lloc al mar, ja que la pressió es transmet a l'aliment dins d'una columna d'aigua.
Per aconseguir-ho, l'aliment s'envasa sense aire en un envàs flexible capaç de transmetre la pressió.
A l'exposició veurem aliments frescos (fruita) conservada en fresc durant molts mesos gràcies a les molt altes pressions.
Cal impulsar les fonts energètiques renovables fins al seu màxim potencial però, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques a uns valors que permetin que les energies renovables en siguin la component principal.
L'energia hidroelèctrica, per exemple, ja ha arribat a la maduresa tecnològica i ha assolit la major part del seu potencial.
Actualment és el vector renovable que més aporta al nostre balanç energètic i, per tant, les actuacions en aquesta àrea han d'assegurar el funcionament dels aprofitaments existents.
L'àmbit eòlic és el que presenta a l'actualitat unes majors possibilitats, ja que aquesta tecnologia es troba ja en la fase de desenvolupament, una vegada ha superat les fases de R+D i esta en fase de penetració en el mercat.
Hi ha un altre grup de tecnologies d'aprofitament de les energies renovables que actualment encara estan en fase de recerca i desenvolupament.
Les més destacades són la geotèrmica i l'energia de les onades.
També es troben els aprofitaments de biomassa forestal i agrícola i els biocombustibles.
Però, la única font energètica que pot garantir un accés a les energies per un desenvolupament equilibrat, econòmic i cultural al conjunt de tota la humanitat es el sol.
Veureu la maqueta a escala d'un molí de vent.
El sistema MARES (Muscle Atrophy Research and Exercise System) és un innovador instrument adreçat a fer recerca sobre l'atrofia muscular que afecta els astronautes en els vols de llarga durada, alhora que permet experimentar amb els exercicis físics que intenten compensar-la.
El sistema compleix així una doble funció: anàlisi quantitatiu i qualitatiu de l'atrofia muscular que es produeix en l'ésser humà en condicions d'ingravidesa i correcció i exercicis per pal·liar els efectes dels viatges espacials quant al deteriorament fisiològic i, concretament, muscular.
L'Agència Espacial Europea (ESA) va encarregar el desenvolupament d'aquest projecte a l'empresa catalana NTE, S.A, de Lliçà d'Amunt, que el desenvolupa amb l'objectiu d'instal·lar un sistema, el model de vol, al m��dul Europeu Columbus de l'Estació Espacial Internacional.
El Govern de la Generalitat de Catalunya s'ha marcat el ple accés a la societat del coneixement com a fita, i per tant la recerca, el desenvolupament i la innovació són elements fonamentals.
I l'element bàsic de la política del Govern en aquesta matèria és el Pla de Recerca i Innovació (PRI).
D'ençà de l'any 1993 els governs de la Generalitat han elaborat plans de recerca quadriennals i, més recentment, es va elaborar el Pla d'Innovació 2001-2004.
L'any 2004, per primera vegada, es va planificar conjuntament la recerca i la innovació, planificació de la qual en va sorgir el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.
D'aquesta manera, el Govern respon als reptes d'assegurar el tractament conjunt dels diferents àmbits de la societat del coneixement, així com garanteix una veritable cooperació interdepartamental, perquè totes les polítiques i inversions en recerca i innovació es realitzin en plena sintonia amb les necessitats del país.
Direcció General de Difusió Corporativa
Palau Robert – Centre d'Informació de Catalunya
Departament d'Educació i Universitats
Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica – CIRIT
|
11,904 |
Fotografies realitzades per Jordi Pareto
|
11,953 |
Comediants porta tota la màgia del teatre, les arts escèniques i el seu viatge creatiu en una exposició al Palau Robert que recorre la trajectòria innovadora d'aquest grup de teatre català, establert a Canet de Mar, que ha representat les seves creacions pels cinc continents.
L'exposició "Comediants, inventors d'un nou llenguatge", comissariada per Joan Font i Dani Freixes, coincideix amb els 44 anys de la creació del grup, i l'organitzen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Es pot visitar entre el 22 d'abril i l'11 de setembre a la segona planta del Palau Robert.
L'edifici de "Can Serra", seu de la Diputació de Barcelona, també dedica un espai a l'exposició.
A l'espai "Cinema Comediants" s'hi podran veure íntegres els audiovisuals que es presenten a l'exposició del Palau Robert en versió reduïda i algunes imatges de la mostra.
El grup, creat el 1972, està format per actors, músics i artistes dedicats al món de la creació que porten a terme un treball multidisciplinari.
Comediants ha conreat un llenguatge propi, amb muntatges espectaculars, combinant el compromís amb el teatre popular i l'aposta per la imaginació, la creativitat, i l'esperit i la llum del Mediterrani.
Un discurs teatral innovador que ha donat la volta al món i que ha contribuït a renovar i impulsar les experiències festives del país.
En els seus treballs destaquen la diversitat de propostes creatives, les diverses dimensions en els projectes, la transversalitat i la interrelació amb el públic.
La companyia ha estat l'artífex del naixement de nombroses fires i festivals teatrals com ara la Fira de Tàrrega, el Carnaval de Venècia, el Festival d'Aurillac, el Festival Iberoamericà de Nova York, el Festival de Tòquio, el Festival de Sydney i ha estat present en grans moments de la història com les Olimpíades de Barcelona, l'Expo de Sevilla, o les festes de la Mercè durant la transició.
La mostra repassa la història de la companyia i en recrea les múltiples facetes: espectacles de teatre o de sala, de carrer i especials; altres creacions com llibres, pel·lícules, programes i sèries de televisió, exposicions, CD de música, col·laboracions amb altres companyies o espais, òperes...
Un gran espectacle de teatre, música, diversitat, energia, vida i viatges.
El relat expositiu comença amb una sala empaperada de fotografies del gris període de la dictadura franquista, durant el qual es va fundar Comediants.
Imatges que situen en una conjuntura marcada per la falta de les llibertats més elementals.
Un audiovisual dóna una idea de la tasca i la llarga trajectòria de Comediants, i de la seva vida quotidiana a Canet de Mar.
S'hi recullen imatges dels seus espectacles i dels esdeveniments més importants en la seva trajectòria
La llarga i exitosa trajectòria de Comediants es visualitza en els grans moments que es detallen en l'àmbit.
Moments com les representacions de Non plus plis, primera representació del grup el 1972 i un crit a la llibertat; del Sol solet (1978), un cant a la llum del món, a la natura; La Fira de Teatre del carrer de Tàrrega l'any 1981; la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992; l'Expo de Sevilla del 1992; la representació de 36 obres de teatre entre 1985 i 2015, amb el segell peculiar i únic del grup.
Diversos elements formen el rebost ben proveït de Comediants, essencial en el seu procés de creació.
L'àmbit parla de la música, motor del temps i del moviment i vehicle de les emocions; dels camerinos, el mètode de treball col·lectiu; de les màscares com a signe d'identitat del grup; del moment màgic dels assajos en què tot va adquirint forma i sentit, i de fer de l'altre, amb l'experiència de la representació, el fet de transformar-se i d'assumir diversos personatges.
El rebost dedica una atenció especial a tres persones que ja no hi són però que han estat molt importants per a la companyia, ajudant a construir molts dels somnis de Comediants: Julio Martínez Pérez, l'home del foc i del gegant Sol Solet; Lluís Traveria, l'artesà de la transformació amb les seves màscares i capgrossos, i Joan Montanyés, l'home dels nassos, polièdric i vital.
També s'hi fa esment de la increïble varietat d'escenografies creades per a les representacions del grup i dels tallers, amb mans que donen forma i sentit a les idees.
Comediants ha utilitzat com a escenaris llocs molt especials i singulars: l'Aqüeducte de Segòvia, l'estació de metro de Times Square o el Battery Park de Nova York, l'Estadi Olímpic o la Pedrera de Gaudí de Barcelona, el parc del Retiro a Madrid, l'estació de Mapocho a Santiago de Xile, l'estadi Maracaná del Brasil, la plaça Simón Bolívar de Bogotà (Colòmbia), l'Òpera House de Sydney (Austràlia), el Palais des Papes d'Avinyó, El Parc Güell...
La companyia ha portat, durant 44 anys, el seu art i la seva manera de fer a tot el món, viatjant i compartint mirades i aprenent d'altres cultures.
Públics de molts països han compartit vivències amb la companyia.
Un públic que ha donat l'escalf i el suport a un grup que ha rebut premis i guardons en reconeixement a la seva trajectòria.
Ha aconseguit, entre molts d'altres, el Premio Nacional de Teatro (1983); el Premi Nacional d'Activitats Teatrals 1987, atorgat per la Generalitat i la Diputació de Barcelona; el Premi Europa 1994; la Creu de Sant Jordi (1996), la Medalla d'Or al mèrit en Belles Arts atorgada pel Govern espanyol, la Medalla d'Or del Festival Castell de Peralada a Joan Font, director d'escena (2011) i el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional.
Epíleg: record, memòria i desig
A la part final de l'exposició s'hi concentren els materials que queden vius de l'art efímer de Comediants: cartells, programes, opuscles, vídeos i DVD enregistrats, discos i CD, materials especials, agraïments...
I encara finalment "Un calaix de sastre" amb més papers, dades, imatges, vídeos i documents per saber més sobre el grup en què es fa referència al Manifest Fundacional de 1972, les actuacions més destacades al carrer, una sinopsi dels principals espectacles de repertori de tots els temps.
L'Institut del Teatre oferirà activitats vinculades amb l'exposició "Comediants, inventors d'un nou llenguatge" del 21 d'abril al 28 d'agost, amb la col·laboració del director d'aquest grup de teatre, Joan Font, i amb la participació d'alumnes i docents de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD).
La Fira de Teatre de Tàrrega de 1981 fins ara.
El teatre de Carrer a Catalunya
Compartirem impressions amb els directors que ha tingut de la Fira de Teatre de Tàrrega.
Moderarà Mercè Saumell, amb la intervenció de Joan Font, Frederic Roda, Ramón Simó, Joan Anguera, Llorenç Corbella, Jordi Colominas i Jordi Duran.
Resultat del taller de treball a càrrec de Joan Font amb alumnes de l'Institut del Teatre.
Amb els alumnes de segon de les especialitats de Direcció, Dramatúrgia i Escenografia.
Amb els alumnes de quart de l'especialitat d'Interpretació.
Lloc: totes les actuacions seran al Jardí o voltants del Palau Robert.
Taller de construcció de màscares per a famílies.
A càrrec d'Alfred Casas, professor de l'Institut del Teatre de Barcelona
Per a 15 persones, edat mínima dels nens i nenes: 8 anys.
Taller de percussió i moviment per a famílies.
A càrrec de Neus Fernàndez, professora de l'Institut del Teatre.
Per a 20 persones, edat mínima dels nens i nenes: 8 anys.
Totes les activitats són gratuïtes.
Cal reserva prèvia al telèfon d'informació 93 292 11 72, de 9 a 14 h,
Per descarregar: PDF del Programa d'activitats
|
11,999 |
El Palau Robert presenta, del 22 de novembre al 23 d'abril de 2017, l'exposició dels 30 anys d'El Celler de Can Roca per explicar el procés creatiu i la sòlida trajectòria del restaurant dels germans Roca, que ha arribat a ser reconegut com el millor del món.
L'exposició coincideix amb l'Any de la Gastronomia i l'Enoturisme i la declaració de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia.
"El Celler de Can Roca, de la Terra a la Lluna" és una mostra que organitza la Generalitat de Catalunya, amb el suport d'El Celler, en reconeixement al projecte dels germans Roca com a referent gastronòmic internacional.
Compta amb el patrocini de BBVA i el Patronat de Turisme de la Costa Brava Girona, el patrocini tecnològic de Samsung, i la col·laboració de l'Agència Catalana de Turisme i l'Institut Ramon Llull.
El comissari de la mostra és el director de la Fundació Alícia, l'escriptor i gastrònom Toni Massanés.
Del 22 de novembre al 23 d'abril de 2017, a la Sala 3
La Lluna, concepte que apareix en el títol de l'exposició, representa un somni col·lectiu reeixit, després de 30 anys de recerca de l'excel·lència des de Taialà, un barri als afores de Girona.
El Celler de Can Roca es va inaugurar el 1986, sota l'impuls d'en Joan i Josep; en Jordi s'incorporava al projecte l'any 2000.
Un projecte vital a tres bandes, tres personalitats diferenciades però complementàries que treballen i investiguen en tres especialitats: salat, líquid i dolç.
El seu treball, enginy i capacitat creativa els va situar el 2013 i el 2015 en el primer lloc de la llista de millors restaurants del món, a partir d'una votació feta per gairebé mil experts de tot el món.
La complexa cuina d'El Celler de Can Roca s'ha anat desplegant amb els fonaments sòlids de la cuina de la mare, Montserrat Fontané, la formació a l'Escola d'Hosteleria de Girona Sant Narcís i a França, els llibres i la investigació; amb la vinculació a la terra, que dóna prioritat a la utilització dels productes locals, i finalment amb les tècniques modernes de cuina.
Cada recepta esdevé la petita recreació d'un univers ple de significats, una experiència que va més enllà del seure a taula per menjar.
La cuina catalana ha viscut i viu un moment d'esplendor i màxima rellevància gastronòmica mundial, des de Ferran Adrià als Roca, i passa per altres noms de prestigi.
El Celler de Can Roca ha projectat la potència creativa de la cuina catalana, tant des de Girona com també en les gires que ha fet, amb el seu equip, per diversos països del món, assumint el paper d'ambaixadors de Catalunya.
La primera gira va tenir lloc 2014, visitant els Estats Units, Mèxic, Colòmbia i el Perú.
En la segona, el 2015, van traslladar-se a l'Argentina, els Estats Units i Turquia.
El relat expositiu es desenvolupa en sis àmbits, que van des de la descoberta de les arrels del "món Roca" originari, a la fonda familiar regentada pels seus pares a Girona, fins a l'experiència total del reconegut internacionalment com a millor restaurant del món, El Celler de Can Roca.
De la tradició més popular a l'avantguarda més innovadora.
L'exitosa trajectòria d'El Celler de Can Roca es va començar a gestar al bar- restaurant popular, freqüentat (encara ara) per obrers i treballadors, que van obrir els pares amb el nom de Can Roca.
Aquí van viure els tres germans la seva infància i adolescència.
Ja de ben petits donaven un cop de ma a la cuina, al bar o fent encàrrecs.
Hi van aprendre a cuinar els plats més tradicionals, que encara ara els serveixen d'inspiració per, evolucionats, presentar-los com a creacions insuperables.
Els tres germans van estudiar a l'Escola d'Hosteleria Sant Narcís de Girona.
Sempre han donat molta importància a la formació, i específicament a la formació professional.
En Joan és també professor d'aquesta Escola.
S'hi resumeix la història dels 30 anys d'El Celler de Can Roca a través de 31 plats (el primer de 1986 i el darrer de 2016) i les fites del restaurant.
L'obertura, la primera estrella, el liderat mundial i els fets més destacats, presentats en una instal·lació de Videowall a l'escala noble del Palau Robert.
El Celler, a més del reconeixement com a millor restaurant del món els anys 2013 i 2015, ha ocupat el top de la llista dels millors restaurants del món des del segon lloc quatre vegades.
En el capítol de guardons individuals, cal destacar que Joan Roca va aconseguir els Chef's Choice Award 2016, premi individual com a millor cuiner del món que atorguen els xefs que formen part de la llista dels "50 millors restaurants del món", mentre que Josep Roca va ser reconegut com el millor sommelier 2005 per l'Acadèmia Internacional de Gastronomia i Jordi Roca, va rebre el World Best Pastry Chef Award el 2014 i el Prix au Chef Pâtissier de la Acadèmia Internacional de Gastronomia el 2016.
En el camp de la recerca i la innovació, van posar en marxa el centre d'investigació de La Masia (I+R), eina de gestió del coneixement per construir el futur, situat al davant del restaurant.
El Celler ha contribuït a desenvolupar tecnologia culinària com el Rotaval, el Roner i el Rocook.
La Masia (I+R), centre d'investigació.
La creativitat d'El Celler és el fruit de la suma de tres personalitats diferents i complementàries, amb el denominador comú d'abocar-se a la feina amb passió, generositat i enginy.
En aquest apartat els germans Roca es presenten en un tríptic amb tres projeccions que destaquen cadascuna de les personalitats.
Tres personalitats que han excel·lit en tres camps: cuina (Joan Roca), vins (Josep) i cuina dolça (Jordi).
El tríptic és l'entrada al calidoscopi creatiu d'El Celler, que ells han identificat amb 16 conceptes o línies creatives, que s'agrupen en dos eixos, Temps i Espai.
El coneixement associat a l'eix del Temps, que va del passat al futur, es concreta en la successió Memòria, Tradició, Academicisme, Innovació tecnològica i Transversalitat.
A aquests els segueix la Masia, incubadora de creativitat i eina de gestió del coneixement per construir el futur situat prop del restaurant.
L'Espai es concreta amb la successió Paisatge, Producte, Vi; la percepció o els sentits - Cromatisme, Dolç, Perfum -, i la motivació interna: Llibertat, Atreviment, Màgia, Sentit de l'humor i Poesia.
Finalment, s'hi fa esment del Viatge com a aprenentatge i oportunitat d'intercanvi que el Celler aprofita com ningú.
Un conjunt de càmeres han filmat des d'una perspectiva omniscient, el treball que es fa en un mateix moment del servei en El Celler.
En aquest àmbit podem viure, també, l'experiència íntima d'un servei a El Celler de Can Roca des del punt de vista d'un comensal que visita el restaurant.
Un treball harmònic, sincrònic i excepcional per aconseguir fer viure una experiència única.
Tan important com ser capaç de "pujar a la Lluna" és ser capaç de tocar de peus a terra.
Ells ho fan diàriament anant a esmorzar i a dinar al restaurant-bar Can Roca, el dels pares, amb tots els components de l'equip d'El Celler.
|
12,038 |
L'exposició Mediapro Live, la revolució en directe proposa descobrir l'esforç humà i la revolució tecnològica que permet portar informació i entreteniment a tot arreu amb una immediatesa total.
El visitant pot interactuar amb un centenar de tauletes, posar-se unes ulleres de realitat virtual, veure una projecció immersiva en una carpa instal·lada al Jardí i visitar la unitat mòbil més gran d'Espanya.
La carpa del Jardí acull un programa amb prop de 50 activitats paral·leles els dimecres, dijous i divendres al vespre amb projeccions de produccions del Grup MEDIAPRO.
Del 30 de maig al 24 de setembre
Vivim el món en directe a través de les imatges que ens arriben del que està passant.
Aparentment no hi ha distàncies, i informació i entreteniment arriben a qualsevol lloc del món al mateix moment que es produeixen.
Però què hi ha darrere de cada imatge?
L'exposició "MEDIAPRO LIVE, la revolució en directe" descobreix l'esforç humà i la revolució tecnològica que permet portar informació i entreteniment a tot arreu amb una immediatesa total.
Per aconseguir-ho, la mostra, que es podrà veure del 30 de maig al 24 de setembre al Palau Robert, involucra el visitant en una visita immersiva i interactiva.
L'exposició permet repassar les imatges més icòniques de les dues darreres dècades, compartir amb l'equip d' El Intermedio una reunió de guió aprofitant la tecnologia 360 o veure el bategar del Grup MEDIAPRO a través de 100 tauletes tàctils on repassarem les feines i les xifres del grup audiovisual més important d'Europa.
Coneixerem 50 persones que amb la seva feina o la seva visió del món han influït en la trajectòria del Grup i descobrirem la creativitat i l'esforç que hi ha darrere dels centenars de projectes que MEDIAPRO ha impulsat en aquests 24 anys i que en molts casos han estat reconeguts amb els premis més destacats.
La il·lustradora Maria Corte és qui ha dissenyat la imatge del cartell, un cor que fan bategar els professionals de MEDIAPRO i que amb la seva feina, amb la difusió de les imatges que recullen i difonen del món que vivim, també ens fan bategar a nosaltres.
Graduada per la Massana el 2009, aquesta il·lustradora sorprenent i vital ha publicat treballs en mitjans de tot el món com The New York Times, Corriere della Sera i The Wall Street Journal.
"MEDIAPRO LIVE, la revolució en directe" ocupa 450 metres quadrats i es divideix en nou àmbits diferents, 7 dels quals ocupen el segon pis de l'edifici del Palau Robert.
El recorregut comença per l'espai Live, que endinsa el visitant en la realitat del món que vivim amb una mostra de les imatges icòniques dels darrers 24 anys.
L'exposició segueix a l'espai Entra, on convida el visitant a entrar, precisament, en la diversitat de projectes en què MEDIAPRO ha treballat i amb l'ús d'unes ulleres 360 podrà veure com es fa, per exemple, la sèrie de televisió Nit i Dia o com és una reunió de guió del programa El Intermedio.
També es pot interactuar amb un centenar de tauletes tàctils distribuïdes en aquest espai conformant un mosaic on es demana al visitant que descobreixi el treball dels més de 5.100 professionals del Grup MEDIAPRO d'una manera lúdica.
La instal·lació Noms és l'homenatge a alguns dels professionals i amics que han marcat la trajectòria del Grup, a través d'un Split-flat vertical.
Professionals, artistes, persones que amb la seva manera de ser o de fer han deixat una petja en el Grup i els seus projectes, des de Fernando Leon, Johan Cruyff, Woody Allen, Pepe Rubianes o Paolo Sorrentino.
A l'espai Idees un munt de papers aturats en el temps ens permetrà fer un recorregut pel treball que hi ha darrere de cada projecte, de cada idea, gràcies al maping generat per 4 projectors.
Unes idees, uns projectes que han tingut el reconeixement en forma de nombrosos premis, més de 400, que el Grup ha recollit durant 24 anys.
Els principals premis es poden veure també a l'exposició, conviuen un Oscar, un Globus d'Or, un BAFTA i diversos Goyas, per citar alguns dels prop de 50 premis exposats.
El recorregut per la segona planta del Palau Robert segueix amb una entrevista ben especial.
A l'espai el Set, Clara Segura, Gran Wyoming i Ram Tellen estan a punt per entrevistar qui vulgui seure a la butaca.
Però l'exposició té encara dos espais més: Som, que mostra de manera interactiva els 150 projectes en què ha treballat el Grup MEDIAPRO en tota la seva història i un espai dedicat a la realitat virtual i a la creativitat on els visitants poden interactuar amb l'obra de Miquel Barceló, i on poden fer un treball de creació virtual sobre la cúpula de la sala de les Nacions Unides de Ginebra.
"Mediapro Live, la revolució en directe" continua al jardí del Palau Robert amb una carpa polièdrica on els visitants es poden submergir en tot el que significa la retransmissió a més de 160 països d'un Barça-Real Madrid, l'esdeveniment esportiu amb més audiència del món.
A través del vídeo We live football repassem el funcionament de l'engranatge perfecte que permet portar l'emoció i la passió del futbol a qualsevol racó de món.
Però perquè el futbol o qualsevol esdeveniment d'actualitat pugui ser vist per milions de persones, falta una última peça: la Unitat Mòbil.
Un espai on molt poques persones poden accedir i que MEDIAPRO obre perquè els visitants de l'exposició puguin visitar una de les unitats mòbils més gran d'Europa i des d'on es realitzen tota mena d'esdeveniments televisius.
Per completar el recorregut, Palau Robert i el Grup MEDIAPRO han programat un seguit de projeccions amb els projectes més emblemàtics del Grup.
Les projeccions es faran els dimecres, dijous i divendres als vespres a la carpa que s'instal·la al jardí.
De dia, serà un espai més de l'exposició i quan aquesta tanqui a les 20 h, cada dimecres, dijous i divendres acollirà la projecció de pel·lícules, sèries de televisió, obres de teatre i concerts de música produïts per MEDIAPRO, de manera que passi a formar part de l'oferta d'activitats de la ciutat de Barcelona coincidint amb els mesos d'estiu.
El programa s'inicia amb la pel·lícula Llach: La revolta permanent i s'hi inclouran totes les obres de teatre protagonitzades per Pepe Rubianes, una marató de la sèrie The Young Pope protagonitzada per l'actor britànic Jude Law i dirigida per l'italià Paolo Sorrentino, les pel·lícules de Woody Allen produïdes per MEDIAPRO, exhibicions d'e-sports o Barcelona, la rosa de foc, la pel·lícula sobre la ciutat amb narracions de Pep Guardiola (versió en català), Woody Allen, Benedetta Tagliabue (italià), Olga Kurilenko (rus), Daniel Brhull (alemany), Eric Abidal (francès) o Rinko Kikuchi (japonès).
Fins i tot s'hi podran veure pel·lícules que encara no s'han estrenat a Espanya com és el cas del film cubà Esteban, que està recollint nombrosos premis internacionals.
La programació de les activitats paral·leles es pot consultar a la web de l'exposició.
Podeu consultar-les a mediaprolive.cat
Totes les activitats es faran a la carpa. entrada lliure fins a omplir aforament.
Les projeccions són en versió original, excepte "Barcelona, la rosa de foc" que es projecta en 8 idiomes diferents.
|
12,054 |
El conseller de Cultura, Santi Vila, va afirmar que el grup de teatre Comediants va trencar amb la societat rigorosament grisa i trista del 1972 i va descobrir un nou llenguatge de colors i creatiu, en l'acte inaugural de l'exposició "Comediants, inventors d'un nou llenguatge", que va tenir lloc el dijous 21 d'abril, al Jardí del Palau Robert.
El conseller també va remarcar que el llenguatge de Comediants és plenament actual, es vincula a l'excel·lència i ha aconseguit el reconeixement al món.
També els va encoratjar a seguir feliçment insolents per continuar desenvolupant la seva tasca teatral.
Al torn de paraules, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va destacar que "Comediants ha reinterpretat la cultura popular i l'ha posat a l'escenari internacional amb els Jocs del 92", alhora que s'ha mostrat molt satisfeta de "la col·laboració amb el Palau Robert, perquè volem que les administracions estiguin obertes a la cultura i les persones".
El director general de Difusió, Ignasi Genovès, va remarcar que Comediants ens ha ofert moments memorables amb un nou llenguatge innovador que s'ha exportat arreu.
Finalment, el director de Comediants, Joan Font, va comentar que "el nostre és un art efímer i aquesta exposició és un viatge amb tot el que queda després d'un espectacle".
L'acte inaugural va començar a Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, on hi ha instal·lat l'espai "Cinema Comediants" en què es poden visionar íntegrament audiovisuals (documentals, intervencions televisives i el film "Karnabal", entre d'altres) que, en versió reduïda, es presenten a l'exposició ubicada al Palau Robert.
A la segona planta del Palau Robert s'hi repassa la història del grup de Canet de Mar i se'n recreen les múltiples facetes en set àmbits diferents, que van des dels orígens fins ara.
Fotografies, màscares, vestuari, camerinos, retalls de premsa, cartells, llibres, vídeos, cd... construeixen el relat de la trajectòria d'aquesta companyia que ha conreat un llenguatge propi, ha donat muntatges espectaculars aclamats als cinc continents, i ha deixat la seva empremta en esdeveniments com la Fira de Tàrrega o les Olimpíades de Barcelona.
Participació de l'Institut del Teatre
D'altra banda, durant els quatre mesos de durada de l'exposició, l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona oferirà un seguit d'activitats paral·leles a càrrec d'alumnes i docents de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD), amb la col·laboració del director de Comediants, i que es presenten en tres formats: una taula rodona, actuacions i tallers.
El grup, creat el 1971, està format per actors, músics i artistes dedicats al món de la creació que porten a terme un treball multidisciplinari.
Comediants ha conreat un llenguatge propi, amb muntatges espectaculars, combinant el compromís amb el teatre popular i l'aposta per la imaginació, la creativitat, i l'esperit i la llum del Mediterrani.
Un discurs teatral innovador que ha donat la volta al món i que ha contribuït a renovar i impulsar les experiències festives del país.
En els seus treballs destaquen la diversitat de propostes creatives, les diverses dimensions en els projectes, la transversalitat i la interrelació amb el públic.
|
12,068 |
Comediants porta tota la màgia del teatre, les arts escèniques i el seu viatge creatiu en una exposició al Palau Robert que recorre la trajectòria innovadora d'aquest grup de teatre català, establert a Canet de Mar, que ha representat les seves creacions diverses pels cinc continents.
L'exposició "Comediants, inventors d'un nou llenguatge", comissariada per Joan Font i Dani Freixes, coincideix amb els 44 anys de la creació del grup, i l'organitzen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Es pot visitar entre el 22 d'abril i el 28 d'agost a la segona planta del Palau Robert.
La cerimònia de la inauguració de l'exposició dedicada a Comediants començarà a les 19 hores a l'edifici de "Can Serra", seu de la Diputació de Barcelona, que dedica un espai a l'exposició i continuarà al Palau Robert.
A l'espai "Cinema Comediants" de "Can Serra" s'hi podran veure íntegres els audiovisuals que es presenten a l'exposició del Palau Robert en versió reduïda i algunes imatges de la mostra.
El recorregut cap al Palau Robert es farà amb una cercavila de Comediants.
L'acte inaugural serà presidit pel conseller de Cultura, Santi Vila.
També hi assistiran la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa; el director general de Difusió, Ignasi Genovès, i els comissaris.
El grup, creat el 1971, està format per actors, músics i artistes dedicats al món de la creació que porten a terme un treball multidisciplinari.
Comediants ha conreat un llenguatge propi, amb muntatges espectaculars, combinant el compromís amb el teatre popular i l'aposta per la imaginació, la creativitat, i l'esperit i la llum del Mediterrani.
Un discurs teatral innovador que ha donat la volta al món i que ha contribuït a renovar i impulsar les experiències festives del país.
En els seus treballs destaquen la diversitat de propostes creatives, les diverses dimensions en els projectes, la transversalitat i la interrelació amb el públic.
L'exposició es desenvolupa en set àmbits: Introducció (Un temps gris); Pròleg (Tachan!!!); Grans moments; El rebost de l'escena; Els llocs d'actuació; Els públics; i Epíleg: record, memòria i desig.
|
12,121 |
Del 10 de novembre al 23 d'abril de 2018, a la Sala 3
El Palau Robert proposa una immersió sonora i documental en l'univers musical femení dels Països Catalans a l'exposició "D'ONES: (R)evolució de les dones en la música", protagonitzada per més de 1.000 artistes femenines al llarg del darrer segle a través de composicions, cançons i videoclips.
La mostra, que es pot visitar del 10 de novembre al 23 d'abril a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona, l'organitza la Generalitat de Catalunya, amb el comissariat del grup Enderrock i el suport de l'Institut Català de les Dones.
"D'ONES: (R)evolució de les dones en la música" és una exposició gràfica i sonora protagonitzada per més de 1.000 artistes femenines d'arreu dels Països Catalans al llarg del darrer segle que visibilitza i alhora fa un reconeixement a les seves aportacions en aquest àmbit cultural.
Per primera vegada al nostre país es planteja un recorregut pels diferents gèneres musicals amb veu de dona a través de cantants, compositores i instrumentistes.
L'itinerari sonor i visual va des de les cançons de bressol i les folkloristes a la música clàssica, l'òpera i la contemporània, passant per les músiques populars i d'arrel, la poesia, la cançó d'autora, el jazz i el blues, el rock i el punk, el pop i les músiques urbanes.
En total, s'hi podran escoltar i visionar un miler de cançons als selectors de cadascun dels àmbits estilístics de l'exposició; deu espais on les persones que els visitin podran descobrir un paisatge sonor original i inèdit amb les dates més significatives de la història de la música catalana en clau femenina.
La mostra palesa una evolució pel creixement tant quantitatiu com qualitatiu de veus de dones a través de la propagació d'estils musicals en els darrers 100 anys.
En aquest període han sorgit nous posicionaments per a les creadores i les intèrprets després de molt temps en què tantes veus femenines han estat silenciades.
La mostra és un reconeixement a l'empoderament de les dones en tots els espais socials, polítics i culturals.
I posa de relleu les seves aportacions com a l'espiral vertiginosa que vibra i esclata en melodies i cançons.
El repte de l'exposició és oferir un trajecte compromès, sonor i gràfic, per deu estils on ressonen les principals veus de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears en un viatge vital que neix de les cançons de bressol, s'educa en la clàssica i beu de la música d'arrel, s'endinsa per la cançó i el jazz, esclata amb el pop, el rock i el punk i desemboca ple d'energia en les músiques urbanes dels nostres carrers.
Tal com versa el poema referencial de Maria-Mercè Marçal, el títol "D'ONES: (R)evolució de les dones a la música" remet a la revolta sonora del panorama femení, que no s'ha gestat en un sol dia, sinó fruit d'una evolució de segles.
Aquest és el discurs que es vertebra en l'exposició, tal com defensa la comissària i periodista musical a Enderrock, Helena Morén Alegret, i que els darrers anys s'ha accelerat i amplificat amb nous formats i horitzons.
"Hi va haver una època en què les dones quedaven relegades a un paper secundari, com a mares que transmetien les cançons per via oral o que estudiaven la música sota l'ombra d'una societat fosca, autoritària i patriarcal.
Va arribar el moment que les cançons de dones es van fer escoltar amb la projecció que es mereixien, coincidint amb les reivindicacions feministes.
Va ser el moment d'establir cànons i referents.
Van venir cops de rock que van trencar rutines, mites i símbols, però també un ressorgiment a l'escena de la música popular actual que no va tenir encara el total reconeixement de l'obra de les dones.
El prestigi de les dones en la música s'ha guanyat i s'ha merescut a base de feina, més enllà de les modes i els estils.
L'evolució del gènere femení té a veure amb sortir de l'ou domèstic en què ha estat encasellat i veure que la gallina ponedora ja hi va ser abans i hi serà després.
Unes bategaran amb "L'àguila negra" adaptada per Maria del Mar Bonet, altres ho faran amb el vol d'"El rossinyol" de Lídia Pujol o Joan Baez, i n'hi haurà que agitaran les ales amb els "Bird Eyes" de Núria Graham.
Són les dones que alcen el vol al segle XXI."
L'exposició disposa de punts d'escolta per a cada àmbit que permeten navegar per un miler de cançons i videoclips dels diversos gèneres musicals, a més de visionar les biografies i dades referencials de les principals artistes dels Països Catalans.
La producció discogràfica en català liderada per dones s'ha multiplicat per 10 en els darrers 50 anys.
Si en tota la dècada dels seixanta es van publicar uns 200 LP i senzills cantats, només l'any 2016 s'han presentat més de 150 discos que protagonitzen veus femenines en català.
Als anys seixanta a la música catalana hi havia en actiu poc més de mig centenar de solistes i duets femenins i només una desena de grups amb presència femenina.
Actualment, a la segona dècada del segle XXI, la xifra representa mig miler de projectes liderats per dones.
Distribuït per gèneres, trobem que el paper de les dones catalanes en el jazz es limitava als anys seixanta a mitja dotzena de duets i conjunts de jazz.
Al cap de 50 anys, la xifra de jazzistes catalanes amb projectes en actiu supera el centenar de vocalistes i instrumentistes.
L'explosió de les dones a l'escena del pop-rock català es va produir a partir del 2014, quan la xifra de grups amb presència femenina destacada ha augmentat considerablement.
La mitjana de grups emergents liderats per dones representa actualment un 22% en els darrers cinc anys (9% de solistes i 13% de grups).
La presència de dones en les formacions catalanes de música d'arrel és superior a la mitjana i ja representa entre els grups emergents una mitjana del 30% en els darrers cinc anys.
La xifra més elevada s'ha registrat el 2017, amb un 30% de veus solistes i un 25% de grups amb dones.
La xifra de veus femenines als principals festivals catalans va representar el 2016 una mitjana del 26%, sumant un 11% de solistes i un 15% de grups mixtos, segons dades de l' Anuari de la Música.
La mitjana del mercat anglosaxó és d'un 17% de grups liderats per dones.
Els certàmens catalans de major equitat, a les seves dues darreres edicions, són Strenes, Guitar Festival i Cap Roig, mentre que els de major discriminació són Acampada Jove, Canet Rock i Vida.
Per complementar l'exposició s'ha editat un número especial de la revista musical Enderrock en format de catàleg, que amplia els continguts amb un recull de testimonis i entrevistes a través de reportatges i converses.
A més, amb el suport de l'Institut Català de les Dones, s'ha publicat el cinquè àlbum de la col·lecció Dones i cançons: Serem cinc-centes, serem mil (EDR Discos, 2017), un tast de la banda sonora de veus femenines emergents i actuals, que es distribueix amb la publicació mensual del mes de novembre, Enderrock 267.
La recopilació del CD va del folk de Joana Gomila i Maria Arnal al rap de Pupil·les i Tesa, la fusió d'El Diluvi, el reggae de Candela Roots, el pop d'autor de Lakaste, la cançó poètica de Mireia Vives, el pop-folk de Renaldo & Clara, Màia i La Folie, el trap de Bad Gyal i Mueveloreina, la cançó de Gemma Humet i Intana, el rock de Núria Graham i Edurne Vega, el punk-pop de Mourn, la rumba makinera de Ladilla Rusa, l'electrònica d'autora de Museless, Pavvla i Júlia o el jazz d'Andrea Motis.
En definitiva, un botó de l'explosió de novetats diverses i de qualitat en clau femenina de l'any 2017.
Les primeres cançons es gesten en la transmissió de mares a fills, a través de tonades populars i tradicionals.
La formació musical a l'escola combinada amb les cançons que perviuen en la tradició oral i les que formen part dels rituals festius i religiosos.
Més enllà de les dives de l'òpera, descobrim grans compositores, instrumentistes, directores d'orquestra i de formacions corals.
La banda sonora de l'imaginari popular arrela i s'embranca com s'enfilaven les músiques pels celoberts de les cases.
Les musicacions i les adaptacions de poemes són un espai de llibertat que uneix i promou la música i la literatura.
Les cantautores prenen l'espai públic per ser visibles als recitals de teatres i festivals i fer sentir la seva veu.
L'aculturització pròpia i forana arriba del mercat anglosaxó amb les veus de la música negra i la cultura d'improvisació.
L'autoestima i l'energia que generen les guitarres elèctriques empodera les rockeres de l'escena musical moderna.
Calidoscopi de cançons, melodies i visuals per oferir noves maneres de pujar a l'escenari i oferir un espectacle total.
Músiques urbanes L'escena actual ha situat les perifèries al centre, i els ritmes i les rimes femenines formen part de la transformació cultural de la societat.
Al llarg de l'exposició " D'ONES.
[R]evolució de les dones en la música " s'hi troben els noms d'un miler de dones entre cantants, artistes i professionals del món de la música.
|
12,190 |
El Palau Robert dedica una exposició retrospectiva al fotògraf català de moda i retratista Antoni Bernad, amb més de 50 anys de professió i obra publicada a tot el món, a la Sala 3 del Palau Robert del 10 de maig al 26 d'agost.
Visita guiada amb el fotògraf Antoni Bernad
Del 10 de maig al 26 d'agost de 2018, a la Sala 3
Nord/Sud/Est/Oest", organitzada per la Generalitat, presenta un conjunt de fotografies sense ordre cronològic, que posa de manifest, a través de centenars d'imatges, el segell perfeccionista que caracteritza l'autor.
El títol no fa referència, en aquest cas, a cap delimitació geogràfica sinó al fil que lliga de forma soterrada un vast rerefons de relacions culturals, com també els ambients i les vivències de Bernad en llocs diferents i que l'han influït.
"La mostra dedicada a Antoni Bernad, que té com a comissari Antoni Llena i ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Nacional de Catalunya, es presenta en quatre espais on es barregen les fotos de moda i els retrats amb l'intent d'establir una complicitat entre imatges que elimini barreres i jerarquies.
El recorregut expositiu acaba amb un audiovisual on Bernad parla de la seva obra de forma distesa, explicant que sempre ha mirat de dignificar la professió amb entusiasme i rigor.
El treball d'Antoni Bernad, reconegut internacionalment, ve avalat per una llarga trajectòria.
Malgrat que se'l coneix com a fotògraf de moda, també s'ha especialitzat en el retrat.
Fugint de la frivolitat, ha tractat amb idèntic respecte artistes, intel·lectuals i models.
"La meva obsessió per obtenir la perfecció –assenyala– m'ha obligat a començar de nou cada dia".
En la seva obra, treball i vida són indestriables.
El seu esperit inquiet li ha permès treure profit de totes les manifestacions artístiques: teatre, música, pintura, cinema i arquitectura, com també de les grans publicacions de moda internacionals.
"A l'Espanya grisa dels anys cinquanta –comenta–, vaig descobrir en les revistes que arribaven de fora una finestra oberta al món.
Hi havia una vida, un color, una llibertat que aquí no teníem".
Antoni Bernad (Barcelona, 1944) va començar la seva vida professional com a grafista, però la fascinació per la imatge impresa el va conduir a la fotografia.
Abans de dedicar-s'hi, ja havia fotografiat profusament germanes i amigues i va muntar, a principis dels anys seixanta un laboratori al seu habitatge familiar i va aprendre l'ofici investigant i estudiant exhaustivament de forma autodidacta els secrets de l'art fotogràfic.
L'any 1966 es va instal·lar a París on va rebre els primers encàrrecs professionals.
La seva estada a la capital francesa va coincidir amb l'impacte del Maig francès del 1968.
Bernad va trobar en la fotografia de moda la llibertat que desitjava i s'hi va abocar amb entusiasme.
Mai no tracta les dones com a estereotips, vol que les seves models tinguin ànima, que no siguin clixés.
Busca que a les seves imatges femenines hi aflori l'espontaneïtat i l'elegància natural.
Les seves fotografies relaten situacions que evidencien la seva fascinació per captar la vida.
Ha utilitzat la fotografia de moda per homenatjar alguns dels seus ídols: els pintors Balthus, Picasso, Dalí; els fotògrafs Peen, Avedon, Horst, Newton; actrius com Hepburn, Garbo, i personalitats diverses com Callas, Chanel, Buñuel, Lorca...
Una part de retrats de l'exposició provenen del llibre CATALANS, Retrats 1984, (Edicions 62), i reeditat per l'Ajuntament de Barcelona el 2015.
"El meu treball com a retratista –remarca– és vampiresc, pretenc absorbir l'ànima de la gent que fotografio", això fa que capti, subtilment, el perfil psicològic del retratat.
En aquesta disciplina utilitza majoritàriament un blanc i negre de contrastos delicats.
Amb tot, no fa servir mai una mateixa llum: busca la que millor escau a la personalitat de cadascú.
Si fa servir l'artifici és per enquadrar millor el personatge, perquè considera reveladors tots els detalls.
Les seves composicions ajustades i els seus enquadraments directes atorguen a les seves fotografies una distància que les fa impermeables al pas del temps.
Antoni Bernad té obra al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Reina Sofia de Madrid (MNCARS), Museu del Disseny de Barcelona (DHUB), Col·lecció Vila-Casas, Ateneu de Barcelona, a part de col·leccions particulars.
Ha exposat retrats d'actors i fotografies de moda als llocs següents: Galeria Joan Prats durant el Festival de Cinema de Barcelona; The Armory Show, de Nova York; Galeria Tandem, de Barcelona; La Vitrina del Fotògraf del Palau Robert de Barcelona; Palau Solterra, de Torroella de Montgrí; Galeria FORVM, de Tarragona; Antic Hospital de Santa Caterina de Girona, Centre Cultural de Terrassa...
Als 19 anys va rebre el primer premi de documental de moda a la Setmana del Cinema en Color de Barcelona (1962).
Entre d'altres ha aconseguit el Premi Laus (1992), i el premi Loewe (1972).
Ha treballat per a les revistes AD, CARTIER, CENTRO MODA, CHIC, EL PAÍS, ELLE, ELLE FRANCE, EL MUNDO, GQ, LA VANGUARDIA, MARIE-CLAIRE, VOGUE, TELVA, VAN CLEEF & ARPELS, VANITY ITÀLIA; VANITY FAIR USA, VOGUE, L'UOMO VOGUE, MÄNNNER VOGUE, VOGUE BRAZIL, VOGUE BRITISH, VOGUE HOMMES, VOGUE PARIS, VOGUE USA, i també per als catàlegs de les firmes Cartier, Emporio Armani, Zara i SMODA.
CAROLINA HERRERA, dissenyadora de moda.
MANOLO BLAHNIK, dissenyador de sabates.
NÉSTOR ALMENDROS, director de fotografia cinematogràfica.
MARIA CORRAL, exdirectora del Museu d'Art Reina Sofía.
ALBERTO MARTÍN, crític fotogràfic.
Acadèmic de l'Acadèmia de les ciències i de les arts de Barcelona.
-És una exposició de fotografia de moda i retrats, amb PARITAT entre fotos de moda i retrats exacta: 190 i 190.
-El títol NORD/SUD/EST/OEST és equívoc, pel fet que no hi ha paisatges d'aquestes latituds, ans fa referència als encreuaments culturals a què la vida contemporània ens força, alhora que relativitza els confins: tot centre pot ésser nord en relació amb un altre sud o, a l'inrevés.
Tot punt cardinal és correlatiu a partir d'un centre de referència.
-L'exposició recull treballs de cinquanta anys de carrera professional d'Antoni Bernad.
La foto més antiga és de fa seixanta anys: és el retrat d'un primer amor, en què es percep que la noia no vesteix segons els cànons que dictaven les revistes de moda del moment, sinó segons l'estètica existencialista exhibida pel món intel·lectual de l'època.
-L'exposició defuig l'ordre cronològic i barreja fotos de moda i retrats amb el propòsit d'eliminar valoracions jeràrquiques.
El fotògraf tracta amb el mateix respecte models, intel·lectuals i artistes.
-En la grisa societat espanyola dels anys cinquanta, Bernad va descobrir a les revistes que venien de fora un món ple de vida i de color.
Gràcies a aquestes revistes ( Life, París Mach, Vogue, Elle...) va tenir coneixement de l'existència de cineastes, pintors, escriptors, arquitectes... que ignorava, i també, informació d'espectacles teatrals i musicals que li van servir de referència.
La fascinació per les publicacions gràfiques el menà a ser fotògraf.
Es considera a si mateix un artesà a la recerca de l'excel·lència.
Mai no ha volgut "fer" d'artista, ni tampoc de fashion víctim.
Com a professional mai no ha oblidat que servia a la indústria i que la roba s'havia d'entendre.
S'ha dedicat a la fotografia de moda perquè li ha permès una sociabilitat i una llibertat de moviments que l'han fet sentir confortable.
-Les seves models no eren considerades dones "clixé", sinó persones reals.
Les seves imatges són part d'un relat: expressen situacions que es poden relacionar amb fotogrames cinematogràfics.
Quan, per qüestions de guió, la model ha hagut d'encaixar amb l'estereotip "maniquí", Bernad ha impregnat la imatge d'un sentit de l'humor crític i subtil.
Per exemple: en un servei de llenceria lliga la model de mans i peus dins el capó d'un cotxe; és a dir, la mostra encadenada a les fantasies eròtiques de la mirada masculina.
-Tant en la fotografia de moda com en el retrat cerca la llum i l'ambient adequats que més bé poden dibuixar la situació, o el perfil psicològic del retratat.
El seu esperit perfeccionista li ha impedit sempre menystenir cap detall.
-.Una gran part de les fotografies es mostren emparellades, talment les pàgines d'un llibre o d'un magazín.
Sovint, a l'hora d'establir relacions mira d'introduir-hi complicitats iròniques.
Per exemple, a la fotografia del rei Felip VI, veiem el príncep, encara jove, fent un salt que... no va enlloc...Al costat, hi ha la fotografia d'una noia davant un mur que també fa un salt.
Hi ha una idea subliminar, perquè darrere la paret que barra el pas a la noia s'entreveu el paradís... la llibertat.
-.El muntatge expositiu vol recrear un extens aparador d'imatges.
En un moment en què la proliferació d'imatges en devalua i en perverteix el valor, Bernad, amb el seu rigor professional i el seu extens ventall de registres, les reivindica amorosament.
Antoni Bernad aposta per la bellesa, i fa seu aquell vers de John Keats que diu: "La bellesa és un goig per sempre".
|
12,225 |
El Palau Robert i DKV presenten l'exposició "Creadors de consciència.
40 fotoperiodistes compromesos", que vol retre homenatge a professionals de la càmera de l'Estat espanyol que arrisquen la seva vida en conflictes bèl·lics, desastres naturals o règims autàrquics.
L'exposició presenta escenes úniques que conviden a la reflexió sobre situacions que connectaran amb la consciència col·lectiva del visitant.
Aquesta exposició itinerant és un projecte produït per la companyia d'assegurances DKV amb motiu del XX aniversari de les seves accions de Responsabilitat Social, i que a Catalunya compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La mostra inicia el recorregut al Palau Robert de Barcelona per visitar posteriorment Madrid, Saragossa i València.
Del 7 de setembre de 2018 al 10 de febrer del 2019, a la Sala 3
"Creadors de consciència" aplega el treball de 40 fotoperiodistes, alguns amb una llarga trajectòria, com és el cas de Gervasio Sánchez, Kim Manresa, Sergi Cámara o Clemente Bernad i d'altres més joves, com ara Javier Corso, Manu Brabo, Samuel Aranda, Bernat Armangué o Lurdes Basolí.
Les 120 fotografies que es presenten a l'exposició s'han publicat als mitjans de comunicació més importants del món.
Les imatges donen a conèixer realitats inquietants d'indrets llunyans com Síria, Colòmbia, Veneçuela, Iraq, Egipte..., i també situacions que vivim al nostre barri o ciutat.
Alguns dels fotògrafs que exposen han desenvolupat la seva tasca a la mateix ciutat on viuen.
Totes les fotografies estan tractades amb seriositat i rigor, i amb una ànima i una màgia especials.
L'exposició, a més de remoure consciències perquè ningú no es desentengui de les injustícies, els abusos i el dolor humà, homenatja una generació de fotoperiodistes que han reflectit amb imatges moments transcendentals de la història recent, a vegades en situacions precàries i assumint riscos.
Una tasca molt important, en moments històrics agitats i convulsos, que no ha aconseguit sempre un reconeixement just.
Per aquest motiu DKV ha apostat per aquesta iniciativa per celebrar el XX aniversari del seu Programa de Responsabilitat Social, amb l'objectiu d'abordar les temàtiques que s'han tractat en aquests vint anys com és el cas de problemes de canvi climàtic, malalties, salut, discapacitat o col·lectius socialment marginats.
El títol de l'exposició el va proposar el comissari Chema Conesa durant una reunió preparatòria del projecte, sent plenament conscient de la complexitat de representar totes les sensibilitats que motiven els fotògrafs a seguir aquest ofici.
Encara que a l'inici es va crear certa controvèrsia perquè l'objecte inicial d'aquestes fotografies té un fi comercial, es va decidir que aquest seria el títol perquè la conseqüència emocional d'una imatge no la pot decidir mai el fotògraf.
La fotografia no pertany a qui la fa sinó a qui la contempla, per la qual cosa la possible emoció que desprèn la seva contemplació pot no tenir res a veure amb la intenció de qui va fer la fotografia.
Chema Conesa i Juan Manuel Castro van seleccionar els 40 fotògrafs vius i en actius d'una llista inicial més llarga.
El criteri primer va ser que estiguessin en actiu directament o en funcions fotogràfiques professionals que continuessin el vincle amb la fotografia feta per comunicar en premsa o qualsevol altra suport.
També van considerar que la seva trajectòria fos avalada pel temps, la dedicació i la professionalitat, que haguessin aconseguit algun premi o reconeixement i que l'excel·lència de la fotografia estigués perfectament representada.
Els comissaris han treballat d'una manera coordinada amb els fotògrafs escollits.
Chema Conesa explica que van indagar en els seus treballs i van fer una primera selecció de temes.
"Vam contactar amb ells –assenyala Conesa– i els vam ensenyar les fotos que havíem escollit i els vam demanar una selecció feta per ells de les imatges que consideraven que eren les millors de la seva feina.
Els vam indicar que la responsabilitat final de l'elecció seria nostre, ja que en molts casos havien cobert els mateixos temes d'actualitat i es produïen coincidències de contingut que es volien evitar per la pluralitat de temes que es volien tractar".
Els comissaris van escollir tres fotos de cada fotògraf amb la idea de compondre una col·lecció que tractés de dibuixar un mapa dels problemes del nostre temps.
Fotoperiodisme, la veracitat de la informació
El comissari Chema Conesa considera que la fotografia por crear qualsevol sensació: fàstic, avorriment, decepció, bellesa, però també consciència.
Moltes fotografies que han esdevingut documents històrics abonen la tesi...
La majoria de gent conserva en la memòria, per exemple, la foto impactant del milicià morint de Robert Capa, que va viatjar a Espanya per lluitar contra el fascisme amb la seva càmera.
Conesa assenyala que els fotoperiodistes representen avui la primera línia de veracitat de la informació.
"El seu codi ètic pel que fa a la possible manipulació de la imatge –afirma– constitueix la primera línia del compromís professional.
Solen ser persones independents, allunyades dels organigrames oficials i conscients de la seva missió.
Saben que una mala praxis del seu ofici representa una carga de profunditat demolidora per al mitjà que publiqui les seves fotos".
El col·lectiu Reporters Sense Fronteres també participa en el projecte i rebrà tots els beneficis recaptats amb el llibre de l'exposició.
|
12,257 |
Ambaixadora de la cuina catalana al món
El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, autora d'una cuina amb gran projecció internacional, a cavall entre la tradició i l'avantguarda, al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar.
L'essència del gust", organitzada per la Direcció General de Difusió de la Generalitat, té com a comissària Anna Alberni i es pot visitar del 26 de març al 29 de setembre, a la Sala 3.
Compta amb el patrocini de Gallina Blanca, empresa multinacional del sector de l'alimentació i d'origen català.
Del 26 de març al 29 de setembre, a la Sala 3
El restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar va tancar a la tardor del 2018.
Carme Ruscalleda continua activa a la Cuina Estudi de Sant Pol, un laboratori d'idees que aposta per una cuina creativa, saludable i divertida, en sintonia amb el paisatge, les escoles i els mitjans de comunicació.
Aquesta tasca es compagina amb la direcció dels restaurants Sant Pau de Tòquio, una rèplica del restaurant del Maresme, i Moments, a l'hotel Mandarin Oriental, Barcelona.
Aquest darrer restaurant ha crescut en un diàleg constant amb les propostes de Sant Pol i Tòquio i és una iniciativa de Raül Balam, cap de cuina i ànima de l'establiment.
L'exposició dona a conèixer les dades més rellevants de la trajectòria de la cuinera en una detallada cronologia que comprèn la tasca portada a terme als restaurants Sant Pau de Sant Pol i Tòquio i Moments de Barcelona, i s'acompanya d'un muntatge audiovisual sobre la cuina del restaurant de Sant Pol, un espai amb 16 metres de façana davant el Jardí amb vistes al mar.
Un altre apartat detalla el procés creatiu i l'evolució de la cuina de Carme Ruscalleda a través d'una descripció dels seus plats i menús temàtics.
La recerca i la creació formen part de la vida de Carme Ruscalleda i li han donat sentit, com també el fet de comptar amb el suport constant del seu marit, Toni Balam, dels seus fills, Raül i Mercè, i de la resta d'una família molt vinculada a Sant Pol i el Maresme.
La seva manera d'entendre la vida i la passió per la cuina es concreten en aquestes paraules: "Es tracta de treballar en el que dona plaer i teixir complicitats amb el territori on visc, el Maresme, amb els proveïdors, amb els clients..."
Carme Ruscalleda considera que la cuina de proximitat és la millor base per a futures recerques i que els sabors formen part de la memòria.
Defensa que la cuina no pot espatllar el producte, que tots els productes mereixen la mateixa consideració i també que la cuina no pot ser només tècnica, també ha d'emocionar.
La cuinera pren el receptari tradicional català, variat i sofisticat, com a punt de referència, i crea propostes renovades, estilitzades, amb el seu propi segell.
Ruscalleda ha repensat receptes tradicionals com les sopes de pa, els peixos amb suc, els escabetxos de peix, i ha reinterpretat amb una mirada avantguardista plats tan nostrats com els canelons.
La cuina del Sant Pau és de temporada, és a dir, utilitza els productes en el seu punt òptim de maduració.
La cura extrema pel producte porta Ruscalleda a convertir les verdures en protagonistes dels plats, al costat de carns i peixos.
Els seus plats són un mirall del paisatge que envolta el restaurant: el mar i l'horta del Maresme.
L'obertura del Sant Pau de Tòquio representa un salt qualitatiu important en la cuina de Ruscalleda, que comença a incorporar ingredients, coccions i conceptes del Japó.
Els productes del receptari català es fusionen harmònicament, sense estridències, amb productes del Japó com ara la medusa, el yuzu (cítric japonès), la sakura (flor de cirerer) o el nap daikon.
Trenta anys de gastronomia santpolenca
El restaurant Sant Pau a Sant Pol de Mar va obrir el 1988.
L'establiment va anar guanyant prestigi gràcies a l'enginy i la perseverança de la Carme i en Toni, després d'uns inicis difícils.
La primera estrella Michelin va arribar el 1991 i va suposar un impuls molt important al projecte; la segona i la tercera les va aconseguir el 1996 i el 2006.
La projecció de la cuina del Sant Pau va començar el 1992 en assumir la responsabilitat gastronòmica al pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla.
El reconeixement li ha arribat des de molts llocs, com es posa de manifest en guardons com ara: premi al Millor Cuiner de l'Any de la guia de Rafael García Santos Lo mejor de la Gastronomia (1995); Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004); Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (2008); Medalla de Plata al Mèrit en el Treball (2012), Filla Predilecta de Sant Pol i Medalla d'Or del Parlament de Catalunya (2013), premis Mujer Hoy, Elle Gourmet i de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (2017) i el Premi Nacional de Cultura (2019).
Els 2008 es va publicar el llibre CR20.
Els 20 anys del Sant Pau, editat en català, castellà, anglès i japonès.
Aquest mateix any comença l'aventura del restaurant Moments a l'hotel Mandarin Oriental de Barcelona, amb el seu fill Raül.
|
12,309 |
El llegat del dissenyador gràfic, en una exposició al Palau Robert
El Palau Robert explica en una exposició la llarga i fecunda trajectòria del dissenyador gràfic America Sanchez, amb un estil eclèctic i inclassificable, i vinculat des de fa més de 50 anys a Barcelona.
Un recorregut a partir del fons de l'Archivo Lafuente de Santander, complementat amb obres de col·leccions catalanes i reproduccions facsímils d'alguns treballs.
Clàssic, modern, jazz i tropical" es pot visitar del 23 d'octubre al 23 de febrer, a la Sala 3, organitzada pel Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya i l'Archivo Lafuente de Santander.
El comissari del projecte és Juan Riancho, mentre que el disseny és d'Albert Planas, col·laborador durant molts anys d'America Sanchez.
Del 23 d'octubre de 2019 al 23 de febrer de 2020, a la Sala 3
El títol de l'exposició és el mateix d'una conferència que l'artista va pronunciar en 2010 en la qual parlava del seu treball.
America Sanchez va afirmar, en aquesta intervenció, que el seu estil estava compost per una barreja de quatre conceptes aplicats: clàssic, perquè és necessari recórrer a la història i mirar els mestres; modern, perquè l'estudi de la trajectòria de les escoles suïsses i alemanyes és fonamental per expressar-se a través del disseny gràfic; jazz, perquè es necessita l'ús de la improvisació, la llibertat i el personal, per donar la volta a un treball rígid i així poder expressar-se; i, tropical, perquè en els seus treballs també intervé el casual, la bogeria i el disbarat.
La proposta expositiva dedicada al dissenyador al Palau Robert dona a conèixer per primera vegada els fons –juntament amb altres materials gràfics, provinents d'altres institucions i col·leccions catalanes–, a la ciutat on es van crear, a la ciutat que va fer possible el desenvolupament del seu potencial, i a la qual està molt unit.
Juan Carlos Pérez Sánchez, que anys després passaria a ser America Sanchez –en homenatge a la seva mare–, és una figura clau per entendre el disseny al nostre país, però sobretot és una figura que ha contribuït de manera determinant a construir la imatge de Barcelona, pel que fa a la comunicació gràfica en la ciutat i de la ciutat.
L'exposició s'estructura en els àmbits següents: De Buenos Aires a Barcelona, Viatge a la utopia, El boom del disseny, Disseny de marca, Estratègies gràfiques, Artista i Col·leccionar coses.
Els set àmbits presenten una obra absolutament polièdrica i en ocasions molt difícil de classificar.
Es tracta de generar un recorregut per set estades que transmeten el mateix nombre d'assumptes de l'artista i que, d'alguna manera, introdueixen l'espectador en un món creatiu ric i complex, però amb el qual han conviscut.
És com una immersió en el millor de la ciutat, en el qual ha significat Barcelona per a diverses generacions.
Es presenten imatges relacionades amb Ajoblanco, amb Vinçon, amb KGB, amb el Viatge a Ítaca, de Lluís Llach, amb Maria del Mar Bonet...
Però també amb Pirelli, amb Vieta, amb Yanco, amb les Olimpíades del 92.
També cal destacar la seva tasca en la senyalística, a partir d'un estil cal·ligràfic inconfusible, en dissenys com el que va fer per a l'Hotel Casa Camper (2005).
Tampoc no podem oblidar la reivindicació que ha fet de la gràfica popular anònima en projectes que ha comissariat com "Tresors gràfics" (1998) o "Tutti Frutti" (2007).
El recorregut per la mostra descobreix la gran quantitat de treballs del dissenyador.
Molts visitants coneixeran els dissenys, però no sempre sabran el nom del creador America Sanchez.
Un dissenyador que ha forjat veritables icones, a la dècada dels 60, d'una ciutat oberta, una ciutat d'acollida.
Ell va ser un dels dissenyadors argentins que, a partir dels anys 60, van abandonar el seu país natal per instal·lar-se a Espanya, en un moment en què la renovació, l'impuls del disseny gràfic espanyol dels 70 i els 80 va ser una lògica conseqüència de la democratització: la transició política va suposar també una transició creativa orientada a modernitzar les pautes de la creació gràfica.
Com a resultat, aquells creadors es van convertir en figures clau, referents del disseny català i de la resta d'Espanya.
El dissenyador ja va presentar, a l'espai La vitrina del fotògraf, del Palau Robert, l'exposició America Sanchez Sèrie Polaroids SX-70, el 2003, dedicada als seus amics argentins Mario Gemin i Hugo Gez, que el 1988 el van introduir en aquesta disciplina fotogràfica.
Anteriorment, el 1985, va ser el responsable de la imatge de l'exposició Barcelona, París, Nova York, que explicava la trajectòria cosmopolita dels artistes conceptuals catalans.
Un món creatiu ric, una producció eclèctica
America Sanchez és un creador inclassificable, i potser això és el que més el pot definir com a dissenyador gràfic, precisament.
L'absència d'un estil gràfic únic, ja que sempre està a la recerca de la varietat i tractant de no repetir-se, l'ha portat a una producció gràfica eclèctica.
El dissenyador encarna com pocs la figura del rodaire, aquell que vaga obert a tot el que se li presenta, i ell ho fa amb un bisturí a la mà, una mirada precisa, instint innovador, saviesa crítica enfront de les convencions i seguretat en el que fa, gràcies a la seva formació i a la seva trajectòria.
El disseny, –per la seva qualitat de disciplina artística–, va deixar fa molt de temps d'estar regit per disciplines que atenen la naturalesa material dels treballs.
I, sens dubte, America Sanchez és un clar exemple d'això, ja que combina absolutament totes les pràctiques artístiques i tots els recursos gràfics.
Desdibuixa els límits de l'original, de la prova i la reproducció, el porta tot al seu terreny i genera com a resultat una imatge artística d'una potència que ha perdurat al llarg de dècades.
El seu talent i creativitat han impregnat tota la ciutat de Barcelona, i part dels seus artefactes més significatius estan relacionats amb ella.
Tant és que pensem en els taxis, els Jocs Olímpics o les festes de la Mercè.
Barcelona està banyada per l'eclecticisme dels seus treballs.
La història del disseny a la ciutat no seria la mateixa sense la seva aportació a alguna de les institucions més emblemàtiques de la capital catalana.
Amb motiu de la mostra, l'Arxivo Lafuente ha editat el catàleg America Sanchez.
Clàssic, modern, jazz i tropical.
Amb textos de Juan González de Riancho i M. Àngels Fortea Castell.
L'Archivo Lafuente, creat a Santander l'any 2002 per l'empresari José María Lafuente (Lugo, 1957), reuneix una vasta col·lecció documental especialitzada en la història de l'art modern i contemporani a Europa, Estats Units i Amèrica Llatina, dedicant també una atenció especial al context espanyol, en general, i al de Cantàbria en particular.
Des del seu naixement l'objectiu final d'aquest arxiu és reunir i difondre un mapa documental que permeti investigar i elaborar noves interpretacions historiogràfiques en l'àmbit de l'art modern i contemporani, des de les avantguardes històriques fins a la postmodernitat.
Actualment, l'Archivo Lafuente consta d'uns 120.000 documents (llibres, revistes, fotografies, impresos, manuscrits, cartes, collages, esbossos, cartells, dibuixos, còmics, llibres d'artista...), conjunt al qual cal sumar més de 3.000 obres d'art (pintura, escultura i obra gràfica).
L'Archivo Lafuente és un dels arxius privats més complets que existeixen a Europa i un cas extraordinari dins el context espanyol.
I, en particular, els seus fons llatinoamericans són d'una importància cabdal.
La seva col·lecció és igualment molt rica pel que fa a alguns artistes, moviments i moments creatius (dadà, surrealisme, avantguarda russa, contracultura espanyola de la Transició, Ulisses Carrión, revolució tipogràfica...), i ofereix un fons documental amb una identitat molt marcada que reflecteix una altra forma d'entendre l'art i la història en què la importància dels arxius és essencial no només per contextualitzar les obres d'art, sinó perquè una part substancial de l'art del segle XX es va plasmar en els llibres, fullets i material imprès de tot tipus.
L'Archivo Lafuente és una de les poques institucions privades que té signat un acord de col·laboració amb el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, i per la seva tasca ha rebut el Premi Fundació Art i Mecenatge, de la Fundació La Caixa (2016) el Premi de la Cultura Montblanc (2018) i el Premi d'Honor Plaça Porticada (2019).
L'Archivo Lafuente, sota el comissariat de Joan González de Riancho, ha prestat per a aquesta exposició al Palau Robert unes 600 peces, entre originals i publicacions, una mostra representativa del fons d'America Sanchez que custodia l'arxiu.
Dels més de 260 originals d'America Sanchez, datats des de 1967, a més dels produïts en el marc de la seva trajectòria com a dissenyador gràfic –per empreses i institucions com Eina, Vinçon, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Candidatura dels Jocs Olímpics de 1992, Vieta, Ajoblanco, Moritz, etc., es presenten una trentena de fotomuntatges de la seva sèrie «Iconografia moderna», trenta-tres composicions de la seva sèrie «Polaroid SX-70», gairebé una vintena de dibuixos Trochi Mochi i unes vuitanta diapositives publicades al llibre Barcelona gràfica, juntament amb algun exemple d'obra gràfica inicial.
Pel que fa a les publicacions, dissenyades totes per America Sanchez, sumen més de 320, des de cartells –la gran majoria–, fins a llibres, revistes, catàlegs, fullets, targetes, invitacions, calendaris, discos, impresos, i destaca un important conjunt de papers d'escriptori, recopilat per l'autor, dels centenars d'empreses per a les quals va dissenyar.
A aquestes xifres se suma al voltant de mig centenar de cartells de la Biblioteca de Catalunya –donació pel d'America Sanchez fa 15 anys– i algunes peces d'altres col·leccions catalanes, juntament amb reproduccions de mig centenar dels seus treballs.
Cartell "La gràfica popular és un dret cultural"
|
12,349 |
Una exposició al Palau Robert recorda els 75 anys de la història industrial i esportiva de l'empresa catalana de fabricació de motocicletes Montesa, fundada el 1945 per Pere Permanyer, que ha marcat tota una època en el món del motor a Catalunya, Espanya i Europa.
La Generalitat de Catalunya i Honda organitzen l'exposició "Montesa.
75 anys d'història del món del motor a Catalunya", que té com a comissaris Pep Itchart i Santi Ruiz, i es podrà visitar a la Sala 3.
Aquesta és una de les activitats programades amb motiu dels 75 anys de Montesa per recordar aquest aniversari i alhora homenatjar els empresaris i emprenedors catalans.
Fins el 6 de setembre, a la Sala 3
Montesa va ser fundada el 1945 per l'empresari i emprenedor Pere Permanyer.
Des de la fundació de la mítica marca se n'han creat més de 150 models.
La producció total supera les 450.000 unitats en els diversos centres de producció que l'empresa ha tingut al llarg de la seva història: als carrers Còrsega i Pamplona (Barcelona), Esplugues de Llobregat i Santa Perpètua de Mogoda.
La marca ha aconseguit 70 títols mundials, des del primer d'Ulf Karlson el 1980 fins al darrer de Toni Bou (ja en són 26) el 2019.
L'exposició proposa un recorregut pels 75 anys de Montesa, destacant la importància de la producció industrial, de la investigació i del disseny d'una marca tan important, com també l'acord amb Honda que en va garantir la supervivència.
S'hi presenten 43 models diferents de motocicletes, cedides per diversos col·leccionistes i per la Col·l.ecció Permanyer del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, entre els quals destaquen models mítics de la indústria del motor com la Impala, la Brío, la Cota, la Mini Mini i el primer model que va sortir de fàbrica, l'A-45.
El recorregut històric es divideix en tres períodes:
De 1945 a 1962: de l'inici de l'aventura fins a l'Operació Impala
El recorregut comença amb la figura de Pere Permanyer com a gran artífex de l'aventura empresarial i industrial de Montesa, que es va associar amb l'enginyer Francesc Xavier Bultó.
Junts van fundar Montesa en el dur període de la postguerra civil espanyola amb l'esforç per aconseguir i fabricar els components.
S'hi destaquen els primers èxits esportius, el vincle amb el circuit de Montjuïc i l'aventura de sortir a córrer a Europa en proves mítiques com el Duch TT o l'Illa de Man.
La fàbrica s'industrialitza i es passa del taller original del carrer de Còrsega de Barcelona a la planta del carrer Pamplona per produir el model Brío.
Aquest període acaba amb la sortida de Bultó de la societat i la famosa Operació Impala.
Una operació de màrqueting que va consistir a travessar l'Àfrica, des de Sud-àfrica fins a Tunísia, recorrent més de 20.000 km amb tres motocicletes presèrie del futur model Impala.
Aquest model va ser, el 1962, la resposta a uns anys d'esforç de l'equip del dissenyador Leopoldo Milà.
Un model que encara circula i que s'ha convertit en un símbol per a més de tres generacions.
Set motos, a més de dos motors i enginys mecànics desenvolupats i patentats per Montesa, expliquen aquest període.
De 1962 a 1986: l'expansió de Montesa
La firma trasllada la producció del Poble Nou a la nova fàbrica d'Esplugues de Llobregat.
La sortida al mercat de la Montesa Impala i la seva gran acollida van impulsar les vendes.
El motor monobloc de la Impala va suposar la base per a models d'especialitats com el cross, el trial i l'enduro, especialitats empeses pel pilot Pere Pi.
El creixement de l'afició a l' off-road a Espanya i als Estats Units, va impulsar l'aposta de Montesa al mercat internacional.
Va ser l'època del llançament de la Cappra, la Texas, o la Cota el 1968, un model que encara avui és en producció després de 52 anys i que representa el vehicle de motor més longeu que s'ha fabricat a l'Estat.
És el període de més i més diversificada producció.
Montesa va guanyar el 1980 amb Ulf Karlson el seu primer Campionat Mundial de Trial.
L'especialització va anar acompanyada d'èxits internacionals en aquestes disciplines esportives, però la caiguda de les vendes de les motocicletes a principis dels anys 80 suposaria una amenaça per a la viabilitat de la companyia.
D'aquest període s'exposen 26 motocicletes i tres motors, alguns experimentals.
De 1986 fins avui: Montesa i Honda i l'època daurada de l'alta competició
L'entrada d'Honda va suposar d'inici un acord de fabricació a la planta d'Esplugues.
La col·laboració va derivar a un interès d'Honda per adquirir Montesa, mantenint la marca Montesa en la línia de motos de trial campiones.
L'aportació de nova tecnologia va permetre el desenvolupament dels nous motors de quatre temps en el món del trial.
L'aposta d'Honda per a l'especialització de Montesa en el trial ha permès consolidar un potent equip de pilots que han aconseguit grans èxits mundials els últims anys, amb Marc Colomer, Doug Lampkin, Laia Sanz, Takahasi Fujinami i el gran dominador mundial de l'especialitat els darrers 12 anys, Toni Bou, que acumulen més de 70 títols mundials.
Fàbrica de Montesa, al carrer Pamplona, 89
Montesa Impala Baobab, Operació Impala.
|
12,383 |
Exposició oberta al públic del 7 al 30 de gener de 2005
A les Cotxeres del Palau Robert.
Inauguració: dimecres, 12 de gener a les 19.30 h
Viu amb els seus fills en un quart pis a la favela de Rocinha, Rio de Janeiro.
Al carrer hi ha un enfrontament entre la policia i uns narcotraficants.
De sobte, la Regina cau a terra a la seva habitació.
Mai es va saber de quin bàndol venia la bala que va matar la Regina.
La seva filla Rosa Rodrigues, que apareix a la fotografia, no ha parlat des d'aquell dia.
Cada dia moren al Brasil 110 persones per culpa d'una arma de foc, una xifra molt superior a les baixes que es donaven a Angola durant la guerra.
Tots els dies, milions d'homes, dones, nens i nenes viuen sota l'amenaça de la violència armada.
Cada any, les armes convencionals maten 500.000 persones: una mort per minut.
El comerç mundial que posa aquestes armes en mans dels assassins és un gran negoci.
Un negoci que està fora de control perquè no hi ha cap tractat internacional legalment vinculant que ho reguli.
Els governs del món estan actuant amb massa lentitud.
I en realitat no podem perdre més temps: en el mateix minut que una persona mor com a conseqüència de la violència armada es fabriquen i posen a la venda 15 armes més.
¿Qui assumirà la responsabilitat pels homes, dones i nens que moriran per culpa d'aquestes noves armes?
El comerç d'armes està fora de control i cal actuar immediatament.
"PLANTEM CARA A LES ARMES" és una exposició sobre la campanya Armes sota Control que vol sensibilitzar a la població sobre la situació de descontrol en què es troba el comerç d'armament convencional i aconseguir, mitjançant el suport popular, que els governs de tot el món acordin un Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes d'obligat compliment.
Adhereix-te a la campanya Armes sota Control!
Al final de l'exposició trobaràs un espai on et podràs adherir a la campanya i participar en una acció simbòlica: fer-te una fotografia amb una càmera web per formar part del Milió de Rostres, una iniciativa de mobilització social a nivell mundial que vol lliurar un milió de fotografies de persones de tot el món a la Conferència de les Nacions Unides el 2006.
Aquestes fotografies serviran per mostrar als governs la indignació de la gent, el seu rebuig cap a la situació de falta de control que viu el comerç d'armament i el seu suport a les demandes de la campanya.
Armes sota Control és una campanya internacional de 3 anys de durada, promoguda per Intermón Oxfam, Amnistia Internacional i la xarxa d'organitzacions IANSA en més de 60 països de tot el món que denuncia la proliferació de les armes en l'àmbit mundial, l'impacte que té sobre la població civil i l'escàs control que existeix en el comerç d'armament.
Els dies 10, 12, 14, 17, 19 i 21 de gener de 2005 de 9 a 13.30 h.
Intermon Oxfam ens proposa aquest taller destinat a reflexionar sobre els conflictes armats.
Es treballaran conceptes com la guerra, les armes lleugeres, les persones refugiades i els desplaçaments de la població civil.
Informació i reserves: 93 482 07 17 (matins)
Els diumenges 16 i 23 de gener a les 12 h a les cotxeres del Palau Robert
Conferència "Armes sota control"
Dilluns, 17 de gener de 2005, a les 19 h, a la sala gran de les cotxeres
A càrrec de Francesc Mateu, director d'Intermon Oxfam Catalunya i de Daniel Luz, coordinador del programa de desarmament de l'Escola de Cultura de Pau.
Informació: 93 482 07 10 (matins)
Visites guiades: Dimarts i dijous a les 12.30 h
Visites escolars: Informació i reserves: 93 482 07 10 (matins)
|
12,395 |
Del pigment al bit sorgeix de la voluntat d'unir investigació i tecnologia, dos camps que juntament amb la docència defineixen l'esperit del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Per tant, el primer objectiu d'aquesta exposició és molt clar: mostrar que la investigació i la tecnologia ens han d'ajudar a conèixer i entendre millor aquest present on la tècnica de la imatge evoluciona amb velocitat de creuer.
Aquesta exposició pret��n ser una aproximació als inicis del color fotogràfic.
Mostrem les primeres fotografies en color que es varen realitzar al nostre país a principis del segle XX.
Per tant, parlem dels autochromes, el procediment que els germans Lumière varen presentar a l'Académie des Sciences el 1907, coincidint amb el despertar d'un nou segle que va sorprendre tothom per la seva evolució industrial i tecnològica.
El color dels Autochromes s'obté per la interposició d'una retícula irregular de grans microscòpics de fècula de patata acolorits de vermell, verd i blau (red, green, blue en anglès).
Després de l'exposició i el processat, els grans de plata emmascaren els de fècula de patata acolorida i les imatges són visibles per transmissió de la llum i es poden visionar per transparència o projecció.
La fotografia forma part de la vida quotidiana.
S'ha incorporat de tal manera a la societat que ens trobem amb ella a qualsevol racó de la nostra existència.
És per això que creiem en aquesta exposició i en la importància de la tècnica per a la reproducció de les imatges, de tal manera que preservem els originals per a futures generacions.
Ara que les eines de l'era digital ens permeten recuperar tècniques antigues amb la màxima qualitat i precisió, podrem contemplar dues formes d'enregistrar el color que defineixen molt bé el que representa l'evolució tecnològica: el pigment en les primeres plaques de vidre i el bit, en l'actual tecnologia digital.
|
12,412 |
Del 4 al 31 de març de 2005 a les Cotxeres del Palau Robert
Inauguració: dijous, 3 de març de 2005 a les 19 h
Marina Rossell, membre de La Junta directiva Comitè Català de l'ACNUR, la Sra.
Maria Dolors Renau, cap del Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona.
Cada dia, dones exiliades, però disposades a sobreviure, llueixen els colors del coratge.
En elles conviuen les dures experiències viscudes amb els més forts desitjos de supervivència traduïts en dignitat, creativitat i, perquè no, elegància.
Amb aquesta exposició es pretén forçar la nostra mirada per obrir-la a tots els colors, les olors, les músiques i els ritmes que continua portant la vida, fins i tot en els moments més crítics.
Volem mirar aquestes dones com si els seus cossos, abrigats per l'escassetat, fossin el mateix espectacle de la vida, brillant i acolorit malgrat tot.
Aquest és l'objectiu d'aquestes imatges, testimonis de la dignitat enmig del desarrelament i la incertesa sovint molt a prop de la massacre, perquè en les condicions més extremes, sovint aquesta espurna d'alegria les ajuda a viure el dia a dia.
L'ACNUR, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, és un dels principals organismes humanitaris del món: el seu mandat consisteix en proporcionar protecció internacional a les persones refugiades i buscar solucions duradores a la seva situació.
Les dones refugiades constitueixen més de la meitat de la població desarrelada i el seu paper és fonamental per a la supervivència quotidiana de les seves famílies.
Però, la seva condició de refugiades les fa doblement víctimes: incrementa la seva vulnerabilitat davant la violència, la intimidació i els abusos; a més, per motiu de gènere, el seu accés als serveis bàsics -com ara l'educació, l'ocupació, la propietat i la participació en el procés de presa de decisions-, es veu severament restringit.
Conscient d'això, l'ACNUR desenvolupa programes específics dirigits a dones i nenes en els següents àmbits: enfortiment dels seus drets (la seguretat, i el dret d'asil i de retorn), desenvolupament de mitjans per viure (l'accés a necessitats bàsiques, l'educació, l'ocupació, gestió de la propietat) i promoció de la igualtat (participació, liderat, presa de decisions i increment dels seus recursos).
Refugiada de l'Etiòpia al Sudan
Refugiats, desplaçats interns i retornats.
Comitè Català de l' ACNUR, Agència de l'ONU per als Refugiats
|
12,424 |
EL Palau Robert proposa una immersió sonora i documental en l'univers musical femení dels Països Catalans a l'exposició "D'ONES: (R)evolució de les dones en la música", protagonitzada per 1.000 artistes femenines al llarg del darrer segle a través de composicions, cançons i videoclips.
La mostra, que es pot visitar del 10 de novembre al 23 d'abril a la Sala 3, l'organitza la Generalitat de Catalunya, amb el comissariat del grup Enderrock i el suport de l'Institut Català de les Dones.
El director general de Difusió, Ignasi Genovès, i la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Núria Balada, inauguraran l'exposició el dijous 9 de novembre, a les 19 hores.
També hi intervindran el director editorial del grup Enderrock, Lluís Gendrau, i la comissària de la mostra, Helena Morén.
El recorregut pels diversos gèneres musicals, a través de cantants, compositores i instrumentistes, posa de manifest la dimensió, la diversitat i la qualitat de la música creada per dones als Països Catalans, i també és un reconeixement al talent femení per tal que ocupi el lloc que li pertoca donades les seves importants aportacions.
L'itinerari sonor i visual va des de les cançons de bressol i les folkloristes a la música clàssica, l'òpera i la contemporània, passant per les músiques populars i d'arrel, la poesia, la cançó d'autora, el jazz i el blues, el rock i el punk, el pop i les músiques urbanes.
En total, s'hi podran escoltar i visionar un miler de cançons als selectors de cadascun dels àmbits estilístics de l'exposició; deu espais on les persones que els visitin podran descobrir un paisatge sonor original i inèdit amb les dates més significatives de la història de la música catalana en clau femenina.
L'exposició s'estructura en deu àmbits per gèneres: Cançons de bressol; Folklore i formació; Clàssica i òpera; Músiques d'arrel; Música i poesia; Cançó d'autora; Jazz i blues; Rock i punk; Pop, i Músiques urbanes.
Per complementar l'exposició s'ha editat un número especial de la revista musical Enderrock en format de catàleg, que amplia els continguts amb un recull de testimonis i entrevistes a través de reportatges i converses.
A més, amb el suport de l'Institut Català de les Dones, s'ha publicat el cinquè àlbum de la col·lecció Dones i cançons: Serem cinc-centes, serem mil (EDR Discos, 2017), un tast de la banda sonora de veus femenines emergents i actuals, que es distribueix amb la publicació mensual del mes de novembre, Enderrock 267.
A la inauguració es farà una foto amb més d'un centenar de dones de l'escena musical emergent catalana que participen a l'exposició.
|
12,438 |
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va afirmar que el fotoperiodisme ajuda a despertar consciències sobre la pobresa, les desigualtats i les injustícies perquè la societat pugui passar a l'acció, en l'acte inaugural de l'exposició "Creadors de consciència.
40 fotoperiodistes compromesos", que va tenir lloc el 6 de setembre, al Palau Robert.
El vicepresident Aragonès va remarcar que la dinàmica de la globalització del capitalisme comporta efectes negatius en molts indrets i que cal prendre consciència del tema i treballar per capgirar la situació, a favor de la pau i la justícia arreu del món.
En un parlament previ, el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Miquel Gamisans, va destacar que "allà on hi ha fotoperiodisme hi ha sensibilitat i crítica social i que la tasca dels fotoperiodistes ajuda a prendre consciència de les injustícies".
També va afirmar que el Palau Robert és un aparador per mostrar els valors de la societat catalana amb exposicions com "Creadors de consciències".
També van parlar en aquest acte el conseller delegat de DKV, Josep Santacreu; el comissari Chema Conesa, i el president de l'ONG Reporters Sense Fronteres, Alfonso Armada.
També hi van ser presents el director general de Difusió, Jordi del Río, i alguns dels fotògrafs que presenten el seu treball a l'exposició.
Aquesta exposició itinerant, que es presenta del 7 de setembre d'aquest any al 10 de febrer del 2019, és un projecte produït per la companyia d'assegurances DKV amb motiu del XX aniversari de les seves accions de Responsabilitat Social, i que a Catalunya compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La mostra inicia el recorregut al Palau Robert de Barcelona per visitar posteriorment Madrid, Saragossa i València.
"Creadors de consciència" aplega el treball de 40 fotoperiodistes, alguns amb una llarga trajectòria, com és el cas de Gervasio Sánchez, Kim Manresa, Sergi Cámara, Clemente Bernad o Sandra Balcells i d'altres més joves, com ara Javier Corso, Manu Brabo, Samuel Aranda, Bernat Armangué o Lurdes Basolí.
Les 120 fotografies que es presenten a l'exposició s'han publicat als mitjans de comunicació més importants del món.
Les imatges donen a conèixer realitats inquietants d'indrets llunyans com Síria, Colòmbia, Veneçuela, Iraq, Egipte..., i també situacions que vivim al nostre barri o ciutat.
Alguns dels fotògrafs que exposen han desenvolupat la seva tasca a la mateixa ciutat on viuen.
|
12,463 |
Dissabte 7 maig al Palau Robert
Amb l'objectiu de commemorar el 15 de maig, Dia Internacional de les Famílies, que va ser establert per les Nacions Unides l'any 1994, la Secretaria de Famílies i d'Infància del Departament de Benestar i Família, ha planificat diverses activitats arreu de Catalunya durant aquest mes de maig.
Inauguració i presentació de la Jornada
President de la Generalitat de Catalunya, Sr.
Lliurament del premi de disseny al cartell del Dia Internacional de les Famílies
Consellera de Benestar i Família, Sra.
Inauguració de l'exposició fotogràfica "La llei dels infants"
Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya
Anna Simó, consellera de Benestar i Família
Montserrat Tur i Racero, secretària de Famílies i d'Infància
Presentació del panel de famílies i d'infància del Consorci Institut Infància i Món Urbà (CIIMU)
Anna Simó, consellera de Benestar i Família.
Montserrat Tur i Racero, Secretària de Famílies i d'Infància.
Construint noves identitats" a càrrec del Sr.
Durant tota la jornada: 10.00 – 19.00 al Jardí i a les Cotxeres del Palau Robert:
- Exposició La Llei de l'Infant oberta al públic
- Ludoteca, a partir dels 3 anys d'edat
- Servei de mainaderia per a la primera infància
- Exposició dels cartells presentats al premi
- Conta contes (entre 4 i 10 anys d'edat)
El Cartell guanyador d'aquest any 2005 és obra de Maria Luz Lorda i Yúfera, jove publicista i relacions públiques de Barcelona.
L'autora explica que el seu objectiu ha estat simbolitzar els diferents membres d'una família mitjançant un estri personal i sempre present al lavabo d'una casa: el raspall de dents.
Per simbolitzar la diversitat familiar, ha plasmat tots els raspalls de dents amb diferents formes i colors.
L'acte de lliurament del premi tindrà lloc el proper dissabte, 7 de maig, a les 10,00 h a la Sala d'Actes de les Cotxeres, del Palau Robert de Barcelona.
|
12,467 |
Exposició oberta al públic del 3 d'abril al 2 de maig de 2004
Amb la col·laboració de la Maison de la Catalogne
Una mirada fotogràfica dins la literatura a la Catalunya actual
|
12,477 |
El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, autora d'una cuina amb gran projecció internacional, a cavall entre la tradició i l'avantguarda, al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar.
L'essència del gust", organitzada per la Direcció General de Difusió de la Generalitat, té com a comissària Anna Alberni, i es pot visitar del 26 de març al 29 de setembre, a la Sala 3.
Compta amb el patrocini de Gallina Blanca, empresa multinacional del sector de l'alimentació i d'origen català.
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, presentarà l'exposició el dilluns 25 de març, a les 18.30 hores, al Jardí del Palau Robert.
També hi assistiran, a més de Carme Ruscalleda, el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Miquel Gamisans; el director general de Difusió, Jordi del Río, i la comissària.
Carme Ruscalleda és la cuinera amb més estrelles Michelin del món (7 en la darrera dècada) i ha aconseguit una gran projecció internacional.
L'exposició dedicada a la cuinera s'afegeix a les exposicions que el Palau Robert ha presentat sobre Ferran Adrià (2012) i els germans Roca (2017).
L'exposició dona a conèixer les dades més rellevants de la trajectòria de la cuinera en una detallada cronologia que comprèn la tasca portada a terme als restaurants Sant Pau de Sant Pol i Tòquio i Moments de Barcelona, i s'acompanya d'un muntatge audiovisual sobre la cuina del restaurant de Sant Pol, un espai amb 16 metres de façana davant el Jardí amb vistes al mar.
Un altre apartat detalla el procés creatiu i l'evolució de la cuina de Carme Ruscalleda a través d'una descripció dels seus plats i menús temàtics.
|
12,492 |
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va afirmar que l'exposició "L'essència del gust" reflecteix l'autenticitat de la cuina de Carme Ruscalleda, en l'acte inaugural d'aquesta exposició, que va tenir lloc el 25 de març al Jardí.
La consellera també va remarcar que el futur del món rural passa per l'alimentació sana, per impulsar productes de temporada i per reforçar la connexió entre la gastronomia i el territori.
També va fer esment de la simbiosi que ha aconseguit la xef de Sant Pol de Mar entre la cuina catalana i japonesa amb el restaurant de Tòquio, un fet que reforça la projecció del país.
Al seu torn, Carme Ruscalleda va explicar que l'exposició reflecteix la història seva i la del seu marit Toni, una aventura compartida de 30 anys, feta amb la força dels emprenedors i amb una manera concreta d'encarar la vida.
També va comentar que la mostra és una postal gastronòmica amable que projecta el país al món perquè "la cuina és cultura, producte, coneixement, expressió artística, motor econòmic, font de salut i projecció a l'exterior".
En un altre parlament, el director general de Difusió, Jordi del Río, va destacar la importància de considerar la cuina com un fet cultural, com s'ha posat de manifest amb la recent concessió del Premi Nacional de cultura 2019 a Carme Ruscalleda.
La comissària de la mostra, Anna Alberni, va afirmar que l'exposició reflecteix l'essència de la cuina de Carme Ruscalleda, delicada, elegant, arrelada a la terra i innovadora.
També van assistir a l'acte el cònsol general del Japó a BCN, Naohito Watanabe; l'alcaldessa de Sant Pol de Mar; Montserrat Garrido; el director general de Mitjans de Comunicació, Ignasi Genovès; els germans Roca, les il·lustradores Pilarín Bayès i Carme Solé Vendrell, entre d'altres.
L'essència del gust", organitzada per la Direcció General de Difusió de la Generalitat, es pot visitar del 26 de març al 29 de setembre, a la Sala 3.
Compta amb el patrocini de Gallina Blanca, empresa multinacional del sector de l'alimentació i d'origen català..
Carme Ruscalleda és la cuinera amb més estrelles Michelin del món (7 en la darrera dècada) i ha aconseguit una gran projecció internacional.
L'exposició dedicada a la cuinera s'afegeix a les exposicions que el Palau Robert ha presentat sobre Ferran Adrià (2012) i el germans Roca (2017).
L'exposició dona a conèixer les dades més rellevants de la trajectòria de la cuinera en una detallada cronologia que comprèn la tasca portada a terme als restaurants Sant Pau de Sant Pol i Tòquio i Moments de Barcelona, i s'acompanya d'un muntatge audiovisual sobre la cuina del restaurant de Sant Pol, un espai amb 16 metres de façana davant el Jardí amb vistes al mar.
Un altre apartat detalla el procés creatiu i l'evolució de la cuina de Carme Ruscalleda a través d'una descripció dels seus plats i menús temàtics.
|
12,502 |
La secretària general de Departament de Cultura, Maria Dolors Portús, va afirmar que l'exposició dedicada a Antoni Bernad és un homenatge a una vida de creació de 50 anys, amb imatges que transmeten elegància i sensualitat, en l'acte inaugural de la mostra, que va tenir lloc el 9 de maig.
Portús també va destacar la capacitat de Bernad per copsar l'ànima de les persones que va retratar i el valor de les fotografies de moda en una exposició amb gran nombre d'imatges d'una trajectòria professional exitosa.
En una altra intervenció, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, va comentar que el Palau Robert, Casa de la Fotografia, acull l'obra fotogràfica d'autor i artística, com en el cas de Bernad, i també fotografia social.
També va fer esment de la mirada peculiar i càlida de Bernad, un dels grans de la fotografia de Catalunya.
També van parlar-hi el comissari de l'exposició, Antoni Llena, que va destacar l'extensió de l'exposició, amb 380 imatges, amb una combinació equilibrada de retrats i fotografies de moda, després de fer una tria de milions de fotografies.
Al seu torn, Bernad va expressar l'agraïment a la Generalitat per donar suport a aquesta iniciativa i també el desig que la mostra capti l'interès de la gent.
L'exposició retrospectiva dedicada al fotògraf català de moda i retratista Antoni Bernad, amb més de 50 anys de professió i obra publicada a tot el món, es pot visitar del 10 de maig al 26 d'agost.
Nord/Sud/Est/Oest", organitzada per la Generalitat i comissariada per Antoni Llena, presenta un conjunt de fotografies sense ordre cronològic, que posa de manifest, a través de centenars d'imatges, el segell perfeccionista que caracteritza l'autor.
El títol no fa referència, en aquest cas, a cap delimitació geogràfica sinó al fil que lliga de forma soterrada un vast rerefons de relacions culturals, com també els ambients i les vivències de Bernad en llocs diferents i que l'han influït.
|
12,513 |
El Palau Robert dedica una exposició retrospectiva al fotògraf català de moda i retratista Antoni Bernad, amb més de 50 anys de professió i obra publicada a tot el món, a la Sala 3 del Palau Robert, del 10 de maig al 26 d'agost.
Nord/Sud/Est/Oest", comissariada per Antoni Llena i organitzada per la Generalitat, presenta un conjunt de fotografies sense ordre cronològic, que posa de manifest, a través de centenars d'imatges, el segell perfeccionista que caracteritza l'autor.
El títol no fa referència, en aquest cas, a cap delimitació geogràfica sinó al fil que lliga de forma soterrada un vast rerefons de relacions culturals, com també els ambients i les vivències de Bernad en llocs diferents i que l'han influït.
La secretària general de Departament de Cultura, Maria Dolors Portús, inaugurarà l'exposició el dimecres 9 de maig, a les 19 hores.
També hi assistiran el director general de Difusió, Ignasi Genovès i Antoni Bernad.
La mostra dedicada a Antoni Bernad, que ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Nacional de Catalunya, es presenta en quatre espais on es barregen les fotos de moda i els retrats amb l'intent d'establir una complicitat entre imatges que elimini barreres i jerarquies.
El recorregut expositiu acaba amb un audiovisual on Bernad parla de la seva obra de forma distesa, explicant que sempre ha mirat de dignificar la professió amb entusiasme i rigor.
El treball d'Antoni Bernad, reconegut internacionalment, ve avalat per una llarga trajectòria.
Malgrat que se'l coneix com a fotògraf de moda, també s'ha especialitzat en el retrat.
Fugint de la frivolitat, ha tractat amb idèntic respecte artistes, intel·lectuals i models.
|
12,518 |
El fotògraf Antoni Bernad explicarà, el dijous 7 de juny, el contingut de l'exposició "ANTONI BERNAD.
Nord/Sud/Est/Oest" en una visita guiada que començarà a les 18 hores, a l'entrada de la mostra, a la segona planta del Palau Robert.
Les persones interessades a fer la visita han de fer la reserva prèvia, per a un màxim de dues persones, al telèfon 93 292 11 72, de 8 a 14 hores, de dilluns a divendres, o a la bústia de correu electrònic [EMAIL]
L'exposició, organitzada per la Generalitat, presenta un conjunt de fotografies sense ordre cronològic, que posa de manifest el segell perfeccionista que caracteritza l'autor.
|
12,526 |
La comissària de l'exposició "D'ONES: (R)evolució de les dones en la música" explicarà el contingut d'aquesta proposta en visites guiades que s'han programat els dimecres de gener, febrer i març del 2018 a les 18 hores.
Les visites guiades amb Helena Morén, periodista de la revista musical Enderrock, es faran el 24 i 31 de gener, el 7, 14, 21 i 28 de febrer i el 7, 14, 21 de març.
"D'ONES" proposa una immersió sonora i documental en l'univers musical femení dels Països Catalans.
En són les protagonistes artistes femenines a través de composicions, cançons i videoclips.
El recorregut pels diversos gèneres musicals, a través de cantants, compositores i instrumentistes, posa de manifest la dimensió, la diversitat i la qualitat de la música creada per dones als Països Catalans, i és un reconeixement al talent femení per tal que ocupi el lloc que li pertoca per les seves importants aportacions.
Cal reserva prèvia a la bústia [EMAIL].
Trobada, a l'entrada del Palau Robert, davant l'aparador de l'exposició.
|
12,549 |
El moviment gai, lesbià i transsexual a Catalunya
Inauguració: dimarts, 18 d'octubre de 2005 a les 19.30 h
Del 19 d'octube al 8 de novembre a les Cotxeres del Palau Robert
El segle XX ha estat marcat per períodes molt foscos, tant a Europa com a l'Estat espanyol.
Uns períodes de repressió i mort que, tot i que s'han volgut amagar, van tenir sovint el col·lectiu homosexual i transsexual en el seu punt de mira.
A l'Estat, a principis dels anys setanta s'obre camí una tímida i arriscada articulació del moviment de gais i lesbianes que es forja en oposició als valors franquistes vigents: la institució familiar, l'Església catòlica i la unitat de la pàtria.
I tot plegat, en un context de repressió política i cultural generalitzada, amb poca possibilitat per a la construcció d'espais de llibertat o per als discursos de resistència.
Aquesta exposició vol repassar mitjançant imatges el que ha significat el moviment gai, lesbià i transsexual a casa nostra, retre un reconeixement a la instauració el 1970 del primer grup clandestí a Barcelona que es denominà "Movimiento Español de Liberación Homosexual" (MELH).
Aquest moviment, en línia amb l'evolució ideològica que es produeix tant a nivell intern com en el conjunt de moviments socials antifranquistes, passa a denominar-se l'any 1975, Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), tot i que no fou reconegut legalment com a associació pel Ministeri de l'Interior, fins al 16 de juliol de 1980.
"El Moviment en imatges" intenta mostrar mitjançant documents gràfics i audiovisuals la diversitat, la pluralitat, la lluita, i la riquesa associativa a casa nostra.
Així mateix, també pretén contraposar la situació social i legal que gais, lesbianes i transsexuals havien de sofrir a mitjan del segle passat, en front de l'actual situació de quasi plena igualtat legal.
En l'assoliment d'aquest important canvi ha tingut un paper destacat el naixement, just ara fa 30 anys, del moviment que avui és protagonista d'aquesta exposició.
Finalment, amb una mirada detallada a la resta del món.
Una situació gens encoratjadora, la qual hauria de ser un toc d'atenció a tota aquella gent que davant les fites legals assolides al nostre país, pugui caure en l'autocomplaença, per així continuar lluitant i avançant en l'erradicació de l'homofòbia i la transfòbia, i assolir la plena igualtat legal i social.
- Armand de Fluvià, President d'honor del Casal Lambda.
- Beatriz Espejo, Fundadora del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya.
- Jordi Petit, President honorífic de la Coordinadora Gai - Lesbiana.
- Eugeni Rodríguez, representant del FAGC, primera entitat gai a Catalunya i a tot l'Estat.
- Joan M. Miró, vicepresident del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals.
Lloc: Sala annexa a la sala Petita de l'edifici de les Cotxeres del Palau Robert
Generalitat de Catalunya (Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual)
Ajuntament de Barcelona (Consell Municipal de Gais, Lesbianes, i Homes i Dones Transsexuals)
|
12,557 |
En els deu anys que han transcorregut des de la seva fundació (Barcelona, 1996) Matres Mundi ha desenvolupat més de 100 accions assistencials a tot el món i ha dut a terme un nombre semblant de projectes de caire no assistencial (cursos de formació, concessions de beques, sensibilització social, etc).
Té les seves arrels en els professionals de la sanitat (personal mèdic i d'infermeria, matrones, professionals de puericultura, biologia, etc.) que treballen a les maternitats espanyoles, però compta amb el suport d'una base social més àmplia integrada per persones, grups i institucions de la societat civil que tenen en comú la preocupació per la greu i injusta situació dels països més pobres de la Terra i i el desig de millorar la seva precària salut reproductiva.
Matres Mundi busca complir aquest objectiu adoptant la forma d'una Organització No Governamental de Cooperació al Desenvolupament (ONGD) que es defineix com a associació de caràcter voluntari, humanitari, solidari, sense fins lucratius, apolítica, aconfessional i no vinculada a cap estructura administrativa pública o privada.
Matres Mundi organitza l'any 2005 el primer concurs de fotografia que sota el títol "una mirada sobre la maternitat a través de la fotografia" té com a finalitat ressaltar la importància de la maternitat i també transmetre els valors que té aquesta figura dins les diverses cultures i difondre les activitats de l'associació.
El resultat del concurs es presenta a la sala petita de l'edifici Cotxeres del Palau Robert entre el 18 de novembre i l'11 de desembre de 2005.
Els premis són els següents: primer, un viatge a una de les zones on Matres Mundi desenvolupa projectes internacionals; 2n una càmera fotogràfica digital; 3r 150 €.
Més endavant es vol editar un llibre amb les fotografies que han participat en el concurs i que es posarà a la venda amb l'objectiu de destinar-ne els beneficis als diversos projectes de Matres Mundi.
|
12,565 |
El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes.
Era la fugida d'un país sencer, més els milers de refugiats de tots el racons de l'Estat espanyol que s'havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l'exèrcit franquista.
La immensa majoria d'exiliats van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment", veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses.
El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l'exili penalitats inhumanes.
Tot i així la vida continuava i nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà.
La mortaldat en aquests casos era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.
Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills.
|
12,577 |
L'Assemblea General de Nacions Unides, en la seva resolució 47/237 de 20 de setembre de 1993, proclamava el 15 de maig de tots els anys com a Dia Internacional de les Famílies.
El Dia Internacional de les Famílies ofereix una oportunitat per conscienciar la societat en relació a l'estat en què es troben les famílies, els seus desafiaments i problemes, així com per promoure'n accions apropiades per a la seva defensa.
Cada any Nacions Unides escull un tema sobre el que focalitzar els reptes de la família.
El tema internacional per a 2006 és Els canvis en el model de família: desafiaments i oportunitats.
Aquest tema posa en relleu les grans transformacions que aquesta unitat bàsica de la societat ha experimentat en els darrers anys.
Així, per exemple, la mida mitjana de les famílies ha disminuït a tot el món; els joves contrauen matrimoni cada vegada més tard; l'edat mitjana a la qual les dones tenen el seu primer fill ha augmentat; les taxes de mortalitat infantil han disminuït; i les parelles tenen cada vegada menys fills.
La família tradicional extensa està sent substituïda per la família nuclear, fins i tot quan els avis viuen cada vegada més temps i quan conviuen diverses generacions d'una família.
D'altra banda, cada vegada són més habituals altres formes d'unió, la cohabitació sense matrimoni, els matrimonis de treballadors migrats que no viuen a la mateixa ciutat o el mateix país que el seu cònjuge.
Han sorgit un número considerable de famílies monoparentals i llars unipersonals, i cada vegada són més les persones d'edat que viuen soles.
Hem de crear un entorn que recolzi i aboni a les famílies, reforçant alhora les oportunitats que una vida familiar positiva ofereix a la persona per sentir-se realitzada.
La Secretaria de Famílies i d'Infància del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, organitza, en el marc d'aquesta jornada, un seguit d'actes i activitats, entre d'altres l'Exposició de Cartells i Concurs del II Premi de disseny al cartell del Dia Internacional de les Famílies que té lloc a les Cotxeres del Palau Robert.
|
12,586 |
El Memorial Democràtic, programa del Departament de Relacions Institucionals i Participació, presenta, en compliment d'una resolució del Parlament i dins el programa d'activitats commemoratives del setanta-cinquè aniversari de la República i el setantè de la Guerra Civil, aquesta exposició sobre l'Olimpíada Popular de 1936.
Concebuda com una resposta als Jocs de Berlín del mateix any, que va presidir Adolf Hitler, l'Olimpíada havia de ser una mostra de la força que tenien a Catalunya i altres llocs d'Europa les organitzacions esportives vinculades a sindicats, ateneus i clubs populars.
La polèmica entre "populars" i "coubertinistes" va fer córrer força tinta a la premsa barcelonina del moment.
La inauguració de l'Olimpíada Popular havia de ser el dia 19 de juliol de 1936, però la sublevació franquista del 18 va impedir la celebració de la competició.
Fins es va donar el cas que alguns dels esportistes arribats a Barcelona per participar-hi ja no tornessin a casa i s'incorporessin a les milícies republicanes.
Els historiadors Carles Santacana i Xavier Pujadas, comissaris de l'exposició i autors del llibre L'altra olimpíada.
Barcelona '36,* ens ofereixen la possibilitat de reconstruir mitjançant cartells, fotografies i objectes vinculats a l'esport d'aleshores els prolegòmens d'un esdeveniment que mai no fou.
*La recent reedició d'aquest llibre, també ha estat promoguda pel Programa per al Memorial Democràtic.
|
12,691 |
Exposició oberta al públic del 23 de maig al 25 de juny de 2006
Lloc: cotxeres del Palau Robert
Coincidint amb el 75è aniversari del Cremallera de Núria, el Palau Robert inaugura l'exposició "Pujant junts", que es fa en col·laboració amb l'estació de muntanya de Vall de Núria de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Enguany també es commemora el 50è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de Núria com a patrona principal del Bisbat d'Urgell.
L'exposició recull la història i l'evolució dels 75 anys del Cremallera de Núria de Catalunya, amb fotografies i elements audiovisuals que permeten deixar constància de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys que han servit per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i als nous requeriments dels visitants de Vall de Núria.
L'exposició permeten comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït a Vall de Núria en aquest període de temps.
La bellesa i l'espectacularitat del paisatge que travessa el cremallera de Núria potser siguin les característiques més remarcables d'aquest tren.
Però hi ha altres factors que li confereixen un caràcter singular: és un tren que funciona amb sistema de cremallera i que és l'únic mitjà de transport mecànic que permet accedir a Vall de Núria.
El recorregut, que és de 12,5 km i té una amplada de via mètrica (1.000 mm), uneix les estacions de Ribes de Freser, Ribes-Vila, Queralbs i Núria.
El naixement del projecte del cremallera es remunta al primer terç del segle XX.
Tres elements bàsics van ser molt importants en el seu desenvolupament: tot el material que es necessitava per fer el manteniment quotidià del santuari o per construir-hi noves instal·lacions només podia arribar a través del camí vell de Queralbs; els traginers, que realitzaven el transport amb els seus animals de càrrega, havien d'enfrontar-se a un trajecte llarg i ple de dificultats; i el mal temps i l'estat precari d'aquesta via de muntanya, sovint els convertien el viatge en un suplici.
Els devots de la Mare de Déu de Núria que volien visitar el santuari tenien el mateix problema.
Les obres per a construir la línia del tren cremallera de Núria van començar el 24 de maig de 1928.
Tot i que es calcula que en la construcció van participar uns vuit-cents homes, la magnitud d'aquesta obra féu que, en determinats moments, se superés el miler de treballadors.
La construcció de la via, junt amb els túnels i els ponts necessaris, es va iniciar simultàniament a Núria i a Ribes.
Els rails, que no es van començar a instal·lar fins a principis de l'any 1930, es van posar en sentit ascendent.
D'aquesta manera, les locomotores que provarien el bon resultat de les obres també podrien traslladar treballadors i material.
El 30 de desembre de 1930 es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor que venia de Montserrat i el 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera de Núria.
Imatge de la Mare de Déu de Núria
La situació geogràfica ha determinat la història de Núria.
Les pastures de la vall foren objecte de transacció entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l'origen del santuari.
Posteriorment, el Tractat dels Pirineus transformà Núria en una plaça fronterera i la posà en el punt de mira de militars.
A començaments del segle XX, Núria coneix l'inici dels esports de muntanya i de neu a Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Núria té un paper molt important en la vida religiosa i les tradicions del país.
L'evolució del santuari i la devoció a aquesta Mare de Déu ajuden a explicar el tarannà, els costums i certs esdeveniments històrics d'un poble.
La llegenda de Núria inclou la majoria d'elements presents a les llegendes de les marededéus trobades que hi ha arreu de Catalunya.
Quasi sempre es parla d'uns pastors que, amb l'ajuda del seu bestiar, descobreixen una imatge de la Mare de Déu.
Les màximes autoritats eclesiàstiques de la zona volen traslladar la imatge al seu centre parroquial, però Ella insisteix a romandre allà on ha estat trobada i els seus devots seguidors es veuen obligats a construir-hi un temple.
La Mare de Déu sol prendre el nom del lloc on ha aparegut.
La seva festa, seguint la tradició mariana, es commemora el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, és a dir, el 8 de setembre.
La imatge de la Mare de Déu de Núria patí l'exili des de 1936 fins a 1942 a causa de la Guerra Civil i, més tard, romangué segrestada un temps (1967-1972) per patriotes catalans.
Núria també forma part de la història ja que va ser l'escenari escollit per la Generalitat de Catalunya republicana per redactar el projecte de "l'Estatut de 1932", que per això s'anomena "l'Estatut de Núria".
Després de la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931, el Govern provisional de la Generalitat de Catalunya, a través de l'Assemblea o Diputació Provisional, va designar una Comissió per a la redacció d'un projecte d'Estatut de Catalunya.
El mes de juny d'aquell any, la Comissió redactora va pujar a Núria i durant tres dies d'intens treball a l'habitació 202 de l'hotel (que actualment és la 225) va concloure l'elaboració del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va ser aprovat per les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932.
A la fotografia, el Saló de l'Estatut, on es mostren documents històrics i cartells relacionats amb l'Estatut de Núria.
48è Ral·li d'Esquí de muntanya CEC-Vall de Núria.
Cursa d'esquí alpí de veterans.
L'oficina de correus de Ribes de Freser va mata-segellar tota la correspondència amb el mata-segells commemoratiu del 75è aniversari.
Inauguració del parc infantil de Vall de Núria al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.
Presentació del conte La petita història de Vall de Núria.
23 d'abril; 14 i 28 de maig; 11, 25, 28 de juny; 5, 9, 12, 19, 23, 26 de juliol i 1 i 8 de setembre.
Viatges d'època amb el cotxe saló del cremallera.
La sortida inclou el viatge d'anada i tornada, una visita a l'exposició del material mòbil i de les instal·lacions de l'estació Ribes-Vila, el dinar al restaurant del Racó de la Vall i el lliurament d'un obsequi commemoratiu del 75è aniversari del cremallera.
El preu del viatge és de 45 € (adult a partir de 14 anys) i 26 € (infant de 4 a 13 anys).
Es programaran visites al cremallera i a Vall de Núria per donar a conèixer l'estació de muntanya Els bitllets per a viatjar amb el tren cremallera seran gratuït, a l'igual que les visites i les activitats.
Exposició itinerant al Palau Robert que posteriorment recorrerà diverses poblacions de Catalunya.
Dia 22 de maig: inauguració i presentació del nou DVD del Cremallera de Núria.
Els dissabtes, cicle de Cinema de muntanya.
Cicle de cinema de muntanya a Vall de Núria on es projectaran nou pel·lícules guanyadores del Festival de cinema de muntanya de Torelló.
Acte commemoratiu del 75è aniversari a Núria.
Presentació del llibre guia de Vall de Núria.
Acte d'homenatge als jubilats i de reconeixement al personal en actiu.
Presentació del llibre de fotografies de Vall de Núria.
Conferència episcopal catalana a Núria.
Concert de música clàssica a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà a Núria
Acte litúrgic per commemorar el 50è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu com a Patrona principal del Bisbat d'Urgell.
Primer concurs fotogràfic i exposició d'una selecció de les obres.
Vall de Núria convoca el Primer concurs fotogràfic amb l'objectiu de contribuir a la defensa del medi natural a través de les fotografies del cremallera de Vall de Núria i del seu entorn natural i social.
La inscripció és gratuïta i la participació es oberta a totes les persones que acceptin les bases del concurs, que es poden consultar integrament a www.valldenuria.com.
El termini de presentació de les fotografies finalitzarà el dia 15 de novembre de 2006.
D'entre totes les fotografies rebudes es farà una selecció que s'exposarà a la sala d'exposicions de Vall de Núria des del 23 de desembre de 2006 i fins al 6 de gener de 2007.
Els tres primers classificats de cada categoria rebran premis en metàl·lic i els 10 finalistes de cada temàtica rebran un diploma acreditatiu.
El concurs compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona.
Campanya de promoció per les Núries i els Gils, oferint-los la possibilitat de viatjar tot l'any, gratuïtament, amb el tren cremallera.
Creació de l'Associació d'Amics del Cremallera de Núria.
Ball, foguera de Sant Joan, exhibició de l'escultor Eudald Alabau i repartiment de rom cremat.
Missa solemne amb música d'orgue, i sardanes, repartiment de farinetes i panets.
Missa solemne amb música d'orgue, i sardanes, gegants i demostració de gossos d'atura.
704 Sant Gil ha de fugir a causa de les persecucions cristianes i amaga la imatge de la Mare de Déu, la creu, la campana i l'olla.
1072 Sant Amadeu arriba a Núria i edifica la primera capella coneguda.
1079 Els pastors troben la imatge, enterrada, de la Mare de Déu.
1087 Primer testimoni escrit: Guillem Ramon de Cerdanya, fill de Guifré, concedeix al monestir de Ripoll els drets de pasturatge.
1271 Notícia més antiga de la "Domus Hospitalis S. Mariae de Annuria", o sigui, casa d'hostatge.
1460 Es reconstrueix el santuari destruït pels terratrèmols de 1427 i 1428.
1615 Es construeix l'ermita de Sant Gil.
1639 S'inicia la construcció de l'església, que s'inaugura el 1642.
1889 Es posa la primera pedra de l'església actual.
1911 S'inaugura l'església actual i s'enderroca l'església vella del segle XVII.
1917 Es parla de la necessitat d'una carretera o un funicular que pugi fins a Núria.
1919 El ferrocarril transpirinenc de la línia Barcelona-Puigcerdà arriba a Ribes de Freser.
1924 L'empresa Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) analitza la possibilitat de construir una línia de ferrocarril de Ribes de Freser a Núria.
1926 El projecte del ferrocarril rep el vist-i-plau del Govern.
1927 FMGP es converteix, per reial decret, en la concessionària del ferrocarril de Núria.
1928 El 24 de maig s'inicien les obres del ferrocarril.
1930 El 30 de desembre es prova la línia amb una locomotora de vapor de Montserrat.
1931 El 22 de març s'inaugura el cremallera.
1931 S'inicien les obres d'edificació de la Casa de Sant Gil, destinada a allotjar l'hotel de Núria.
1931 Núria és escollida per redactar-hi el projecte de l'Estatut d'Autonomia que fou conegut com a "Estatut de Núria" o "Estatut de 1932".
1935 S'aixeca l'edifici de l'estació de Ribes-Enllaç.
1953 Es construeix la estació definitiva del cremallera de Núria.
1956 La Mare de Déu de Núria és proclamada pel papa Pius XII patrona principal de la diòcesi de l'Urgell.
1967 Desapareix la Mare de Déu de Núria per evitar la seva coronació canònica per un bisbe no català.
1981 La Generalitat de Catalunya inicia la seva participació en l'empresa del cremallera per tal d'evitar-ne la desaparició.
1982 El cremallera queda afectat per les greus inundacions que es van produir arreu del país.
La Generalitat de Catalunya intervé en el Consell d'Administració de l'empresa concessionària del cremallera de Núria, FMGP.
1984 El 2 de gener, el Cremallera de Núria s'incorpora a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Inici de la renovació de la línia.
1985 S'inicia un procés de total renovació tant de la línia del cremallera com de tots els edificis, els serveis de la vall i tot l'entorn del santuari.
1995 Incorporació de la locomotora dièsel-elèctrica D-9, la llevaneu L-09 i l'automotor A-8.
1998-99 Renovació de la via en el tram de cremallera.
1999 Amb la rehabilitació integral de l'ermita de Sant Gil, es tanca un important període de consolidació de tots els serveis i les infraestructures de la vall i del cremallera.
2001 Vall de Núria és la primera estació europea de muntanya i esquí en obtenir la certificació de gestió mediambiental per al conjunt de les seves instal·lacions i serveis, segons la normativa internacional ISO 14001.
2005 Elaboració del Pla Director que determina els objectius i les prioritats de gestió i desenvolupament sostenible de Vall de Núria per als propers anys.
2006 Inici construcció del túnel del Roc del Dui, de 1.350 m de longitud, a la línia del cremallera, per tal de millorar-ne la seguretat.
|
12,702 |
L'exposició d'Ajuda en Acció "Dona i Pobresa: relació perpètua?
Les solucions de Beijing +10" s'inaugura al Palau Robert de Barcelona el proper 23 de novembre.
Gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'exposició ha visitat diferents ciutats de Catalunya: Vilanova i la Geltrú, Tàrrega, Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, Figueres, Girona, Lleida, l'Hospitalet del Llobregat i ara arriba a la capital catalana on s'estarà fins al 7 de gener del 2007.
Ajuda en Acció va estar present a la 49 Sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona que va tenir lloc a Nova York el març del 2005.
En aquesta Cimera es va revisar el grau de compliment dels acords i els compromisos acordats fa 10 anys durant la IV Conferència Mundial sobre la Dona a Beijing.
La mostra "Dona i Pobresa: relació perpètua?
Les solucions de Beijing +10" pretén apropar a la societat civil catalana la realitat de moltes dones a través de les dotze esferes que es van identificar com a crítiques durant la Conferència Mundial i que requereixen una particular atenció.
Així, quinze plafons amb fotografies i xifres molt concretes que reflecteixen la situació de les dones a Catalunya, Espanya i la resta del món, recorren les diferents àrees on la problemàtica de la desigualtat entre sexes és preocupant; la pobresa, l'educació, la salut, els conflictes armats, l'economia o els processos de presa de decisions són només alguns exemples en què les dones han estat històricament i continuen estant, subordinades i discriminades enfront dels homes.
Jornada de gènere - Iniciatives per la igualtat en el Nord i el Sud
Cal confirmar l'assistència a la Jornada al telèfon 93 488 33 77
|
12,728 |
Del 17 de març al 7 de maig de 2006
Inauguració 16 de març a les 19 h
Josep Pernau, periodista, ex-degà del col·legi de periodistes de Catalunya
Va ser corresponsal en llocs tan diversos com Egipte, Islàndia, Grècia, Berlín, Singapur, l'antiga URSS i Portugal.
Entre la seva nodrida obra - més de quaranta títols publicats - es troben les experiències viscudes en aquests països, com en el llibre Oriente Medio tiene la palabra.
El 1956 va marxar a viure al Japó, amb la seva dona, Eloísa Jäger, per treballar a la ràdio pública japonesa.
El 1961, els Carandell fixen la seva residència a Madrid ciutat a la qual Lluís va dedicar més de deu llibres tan significatius com Vivir en Madrid - amb fotografies de Paco Ontañón - Madrid al pie de la letra, Qué pasa en Madrid o Del cielo a Madrid - amb fotografies de Ramon Masats -.
L'alcalde Enrique Tierno Galván va nomenar-lo Hijo Predilecto d'aquesta ciutat.
Com a periodista-viatger, Carandell va peregrinar per l'Espanya profunda - el 1951 ja va realitzar un viatge a Las Hurdes - que va retratar en Los pueblos más bellos de España.
Entre historiador i cronista, va descriure la Vía de la Plata, el Camí de Santiago, els rius de la Península i els santuaris marians.
Va saber reflectir amb profunditat i sentit de l'humor els vius contrastos culturals i humans que convivien en aquella Espanya del seu Celtiberia Show.
Els seus reportatges escrits a peu de notícia - per exemple, els de la revolució dels Clavells (1974), a Portugal, amb Eduardo Barrenechea - van aportar un aire nou al periodisme de l'època.
També va exercir com a periodista radiofònic i televisiu.
Les seves cròniques parlamentàries el van fer molt popular.
La seva personalitat culta i irònica va saber reflectir en El show de sus señorías l'ambient i suculentes anècdotes dels polítics al Congrés dels Diputats i també del Parlament Europeu.
Lector incansable, poliglota, traductor, s'autoqualificava com expert en sabers inútils, que moltes vegades anava a buscar per hemeroteques, arxius i llibreries de vell, portat per la seva afició a la història.
També era expert en habilitats manuals, com els originals ninots de drap que ell mateix realitzava i exhibia en exposicions, o la papiroflèxia.
Lluís Carandell va demostrar també passió per la tertúlia, la qual va elevar gairebé a gènere.
Com a tertulià va donar mostres del seu excel·lent do per a la conversa, que era capaç d'entaular amb tota mena de persones, així com el seu tarannà liberal, conciliador i antidogmàtic.
L'exposició Lluís Carandell Periodista ha volgut mostrar totes aquestes facetes, ressaltant el vessant més humà del personatge.
Al costat dels textos escrits, l'exposició ofereix també múltiples fotografies, imatges televisives i fragments de tertúlies radiofòniques, activitats que van convertir Lluís Carandell en un personatge públic.
Agraïm molt especialment la col·laboració que en tot moment i amb gran generositat han prestat Eloísa Jäger, dona de Lluís Carandell, les seves filles Eugenia i Zoraida, i la seva germana Asun.
També donem les gràcies als periodistes que han aportat el seu valuós testimoni sobre qui va ser el seu col·lega i amic.
* Nota: reproduïm en la seva literalitat els textos de Lluís Carandell, la majoria dels quals - procedents d'articles periodístics i de llibres - van ser escrits en castellà.
Els textos en català han estat publicats en aquesta llengua en entrevistes diverses i en la conversa entre els germans Lluís i Josep Maria Carandell, al llibre publicat a la sèrie "Diàlegs a Barcelona", amb transcripció de Xavier Febrés, el 1986.
|
12,732 |
Del 18 de novembre a l'11 de desembre a les Cotxeres del Palau Robert
El lliurament dels premis tindrà lloc en el decurs del Sopar Anual de l'ONG Matres Mundi el dijous 1 de desembre.
(Per assistir-hi, cal fer l'oportuna reserva al tel. 93 217 13 86)
|
12,794 |
Inauguració: dijous, 2 de febrer a les 19 h
Del 3 de febrer al 12 de març a la sala petita de les Cotxeres del Palau Robert
Exposició itinerant de Metges Sense Fronteres
En el treball quotidià arreu del món, els equips d'MSF som testimonis directes de les conseqüències de l'oblit polític que condemna milions de persones de tot el planeta a una vida indigna i, en moltes ocasions, a una mort segura.
Per a MSF apropar a la nostra societat la realitat que presencien els nostres equips en el terreny és part fonamental del nostre treball ja que l'experiència ens ha demostrat que el silenci segueix sent el millor aliat de la violència i de la impunitat.
Amb aquesta motivació hem posat en marxa aquesta exposició, per tal de recordar que encara existeixen en el món molts conflictes i malalties que, malgrat tenir poca atenció de la comunitat internacional i escassa presència en els mitjans de comunicació, segueixen representant un alt preu en vides humanes.
L'exposició se centra en dues àrees d'actuació, conflictes armats i epidèmies.
• República Democràtica del Congo
Conflictes crònics com els que des de fa anys afecten Somàlia, Txetxènia, República Democràtica del Congo o Colòmbia són part d'aquest llistat de països oblidats per tots.
Les dures condicions a les quals s'enfronten els civils en la seva lluita per la supervivència en mig d'aquests conflictes han passat pràcticament desapercebudes.
Són crisis oblidades pels polítics i pels pressupostos d'ajuda humanitària.
Des d'MSF volem denunciar l'oblit que pateixen cents de milers de civils morts i ferits, de nens i adults desnodrits, de famílies que ho abandonen tot fugint del pillatge, del reclutament forçós i de la violència sexual o dels malalts sense possibilitat d'atenció sanitària.
També hem inclòs en aquesta exposició altres civils ignorats, totes aquelles persones afectades per malalties infeccioses com la malaltia de Chagas per a les quals el desenvolupament de nous medicaments està pràcticament paralitzat.
Molts dels tractaments existents, desenvolupats fa anys, provoquen greus efectes secundaris i la seva eficàcia per combatre microorganismes resistents a aquests fàrmacs és cada cop més petita.
De vegades, molts medicaments que sí que són eficaços, són retirats del mercat perquè no resulten rendibles.
I no podíem oblidar-nos dels milions d'afectats per la pandèmia de la sida.
Mentre que en l'anomenat món occidental la sida ha passat a ser d'una malaltia mortal a una malaltia crònica gràcies als tractaments amb antiretrovirals, en la resta del planeta els infectats pel VIH segueixen condemnats a una mort segura per no tenir accés a aquesta medicació.
La falta de lideratge polític per part de les autoritats públiques per fomentar la investigació i el desenvolupament de nous medicaments ha permès a la indústria farmacèutica privada fixar prioritats en funció de criteris de rendibilitat.
És per això que la indústria farmacèutica dedica gran part dels seus recursos a desenvolupar medicaments per combatre aquelles malalties de major incidència en els països rics, mentre milions de persones en els països en vies de desenvolupament no tenen accés als medicaments que senzillament podrien salvar-los la vida.
És necessari acabar amb aquest tràgic desequilibri.
Per a MSF tan criminals són els efectes d'un bombardeig sobre la població civil com la negació de medicaments eficaços per combatre malalties mortals.
Compartint les experiències de pacients i metges en el terreny amb un públic més ampli, desitgem recalcar la magnitud del patiment de milions de persones dels països pobres, persones ignorades pels líders polítics occidentals i per la indústria farmacèutica.
MSF és la més gran organització privada d'ajuda humanitària del món.
Amb un pressupost total de 365 milions d'euros i 2,2 milions de donants, MSF va enviar al voltant de 3.000 professionals a 77 països durant el període d'activitats 2002-2003.
La secció espanyola d'MSF representa prop del 10% del total, amb 230.000 socis i col·laboradors, 30 milions d'euros de pressupost i 300 professionals enviats a diferents projectes.
La meitat de les intervencions van ser a causa dels conflictes armats, seguits de l'exclusió i les epidèmies.
Les principals activitats desenvolupades es van centrar en l'atenció primària de salut, les cures hospitalàries i el tractament de malalties específiques com la sida, la tuberculosi o la malària així com de malalties oblidades com el mal de Chagas, el kala-azar i la leishmaniosi.
L'assistència que MSF proporciona es basa únicament en les necessitats de les poblacions.
La nostra anàlisi i la nostra acció estan lliures de qualsevol pressió política, econòmica, militar o religiosa.
A MSF no prenem partit per cap de les parts enfrontades en un conflicte.
Vetllem que l'assistència beneficiï les víctimes, no els botxins.
Però no assumim la neutralitat com un silenci còmplice en cas de violacions greus de drets humans o del Dret Internacional Humanitari.
Descrita sovint per Rússia com la seva pròpia "guerra contra el terrorisme", el conflicte txetxè continua causant molt de patiment entre els civils en el Caucas nord.
La guerra a Txetxènia continua el seu curs de destrucció, i els informes de violència, detencions arbitràries i desaparicions estan a l'ordre del dia.
L'augment de la inseguretat i la violència fan gairebé impossible fer arribar ajuda
humanitària independent a Txetxènia ara que les necessitats de la població civil són enormes.
El conflicte crònic que afecta Colòmbia s'ha tornat gairebé invisible per a la resta del món.
Però els seus efectes sobre els colombians són massa evidents.
Estimacions no oficials xifren el nombre de desplaçats en tres milions, molts dels quals viuen en condicions molt precàries sense aigua, electricitat o altres serveis bàsics en els barris de barraques que creixen als afores de les grans ciutats, on continua la pressió dels grups armats.
El conflicte per la terra, la fumigació de cultius en la "guerra contra la droga" i les constants amenaces de grups armats provoquen el desplaçament diari de persones, mentre que l'amuntegament i la pobresa augmenten el risc de malalties, d'abusos sexuals i d'explotació.
República Democràtica del Congo
Vint anys d'oblit i de guerra quasi continua a la República Democràtica del Congo (RDC) han costat la vida de milions de persones i deixat en runes els serveis bàsics del país.
Algunes organitzacions calculen que, només en els últims cinc anys, al voltant de tres milions de persones han mort en aquest país de la mida d'Europa occidental, principalment de malalties i fam causades indirectament per la guerra.
Les persones atrapades en aquesta gran catàstrofe humana parlen d'un nivell de patiment quasi inimaginable: massacres, violacions, assalts i robatoris han causat la separació de famílies i grans desplaçaments de població.
La població civil de Somàlia està sent castigada per cicles de violència, desplaçament, sequera i inundacions continuats durant un període de més de dotze anys.
Sense un govern central reconegut, aquests factors han paralitzat el desenvolupament de l'agricultura, perpetuant la pobresa extrema i forçat milions de somalis a una mera economia de supervivència.
De les més de 800.000 persones que havien fugit de Somàlia entre 1991 i 1992, quasi la meitat viuen encara com a refugiats en els països de l'entorn.
Dins de Somàlia més de 450.000 persones estan desplaçades.
Les cobertures baixes de vacunació i les condicions sanitàries inadequades donen com a resultat freqüents epidèmies de xarampió i còlera.
La violència persistent ha impedit que les agències d'ajuda puguin organitzar una resposta eficaç a aquest prolongat desastre.
La malaltia de Chagas és causada per un paràsit, el tripanosoma cruzi, transmès als humans a través de la picada d'un insecte, triatomino (xinxes), del qual existeixen 130 espècies diferents.
La picada és quasi imperceptible i el paràsit pot romandre en el cos durant anys causant danys irreversibles sense que el malalt ni ho sospiti.
Quan es declara la fase crònica ja és massa tard.
És de vital importància detectar la infecció en la seva fase primerenca.
Els medicaments disponibles són d'eficàcia limitada, cars, tòxics i gairebé no hi ha investigació perquè el mercat al qual estan destinats és pobre.
Aquesta malaltia afecta de manera quasi exclusiva als pobres d'Amèrica Llatina.
La crisi de la SIDA és probablement una de les més grans catàstrofes humanitàries de la història.
Actualment només podem donar testimoni del buit polític entorn d'aquesta crisi.
Segons les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), tres milions de persones moren de SIDA cada any, mentre que unes 300.000 són víctimes de guerra.
En altres paraules, la SIDA és 10 vegades més mortífera que la guerra.
Negar el tractament (falta d'accés, preus elevats, drets de patents) als més necessitats i no respondre a aquesta emergència hauria de ser considerat, si més no, com una actitud criminal.
|
12,812 |
Oberta al públic del 16 d'octubre al 4 de novembre de 2007.
Inauguració a càrrec de la consellera Montserrat Tura
Dilluns, 15 d'octubre a les 19 h
Oberta al públic del 16 d'octubre al 4 de novembre de 2007
Exposició de fotografia que té per objecte demostrar que la pràctica esportiva pot ser una eina educativa i de cohesió social i un vehicle per a la transmissió de valors i d'habilitats socials.
I ho fa des de tres eixos: l'esport al barri del Raval de Barcelona; l'esport a les presons catalanes; l'esport de les persones amb discapacitat.
Els fotògrafs posen de relleu la complicitat de tots els actors i els agents que configuren aquest mosaic complex i multicolor i ens empenyen a explorar i descobrir altres realitats amb una mirada necessària.
Quim Sicília, comissari de l'exposició
A més de la retenció i custòdia, la funció penitenciària desplega un procés de rehabilitació i reinserció de la persona que combina l'ensenyament, l'esport, el treball productiu i la formació ocupacional i l'atenció sanitària.
L'objectiu és que la persona adquireixi les actituds, capacitats, hàbits i habilitats que li permetin retornar a la vida en llibertat amb plenes garanties d'integració a la comunitat.
L'esport és una d'aquestes eines i així oferim als interns i a les internes formació tècnica esportiva per obtenir titulacions esportives que facilitin la seva incorporació al món laboral així com proporcionar -los experiències socio-esportives amb la comunitat.
Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil
La Fundació Tot Raval és una plataforma d'entitats i institucions del Raval de Barcelona té com a objectiu fomentar la millora del barri mitjançant el treball en xarxa.
Amb un 45% de població d'origen immigrant estranger, l'esport apareix com un clar mitjà per a la cohesió social.
La tasca principal ha estat de promoció de l'espai públic com un espai educatiu, de joc i d'esport per als infants i joves del barri.
Mitjançant l'exposició, Tot Raval vol fer de pont amb les iniciatives esportives del barri, visibilitzar la gran diversitat d'activitats que les organitzacions públiques i privades del Raval realitzen per a la població, mostrant diferents col·lectius, activitats físiques i entorns on es desenvolupen.
Té com a principal objectiu el foment de la pràctica de l'esport i altres activitats de lleure per part de les persones amb discapacitat intel·lectual, com una via de desenvolupament personal i d'integració social.
|
12,831 |
Del 16 de gener a l'11 de març de 2007
Inauguració: dilluns, 15 de gener a les 19 h
L'atorgament a Pere Casaldàliga del Premi Internacional Catalunya del 2006 per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil), i el fet que hagi deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri, van fer pensar en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina.
L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso, s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat.
Casaldàliga, conegut com "dom Pedro" i seguidor de la teologia de l'alliberament, és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres a Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer.
L'exposició mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica.
Ens explica la seva trajectòria, les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant.
Com ell mateix diu: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida".
Unes idees que se'ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes.
La mostra tindrà un caràcter itinerant per tot Catalunya.
Els quatre grans àmbits de la mostra són:
1) Introducció: un breu escrit introductori sobre la seva figura dóna pas a un àmbit on es presenten els elements simbòlics del bisbe, que transmeten les claus del seu caràcter.
2) Els orígens: seguint un ordre cronològic bàsic, descripció de la seva trajectòria vital abans d'arribar al Brasil i fins a l'actualitat.
S'hi mostren les arrels catalanes de Casaldàliga, i la seva evolució, que el porta cap a l'assumpció d'una vocació de servei radical a les persones.
3) Les seves causes: la part més gran i complexa de la mostra on s'exposen les motivacions i les idees que justifiquen la seva actuació.
L'àmbit s'estructura a partir de quatre eixos, que s'interrelacionen: la terra, els indígenes, l'Església i l'Amèrica Llatina.
4) La poesia de la terra: gran mural que clou l'exposició, la superfície de la qual es configura com un tros de la selva amazònica on es poden llegir fragments significatius de la seva obra poètica.
Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga per les causes de l'alliberament
|
12,860 |
Del 14 de març al 25 de maig de 2008
Inauguració: dijous, 13 de març a les 19 h
El 9 de febrer de 1908 s'inaugurà el Palau de la Música Catalana.
El procés havia estat rapidíssim: el 1904 s'havia adquirit el terreny, el 1905 s'havien iniciat les obres, i el mateix 1908 ja s'hi celebraven tres concerts de l'Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Richard Strauss, un dels grans músics del segle.
L'Orfeó Català -propietari de l'edifici- hi guanyava una seu emblemàtica, i tot Catalunya, l'excepcional edifici de Lluís Domènech i Montaner i una sala de concerts consagrada a la música catalana i oberta a la millor música del món.
Darrera de la iniciativa no hi havia ni l'Estat, ni hi havia expectatives de lucre.
Hi havia unes personalitats (Just Cabot, Lluís Millet, Amadeu Vives, entre moltes d'altres) determinades, per patriotisme, a fer avançar, modernitzant-lo, el redreçament cultural del país.
En l'àmbit musical, això volia dir optar per l'excel·lència de l'Orfeó -veus i programació- i per fer del Palau la tribuna de la millor música internacional.
Aquesta orientació s'ha mantingut fins avui i a això està dedicada aquesta exposició.
El Palau és l'espai per on han passat els millors directors, les millors veus, els millors solistes, les millors corals, o les millors orquestres de cada època.
Qui ha dut la iniciativa d'aquestes presències no ha estat només l'Orfeó sinó que, majoritàriament, ho han fet d'altres entitats privades o públiques.
Tots, però, han trobat en el Palau el marc que necessitaven, i per això els ciutadans l'han identificat amb la millor música.
Però paral·lelament a l'excel·lent música que s'hi escoltava, el país progressava materialment i s'afirmava com a nació, entre les convulsions polítiques que l'afligien.
D'una i altra cosa n'hem volgut deixar constància.
La constant qualitat del Palau, l'hem mostrada a través de 50 esdeveniments triats com a símptomes d'excel·lència musical, encara que hem inclòs també d'altres esdeveniments –pocs- d'una notable rellevància cultural i social.
L'evolució del país, l'hem fet present a través de fotografies -gairebé totes del mateix any de l'esdeveniment artístic- que mostren la seva història recent, i, encara, la fluctuació del gust artístic, l'hem fet evident en els canvis de valoració que ha merescut, en aquests cent anys, l'arquitectura del Palau.
Ha calgut harmonitzar aquests discursos i no sempre s'hi trobaran tots els esdeveniments socials, ni tots els músics il·lustres que hauríem volgut, però es tractava de subratllar una idea -la inalterable qualitat de l'oferta del Palau- i aquesta ens ha semblat que quedava prou clara.
I per subratllar-ho més, hem inclòs una llista de més de tres-cents noms de músics -ordenats per la data del seu debut- que han estat presents al Palau.
A l'esquerra, obres d'obertura de la Via Laietana.
A la dreta, l'Orfeó Català, sota la direcció de Lluís Millet, en el concert inaugural del Palau de la Música Catalana.
A l'esquerra, els banys de Sant Sebastià a la Barceloneta.
A la dreta, el pianista Arthur Rubinstein va actuar per primera vegada al Palau de la Música Catalana
Esquerra: Il·luminació nadalenca als magatzems "El Águila".
Dreta: La soprano alemanya Elisabeth Schwarzkopf va actuar per primera vegada al Palau de la Música Catalana.
Esquerra: Inauguració de la línia aèria Barcelona-Nova York.
Dreta: L'Orquestra Filharmònica de Berlín, sota la direcció de Herbert von Karajan, va actuar al Palau de la Música Catalana
Esquerra: Fòrum de les Cultures.
Presentació del I Cicle de Música de Cambra.
|
12,876 |
La sala Cotxeres del Palau Robert exposa, del 6 d'octubre al 7 de novembre, una mostra de dotze fotografies ampliades del llibre de la fotògrafa Colita "La meva cançó".
El llibre es va presentar el 5 d'octubre a la mateixa sala, en un acte presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
La fotògrafa Colita va presentar el llibre La meva cançó el 5 d'octubre, a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona.
El llibre és un recull de 150 fotografies de l'extensa col·lecció de Colita sobre la Nova Cançó catalana.
Una mostra de dotze fotografies ampliades s'exposen fins al 7 de novembre a la mateixa sala.
Va presidir l'acte el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
També hi van ser presents l'autora, Colita; el director de Saga Editorial, l'empresa que edita el llibre, Juan Pedro Bator, i el director general de Difusió Corporativa, Jordi Fortuny.
Colita és autora d'una de les millors col·leccions d'imatges de la Nova Cançó, i per a aquest llibre n'ha fet una tria molt personal (d'aquí que la consideri La meva cançó) que, alhora, documenta les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, de gran efervescència en el panorama musical de Catalunya.
A través dels seus retrats, capta la personalitat més íntima d'artistes com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet o Guillermina Motta, en un moment fonamental en què van confluir les seves trajectòries.
El llibre també inclou imatges que plasmen esdeveniments com el mític festival Canet Rock o els històrics concerts de Raimon.
La dilatada trajectòria professional d'Isabel Steva Colita (Barcelona, 1940) s'estén al llarg de gairebé mig segle.
Ha participat en més de 40 exposicions i publicat més de 30 llibres de fotografia.
Ha treballat en premsa i en cinema, sempre en contacte amb els moviments culturals més actius.
Entre els nombrosos reconeixements que ha rebut, destaquen la Medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el FAD d'Honor Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals i el Premi a la Comunicació No Sexista, atorgat por Dones Periodistes.
La gran quantitat d'hores, en públic i en privat, que Colita va compartir amb els membres de la Nova Cançó han pogut donar com a resultat l'edició d'aquest volum que ara publica Saga Editorial.
|
12,893 |
El 24 d'agost va obrir les portes l'exposició "Àfrica: cares i creus.
Problemes i solucions per una salut i una educació dignes", al Palau Robert de Barcelona.
Aquesta mostra està organitzada per la Fundació Àfrica Digna, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Renta.
L'exposició es pot visitar a la sala Cotxeres del recinte del Palau Robert fins al 29 de setembre.
"Àfrica: cares i creus" és el primer gran projecte de sensibilització que impulsa la Fundació Àfrica Digna.
Presenta les realitats sobre salut i educació a l'Àfrica subsahariana a partir de sis testimonis reals que expliquen les seves pròpies històries i que en la mostra es recullen amb els títols Em dic Moses, Sóc la Mamma Damaris, Sóc el Doctor Victorio Torres, Sóc la Teriano, Em dic Ron Beaton i El meu nom és Mary Jo.
L'exposició parla d'Àfrica, el continent menys desenvolupat del món segons les Nacions Unides, i fa esment dels crítics índexs de mortalitat de nens i dones, dels greus indicadors en educació, dels milions de nens orfes per la SIDA, de la fam i la manca d'aigua, però també de les seves cares positives.
Cares com la de Moses, que, després de perdre un fill per mala diagnosi prepart, va decidir estudiar per muntar un centre de diagnosi ecogràfica al seu barri.
O la de Ron Beaton, que està ensenyant als Masai a treure rendiment del turisme que els visita.
O la de Mamma Damaris, que recuperarà la vista gràcies a una operació i podrà, finalment, conèixer els seus néts.
Al costat d'aquestes "cares" d'Àfrica, no obstant, també hi ha les "creus".
Un cop d'ull a algunes dades resulta il·lustrativa: al continent africà 1.400 milions de persones subsisteixen només amb un euro al dia, 854 milions passen gana i 72 milions de nens no van a l'escola.
Cada any 500.000 dones moren durant el part o l'embaràs i 11 milions de menors de cinc anys moren, la major part per malalties fàcilment tractables.
Mitjançant el relat de les vivències d'aquestes persones, s'ofereix una informació que ajuda a entendre les necessitats i els problemes diaris que pateix el continent, fonamentalment en els àmbits de la salut i l'educació, encara que també es posen de relleu altres greus mancances.
En aquest sentit, l'educació, com a mecanisme d'aprenentatge i creixement individual, resulta un àmbit vital per facilitar una bona alimentació i higiene, per millorar la salut o per reduir la mortalitat infantil i materna.
I junt a això, una bona oferta de serveis sanitaris també esdevé clau.
|
12,911 |
Els treballs guardonats, mencionats i candidats de la sisena edició del Premi 2011.
Disseny per al Reciclatge, que convoca l'Agència de Residus de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat, s'exhibeixen en una exposició a la Sala Cotxeres del Palau Robert, del 21 d'octubre de 2011 al 29 de febrer de 2012.
El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, va presidir l'acte de lliurament d'aquests premis el dijous 20 d'octubre, al Jardí del Palau Robert.
També hi va assistir el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès.
Disseny per al reciclatge" mostra els treballs guardonats o reproduccions, plafons amb imatges i explicacions tècniques.
El Premi, que es convoca cada dos anys, distingeix els productes, els projectes, les estratègies i els materials que integren en el seu disseny estratègies de foment de la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat.
Els Premis inclouen quatre categories:
Producte industrialitzat i comercialitzat que previngui la generació de residus i sigui reciclat i reciclable.
Projecte de disseny d'un producte, no produït ni comercialitzat, que previngui la generació de residus i sigui reciclat i reciclable.
Iniciativa, política, procés o sistema, implantat o executat en l'àmbit de Catalunya que integri globalment els conceptes de prevenció i foment del reciclatge i la reciclabilitat.
Material que previngui la generació de residus i/o que sigui reciclat, i que es comercialitzi o estigui en fase avançada de recerca, de desenvolupament i d'innovació.
El Premi Disseny per al Reciclatge és una de les estratègies de l'ecodisseny per disminuir l'impacte ambiental dels productes que consumim.
Aquesta estratègia promou l'ús de material reciclat, per estalviar el consum de matèries primeres verges, i altres accions relacionades amb la prevenció i l'allargament de la vida útil dels productes i la millora de la seva reciclabilitat un cop esdevenen residus.
El lliurament del Premi és un dels actes programats en el marc en la Barcelona Design Week (Setmana del Disseny de Barcelona), que se celebra del 17 al 21 d'octubre.
El 20 d'octubre també va ser el dia de llançament del Mes del Disseny per al Reciclatge, que es perllonga fins al 27 de novembre i consta de més de 20 activitats.
Durant aquest període, diversos actes (jornades, conferències, tallers, etc.) difondran les novetats en aquesta matèria entre els professionals del sector i aproparan aquest concepte al públic en general.
Hi ha activitats adreçades a públics diversos: estudiants de disseny, dissenyadors, fabricants de productes, consumidors i públic general.
|
12,929 |
La Fundació Ulls del món explica, mitjançant 36 imatges de la fotògrafa Elisenda Pons, el programa d'atenció oftalmològica i òptica que desenvolupa a les ciutats bolivianes d'El Alto i La Paz en l'exposició "Obrint els ulls a Bolívia".
La mostra es pot visitar del 6 de setembre al 16 d'octubre, a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
El reportatge fotogràfic d'Elisenda Pons i els textos que l'acompanyen donen a conèixer el context sanitari i oftalmològic a Bolívia, l'actuació de la Fundació per combatre la ceguesa evitable i altres patologies, i els resultats assolits per l'organització.
La mostra també pretén conscienciar els ciutadans sobre la situació de pobresa que impedeix molts ciutadans de països pobres accedir a serveis bàsics de salut.
Ulls del món, organització sense ànim de lucre destinada a prevenir i combatre la ceguesa evitable en les poblacions més pobres del món, va acordar amb el Ministeri de Salut i Esports de Bolívia el 2003 portar a terme un programa de cooperació oftalmològica per disminuir les patologies oculars en les zones esmentades.
Bolívia és el tercer país més pobre d'Amèrica Llatina, superat només per Haití i Guatemala, amb un 70 per cent de població en situació de pobresa.
A zones pobres com la ciutat d'El Alto hi viuen milers de persones cegues per cataractes i pacients amb tot tipus de patologies oculars, també nens i nenes amb malalties que sovint deriven cap a la ceguesa.
Molts problemes tenen la raó de ser en la desnutrició, les deficiències en la higiene i la sanitat i les condicions climàtiques adverses.
Molts problemes de vista tenen fàcil solució amb les tècniques que fem servir en el nostre entorn.
Alguns pacients han recuperat la vista després de molts anys de ceguesa.
L'autora de reportatge fotogràfic és la fotògrafa Elisenda Pons, que va viatjar a la zona per conèixer directament la tasca que hi porta a terme la Fundació i plasmar-la en imatges.
Elisenda Pons és membre de l'equip de fotògrafs del diari El Periódico de Catalunya, col·labora, a més, en diverses publicacions i revistes d'interès general i és autora de diversos llibres de fotografia, entre els quals destaquen Romànic de la Vall de Boí i Barcelona i el cotxe.
També és autora d'altres reportatges fotogràfics similars en què mostra la seva sensibilitat social com és el cas d' "Ulls del Sàhara", després de la visita que va fer als campaments de refugiats de Tindouf, i "Ulls d'Inhambane", sobre l'atenció oftalmològica de la població d'aquesta província de Moçambic.
Reportatges fotogràfics que s'han mostrat en diverses sales d'exposicions.
Precisament la mostra fotogràfica sobre Moçambic es va poder visitar al Palau Robert el 2008.
Coincidint amb l'exposició i amb el Dia Mundial de la Visió, que se celebra el 13 d'octubre, s'organitzarà un acte institucional a la Sala d'Actes de les Cotxeres.
Presidirà l'acte l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i hi assistiran el president d'Ulls del món i síndic de Greuges, Rafael Ribó, i el vicepresident de l'entitat, el reconegut oftalmòleg Borja Corcóstegui.
|
12,938 |
Explicar la situació actual de la pandèmia de la sida i conscienciar la població, especialment el col·lectiu LGTB, de la conveniència de continuar treballant per aturar-ne l'expansió van ser els objectius de l'exposició "VIH EN POSITIU", que es va presentar a la Sala Cotxeres del Palau Robert entre el 7 i el 15 d'agost.
La mostra la van organitzar la Coordinadora Gai Lesbiana (CGL), Gais Positius i Circuit Festival International Gay and Lesbian Event, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat.
La informació s'exposa en 24 plafons que recullen imatges i textos.
Arrenca amb un repàs dels fets històrics més importants, continua amb algunes de les campanyes desenvolupades i s'hi informa sobre la prevenció, els tractaments, l'estigma, la discriminació i la situació actual.
Aquesta iniciativa es va programar coincidint amb el 30è aniversari del primer diagnòstic d'un cas de sida.
Les associacions LGTB de tot el planeta estan focalitzant els seus esforços a destacar la necessitat de continuar treballant per aturar l'expansió de la pandèmia, aconseguir una solució mèdica i donar suport a les persones que conviuen amb el VIH.
L'acte inaugural de l'exposició va tenir lloc el 6 d'agost.
Hi va parlar el president de la Coordinadora Gai-lesbiana de Catalunya, Antonio Guirado.
|
12,976 |
La Generalitat de Catalunya i el Govern hongarès proposen descobrir i apropar-se a la vida i a l'obra d'un dels escriptors més importants de la literatura europea del segle XX amb l'exposició "Sándor Márai.
Un pelegrí del segle XX", que s'exhibeix entre el 12 d'abril i el 28 d'agost, a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
L'exposició es va inaugurar l'11 d'abril, a la Sala Cotxeres, amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i del ministre de Cultura, d'Hongria, Géza Szőcs.
També hi assistiran l'ambaixadora d'Hongria a Espanya, Edit Bucsi Szabó; el secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Senén Florensa; el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el cònsol d'Hongria a Barcelona; Bálint Nagy; la directora del Museo de Literatura Petőfi, Csilla Csorba, i el comissari de l'exposició, Tibor Mészáros.
Aquesta és una de les activitats programades durant el primer semestre del 2011 a Catalunya coincidint amb la primera presidència de torn d'Hongria a la Unió Europea.
L'objectiu és fomentar l'intercanvi d'experiències, obrir espais de diàleg i aprofundir en les relacions entre ambdós països.
Col·laboren en aquesta exposició el Museu de la Literatura Petőfi de Budapest, Edicions 62, Editorial Salamandra i el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Sándor Márai (el seu nom vertader era Sándor Grosschmied) va néixer l'any 1900 a Kassa (Hongria).
Va viatjar i viure a Hongria, Alemanya, França, Itàlia i Estats Units.
El seu nom va començar a brillar en el panorama literari en els anys 30 pel seu estil clar i realista.
Després de la guerra, l'any 1948 va haver d'optar per l'exili als Estats Units en ser considerat un autor burgès pel règim comunista.
Els seus llibres es van tornar a editar a Hongria després de la caiguda del mur.
Occident el va redescobrir a principis dels anys 1990 i ha estat traduït a l'anglès, l'alemany, el castellà, el català, l'italià, el portuguès...
La mostra presenta una carrera professional de mig segle, a través de la dualitat autor-obra.
A partir dels mosaics de l'exposició —imatges, textos i fragments de les seves obres, procedents bàsicament del llegat de l'autor— es compon el retrat del escriptor.
També s'hi explora una paradoxa: mentre que les obres d'aquest escriptor hongarès es llegeixen arreu —L'última trobada, per exemple, ha estat traduïda a més quaranta llengües—, ell és un personatge gairebé desconegut.
Les persones que s'han interessat per conèixer-lo han hagut de fer-se una idea amb escassos conceptes, com ara burgés, europeu, emigrant...
L'exposició, lluny de fugir d'aquestes idees, pretén fer-les comprensibles i explicar el que tenen de veritat en l'obra de l'escriptor.
A l'exposició s'hi poden visionar fragments del documental "Máraia Sándor", de Sipos József, que proposa un recorregut per les etapes i els escenaris de la vida de Márai, que influeixen molt en les seves obres.
Cadascun dels seus trajectes vitals se sintetitza amb textos de l'escriptor.
L'exposició es desenvolupa en els àmbits següents:
Qui és Sándor Márai, descobert per al món després de la seva mort?
(Sobre l'èxit, la burgesia, els viatges i l'emigració).
Kassa - Hongria (avui Koŝice, Eslovàquia): El miracle de l'extraterritorialitat de la seva ciutat natal, Kassa.
La màgia de la ciutat natal i de la infància, una petjada inesborrable a les seves obres Confesiones de un burgués i Divorci a Buda.
La primera aturada en el seu camí de recerca per Europa.
El següent pas en el seu itinerari de recerca i els primers èxits, preparació per arribar a ser l'escriptor burgés.
Experiència primera de l'amargor de l'emigració: l'univers de la "gent estrangera".
El naixement de l'escriptor burgés: Confesiones de un burgués, La dona justa, L'última trobada.
Els primers anys de l'emigració, periodisme: Ràdio Europa Lliure.
Un gènere regal de la vida: Dietaris.
Obres mestres desconegudes en català i castellà: Pau a Itaca.
Esterilitat artística i retraïment.
La terra més europea, l'etapa de l'emigració més profitosa.
Dietaris 1984-1989: guió del drama final d'una vida.
Les veus de la pàtria que conviden al retorn, preparació per a la mort.
Grans èxits: L'ultima trobada, L'herència d'Ester, Divorci a Buda.
|
12,986 |
L'acte va coincidir amb l'exposició itinerant "Àfrica: cares i creus.
Problemes i solucions per una salut i una educació dignes", que es va inaugurar el 24 d'agost al Palau Robert i estarà obert al públic fins al 29 de setembre.
La mostra és organitzada per la Fundació África Digna, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Renta.
A més de Moses Okoth, hi van intervenir el radiòleg i mentor de Moses, el doctor Albert Bossy, i la presidenta de la Fundació Àfrica Digna, Mercedes Barceló.
"África: Cares i Creus", el primer gran projecte de sensibilització que impulsa la Fundació África Digna, presenta les realitats sobre salut i educació a l'Àfrica subsahariana a partir de 6 testimonis reals que expliquen les seves pròpies històries.
Aquests testimonis es troben a la mostra amb els noms: Em dic Moses; Sóc la Mamma Damaris; Sóc el Doctor Victorio Torres; Sóc la Teriano; Em dic Ron Beaton i El meu nom és Mary Jo.
En l'acte de dijous Moses Okoth va explicar la seva experiència.
Després de perdre un fill per un mal diagnòstic ecogràfic, Moses va fer, gràcies al doctor Albert Bossi, un curs de diagnosi ecogràfica a la Clínica Corachán i a l'Hospital Sant Joan de Déu.
Ara dirigeix la ONG Rehema Healthcare Organization (RHA) en el suburbi de Korogocho a Nairobi i, amb l'ajut de la Fundació Àfrica Digna, promou projectes sense ànim de lucre, com és el cas del dispensari ecogràfic que facilita l'accés a aquest tipus de proves a les persones amb pocs recursos.
|
13,014 |
El requisit indispensable de totes les propostes és incorporar criteris per a la prevenció de residus, el reciclatge i la reciclabilitat en el seu disseny.
L'acte va ser presentat per la periodista Bibiana Ballbé, que va donar a conèixer els noms dels guardonats davant el nombrós públic convidat al Jardí.
Al final del lliurament dels premis, el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat va felicitar els guardonats i participants, i va destacar la gran varietat d'idees i projectes que han optat al premi, un fet que mostra la vitalitat del sector.
També va remarcar com a fet positiu que el món del disseny i el món industrial cada cop tenen més en compte els factors ambientals.
El disseny per al reciclatge és una de les estratègies de l'ecodisseny per disminuir l'impacte ambiental dels productes que consumim.
Aquesta estratègia promou l'ús de material reciclat, per estalviar el consum de matèries primeres, i altres accions relacionades amb la prevenció i l'allargament de la vida útil dels productes i la millora de la seva reciclabilitat un cop esdevenen residus.
Producte industrialitzat i comercialitzat que previngui la generació de residus i sigui reciclat i reciclable.
La plataforma està fabricada totalment amb plàstic reciclat i reciclable (PVC) procedent del recobriment de cables elèctrics, persianes, canonades, etc. És un material de gran resistència, ideal per a aplicacions de carrer i més tou que el formigó.
El jurat ha valorat la utilització d'un residu de difícil reciclatge i per aconseguir un producte modular, flexible, de fàcil instal·lació i ben integrat en el paisatge urbà.
Projecte de disseny d'un producte, no produït ni comercialitzat, que previngui la generació de residus i sigui reciclat i reciclable.
S'ha concedit a Trapos sucios, de reciclatge de roba de treball en desús, presentat per Urbaser i Elisava Escola Superior de Disseny.
És un projecte de transformació de roba de treball en desús (1.285 uniformes dels escombriaires de Barcelona) en objectes funcionals (bosses, coixins, barrets, etc.).
Ha estat premiat per centrar-se en un residu que no es recicla habitualment, per ser un projecte de col·laboració empresa-universitat, i per la seva vessant pedagògica amb els alumnes.
Iniciativa, política, procés o sistema, implantat o executat en l'àmbit de Catalunya, que integri globalment els conceptes de prevenció i foment del reciclatge i de la reciclabilitat.
L'ha guanyat l'estratègia d'ampolles lleugeres per a caves i vins, presentada per Codorniu.
Consisteix a reduir el pes de les ampolles de vidre de 900 g a 800 g (reducció de l'11%), tot preservant les condicions tècniques que han de permetre la resistència de l'ampolla per aguantar la pressió interna del cava, la resistència al transport i l'acceptació per part del consumidor.
El jurat ha valorat especialment el fet d'innovar dins d'un sector molt tradicional, aconseguint reduccions significatives en el consum de materials, i per l'efecte exemplificador en el sector.
Material que previngui la generació de residus i/o que sigui reciclat, i que es comercialitzi i/o estigui en fase avançada de recerca, de desenvolupament i d'innovació (R+D+I).
L'ha guanyat el material Eco by Cosentino, de Grupo Cosentino, un nou producte per a la decoració que consisteix en una línia de superfícies en format de taula que incorporen un 75% de matèries primeres reciclades (miralls, vidres, porcellana o cendres vitrificades).
Ha estat premiat pel seu esforç en investigació, per incorporar residus en aquest material, per la diversitat de residus que incorpora, i per substituir de forma exitosa un material verge existent.
Aquest any 2011 s'han rebut un total de 188 candidatures.
Després de la primera fase de preselecció realitzada per l'Agència de Residus de Catalunya, en van sortir 108 candidatures, que són les que ha valorat un jurat format per experts en la matèria.
A més, el jurat ha atorgat una sèrie de mencions especials:
De la categoria A: Un carro de neteja viària, presentat per ESDi Escola Superior de Disseny (en col·laboració amb l'empresa Corp.
CLD); la Tanca Sèrie Plana, presentada per Onadis Barcelona Disseny SL (disseny de Salva Fàbregas Estudi); i el "Boc'n'roll", embolcall reutilitzable per a aliments, presentat per Marcadiferència SL.
De la categoria B: El sistema de bancada personalitzable IT, presentada per Salva Fàbregas Estudi; i el "Clean Mix", envasos i receptes per a la fabricació domèstica de productes de neteja, presentat per Pöko Design.
Taller laboratori: un model sostenible, presentada pel Centre Penitenciari Lledoners; i "reURBÀ": reutilització de mobiliari urbà, presentada per ZICLA (El almacén del producto reciclado, SL).
|
13,023 |
També van intervenir a l'acte el director general de Cooperació al Desenvolupament, Carles Llorens; el president d'Ulls del Món, Rafael Ribó; la directora del Palau Robert, Carme Canadell, i la doctora i voluntària d'Ulls del món, Mireia Jornet.
L'alcalde de Barcelona va mostrar la seva solidaritat amb les dues cooperants segrestades de Metges sense Fronteres, destacant els riscos que assumeixen molts dels protagonistes de la cooperació al desenvolupament.
També va lloar la tasca que porta a terme la Fundació amb la formació de persones que garanteixen la continuïtat de les tasques assistencials en països pobres.
Al seu torn, el director general de Cooperació al Desenvolupament va remarcar que la cooperació entre l'Agència de Cooperació i la Fundació ha donat resultats molt positius perquè el diner aportat en subvencions ha aconseguit impactes molt positius.
El president d'Ulls del Món va recordar el paper de l'actual alcalde de Barcelona en la creació de l'entiat i alhora va expressar la seva satisfacció per la tasca portada a terme en països pobres que ara ja compten amb més professionals i eines per lluitar contra les malalties oculars.
"Obrint els ulls a Bolívia" mostra, a través de 36 fotografies d'Elisenda Pons, el context sanitari i oftalmològic del país llatinoamericà, especialment al municipi d'El Alto, l'actuació de la Fundació per combatre la ceguesa evitable i els resultats assolits per l'organització des de l'any 2003.
A Bolívia hi ha actualment unes 400.000 persones amb discapacitat visual i només un 25% de la població té accés a una atenció ocular en condicions adequades.
En el marc del Dia Mundial de la Visió, la Fundació emet el seu espot publicitari en alguns dels principals mitjans audiovisuals catalans, que li ofereixen espais solidaris en els dies previs i posteriors a la jornada.
|
13,045 |
"Josep Maria Huertas Claveria: passió, compromís, honradesa" és el tìtol de l'exposició que es pot visitar a la Sala Cotxeres entre el 22 de febrer i el 3 d'abril.
El dilluns 21 de febrer es va inaugurar l'exposició "Josep Maria Huertas Claveria: passió, compromís, honradesa", que es pot visitar a la Sala Cotxeres del Palau Robert fins al 3 d'abril de 2011.
L'acte inaugural va consistir en una taula rodona en què es van destacar les facetes més rellevants de la trajectòria humana i professional de Huertas Claveria.
Hi van intervenir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; el periodista Josep Martí Gómez; el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo, i el fotògraf Pepe Encinas.
El debat va ser moderat pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí.
La mostra, produïda per la Generalitat, proposa un recorregut per la vida del periodista i subratlla el compromís ètic del periodista a favor de l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i el seu treball sobre la ciutat i els barris de Barcelona.
També s'hi fa ressò dels treballs de Huertas sobre el moviment obrer i sobre els canvis urbanístics que s'han produït a la ciutat.
Cal destacar la col·laboració en aquest projecte de la vídua de Huertas, Araceli Aiguaviva, i del fotògraf Pepe Encinas, en tasques d'assessorament.
L'activitat professional de Huertas en diversos diaris i revistes barcelonines i de l'empremta que ha deixat entre els millors professionals dels mitjans de comunicació, molts dels quals es consideren els seus alumnes i seguidors del seu exemple, hi ocupa un lloc destacat.
L'exposició posa l'accent en els seus treballs periodístics, en les monografies i en les seves obres d'investigació, en la seva activitat docent i en la seva actitud honesta i valenta.
S'hi recullen diversos testimonis, paraules i articles dels qui el van conèixer, que subratllen la personalitat i l'obra de Josep Maria Huertas Claveria.
A l'exposició s'hi projecten quatre audiovisuals que aprofundeixen en els continguts de la mostra i donen una informació àmplia de la trajectòria professional de Huertas Claveria.
El primer, amb el títol "Homenatge a Josep Maria Huertas: 60è aniversari", es va fer el 1999, amb motiu del seu 60è aniversari.
Els amics i familiars van fer un vídeo en què persones de diversos àmbits, sobretot del periodisme que l'havien conegut i tractat, van donar el seu testimoni.
Avui, aquest vídeo domèstic, fet en directe, té un gran valor documental i és una mostra més de l'afecte que molta gent sentia per Huertas Claveria.
El segon "Una mostra de l'obra fotogràfica de Josep Maria Huertas" aplega fotografies que reflecteixen la realitat de Barcelona i el seu entorn durant els anys 1960 i 1970.
Imatges que evoquen la vida diària a Nou Barris, records dels últims pescadors de la platja de la Mar Bella al Poblenou i instantànies de les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona.
El tercer audiovisual "Dies de transició: el cas Huertas i la lluita per la llibertat d'expressió" recull un episodi de la vida de Huertas Claveria, que el va portar davant un Consell de Guerra militar per la publicació d'un article al diari Tele/eXprés.
Un fet que va alterar la seva vida personal i professional i va sacsejar la societat de l'època.
El quart, "Josep Maria Huertas: recorregut vital", recull petites pinzellades del que va ser la seva vida.
Es tracta de records de la seva vida i de la seva trajectòria professional.
|
13,063 |
L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, centre de referència per a l'assistència pediàtrica i obstètrico-ginecològica, donarà a conèixer la tasca que porta a terme en tractaments mèdics capdavanters i l'acolliment als infants en una exposició que es podrà visitar del 17 al 24 de setembre, a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
L'exposició "Tu ens fas bategar!
Hospital Sant Joan de Déu: la ciència amb l'humanisme" també explicarà la tasca divulgativa del centre, que apropa les noves tecnologies als pacients que no estan a l'Hospital i que contribueix a la prevenció de malalties.
La mostra també permet apropar-se als projectes solidaris que impulsa l'Hospital.
Coincidint amb l'exposició, l'Hospital Sant Joan de Déu organitzarà el dissabte 22 de setembre, durant les festes de la Mercè, una jornada festiva amb moltes activitats, especialment pensades per a les famílies, al Jardí i a la Sala d'Actes de les Cotxeres.
Els nens podran participar, de les 10 a les 20 hores, en tallers infantils que reprodueixen activitats que es fan al centre per reduir l'impacte de l'hospitalització.
Així, l'equip de músics que toquen peces musicals als nens ingressats mostrarà les intervencions en musicoteràpia.
Els Pallassos d'Hospital ompliran de rialles el Jardí i els professionals que fan intervencions assistides amb gossos portaran els animals perquè els infants els puguin passejar i pentinar.
Paral·lelament, a la Sala d'Actes del Palau Robert, professionals de l'Hospital oferiran xerrades sobre alguns dels temes de salut que més preocupen els pares i les mares.
Les persones que s'acostin a la festa i vulguin fer-se amigues de l'Hospital podran simbolitzar aquesta amistat adquirint, amb una aportació mínima d'un euro, una capseta i enganxar-la en un gran cor que presidirà la festa i que prendrà vida i començarà a bategar quan estigui omplert de capses.
L'exposició i la festa tenen com a missió difondre el programa "Amics de l'Hospital", posat en marxa l'any 2010.
Aquest projecte anima a tothom a col·laborar, en la mesura del que pugui, amb l'Hospital: ja sigui aportant idees, dedicant un temps a acompanyar els nens i les seves famílies, i sobretot aportant suport econòmic.
L'Hospital, amb aquesta iniciativa, pretén ampliar la col·laboració amb la societat per tirar endavant projectes de recerca, innovació, divulgació, solidaritat i de suport i acompanyament als pacients i a les seves famílies, molt necessaris però difícils de finançar en un moment com l'actual.
Aquests programes no són estrictament assistencials, i per tant no finançats per la sanitat pública, però ajuden als pacients i les seves famílies a afrontar la malaltia en les condicions més òptimes i millorar la seva experiència durant l'estada hospitalària.
L'Hospital forma part del grup de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que té presència a 50 països dels cinc continents.
El centre maternoinfantil d'Esplugues registra cada any 25.000 ingressos hospitalaris, 200.000 consultes externes, 115.000 urgències, 14.000 intervencions quirúrgiques i 4.000 naixements.
Programa de la Festa dels Amics de l'Hospital Sant Joan de Déu:
|
13,078 |
Els artesans de Gràcia recorden i honoren la memòria de l'arquitecte-artesà Josep Maria Jujol, en l'exposició "Jujol l'homenatge.
Mostra itinerant 2010-2012", que es pot visitar del 5 al 13 de maig a la Sala Cotxeres i Jardí del Palau Robert.
La mostra dóna a conèixer la figura de Jujol i peces realitzades per artesans, en tècniques diferents, a partir de la influència de l'arquitecte.
Josep M. Jujol i Gibert (1879-1949) és una de les figures destacades de l'arquitectura del segle XX i un pioner de la modernitat.
Una part de la seva activitat i obra es vincula molt directament amb els projectes d'Antoni Gaudí, però també és remarcable la tasca com a artesà en el disseny de mobles, la forja i la utilització de materials reciclats, entre d'altres.
L'arquitecte va mantenir una estreta vinculació amb la vila de Gràcia, on va viure del 1888 al 1893.
L'exposició, que té Franzina Raspall com a comissària i l'assessorament de l'Arxiu Jujol, l'impulsa l'Associació artesans de Gràcia de Barcelona per donar a conèixer la vida i obra d'aquest artista.
La mostra consta de plafons informatius on s'explica la història de l'ofici i la descripció de cinc oficis que fan els artesans de Gràcia i en els quals també havia treballat Jujol.
També s'hi mostren peces d'artesans de l'Associació en tècniques diverses.
Altres punt d'interès són l'audiovisual de Franzina Raspall, amb veu de Carles Canut, sobre la vida i l'obra de Jujol i la projecció d' imatges de les cinc exposicions dedicades a l'arquitecte tarragoní que s'han presentat a Tarragona, Canet de Mar, Sant Joan Despí, Els Pallaresos, i a la sala d'art de la Llibreria Martínez Pérez de Barcelona, abans de cloure el seu recorregut al Palau Robert.
D'altra banda, al Jardí s'hi mostra l'activitat dels artesans en unes carpes.
Una aproximació real a una sèrie d'oficis artesanals que segueixen vius al barri de Gràcia en tècniques com joieria, mosaic, cuir, teixit, marqueteria, miniatura, forja, enquadernació, vidre, laca japonesa, restauració d'art, paper maixé, policromia, pintura, cuina, música o literatura.
La comissària de la mostra, Franzina Raspall, parlarà sobre l'artista, els oficis d'artesà i la restauració que ha fet de diverses obres de Jujol en la xerrada-col·loqui que tindrà lloc el 9 de maig, a les 19 hores, a la Sala d'Actes de Cotxeres.
També hi intervindrà Josep Maria Jujol, fill de l'artista, i hi assistiran els altres dos fills, Teresa i Thecla.
|
13,110 |
Del 21 de juny al 15 de setembre del 2013, al Jardí i a la Sala 4.
Una exposició al Palau Robert reivindica el valor de l'agricultura de proximitat o agricultura periurbana des del punt de vista econòmic, social i paisatgístic, i alhora proposa una reflexió sobre la relació que manté el camp amb la ciutat i el territori metropolità.
El valor de l'agricultura de proximitat" es pot visitar al Jardí i a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert, del 21 de juny al 15 de setembre del 2013.
L'exposició l'organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, amb el suport del Departament de la Presidència i el patrocini de Caprabo.
Els comissaris de la mostra són el Grup d'Investigació Habitar de la Universitat Politècnica de Catalunya, i la productora Curt Ficcions.
L'acte inaugural tindrà lloc el 20 de juny amb la presència del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí
Els ciutadans poden descobrir, amb la visita a aquesta mostra, l'espai agrícola productiu dels afores de les grans ciutats, els avantatges dels circuits curts de comercialització i de consumir productes locals i de temporada, i també el valor d'aquestes àrees verdes per a la conservació del paisatge.
La proposta expositiva, posa en relleu que el camp i la ciutat no són realitats separades; el camp es mostra com un element més de la ciutat, present en la quotidianitat a través del menjar.
També cal destacar el valor del camp en l'economia productiva i el desenvolupament rural, necessari per aconseguir el reequilibri territorial.
Un missatge que cal tenir en compte en una conjuntura de crisi per al sector agrícola, com es posa de manifest en el fet que a Catalunya han desaparegut 4.286 explotacions agràries entre el 2007 i el 2011.
L'exposició s'inspira en el documental "Plou i fa sol", de la productora Curt Ficcions, que s'emetrà per Televisió de Catalunya i també a l'exposició.
Un treball en què es reflecteix la tasca d'un grup de pagesos que mantenen els seus camps de producció en el Parc Agrari del Llobregat, prop de Barcelona.
L'exposició es desenvolupa en cinc parades al Jardí i un altre espai a la Sala 4 de les Cotxeres.
Textos, gràfics, imatges, dades estadístiques i productes del camp conformen l'exposició.
Espais agrícoles de l'entorn de Barcelona
En aquest punt s'hi explica que la metròpoli també és agrícola, els camps són un element més de la ciutat que té valor.
Els límits de la ciutat i del camp es barregen, no estan ben definits.
Històricament, com es pot apreciar en alguns gravats de Barcelona del 1572, ni tan sols les
muralles separaven nítidament allò que és camp d'allò que és ciutat.
Superfície de conreu per alimentar la població
Informació sobre la superfície de conreu necessària per alimentar tota la població de la regió metropolitana de Barcelona i superfície de conreu necessària per alimentar tot Catalunya en comparació amb la superfície conreada l'any 2010.
L'emigració del camp a la ciutat i la pèrdua d'espais agraris, un problema greu
Catalunya ha perdut mig milió d'hectàrees de conreu en 50 anys; entre el 1998 i el 2010 s'han deixat de conrear 95.000 hectàrees, la qual cosa equival aproximadament a l'alimentació de 300.000 persones.
L'agricultura conforma un paisatge ordenat, amb menys boscos i menys perill d'incendis, dóna feina a moltes persones.
El consum de productes de temporada ajuda els pagesos locals i disminueix la petjada ecològica per la reducció de la contaminació del transport.
El consum d'aquests productes representa, a més, un estalvi important per a la butxaca del consumidor.
En aquesta parada s'hi presenten algunes receptes que es poden fer en diverses èpoques de l'any amb productes de temporada.
Només un 7,6% dels productes que es consumeixen en aquest mercat majorista provenen de la província de Barcelona, i la majoria són hortalisses.
En aquest espai s'hi projecten fragments del documental "Plou i fa sol" i s'hi apilen caixes amb aliments.
Una altra proposta de l'exposició és la venda de productes de proximitat al Jardí.
La venda va a càrrec de la Cooperativa Agrària de Sant Boi de Llobregat de dilluns a dissabte, en els horaris d'obertura del Palau Robert.
|
13,125 |
Una exposició fotogràfica al Palau Robert dóna a conèixer la trajectòria del diplomàtic, escriptor i nacionalista irlandès Roger Casement, que va denunciar la crueltat i els abusos de l'explotació colonial moderna i va tenir una paper destacat en l'emergència de l'independentisme irlandès.
El cautxú, l'Amazònia i el món atlàntic, 1884-1916" es pot visitar entre el 2 i el 15 d'octubre a la Sala d'Actes del Palau Robert.
L'organitza l'Ambaixada d'Irlanda a Espanya, amb el suport de l'Institut Català Internacional per la Pau, la Secretaria d'Afers Exteriors de la Unió Europea i el Palau Robert.
Un llegat visual d'un gran interès en l'estudi de les societat i cultures iberoamericanes en una conjuntura històrica determinada, marcada per la crueltat i l'explotació.
Roger Casement va treballar durant vint anys a l'Àfrica per al Ministeri d'Afers Exteriors britànic, ja que Irlanda estava sota domini britànic.
Casement va escriure un dur informe en què denunciava els brutals comportaments de l'Administració del règim del rei Leopold II a l'Estat independent del Congo.
Posteriorment, entre 1910 i 1913, quan ocupava el càrrec de cònsol general al Brasil, va fer una investigació similar sobre el tracte rebut per la població índia, esclavitzada, per la indústria extractiva del cautxú.
Aquesta investigació es va estendre més enllà de les fronteres amazòniques del Perú, Colòmbia, el Brasil, l'Equador i Bolívia.
Roger Casement va dimitir l'any 1913 del Ministeri d'Afers Exteriors britànic per donar suport a la independència d'Irlanda.
Aquest suport naixia de les seves experiències de violència imposada a les colònies de l'Africa, Amèrica del Sud i Irlanda.
Va ser executat per altra traïció a Londres pel seu paper en la rebel·lió de Setmana Santa del 1916, amb l'Alçament de Pasqua, que pretenia aconseguir la independència d'Irlanda del Regne Unit.
L'escriptor Mario Vargas Llosa va rescatar la figura de Casement en l'exitosa novel·la "El sueño del celta", que relata les peripècies i la lluita del diplomàtic irlandès.
Roger Casement va rebre el reconeixement per part d'Irlanda a partir de la independència del país el 1921.
El 1965 es va celebrar a Dublín un funeral d'Estat amb motiu de la tornada a Irlanda de les seves despulles mortals.
|
13,135 |
La comissària de la mostra "Jujol, l'homenatge.
Mostra itinerant 2010-2012", Franzina Raspall, va referir-se a la important feina de Josep Maria Jujol com a artesà per valorar-ne l'obra global, en la xerrada-col·loqui que va fer el 9 de maig, a la Sala d'Actes de Cotxeres del Palau Robert.
Raspall també va afirmar que la mostrar serveix per aprofundir en l'obra de Jujol i que gràcies a la seva genialitat han estat possibles iniciatives com aquesta que s'ha presentat en diverses ciutats catalanes.
També va destacar que 40 dels oficis que trobem en l'obra de Jujol estan inclosos en la catalogació d'oficis de la Generalitat.
En un altre moment, Franzina Raspall va explicar la feina realitzada com a restauradora de diverses peces de Jujol, entre les quals destaquen l'Altar de la Immaculada i l'Altar del Sant Crist a l'església parroquial de la localitat d'Els Pallaresos.
També van intervenir en l'acte la president la presidenta de l'Associació artesans de Gràcia, Dolors Just, i Josep Maria Jujol, fill de l'artista.
Aquest acte s'ha organitzat coincidint amb l'exposició "Jujol l'homenatge.
Mostra itinerant 2010-2012", que es pot visitar del 5 al 13 de maig a la Sala Cotxeres.
La mostra dóna a conèixer la figura de Jujol i peces realitzades per artesans, en tècniques diferents, a partir de la influència de l'arquitecte.
|
13,146 |
El dissabte 29 de juny, va tenir lloc la Jornada festiva "El camp a la ciutat", coincidint amb l'exposició "Del camp al mercat.
El valor de l'agricultura de proximitat", que es pot visitar al Palau Robert fins al 15 de setembre.
Les activitats i la projecció del documental "Plou i fa sol" es van organitzar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Boi.
El valor de l'agricultura de proximitat" reivindica el valor de l'agricultura de proximitat o agricultura periurbana des del punt de vista econòmic, social i paisatgístic, i alhora proposa una reflexió sobre la relació que manté el camp amb la ciutat i el territori metropolità.
L'exposició l'organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, amb el suport del Departament de la Presidència i el patrocini de Caprabo.
En aquesta Jornada els pagesos del Baix Llobregat van vendre fruita i verdura en diverses parades al Jardí, i s'hi van orgnaitzar tallers per a nens.
Al taller de l'hort els nens hi van aprendre a plantar un enciam en un test, que es podien endur a casa, i coneixer els principals conreus de la zona.
Al taller la carxofa de Sant Boi, els nens hi apenien l'origen de la carxofa i van fer un petit taller de cuina amb aquest producte.
A la tarda s'hi va projectar el documental "Plou i fa sol", dirigit per Pere Joan Ventura i produït per Curt Ficcions Curt Produccions i Televisió de Catalunya, a la Sala d'Actes de les Cotxeres.
Un treball en què es reflecteix la tasca d'un grup de pagesos que mantenen els seus camps de producció en el Parc Agrari del Llobregat, prop de Barcelona.
|
13,159 |
L'aecc-Catalunya Contra el Càncer de Barcelona commemora aquest any el 60è aniversari de la creació de l'entitat amb una exposició que recorre els moments més importants de la seva història, a la Sala d'Actes de les Cotxeres del Palau Robert, del 19 al 24 de novembre.
L'exposició "60 anys de vida, 1953-2013. aecc-Catalunya contra el càncer" presenta 12 fotografies que marquen les fites més importants aconseguides per aquesta associació, que porta 60 anys ajudant diverses generacions a superar una malaltia anomenada càncer.
Des de la seva fundació el 1953 fins a la creació de l'Observatori del Càncer al 2011, repassant també la construcció de l'Hospital Oncològic de Catalunya al 1975, la posada en marxa del Programa d'Atenció Psicològica al 1989 o el programa pilot Primer Impacte, dissenyat per atendre els malalts des del primer moment del diagnòstic, al 2009.
La inauguració va tenir lloc el 18 de novembre.
En el marc d'aquest aniversari també se celebrarà, el dijous 21 de novembre, a les 19 hores, la taula rodona amb el lema "Passat, present i futur del càncer", que comptarà amb la presència dels doctors Sánchez de Toledo, Albert Biete i Josep María Llovet, un representat del voluntariat de l'aecc de Barcelona i un pacient oncològic.
L'aecc té representació en més de 2.000 localitats, suma més de 15.000 voluntaris actius amb el propòsit de lluitar contra el càncer en totes les seves modalitats i més de 147.000 socis.
El treball de l'aecc es desenvolupa sota una filosofia de col·laboració i recolzament mutu amb les autoritats sanitàries, les institucions científiques i aquelles altres entitats que persegueixen una finalitat anàloga a la de l'Associació.
Tot plegat sota els principis d'ajuda, unitat, transparència, professionalitat, independència i dinamisme.
L'aecc de Barcelona gestiona els seus propis recursos destinats a programes i ajudes que destinen íntegrament al seu àmbit d'actuació.
L'aecc de Barcelona està present actualment a més de 90 municipis d'arreu de la demarcació.
Els objectius principals de l'aecc-Catalunya Contra el Càncer són el suport i el recolzament al malalt de càncer i la seva família, la prevenció del càncer i la promoció de la salut, i el foment de la recerca oncològica de qualitat i propera al pacient.
Aquesta missió és possible gràcies als programes de voluntariat, la mobilització social i de recursos, i la sostenibilitat econòmica de l'entitat.
|
13,167 |
El Palau Robert presenta, del 19 de desembre al 6 de gener de 2014, l'exposició itinerant "Dones i cançons", que, a través d'una mostra de fotografies de vint-i-cinc dones que canten i fan cançons, representatives del panorama musical català, vol reflectir la continuïtat, diversitat i riquesa de la tradició musical de les cantants catalanes.
La mostra, que es podrà visitar a la Sala d'Actes de les Cotxeres, és una iniciativa duta a terme gràcies a la col·laboració entre l'Institut Català de les Dones del Departament de Benestar Social i Família, i la revista Enderrock.
L'acte inaugural tindrà lloc el 18 de desembre, a les 19 hores.
"Dones i cançons" mostra el treball fotogràfic del cap de la secció de fotografia d'Enderrock, Juan Miguel Morales, que va retratar vint-i-cinc dones que canten i fan cançons per al monogràfic sobre aquesta temàtica que la revista va publicar el mes de gener, juntament amb un CD, per commemorar l'Any de les Dones a la Cançó i els 50 anys de la mítica cançó "Se'n va anar", popularitzada per Salomé, la primera dona de la cançó en català.
Aquesta mostra s'ha pogut veure a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, Lleida i Vilanova i la Geltrú gràcies a la col•laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.
En l'acte del dia 18 també es presentarà un monogràfic que Enderrock publica aquest mes protagonitzat per un seguit de dones artistes que presenten nous treballs, i es complementa amb un nou àlbum recopilatori Noves dones i cançons.
El Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 del Govern de la Generalitat de Catalunya té entre els seus objectius la visibilització del talent, l'emprenedoria i les carreres professionals de les dones en diferents àmbits.
|
13,179 |
El Palau Robert presenta l'exposició itinerant "Premsa i dictadura: l'abat Escarré a Le Monde" que la Comissió Escarré i l'Associació de Periodistes Europeus han organitzat en escaure's els 50 anys de les declaracions de l'abat al prestigiós diari francès.
La mostra es pot visitar del 16 de gener al 2 de febrer, a la Sala d'Actes de les Cotxeres.
El monestir de Montserrat, el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el Memorial Democràtic, el Palau Robert, "la Caixa" la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, la Universitat de Lleida, el Consell de Diplomatura Pública i el Centre d'Informació, la Fundació Pere Tarrés, a la vegada que altres institucions, participen d'aquesta iniciativa i vetllen, amb exposicions i altres actes, per la difusió d'uns fets que posen de manifest la trista situació que es vivia al país no fa tants anys i com el canvi a millor no va venir per si sol sinó que va ser gràcies a persones que van decidir comprometre's i arriscar-se a fer-ho possible.
El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, va inaugurar l'exposició el dijous 16 de gener.
També hi van assistir el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el comissari de la mostra, Josep Maria Cadena, i la presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus, Teresa Carreras.
En el decurs de l'acte, presentat pel sotsprior del Monestir de Montserrat, Joan Recasens, l'exsecretari de l'abat Escarré, Aureli Argemí, va pronunciar una conferència, i posteriorment es va projectar l'audiovisual "L'abat Escarré.
Per facilitar als visitants el bon coneixement d'uns esdeveniments que molts d'ells no van viure, la mostra presenta retalls de premsa, llibres, revistes, textos relacionats amb el tema i una filmació en la qual es reprodueixen els testimonis d'alguns dels protagonistes que encara queden d��aquell temps.
A la vegada, uns panells resumeixen la biografia de l'abat Escarré; reprodueixen les declaracions al rotatiu francès i les tradueixen al català; expliquen qui fou el periodista José Antonio Novais, corresponsal a Espanya de Le Monde i que realitzà aquella informació, i recullen reaccions de les autoritats franquistes.
El comissari de la mostra, Josep Maria Cadena, assenyala que l'exposició posa de manifest com unes manifestacions que podien semblar de transcendència relativa dins el context mundial de les notícies van escrostonar l'aparent immobilitat del règim de força espanyol i donaren veu internacional a les aspiracions de Catalunya com a poble.
"El país -afirma el comissari i periodista- estava sotmès, des de l'acabament de la Guerra Civil el 1939, a una fèrria dictadura, i la presa de posició de l'alt representant eclesiàstic provocà un fort trasbals dins el resclosit àmbit polític espanyol i representà un aval al ressorgiment de l'esperit cívic a Catalunya".
Audiovisual "Commemoració declaracions abat Escarré a Le Monde"
|
13,191 |
L'exposició "Un ara mateix...per sempre" que es presenta al Palau Robert reivindica la figura del qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, que es va caracteritzar per la seva estimació al país i a l'Església, tarannà obert, i dialogant, i proximitat als sectors més necessitats.
La mostra itinerant dóna a conèixer el pensament i la trajectòria del bisbe Joan, mitjançant una selecció de fotografies i textos que el bisbe va publicar durant 25 anys a la seva columna "Ara mateix" al setmanari Catalunya Cristiana, i es pot visitar del 9 al 18 de gener a la Sala d'Actes de les Cotxeres.
L'acte inaugural de la mostra tindrà lloc el dijous 8 de gener, a les 19.30 hores, a l'Auditori del Palau de la Generalitat, coincidint amb la presentació del llibre biogràfic d'Editorial Mediterrània "JOAN CARRERA.
Un bisbe del poble", escrit pel polític i l'historiador Joaquim Ferrer i Francesc Teruel, amb pròleg del cardenal-arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach.
La Comissió Memorial Joan Carrera de la parròquia de Sant Isidre de l'Hospitalet de Llobregat, on el bisbe va desenvolupar la seva tasca pastoral durant molts anys, va promoure la mostra, amb la voluntat de reivindicar i mantenir viva la memòria del bisbe Joan, 5 anys després de la seva mort i 60 d'ençà que va ser ordenat prevere a Montserrat.
La mostra s'ha presentat prèviament a Montserrat, per la devoció del bisbe a la Mare de Déu, com es va demostrar amb el fet que escollís la imatge de la Moreneta per al seu escut episcopal.
La mostra ha coincidit amb l'aniversari de diversos esdeveniments significatius amb els quals el bisbe Joan va assumir un protagonisme destacat: 30 anys de la Fundació Escoles Parroquials de Catalunya, 20 anys de la primera emissió de Ràdio Estel i pels 30 anys del document "Arrels cristianes de Catalunya".
Els articles publicats a Catalunya Cristiana donen a conèixer el pensament del bisbe, la seva visió clara dels fets socials, polítics, culturals i d'Església, i posen de manifest les seves qualitats d'assagista i prosista.
La mostra pretén ser una festa en honor de la paraula singular del bisbe.
Jordi Breu, membre fundador de la Comissió Memorial Bisbe Carrera, assenyala "que la lectura atenta dels textos ens descobreix la figura d'un veritable humanista, capaç d'escriure i dissertar sobre tot allò que preocupa els homes i té a veure amb la seva existència.
Jordi Breu destaca la preocupació del prelat per les persones més necessitades, l'estimació amb què les escoltava i com procurava sempre solucionar els seus problemes.
|
13,232 |
Del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert
La Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona presenten, al Palau Robert, l'exposició "BiblioTec" amb motiu del centenari de la creació de l'Escola de Bibliotecàries l'any 1915.
Una mostra que dóna a conèixer l'evolució d'aquesta institució d'ensenyament i la transformació d'una professió que s'ha adaptat als temps i a les necessitats del mercat.
Cent anys d'estudis i professió bibliotecària 1915-2015", que coincideix amb l'Any de les Biblioteques i té com a comissàries Teresa Mañà i Mònica Baró.
Vídeo de la comissària de la mostra, Teresa Mañà, on ens presenta l'exposició
L'exposició presenta un recorregut cronològic des del 1915, any de creació de l'Escola Superior de Bibliotecàries i també de la Xarxa de biblioteques populars, fins a l'actualitat.
Els fets més destacats a Catalunya en l'àmbit de les biblioteques, la informació i la documentació s'agrupen en l'exposició en tres grans períodes:
1915-1939: La creació i la implantació
S'hi mostra la projecció que van tenir les biblioteques populars i els estudis per a bibliotecàries gràcies a l'impuls d'Eugeni d'Ors en els primers anys i, a partir de l'any 1920, amb la tasca de direcció de Jordi Rubió que va organitzar unes biblioteques modernes, «pensades més per als lectors que per als llibres».
La creació del primer sistema de biblioteques populars de la península es va assentar durant els anys de la república, quan Rubió va ser director de l'Escola, la Biblioteca de Catalunya i la Xarxa de populars.
Durant la guerra, l'Escola no va aturar l'activitat i des de biblioteques es va posar en marxa el Servei de biblioteques del front, un bibliobús que en la retirada va ser habilitat per traslladar alguns intel·lectuals a França.
Els anys de la postguerra l'Escola de Bibliotecàries sofreix una regressió total: depuració de professorat, obligació del castellà i assignatures de caràcter humanístic en detriment de les més tècniques.
Els primers canvis es donen l'any 1974, amb l'acceptació d'alumnat masculí, el canvi de nom a Escola de Bibliologia i un pla d'estudis més professional.
Durant els anys foscos del franquisme, les biblioteques públiques, però, mantenen l'esperit de servei que les havia caracteritzat, preserven els llibres en català i, en els anys seixanta, organitzen les primeres activitats de difusió de la cultura catalana.
1976-2015: La recuperació i la normalització
Amb la recuperació democràtica, el món de les biblioteques inicia una gran transformació per posar-se al dia: incorpora noves disciplines, com la documentació i la teledocumentació, i es dota d'un incipient parc informàtic.
L'any 1983 l'Escola aconsegueix el reconeixement del rang universitari per als seus estudis, i l'any 1999 s'integra a la Universitat de Barcelona amb el nom de Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Per la seva banda, les biblioteques de tot tipus es multipliquen i es modernitzen.
A partir dels anys 1990, comença l'automatització de biblioteques i la creació de biblioteques dels campus universitaris.
Els grans canvis tecnològics dels darrers anys s'han incorporat als estudis per poder atendre noves necessitats d'informació i formació dels usuaris.
L'exposició es completa amb unes taules digitals que aprofundeixen en aspectes dels estudis, la professió i les biblioteques.
La història de l'Escola de Bibliotecàries fins a l'actual Facultat de Biblioteconomia
Al llarg de cent anys, l'Escola de Bibliotecàries ha sofert canvis de tot tipus: alguns menors com l'emplaçament o la denominació, però d'altres significatius com els canvis de plans d'estudis fins a l'actual Grau d'informació i Documentació i els màsters especialitzats.
Des dels seus inicis ha tingut una presència rellevant en els àmbits professionals a través de les publicacions especialitzades.
Testimonis de la història i conservadores del patrimoni cultural
Les bibliotecàries han estat testimonis de temps il·lusionats, temps convulsos, temps de silenci i temps de renovació.
L'activitat de les biblioteques està estretament vinculada a les circumstàncies de cada moment.
Si els diaris que escriuen les bibliotecàries ens expliquen el dia a dia, fins i tot, durant la Guerra Civil, altres documents testimonien el compromís de les biblioteques amb la cultura catalana en els anys del franquisme.
Parlar de la professió és parlar d'associacionisme: els bibliotecaris s'han caracteritzat sempre per l'interès de treballar col·lectivament i sumar esforços.
L'any 1931, alumnes i exalumnes de l'Escola de Bibliotecàries creen la primera associació de professionals, més aviat de caràcter cultural.
En els anys setanta, es constituí l'Associació de Bibliotecàries (1975-1980) i més tard, quan s'incorporaren bibliotecaris del gènere masculí, l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1981-1985).
Finalment, l'any 1985, es creà el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya que agrupa tots els titulats d'aquesta professió.
La professió bibliotecària també s'ha anat adaptant als canvis tècnics i socials i ha seguit una evolució que es pot resumir en tres fases.
En un primer moment, els professionals estaven centrats en les biblioteques públiques i, per tant, en l'organització dels llibres i en el préstec i l'atenció als usuaris.
A partir dels anys 1970 es van orientar també a atendre les necessitats d'audiències especialitzades, per a les quals organitzaven documents de tota mena (revistes científiques, patents, informes tècnics, etc.) en serveis d'informació i documentació ubicats en empreses, mitjans de comunicació, centres de recerca, etc. i van ser un dels col·lectius pioners en la utilització de mitjans informàtics.
En aquest moment es fan servir també altres denominacions, com documentalistes o gestors del coneixement, que volen reflectir millor la nova orientació.
En l'actualitat, amb la consolidació d'Internet, els professionals s'ocupen també de la gestió de la informació digital i dels continguts web, responsabilitzant-se de tasques relacionades amb la seva organització, posicionament, localització o difusió en portals web de tota mena.
La professió bibliotecària s'ha adaptat als temps i a les necessitats del mercat.
Els estudis d'Informació i Documentació que s'imparteixen avui a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació continuen formant aquest professional versàtil que segueix tenint valor i vigència en un món com l'actual, saturat d'informació.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
|
13,250 |
Les fotografies de Tanya Habjouqa sobre la vida diària a Palestina, amb les quals va guanyar el World Press Photo del 2014, s'exposen a la Sala 4 del Palau Robert, del 14 de maig al 30 d'agost, en el marc del Festival Docfield>15, que organitza Photographic Social Vision.
El vídeo de l'exposició a Youtube
DOCfield>15 ofereix diferents activitats dirigides a públics de totes les edats per apropar als ciutadans la millor fotografia documental.
Els tallers fotogràfics, les propostes educatives o les visites guaides permeten gaudir del DOCfield>15 i aprofundir en els continguts. més informació..
L'exposició de Tanya Habjouqa, Occupied Pleasures, observa els petits –però no per això insignificants– moments de la vida quotidiana amb un esmolat sentit de l'humor, tot revelant una narrativa que contrasta amb els reportatges més habituals sobre aquest mateix tema, centrats sobretot en la violència i el conflicte.
Més de quatre milions de persones viuen a Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est.
La majoria de la gent procura, segons el relat de la fotògrafa, gaudir de les seves vides, en un context de conflicte, sota condicions polítiques i econòmiques difícils i amb llibertat de moviments limitada després de 48 anys d'ocupació.
El festival DOCfield, en el qual s'inclou el projecte Occupied Pleasures, compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
Les imatges s'han realitzat entre el 2009 i el 2015.
L'autora es fixa, amb un agut sentit de l'humor, en aquests petits moments de la vida diària, que no són en absolut insignificants, i ens revela unes realitats que contrasten fortament amb les imatges que normalment arriben de la regió, centrades en la violència i el conflicte.
La fotògrafa explica la necessitat de canviar el punt de vista sobre aquesta zona tan convulsa: "Tal com la presenten els mitjans occidentals, la narrativa visual de Palestina sovint queda retratada només a través d'un prisma molt estret.
Tot i que fer vida normal és una cosa impossible per als palestins, enmig d'aquesta realitat discordant, homes, dones i nens sovint aconsegueixen esgarrapar moments per gaudir de plaers senzills".
Habjouqa reflexiona sobre l'origen de la sèrie i diu: "He buscat juxtaposar la política i l'absurditat del dia a dia.
La inspiració per a aquest projecte em va venir el 2009, mentre era a la franja de Gaza: vaig entrevistar un home que, negant-se a ser desposseït del seu dret a estimar, va fer entrar d'amagat la seva núvia jordana des d'Egipte, pels túnels.
Em va dir: 'Va ser com una pel·lícula de Bollywood: la tenia dreta davant meu, tremolant i bruta de cap a peus...
Tanya Habjouqa va créixer entre Jordània i Texas (Estats Units).
Va realitzar el projecte fotogràfic amb una subvenció de Magnum i va fer la major part de les fotos entre el gener i el setembre del 2013 quan estava embarassada del seu segon fill.
|
13,261 |
L'exposició "Lituània inèdita", inaugurada el 21 de gener a la Sala d'actes de les Cotxeres del Palau Robert, és la primera de les activitats que organitza el Govern d'aquest país bàltic per donar a conèixer la realitat política, econòmica, social i turística d'aquest territori durant l'any en què assumeix la presidència de la Unió Europea.
L'ambaixadora de la República de Lituània, Audra Plepytè-Jara, va remarcar la importància d'aquesta presidència per divulgar la realitat global del seu país durant l'acte inaugural de l'exposició "Lituània inèdita".
Per l'ambaixadora, aquesta difusió i projecció a l'exterior, mitjançant exposicions com la del Palau Robert, seminaris, concerts..., es combinarà, en l'àmbit europeu, durant el 2013, amb polítiques per fomentar el creixement econòmic i combatre l'atur amb eficàcia.
Audra Plepytè-Jara també va afirmar que Catalunya és molt apreciada i coneguda a Lituània pel seu patrimoni artístic i cultural, per les seves platges i clima, i per la projecció d'un equip de futbol tan atractiu com el F.C. Barcelona.
La primera intervenció en aquest acte va anar a càrrec del director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que va remarcar l'afecte i l'admiració de Catalunya per Lituània, i també la bellesa i l' impacte de les imatges captades pel fotògraf que es presenten a l'exposició.
Al seu torn, el nou secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, va remarcar que des de Catalunya es va seguir amb molt interès el procés que va portar Lituània a la independència i també el fet que el país ha superat una situació econòmica difícil fent les reformes necessàries, estant present a la Unió Europea i l'OTAN.
Per Albinyana, "Lituània és l'exemple d'un país que ha construït estructures d'Estat i esdevingut un país modern i capdavanter".
Finalment, el cònsol Honorari de la República de Lituània, Jordi Sumarroca, va explicar que Lituània, un país amb 3,5 milions d'habitants, mostra una gran empenta i que assumirà amb il·lusió la presidència de la Unió Europea a partir del juliol.
L'exposició "Lituània inèdita" recull una selecció de fotografies captades per Marius Jovaisa en més d'un centenar d'hores de vol amb la idea d'immortalitzar els paisatges, les ciutats, els pobles, els monuments i fenòmens naturals d'aquest país.
La mostra es pot visitar entre el 22 de gener i el 17 de febrer de 2013.
|
13,281 |
DOCfield>15 ofereix diferents activitats dirigides a públics de totes les edats per apropar als ciutadans la millor fotografia documental.
Els tallers fotogràfics, les propostes educatives o les visites guaides permeten gaudir del DOCfield>15 i aprofundir en els continguts.
Passejades fotogràfiques amb visita guiada a diferents exposicions que apropen a alguns dels temes més significatius del Festival.
De la mà d'un expert en anàlisi del llenguatge visual i a través del comentari comparat dels diferents projectes veurem com un mateix tema es pot abordar des de diverses perspectives i entendrem com s'utilitzen en cada cas els recursos propis de la fotografia.
TALLER: VISITA GUIADA + PRÀCTICA PERSONAL
Taller on analitzem la mirada particular de diferents autors per tal d'ajudar-nos a construir el nostre propi discurs.
Durant la visita a l'exposició, s' analitza el llenguatge de l'autor/a per revelar algunes eines precises que permetran llegir i comprendre les fotografies, com també els processos i els recursos tècnics i filosòfics utilitzats per a construir les històries presentades.
Els assistents posaran en pràctica allò après realitzant un exercici fotogràfic on hauran de tenir en compte els aspectes i les temàtiques analitzats durant la visita.
El taller conclourà amb el visionat i comentari de les imatges realitzades.
1 sessió: 20 € estudiants i socis PSV
3 sessions: 50 € estudiants i socis PSV
Tanya Habjouqa ens mostra el conflicte israelià-palestí de forma fresca, irònica i esperançadora.
Una manera de narrar aquesta realitat que s'allunya del seguiment periodístic clàssic i s'endinsa en nivells més subtils i profunds.
A continuació, Guillaume Herbaut ens farà retrocedir un any en el temps per reflexionar sobre l'inici de l'actual conflicte armat a Ucraïna.
Dos apropaments visuals ben diferents a dues problemàtiques contemporànies que ens permeten reflexionar sobre allò que queda fora de l'enquadrament.
Tanya Habjouqa ens ofereix una narrativa diferent sobre Palestina que no acostuma a aparèixer als mitjans de comunicació.
Conservant un to juganer i divertit malgrat els increïbles obstacles, parla de la força dels palestins, essencial per la seva supervivència davant la ocupació.
Les seves fotografies ajuden a trencar amb els estereotips preconcebuts sobre els palestins a Gaza, la Franja Oest i Jerusalem Est i esdevenen testimoni de la seva resiliència.
A la manera de Tanya Habjouqa, indagarem en la forma de canviar la nostra pròpia mirada sobre el nostre context més proper.
|
13,309 |
L'exposició "Camins de natura, itineraris vitals", que es presenta al Palau Robert a partir del 10 de setembre, convida a reflexionar sobre el paper dels educadors ambientals i com repercuteix la natura en el desenvolupament de les persones.
Aquesta iniciativa coincideix amb els 40 anys de la creació del primer itinerari de natura a Catalunya i a l'Estat (el 1975 al bosc de Santiga, a Barberà del Vallès) i amb els 30 anys de la creació de la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA) el 1985.
Dos moments històrics i especialment rellevants dins la tradició ambientalista i associativa dels catalans, que van donar un impuls molt important a l'educació ambiental del nostre país.
L'exposició, que té com a comissari Albert Torras, explica la necessària relació i implicació que les persones han de tenir amb la natura, en el seu desenvolupament i conservació, tenint en compte els vincles i les dependències existents.
El contingut de l'exposició es desenvolupa en els àmbits següents: L'educació ambiental; L'educador ambiental; Les escoles de natura, Connectant i organitzant-se, i Els itineraris educatius.
La mostra també vol donar a conèixer els itineraris d'educació ambiental existents a Catalunya.
Per això se n'han seleccionat 52 per a aquesta exposició.
Són itineraris que recorren diferents punts del territori català.
La majoria posen en relleu els aspectes naturals però també se n'hi presenten altres que mostren aspectes culturals, tecnològics o industrials.
Els itineraris de natura no són només una part del nostre coneixement, sinó una part de les nostres vivències que configuren el caràcter i la personalitat.
Com deia el poeta Alfred Tennyson: "Sóc part de tot el que he trobat al meu camí".
El guió i la coordinació del projecte l'han portat a terme el comissari i un equip de treball de la Societat Catalana d'Educació Ambiental, format per Isabel Alves, Alba Castelltort, Josep Maria Llorach, Lluís Pagespetit, Bea Ramírez.
També ha col·laborat en la revisió del guió Loreto Rubio, de Sinergia Value.
La museografia és de MiBa Arquitectes, el disseny, de Dani Rubio i el web, de Maria Beltran.
Aquest projecte compta amb el patrocini de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i la Fundació La Caixa.
S'han programat sortides guiades (gratuïtes amb reserva prèvia) amb educadors als itineraris que es presenten a l'exposició per experimentar i comprendre millor allò que ens envolta durant el període en què aquesta està oberta al públic.
A més, l'exposició podrà ser visitada per grups escolars o de lleure i comptarà amb la presència d'un educador ambiental que facilitarà l'acollida i el material de suport.
També es poden seguir, en aquest període expositiu, activitats paral·leles com les "III Jornades Pan-europees d'educació ambiental cap a la sostenibilitat" o el Fòrum d'Educació Ambiental que organitzarà la SCEA.
Totes les activitats i sortides es poden consultar al web.
Formen part del Consell Assessor de l'exposició Jaume Terradas, Martí Boada, Teresa Franquesa, Josep Planas, Cristina Palés, Elena Forcada, Helena del Pozo, Gonçal Luna, Josep Melero, Ana Romero, Fermí Ballvé, Olga Villacampa i Loreto Rubio.
"L'any 1975, l'empresa responsable del polígon de Santiga s'adreçà al nostre Departament per dissenyar i posar en funcionament el primer itinerari de natura.
Abans, vàrem fer les maletes i anàrem a aprendre dels anglesos.
Creàrem el primer itinerari de natura que es va fer a Espanya, amb les seves guies per a l'alumne i per al professors i uns rètols per marcar el recorregut."
Catedràtic d'Ecologia de la UAB
"Quan es comença treballar en un camp nou i això es fa sense a penes infraestructura de cap mena al darrere, prenen un relleu considerable el voluntarisme, la il·lusió, l'empenta i la prospectiva.
La Fundació Roca i Galès convocà una reunió amb les persones que treballaven en itineraris a Catalunya.
Es van fer una sèrie de trobades que acabaren per definir i constituir, ara fa 30 anys, la Societat Catalana d'Educació Ambiental.
|
13,326 |
L'exposició itinerant dedicada a Rafael Patxot vol posar en relleu la magnitud de la seva tasca com a mecenes en els àmbits científic, social i cultural a Catalunya i també com a científic i promotor de la cultura, coincidint amb la recent commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort.
Mecenes, científic..., l'home", que es pot visitar del 12 de febrer al 8 de maig a la Sala 4, l'organitzen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecè Produccions.
En són els comissaris Manuel Castellet i Jordi Soler.
Del 12 de febrer al 8 de maig a la Sala 4.
Rafael Patxot va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d'industrials, i va estudiar a Barcelona, París i Londres.
Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara l'Institut d'Estudis Catalans o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya.
L'any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar -ne mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco.
L'exposició és un acte de mecenatge, emulant la feina de Patxot.
Cinc artistes visuals -Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos- han rebut l'encàrrec de crear una obra original inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge, a qui desconeixien anteriorment.
Aquestes obres originals seran el centre de cadascun dels blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili.
Aquests blocs estan complementats per dos espais més, que serveixen d'entrada i sortida de l' univers Patxot, L'espai de cada bloc el delimita una porta.
La porta és un element que en l'univers Patxot està carregat de simbolisme.
Sense anar més lluny, Patxot es va fer dur la porta de la seva biblioteca personal a la seva residència a l'exili, que és la que veiem al final de l'exposició.
La porta permet que el visitant tingui la sensació d' entrar a cadascun dels racons de l'univers Patxot que cada bloc mostra.
L'exposició ja s'ha presentat a l'Espai Santa Caterina de Girona, al Museu de Ciències Naturals de Granollers, i al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.
El programa Espai Terra de TV3 parla de l'exposició sobre Rafael amb el comissari Castellet
|
13,370 |
"L'home europeu", que es presenta del 18 de maig al 4 de setembre a la Sala 4 i al Jardí del Palau Robert, és una de les exposicions del festival de fotografia DOCfield>16, que revisa la identitat europea actual, posant en qüestió la seva essència ideològica i identitat, amb fotografies de Piero Martinello, Michael Iwanowvski, Dana Popa i France Keyser.
El festival DOCfield>16 l'organitza la Fundació Photographic Social Vision, que enguany celebra el seu quinzè aniversari, amb el suport de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, i la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell i EGM Laboratoris Color.
N'és la directora artística Natasha Christia, escriptora i docent i independent.
Els quatre fotògrafs presenten la visió de temes com el contrast entre memòria i amnèsia per part de les generacions joves a la Romania de Ceausescu, la identitat arrelada en uns estereotips, les vivències de les persones que han de fugir de la seva terra a causa de conflictes o la integració en una societat europea multicultural com és la francesa.
Del 18 de maig al 4 de setembre a la Sala 4 i al Jardí del Palau Robert
Piero Martinello és un fotògraf italià format a la Fabrica, el Communication Research Centre of Benetton Group.
El seu treball "Radicalia" mostra el resultat del seu viatge per Itàlia buscant homes i dones (ximples de poble, criminals, sants, devots i monges de clausura) que han adoptat estils de vida radicals.
L'àlbum conceptual que sorgeix del seu treball porta al centre de la geneologia i la identitat europea, una identitat arrelada en l'enaltiment d'unes qualitats estereotípiques i el rebuig abrupte de les seves desviacions.
Martinello va fotografiar dues campanyes de United Colors of Benettoni i també va treballar en diversos projectes de sensibilització social, com dues campanyes de l'Organització Mundial de la Salut.
Actualment treballa i viu entre Milà, Venècia i Espanya, i se centra en les tasques editorials i comercials i projectes socials encarregats per ONG.
Les seves obres s'han exposat al Museu d'Art Modern de Moscou, a la galeria Le Dictateur de Milà, la Basílica Palladiana de Vicenza, i al CarréRotondes de Luxemburg.
El fotògraf polonès resident a Cardiff Michal Iwanowski presenta l'audiovisual "Lluny de la gent", que aplega imatges amb la fugida èpica del seu avi i oncle, el 1945, quan van escapar d'un gulag de Kaluga (Rússia) i van recórrer més de 2.200 quilòmetres per reunir-se amb la família a Wroclaw (Polònia).
Un homenatge silenciós als avantpassats i als fugitius d'avui dia que marxen a la recerca de seguretat.
Un treball oportú en una conjuntura en què cada vegada hi ha més gent que emprèn un nou camí i es desarrela de la seva vida, fugint dels conflictes.
Iwanowski va estudiar Fotografia Documental a la Universitat de Gal·les, Newport.
El seu treball explora la relació entre el paisatge i la memòria, marcant el pas silenciós de persones i històries insignificants.
El 2009 va guanyar el premi Emerging Photographers by Magenta Foundation, com també una menció d'honor al Premi Px3 De Photographie, París.
Iwanowski va ser guardonat amb una beca internacional pel Consell de les Arts de Gales pels seus projectes "Clear of People" i "Fairy Fort Project".
Dana Popa és una fotògrafa documental romanesa que desenvolupa la seva feina a l'Europa de l'Est i el Regne Unit.
L'àlbum fotogràfic recull imatges de la vida quotidiana de joves de Romania per veure com són les seves vides, fent un replantejament audaç del present a través de passat imaginat.
"El nostre pare Ceausescu" exposa com aquests joves a la recerca d'una identitat naveguen entre les facetes juxtaposades del passat i del present i com es construeix una imatge coherent a partir de bocins i imatges fragmentades.
La fotògrafa està especialitzada en temes socials contemporanis, amb un èmfasi especial en els drets humans.
El treball de Popa s'ha presentat en exposicions individuals al Regne Unit i en diverses exposicions col·lectives internacionals.
Les seves fotografies formen part de les col·leccions permanents dels museus, incloent el Musée de l'Elysée, el Museu d'Art de Portland, Kiyosato Museum of Photographic Arts.
La seva sèrie "No Natasha" va rebre el primer premi al Concurs de Projectes al Centro Santa Fe, Nou Mèxic, el premi Jerwood de fotografia, com també el premi del jurat a les jornades Japó TripAdvisor en Fotoperiodisme.
Popa va fer el seu màster en fotografia documental i fotoperiodisme al London College of Communication el 2006.
La fotògrafa France Keyser explica, en aquest apartat, el canvi sociològic profund que s'ha viscut a França amb l'arribada massiva d'homes i dones de cultura musulmana, entre cinc i sis milions.
Un canvi que ha suposat l'emergència d'una França multiconfessioanl i diversa.
Els mitjans de comunicació tendeixen a difondre estereotips sobre aquest col·lectiu, associant-lo a pràctiques fonamentalistes.
Tanmateix, la pràctica de l'islam no implica sempre un allunyament de la societat; molts dels musulmans francesos creuen en els valors de la República.
France Keyser va néixer dos anys després del maig del 68, i va créixer al camp.
Va descobrir la fotografia més tard a París.
Fins al 1997, va recórrer els clubs de jazz de París, cobrint notícies per a la premsa nacional i estrangera.
El 2002 va realitzar diversos reportatges a l'Iran, l'Iraq, l'Afganistan, Txetxènia, Turquia, Israel i Palestina.
Aquests viatges a països en guerra li permeteren compartir moments de la seva vida amb altres persones davant de situacions extremes.
Els darrers anys, France Keyser s'ha instal·lat a Marsella, ciutat cosmopolita i oberta al Mediterrani, i després de quatre anys d'investigació sobre els musulmans de França, el seu treball va culminar en un llibre, Nous somes francais et musulmans (Edition Aturament, 2010, amb textos de Vicente Guèiser).
Al llarg dels últims dos anys, Keyser s'ha submergit en el món dels militants del Front Nacional del sud de França.
Paral•lelament treballa amb diaris i setmanaris francesos en temes d'actualitat.
El festival DOCfield>16 es pot veure del 19 de maig al 19 de juliol a Barcelona i omple la ciutat de la millor fotografia documental i del fotoperiodisme més compromès.
La quarta edició del certamen inclou 30 exposicions de fotografia documental i de fotoperiodisme nacional i internacional amb més de 50 autors que presenten el seu treball a centres d'art, galeries, centres cívics, escoles de fotografies, altres espais culturals de la ciutat i les projeccions NITS DOCfield..
Els continguts de DOCfield>16 s'articulen enguany al voltant de la temàtica "Europe: Lost in traslation", aportant valoracions i consideracions sobre els moments de convulsió que viu el continent amb temes com els refugiats, els escàndols financers, els nacionalismes, la disparitat entre el centre i les fronteres, la tradició i el futur.
Una reflexió que ha de servir a les generacions més joves, els qui van néixer durant els anys 70 i 80, per no repetir els mals del passat i l'amnèsia incrustada en l'ADN europeu.
El Festival també programa, a més, les NITS DOCfield, 4 sessions gratuïtes de projeccions nocturnes a l'aire lliure, exposicions efímeres en espais oberts, tallers, visites guiades, conferències i la tercera edició del premi DOCfield Dummy Award Fundació Banc Sabadell, dirigit al sector professional de la fotografia.
|
13,385 |
Homenatge a l'escola catalana i democràtica de la postguerra
L'exposició "Parlaré a classe" vol posar en valor la tasca pedagògica a contracorrent que va portar a terme Carme Serrallonga a favor de l'escola catalana i democràtica en la postguerra civil espanyola amb la fundació de l'Escola Isabel de Villena.
Isabel de Villena, una experiència pedagògica singular", que té com a comissaris Ricard Lobo i Piti Español, es pot visitar del 15 de setembre a l'11 de desembre del 2016 a la Sala 4 del Palau Robert.
El projecte pedagògic de Carme Serrallonga, llicenciada en Lletres i persona amb gran vocació pedagògica que s'ho mirava tot amb ulls de mestra, va apostar per mantenir la continuïtat del català, dels valors humans i pedagògics de l'ensenyament públic de l'Institut Escola de la República i una voluntat democratitzadora i modernitzadora que contrastava amb el projecte de l'escola franquista, fosca, autoritària, feixista i representada per Agustina de Aragón i la consigna "No hablaré en classe".
Alguns dels documents oficials adreçats a les escoles que es presenten a l'exposició donen a conèixer les exigències de la dictadura franquista a les escoles: ensenyament en castellà, nens i nenes separats, assignatures per conformar l'esperit nacional espanyol...).
La mostra submergeix en la ideologia i el tarannà d'una experiència pedagògica peculiar i, en el seu moment, capdavantera, malgrat tots els obstacles polítics i administratius.
Una experiència pedagògica que es va portar a terme des d'altres escoles i entitats amb el pas dels anys.
El grup humà que es va responsabilitzar del projecte, amb Carme Serrallonga, Ricard Albert i Mercè Ros al capdavant, va cohesionar i humanitzar el mètode pedagògic de tarannà liberal, obert a tothom, amb total respecte a les diverses races, idees i religions, i neutral políticament.
Així es donava resposta a la preocupació de pares i mares pel caire que agafaria l'ensenyament a la postguerra.
La creació de l'Escola Isabel de Villena a Barcelona i també altres escoles i entitats culturals per tot el país van conformar un moviment educatiu compacte i alternatiu a l'oficial, que va ser l'embrió del sistema de renovació pedagògica, generador del posterior sistema públic i concertat del país.
Les imatges del material pedagògic, el testimoni d'exalumnes i professors, i l'audiovisual sobre el pensament pedagògic de Carme Serrallonga en primera persona, evoquen un temps ja llunyà i una experiència pedagògica encara plenament vigent.
L'exposició, que se centra en l'experiència de l'Escola Isabel de Villena, es desenvolupa en cinc espais: Fundació.
Projecte pedagògic; Carme Serrallonga; Escola, cultura i societat; El Villena... i molts més.
Lloc: Sala d'actes del Palau Robert
|
13,425 |
El Palau Robert recorda el mecenatge i l'activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que es presenta del 21 de desembre al 30 d'abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert.
Del 21 de desembre al 30 d'abril del 2017, a la Sala 4
L'exposició "Cendrós, un empresari d'acció!" és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l'industrial de l' aftershave Floïd, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya.
L'exposició, que té com a comissaris el periodista i escriptor Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós, l'organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l'Obra Social "la Caixa", Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el diari Ara com a Media Partner.
J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d'Òmnium Cultural (1961), va ser l'ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964).
L'exposició se centra en un seguit d'accions, algunes summament vistoses: JBC va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l'editor capaç de publicar en català els 'Tròpics' d'Henry Miller, o d'haver descobert Terenci Moix.
L'empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d'en Raimon a París, el 1966.
Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986)
La creació del massatge Floïd per a després de l'afaitat, el 1932, va suposar un canvi històric en la cosmètica masculina, que va fer que els barbers canviessin la pedra d'alum per l'efectiu Floïd, que va esdevenir sinònim de modernitat.
A la dècada dels 50 i 60 el producte es va internacionalitzar a més de cinquanta països.
La repatriació d'Edicions Proa, el 1964, va ser una de les accions de mecenatge més espectaculars de Cendrós.
Proa malvivia a Perpinyà però els anys 30 havia modernitzat el panorama editorial amb la traducció d'obres destacades de la literatura contemporània (Dostoievski, Dickens, Tolstoi, Zweig...) i amb l'edició de les millors plomes de la literatura catalana (Rodoreda, Bertrana, Llor i tants d'altres).Cendrós va retornar l'editorial a Barcelona i la va agermanar amb Aymà Editora.
Va rellançar la col·lecció "A Tot Vent", connectant l'excel·lència editorial dels anys 30 amb la dècada dels 60, assedegada de vitalitat, modernitat i contingut, i utilitzant les tècniques publicitàries que havia aplicat amb el Floïd.
La gran obsessió de J.B. Cendrós era que el llibre en català tornés a pujar al tren de la modernitat.
El 1965, de retorn d'un dels seus viatges comercials de Londres, l'empresari del Floïd va anunciar que acabava de comprar els drets per publicar les històries de James Bond en català.
La relació de JBC amb intel·lectuals com Borges, Neruda o Moravia va possibilitar l'edició d'obres capdavanteres de la literatura moderna,
Cinc empresaris (Carulla, Cendrós, Millet, Riedra i Vallvé) van fundar, el 1961, Òmnium Cultural, desafiant la prohibició franquista de crear una associació civil.
Òmnium va aconseguir una presència rellevant en pocs anys amb una sèrie d'accions i campanyes: Bibliobús, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1969), Premi Sant Jordi de Novel·la (1960) o la campanya "Català a l'escola".
J.B. Cendrós va ajudar nombrosos poetes, també els més joves, conscient de la voluntat d'arrasament del franquisme.
Va incloure en el catàleg d'Aymà/Proa el selecte segell literari Els llibres de l'Óssa Menor, creat per Josep Pedreria el 1949.
Cendrós va ser un dels impulsors de la campanya pro Nobel de Literatura a Salvador Espriu i va dedicar una atenció especial a la recuperació i dignificació de la figura i l'obra de Josep Carner, que vivia exiliat a Brussel·les.
L'industrial no va dubtar mai a finançar obres i accions per eixamplar allò que ell mateix anomenava estructures d'estat.
Va ser un dels fundadors (i un dels consellers històrics) de Banca Catalana i també va crear amb Ramon Trias Fargas el partit Esquerra Democràtica de Catalunya.
Va contribuir a la recuperació de la Gran Enciclopèdia Catalana i a la creació de la Fundació de l'Enciclopèdia Catalana.
Cendrós també va participar de manera activa en la recuperació i el rellançament del Teatre Romea el 1967.
El discurs de l'exposició es complementa amb l'audiovisual autobiogràfic, "J.B. Cendrós, amb veu pròpia", un muntatge narrat amb la pròpia veu de l'empresari del Floïd, amb imatges quotidianes de viatges i esdeveniments personals que ell mateix va filmar al llarg de la seva vida.
Al llarg de 12 minuts, 'Amb veu pròpia" és igualment un compendi dels anuncis publicitaris, fotografies i documentació inèdita al voltant d'un temps i d'una època de reivindicacions catalanistes marcat per la forta personalitat d'un Cendrós que, sota el franquisme, mai no va donar el seu braç a tòrcer.
L'exposició coincideix amb la publicació el 18 de gener del 2017 de "EL CAVALLER FLOÏD.
Biografia de J.B. Cendrós" (PROA) escrita pel periodista i escriptor Genís Sinca.
La biografia del financer aprofundeix en les diverses facetes del mecenes, empresari, activista i editor, així com en les múltiples accions que va portar a terme.
La biografia de JBC també és el retrat de la sèrie de personatges que dibuixen la generació d'invictes (Aramon, Oliver, Ribot, Manent, Ainaud, Forrellad...), gràcies als quals, amb la figura d'en Cendrós al capdavant, es van proposar portar a terme el que Pau Casals va anomenar "La Represa", la recuperació (amb èxit) de la cultura catalana en temps de postguerra.
D'altra banda, cal recordar que El Premi Internacional J.B. Cendrós 2016, que convoca l'entitat Òmnium Cultural, ha recaigut aquest any en Mary Ann Newman, traductora de Quim Monzó i dinamitzadora de la cultura catalana als Estats Units.
Newman, que aquesta tardor ha presentat la traducció de "Vida privada" de J.M. Sagarra, serà reconeguda precisament per aquesta fita i l'aportació que aquesta traducció representa per la literatura catalana i anglesa.
Mary Ann Newman rebrà el Premi Internacional J.B. Cendrós la Nit literària de Santa Llúcia d'enguany.
El guardó es concedeix a personalitats o organismes que, a través de les seves publicacions, ajuden a promoure la cultura catalana arreu del món, i l'han rebut, entre altres, el Col·lectiu Emma o Suso del Toro.
La compra de l'editorial Proa i la seva repatriació va permetre a en Cendrós acomplir el somni de convertir-se en editor.
Per culminar la tasca, va fitxar el poeta Joan Oliver (Pere Quart).
J.B.Cendrós era un empresari tot terreny, apassionat del Floïd i de la seva fàbrica, que ocupava tota una illa de cases a La Travessera de les Corts de Barcelona.
Després del tancament governatiu d'Òmnium Cultural el 1963, com a secretari general de l'entitat, J.B.Cendrós en va obrir una delegació a París, Òmnium Culturel París.
|
13,473 |
El Palau Robert dedica l'exposició "Enemic de gàbies" a les avantguardes catalanes en els moviments artístics i literaris del segle XX a partir dels materials del fons del professor, historiador, crític i impulsor d'activitats editorials Joaquim Molas.
Joaquim Molas i les avantguardes", que es podrà visitar del 23 de maig al 27 d'agost a la Sala 4, l'organitzen la Generalitat, l'Organisme Autònom de Patrimoni V. Balaguer i l'Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.
En són els comissaris els professors Enric Bou i Jordi Cerdà.
L'exposició dona a conèixer la intervenció de Joaquim Molas en la descoberta i l'estudi de les avantguardes literàries i artístiques a Catalunya i en la reivindicació de la modernitat cultural i social.
Una tasca a la qual va dedicar molts anys d'estudi i observació i que ja va començar de jove amb els llibres i revistes de la biblioteca del seu pare i posteriorment amb els coneixements que va assimilar durant els estudis a la Universitat de Barcelona i Liverpool.
Del 23 de maig al 27 d'agost, a la Sala 4
Joaquim Molas va ser un professor i lector inquiet, que va ensenyar una manera específica de llegir i que ha deixat un llegat molt important, part del qual no va ensenyar ni divulgar a través dels seus escrits i que ara s'ha descobert en el seu llegat.
El "mètode Molas" dona sentit i coherència a la tasca portada a terme per una sèrie d'escriptors, artistes, obres i tendències a Catalunya perquè l'avantguarda es pugui percebre com una etapa indispensable de la nostra història cultural.
Molas va modernitzar els instruments i el repertori de lectura del nostre país.
La seva intervenció ha estat incisiva i decisiva, dogmàtica i ordenada.
S'ha destacat la seva lectura de figures tan fonamentals com Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí o J.V. Foix i se l'ha definit com un fi espectador de la literatura més inquieta del segle XX, i com l' "enemic de gàbies", segons qualificació de Joan Brossa en una dedicatòria.
Els moviments d'avantguarda, estudiats per Joaquim Molas, són una etapa molt important de la història cultural de Catalunya.
Van aparèixer durant el primer terç del segle XX a molts països per trencar pautes, modes i morals vigents, com una reacció a la crisi de valors culturals i ideològics que es van posar de manifest després de la Primera Guerra Mundial.
L'exposició del Palau Robert és una adaptació i ampliació, amb voluntat divulgativa, de la mostra "Atles Molas.
Ordre i disjuncions en les avantguardes", que es va presentar a finals del 2016 a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, on Joaquim Molas va deixar el seu llegat.
Aquesta exposició de Vilanova va coincidir amb el primer aniversari de la mort del professor.
Joan Brossa va qualificar a Joaquim Molas d'"enemic de gàbies" en una dedicatòria l'any 1978.
L'exposició s'estructura en els àmbits següents:
Realisme històric i avantguarda
Joaquim Molas reivindica una literatura que pugui ser un instrument de transformació social, un art vinculat a la vida i la societat.
Els homenatges a Salvat-Papasseit passaven per la reivindicació del poeta avantguardista, però també per la veu sensible al que és quotidià, pel seu exemplar antiretoricisme.
La polèmica antologia de Josep M. Castellet i Joaquim Molas Poesia catalana del segle XX (1962) és un llibre clau d'aquest període.
El coneixement de les avantguardes, l'amistat amb J.V. Foix
El poeta i el mestre J.V. Foix va posar l'avantguarda a l'abast de Molas i, amb ella, un esperit de gosadia insòlit en aquell temps.
Foix li va parlar de primera mà de Salvat-Papasseit, de Dalí, dels manifestos futuristes italianes o de La Révolution Surréaliste.
El professor Molas és un dels responsables de la recuperació i la definició del Modernisme i de l'Avantguarda en la cultura dels anys seixanta, una autoritat indiscutible per a la identificació i la comprensió social del tema.
Arreu d'Occident es revisaven aquestes etapes des d'una mirada camp o retro.
L'homenatge al grup ADLAN (Amics de l'Art Nou) al Col·legi d'Arquitectes l'any 1970 va coincidir gairebé amb la publicació de Poesia Rasa de Joan Brossa o, l'any següent, de Poesia T-47 de Guillem Viladot.
L'avantguarda, la plàstica i la literària, s'anava socialitzant.
Molas va incorporar tots els registres de les cultures populars, també l' underground a les seves classes.
També va rebre les publicacions d'alumnes o col·laboradors seus com Vicenç Altaió, Lluís Urpinell o Jaume Valcorba.
Per aquest motiu, l'Arxiu Molas compta amb material important del gir dels darrers anys de la dictadura i l'inici de la democràcia.
Aquesta època culminava amb l'estudi més important de Molas: La literatura catalana d'avantguarda 1916-1938 (1983).
La reconstrucció de l'historiador
Molas assoleix una autoritat indiscutible en l'estudi de les avantguardes i la seva aportació va ser crucial en el relat de Catalunya i de Barcelona per la seva reivindicació d'una modernitat cultural i social.
Durant l'Olimpíada Cultural de l'any 1992, l'exposició Les avantguardes a Catalunya va situar Barcelona com a focus indispensable per a la comprensió i la identificació de l'avantguardisme al segle XX.
El Mètode és una solució polièdrica per a l'estudi de la literatura que es modifica segons l'esperit del temps, les necessitats editorials i didàctiques i els temes d'estudi.
El professor Molas va afirmar sobre el tema: "Per a mi la història literària és la reconstrucció d'un moment determinat, és a dir, la descoberta i identificació de totes les forces, les marginals incloses, que la conformen".
L'exposició presenta un audiovisual amb fragments d'entrevistes a Joaquim Molas en què parla del seu interès per la literatura des de jove, gràcies a un entorn familiar favorable, i de la relació amb escriptors d'avantguarda.
També hi apareixen imatges del Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, en les quals es mostra el ric llegat literari i artístic del professor i crític.
També cal destacar que les persones interessades a aprofundir en el tema poden comprar el catàleg de l'exposició "Atles Molas.
Ordre i disjuncions en les avantguardes", a l'Oficina de Turisme ubicada a la primera planta del Palau Robert.
Il•lustració de la coberta del disc de Guillermina Motta, Visca l'amor! (1968).
Disseny d'Enric Sió i text presentació de Joaquim Molas.
Joaquim Molas i J. V. Foix, un dels escriptors que el van introduir en les avantguardes.
Imatge de la capçalera de la publicació Els Marges, Revista de Llengua i Literatura fundada per Joaquim Molas el 1974.
Disseny de Jaume Vallcorba a partir d'un dibuix de la revolució cultural xinesa.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.