id
int64 1
1.57M
| text
stringlengths 31
993k
|
|---|---|
20,988
|
Sí, però en el cas de vehicles turisme (M1) o furgonetes lleugeres de menys de 3.500kg (N1), cal desballestar un cotxe de més de 10 anys que hagi estat almenys els darrers 12 mesos al nom del beneficiari de la sol·licitud; A més, també cal que a dia 16/02/2019 tingués la ITV vigent i l'impost IVTM pagat el 2018.
El Real Decret 72/2019, que són les bases reguladores dels ajuts i ha estat redactat pel Ministeri i l'IDAE, ha canviat i ara són més exigents i tots aquests requisits són obligatoris.
Només s'exigeix en el cas de turismes (M1) i per furgonetes de menys de 3500 kg lleugeres (M1).
Per tant, en el cas de motocicletes, quadricicles, camions i autobusos no és necessari.
En el cas de vehicles híbrids que no siguin endollables no hi ha cap ajut disponible.
En el cas de vehicles de gas (GNC, GNL, GLP o bifuel gasolina-gas), els ajuts són per les categories N2 (de més de 3.500kg i menys de 12t) i N3 (de més de 12t).
Són elegibles també tecnologies hibrides endollables, de pila de combustible, de hidrogen i d'autonomia estesa.
En el cas de vehicles de GNC, GNL, GLP o bifuel gasolina-gas, només per camions N2 (de més de 3.500kg i menys de 12t) i N3 (de més de 12t).
S'haurà de sol·licitar per internet o bé a l'Oficina de Tràmits de la Generalitat de Catalunya o bé mitjançant la plataforma EACAT per administracions públiques.
Cal descarregar-se un formulari en format pdf on cal introduir la informació necessària i adjuntar els documents segons el tipus d'ajut abans d'enviar la sol·licitud.
Cal tenir present que totes les sol·licituds s'haurà de signar amb un certificat digital.
En el següent enllaç podeu trobar tota la informació al respecte de les firmes digitals acceptades per Tràmits Gencat.
Es pot comprovar que una signatura funciona correctament en el següent enllaç: Test de signatura.
Cada sol·licitud ha de provenir d'un formulari nou descarregat.
Per tant, cada formulari és únic i no es pot reaprofitar.
Caldrà fer dues sol·licituds, és a dir, descarregar dos formularis ja que no es pot reaprofitar els formularis.
En aquesta convocatòria, la responsabilitat de sol·licitar l'ajut recau en qui serà el beneficiari de l'objecte subvencionat (vehicle, punt de recàrrega,...).
El concessionari pot orientar, col·laborar però el beneficiari és qui haurà de signar amb un certificat digital la sol·licitud.
El concessionari ha de realitzar un pressupost, una oferta amb un descompte de 1.000€, condicionat a si posteriorment rebeu de l'ajut del programa MOVES.
És el beneficiari qui ha de demanar l'ajut, a la vegada que ha de complir els requisits per ser-ho.
Un cop feta la sol·licitud, al cap d'un període de temps curt on s'hagi pogut revisar la documentació aportada, es notificarà l'atorgament de l'ajut i la reserva de pressupost per aquesta sol·licitud.
A partir d'aquesta data es pot encarregar el vehicle amb la seguretat que disposareu de l'ajut sempre que la justificació sigui correcta, és a dir, que ens presenteu la documentació acreditativa de l'adquisició del vehicle i els requisits que heu acreditat a la sol·licitud els demostreu.
A l'hora de la justificació es revisaran tots els requisits de les Bases Reguladores (Real Decret 72/2019) i en cas que n'hi hagi algun que no es compleixi, es revocaria l'ajut.
Per exemple, si en el cas d'adquirir un turisme elegible finalment no es desballesta un vehicle de mé s de 10 anys, i per tant, no es presenta el certificat corresponent, no es rebria l'ajut.
Tots els pagaments s'han de fer amb posterioritat a la data de sol·licitud, per tant, qualsevol pagament relacionat amb l'encàrrec s'ha de ser amb posterioritat a la data de sol·licitud.
Atesos els requisits obligatoris per l'adquisició de vehicles tipus turisme (M1) o furgonetes lleugeres (N1) es preveu que el nombre de potencials usuaris dels ajuts sigui menor i els ajuts durin més que en les passades convocatòries.
Els imports varien entre els 600€ i els 15.000€ segons la tecnologia, tipus de vehicles i característiques d'aquests.
Segons l'apartat 1.3.b), de l'actuació 1, de l'Annex I del Real Decret 72/2019: "...
El titular del vehicle susceptible d'ajuda haurà d'ostentar la titularitat del vehicle desballestat almenys durant els 12 mesos anteriors a la data de sol·licitud d'ajuda,..: "
Per tant, el vehicle s'ha de desballestar amb data posterioritat a la data de sol·licitud d'ajuda.
El formulari de sol·licitud no s'ha de signar digitalment.
Cal omplir el formulari de sol·licitud amb les dades del sol·licitant i guardar-lo en l'ordinador.
El que sí que és obligatori signar amb les credencials digitals habilitades (idCAT mòbil) és l'enviament del formulari.
Sí, és un requisit tècnic dels ajuts.
En aquest cas, per tal de carregar el vehicle, caldria una mànega de conversió entre connector tipus 1 – tipus 2 que permeti connectar el wallbox amb el cotxe.
Cal recordar que aquest cable també és necessari en la infraestructura de recàrrega pública que és exclusivament tipus 2.
Per tant, el wallbox cal que sigui tipus 2 (base-femella) i no optar per la solució amb la mànega incorporada.
Tal com especifica l'IDAE, si la persona que reb l'ajut no realitza activitat econòmica l'ajut es considera un guany patrimonial i estarà subjecte a l'impost sobre la renda.
En el cas de persones que realitzen activitats econòmiques, els ajuts poden tenir consideració de rendiment de l'activitat o de guany patrimonial depenent del destí de l'ajut.
En quant a l'import a tributar, depèn de cada cas, però orientativament acostuma a ser d'entre un 30% i un 40% de l'import de l'ajut rebut.
Per informació més precisa i detallada, podeu consultar la web de l'IDAE i el règim tributari de l'ajut rebut al "Servicio de Información RENTA" amb telèfon 901 33 55 33 (de dilluns a divendres de 9 a 19 hores).
|
20,990
|
Sèrie de 9 audiovisuals didàctics sobre energies renovables: Les energies renovables, Biomassa, Energia eòlica, Energia solar fotovoltaica, Energia solar tèrmica, Minihidràulica, Biocarburants, Biogàs i Estalvi i eficiència energètica.
|
20,992
|
Vídeo amb consells pràctics per estalviar energia a la llar i al transport: electrodomèstics eficients, il·luminació, aïllament, climatització, renovables i mobilitat.
|
20,997
|
Les 5 diferències energètiques és una eina virtual, realitzada conjuntament per l'Institut Català d'Energia i Enginycat, dirigida a joves i docents per impulsar les vocacions d'estudis d'enginyeria en matèria d'energia.
La iniciativa té com a objectiu conscienciar els joves que l'energia és un bé escàs i per això cal apostar pels mètodes per aprofitar-la millor, i també reivindicar la figura de l'enginyer/a que desenvolupa i aplica aquestes tecnologies innovadores, tot mostrant algunes de les possibilitats professionals que ofereix l'enginyeria i la seva contribució positiva al conjunt de la societat.
L'eina presenta 5 models d'utilització d'energies renovables i noves tecnologies que es basen en l'estalvi i l'eficiència energètica, i consta de vídeos explicatius (càpsules), fitxes informatives i altres eines educatives i divulgatives.
La il·luminació per mitjà de leds, els vehicles elèctrics, l'energia solar, l'aïllament de la llar i l'estalvi energètic en equips informàtics són els temes que donen peu a un conjunt de continguts que es complementen amb la possibilitat de realitzar experiments il·lustratius i amb diferents enllaços per ampliar la informació.
|
21,004
|
� Joc i nteractiu per aprendre a fer un bon ús de l'energia a casa.
El joc L'en ergia a casa: segueix-li la pista!, adreçat a nois i noies d'entre 9 i 16 anys, té per objectiu ser una eina d'aprenentatge, conscienciació i difusió del coneixement del bon ús de l'energia.
El joc està estructurat en diferents pantalles que corresponen a les diferents estances d'una casa, on es trobaran un seguit d'elements que representen situacions incorrectes relatives a l'estalvi i bon ús de l'energia a casa.
A mida que es van resolent les diferents situacions, en un temps limitat, es van sumant punts i es donen un seguit de consells per poder estalviar energia a casa.
Un cop resoltes totes les situacions o quan s'hagi esgotat el temps, cal contestar un test de deu preguntes que sumaran punts en cas de contestar-les correctament.
Per començar a jugar, feu clic a l'enllaç següent:
|
21,008
|
L'Institut Català d'Energia, en el marc del projecte europeu EESI2020, realitza diferents accions per a promocionar els contractes de Serveis Energètics amb garantia d'estalvis (EPC) com a una de les modalitats més recomanables a l'hora de gestionar energèticament un edifici.
Entre els seus avantatges aquesta modalitat de contractació destaca per què els propietaris de l'edifici no han de fer les inversions inicials, sino que les inversions i el mateix contracte es paguen amb l'estalvi energètic assolit amb les accions realitzades al contracte.
Aquest vídeo us donarà més informació d'aquest tipus de contractes i de casos d'edificis on la gestió energètica ja s'ha realitzat amb aquesta modalitat.
|
21,045
|
Els Premis d'Excel·lència Energètica tenen per objecte el reconeixement d'empreses i entitats que hagin dut a terme projectes o actuacions remarcables en el camp de l'estalvi, l'eficiència energètica, el foment de les energies renovables i les noves tecnologies energètiques.
Vídeo resum dels moments més rellevants de l'acte de lliurament de premis per a l'edició 2016 que es van dur a terme el dia 3 de març al Palau de la Generalitat de Catalunya, comptant amb l'assistència de més de 200 professionals i representants de les entitats del sector energètic del nostre territori.
En l'edició 2016, s'afegeixen dues noves categories, la que correspon a "Actuació àmbit local" que vol reconèixer a les entitats d'àmbit local que hagin realitzat alguna actuació destacada en eficiència energètica al seu territori i la que corespon a "Actuació àmbit renvoació energètica d'edificis" per a empreses o entitats que hagin dut a terme una acció d'eficiència enrgètica o energies renovables als edifcis.
Així, enguany els premis s'atorgaran en les modalitats següents:
Empreses, entitats públiques i privades i ens locals que hagin dut a terme una instal·lació o actuació significativa en l'àmbit de l'estalvi, l'eficiència o la diversificació energètica, i/o de l'aprofitament de les energies renovables.
Empreses, entitats públiques i privades i ens locals que s'hagin distingit per les seves actuacions de difusió i conscienciació en l'àmbit de l'estalvi i l'eficiència energètica i/o les energies renovables.
Empreses, entitats públiques i privades i ens locals que hagin desenvolupat un projecte o actuació amb projecció internacional en l'àmbit de l'estalvi i l'eficiència energètica i/o les energies renovables.
Empreses, entitats públiques i privades i ens locals que s'hagin distingit per dur a terme una actuació o projecte empresarial innovador en l'àmbit de l'estalvi i l'eficiència energètica i/o les energies renovables capaç de generar riquesa i llocs de treball per al territori.
Empreses, entitats públiques i privades i ens locals que s'hagin distingit per la seva activitat continuada i de referència en l'àmbit de l'estalvi i l'eficiència energètica i/o la promoció de les energies renovables.
Ens locals que hagin realitzat alguna actuació destacada de millora en eficiència energètica en el seu àmbit.
g) Actuació àmbit renovació energètica d'edificis.
Empreses, entitats públiques i privades i ens locals que s'hagin distingit per dur a terme una actuació destacada en l'àmbit de l'estalvi i l'eficiència energètica i/o les energies renovables en l'àmbit de la renovació energètica de l'edificació.
El guardó ha estat per a l' Autoritat Portuària de Tarragona.
La decisió del jurat ha tingut en compte la gestió integral en matèria d'energia que realitza l'entitat, que ha assolit la certificació de gestió energètica ISO 50.001 i que ha aplicat mesures com la construcció d'un nou edifici amb la un certificat d'eficiència energètica de classe 'A', la implantació d'un conjunt de tecnologies i equips d'eficiència energètica –com el sistema de monitoratge i control de les torres d'il·luminació-, la posada en marxa d'una instal·lació fotovoltaica de 60 kW en una coberta o l'aposta pel vehicle elèctric mitjançant l'adquisició de tres vehicles elèctrics, entre d'altres.
S'ha atorgat el premi a l'empresa Habitat Futura Globalcom, un grup de comunicació que s'ha especialitzat en l'àmbit de l'edificació sostenible.
La distinció reconeix no només l'activitat editorial del grup, amb un tiratge de 25.000 exemplars de la seva revista de capçalera o un canal digital amb més de 3.000 visites mensuals, sinó també els seus projectes de participació, com la iniciativa 'Visions arquitectòniques', que reuneix a professionals de l'edificació dos cops l'any per aportar i discutir noves solucions per al sector, i el concurs Illa Eficient, que ha obert a l'edificació sostenible la renovació d'una illa de l'Eixample.
El guardó ha estat per a l'empresa L.Solé, SA.
L'empresa gironina, especialitzada en la fabricació de calderes industrials per a l'aprofitament energètic de la biomassa, està present a 45 països de 4 continents, té delegacions permanents a França, Xile, Hondures i República Dominicana, i el 2015 ha redoblat l'aposta pel mercat llatinoamericà, fet que li ha permès augmentar un 70% el volum de vendes a l'exterior.
Modalitat Emprenedoria i ocupació
El guardó ha estat per a l'empresa lleidatana Imartec, especialitzada l'àmbit de la biomassa.
La companyia ha desenvolupat un producte modular que inclou la sala de calderes i la sitja per a l'emmagatzematge de la biomassa que es pot instal·lar en 48 hores.
Aquest sistema li ha permès crear 5 llocs de treball directes, i la firma preveu el seu desplegament internacional durant aquest 2016.
El reconeixement a la trajectòria d'excel·lència energètica ha recaigut en l'empresa farmacèutica Alcón Cusí.
El jurat ha valorat el programa d'estalvi energètic iniciat per l'empresa l'any 2008, que li ha permès incrementar la producció un 21% amb una reducció del 50% del consum d'energia per unitat produïda.
Aquesta política ha suposat des de l'aposta per noves solucions tecnològiques a les diferents línies de producció fins a la incorporació de les energies renovables mitjançant instal·lacions solars tèrmiques i fotovoltaiques.
L'empresa preveu iniciar enguany la introducció de vehicles elèctrics a la seva fàbrica.
S'ha distingit l 'ajuntament d'Avià, municipi del Berguedà que ha iniciat un programa de millora energètica i ambiental que durant el 2015 ha implicat la instal·lació de plaques solars tèrmiques en equipaments esportius, la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis municipals, la substitució de la il·luminació de l'escola pública i de l'escola bressol per LEDS o la instal·lació de termòstats.
Amb aquest paquet de mesures, que s'incrementarà el 2016, l'ajuntament d'Avià estalviarà entre un 30% i un 40% de la seva factura energètica.
Modalitat Renovació energètica d'edificis
En aquesta nova modalitat que s'ha incorporat a aquesta edició, s'ha guardonat l'arquitecte lleidatà Josep Bunyesc per la rehabilitació i ampliació del centre cívic Can Portabella, de Barcelona.
El projecte ha convertit un edifici del segle XIX en un edifici de balanç energètic positiu, ja que s'ha minimitzat la seva necessitat d'energia, que es cobreix amb una placa fotovoltaica de 9,9 kW.
L'obra ha inclòs mesures com la recuperació de la calor del sistema de ventilació, la instal·lació d'una coberta ventilada o l'aïllament perimetral, entre d'altres.
A més, incorpora un programa didàctic per explicar al públic usuari el funcionament de l'edifici i com aplicar aquests mateixos criteris als seus habitatges.
El jurat ha distingit amb una menció d'honor l'Hospital Sant Joan de Déu pel seu nou centre de dia.
La construcció d'aquest equipament ha incorporat diferents tecnologies d'estalvi i eficiència energètica que permetran una reducció del consum de 9.000 MWh anuals, i permetrà estalviar l'emissió de 3.000 tones de CO 2 cada any.
El nou disseny de l'edifici, que inclou un anell centralitzat per a la producció i distribució de fred o la recuperació de calor de la refredadora, té en compte que els seus usuaris són infants, i per això s'ha ambientat com un bosc en les zones genèriques, mentre que altres àrees simulen una nau espacial o un submarí.
|
21,049
|
En aquest enllaç es poden consultar les dades anuals referents a la producció d'energia elèctrica en règim ordinari, règim especial, contracte privat i instal·lacions aïllades a Catalunya, classificada per tipus d'instal·lació i segons desagregació territorial (Catalunya, província, comarca i municipi).
La informació publicada fa referència al balanç elèctric de les instal·lacions, incloent l'autoconsum i les vendes d'energia a la xarxa elèctrica.
Es disposa de la informació de les instal·lacions de l'antic règim ordinari fins l'any 2014, de les instal·lacions de l'antic règim especial, contracte privat i aïllades fins l'any 2013, a excepció de les instal·lacions fotovoltaiques per les quals s'inclou la informació fins l'any 2010.
|
21,053
|
Selecciona tipus d'instal·lacions per règim
Instal·lacions en Règim Especial i aïllades
Instal·lacions de servei públic en Règim Ordinari
|
21,068
|
En aquesta web trobareu cinc situacions de la vida quotidiana viscudes pels nostres protagonistes: en Pol i l'Anna.
Són estudiants que han de presentar un treball sobre energia.
Gràcies a la seva capacitat d'observació troben resposta a les seves curiositats sobre l'energia i veiem que hi ha persones que es dediquen a imaginar el nostre futur.
Acompanya el Pol i l'Anna, ajuda'ls a trobar quines són les diferències energètiques amb què es troben i aprèn a somiar mons millors!
Molts dels reptes, que ens presentarà la nostra societat en un futur proper, hauran de ser resolts pels professionals de la ciència i la tecnologia.
Els enginyers combinen les matemàtiques, la ciència, l'economia, l'aplicabilitat i les necessitats socials per imaginar un demà més fàcil, més sostenible i més pròsper.
La ciència i la tecnologia en general, i l'enginyeria en particular, poden oferir als joves un futur professional ple d'oportunitats, a més a més de contribuir positivament al progrés de la societat.
L'energia és la capacitat de realitzar un treball.
Tot canvi requereix de la intervenció d'algun tipus d'energia.
Tot i que les diferents manifestacions de l'energia ens permeten realitzar un mateix treball, no totes són igual d'eficients.
Tot el que fem en el nostre dia a dia requereix d'energia.
Avui dia, l'energia és un bé escàs i car, per això és important apostar pels mètodes que permetin aprofitar-la millor.
La recerca és un procés sistemàtic, organitzat i objectiu que contribueix a trobar resposta a algunes de les infinites preguntes plantejables sobre el nostre entorn.
Aquestes respostes influeixen directament en la vida de les persones, ja sigui fent-los el dia a dia més fàcil, millorant l'eficiència, vetllant per la seva salut, creant noves possibilitats o sent el punt de partida de noves preguntes.
|
21,079
|
En els arxius adjunts es publiquen els resultats principals del balanç d'energia elèctrica de Catalunya fins l'any 2018.
En aquests arxius es recull l'evolució de la potència elèctrica bruta instal·lada i la producció bruta, neta i disponible d'energia elèctrica, els consums energètics en generació, així com també el saldo d'intercanvis elèctrics i la demanda elèctrica en barres de central.
La producció bruta d'energia elèctrica a Catalunya l'any 2018 ha estat de 44.717,3 GWh.
En aquest any, l'energia nuclear ha estat la principal font energètica per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya, representant un 49,1% de la producció total.
També cal destacar la producció d'energia elèctrica mitjançant els cicles combinats i la cogeneració, que han representat el 16,6% i el 12,5%, respectivament, de la producció total.
En conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya ha estat del 79,5% l'any 2018.
D'altra banda, l'energia hidroelèctrica i l'energia eòlica han estat les principals fonts energètiques renovables per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya, representant un 12,4% i 6,3%, respectivament.
En conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques renovables a Catalunya ha estat del 20,5% l'any 2018.
Estructura de la producció bruta d'electricitat a Catalunya l'any 2018
Data d'actualització: 15 de maig de 2014.
|
21,083
|
La FEGICAT (Federació Catalana d'Empreses Instal·ladores) i diferents gremis d'instal·ladors, amb la col·laboració de l'ICAEN, realitzen formació a instal·ladors d'electricitat per a què estiguin familiaritzats amb el vehicle elèctric i els punts de recàrrega vinculats, que s'instal·len en àmbit domèstic.
És necessari que tots els instal·ladors coneguin la normativa específica, dins del reglament de baixa tensió, sobre els punts de recàrrega del vehicle elèctric, per poder realitzar una bona instal·lació en un habitatge individual o comunitari i per a tramitar-ne la seva legalització.
Aquesta formació, permet que la persona que fa la instal·lació pugui instal·lar correctament un punt de recàrrega de vehicle elèctric a diferents emplaçaments:
|
21,089
|
El Pla estratègic per al desplegament de la infraestructura de recàrrega per als vehicles elèctrics a Catalunya (PIRVEC) té per objectiu garantir el subministrament d'energia elèctrica als ciutadans i empreses per avançar cap a una mobilitat més eficient i més neta i aconseguir minvar les barreres que actualment llastren el desenvolupament d'aquesta tecnologia.
La mobilitat elèctrica en el transport rodat contribuirà a incrementar l'eficiència energètica, reduir les emissions contaminants, integrar les energies renovables, millorar la qualitat de l'aire a les ciutats i reduir l'alta dependència del petroli que té Catalunya.
El Pla facilitarà la cooperació entre els diversos agents públics i privats per tal d'assolir els següents objectius:
Aquests objectius proposats pel Pla són una fita destacada per avançar cap als objectius fixats de cara al 2020, en el Pla de l'energia i canvi climàtic (PECAC), en relació amb el percentatge de vehicles elèctrics del parc total de vehicles i el nombre d'estacions de recàrrega:
A més, el Pla està alineat amb la Directiva 2014/94/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, relativa a la implantació d'una infraestructura per als combustibles alternatius especialment en els següents aspectes:
|
21,094
|
Document preliminar d'inici per al debat del procés de concertació revisat pel Govern al juny del 2015.
Document presentat als partits polítics amb representació parlamentària
Document presentat al Govern amb data 31 de gener de 2017 i als mitjans de comunicació.
Document presentat en la sessió de retorn al procés de participació pública.
|
21,098
|
L'Institut Català d'Energia assessora i dóna suport a les empreses, siguin PIMEs o grans empreses consumidores, sobre el nou sistema de contractació d'energia elèctrica, la nova factura elèctrica i drets dels consumidors.
En aquest enllaç podeu consultar tota la informació relativa al nou sistema de facturació de l'elèctricitat.
Si preciseu d'assessorament o teniu dubtes sobre la contractació de gas o electricitat a la vostra empresa, podeu omplir el formulari de la bústia de contacte i especificar-ho.
|
21,117
|
A la indústria hi ha diverses tecnologies i energies renovables que es poden aprofitar per a assolir un major grau d'eficiència energètica als diferents sistemes i processos.
També destaquem el Mapa de Mesures, una eina on es recullen les actuacions d'eficiència energètica més importants entre les indústries.
Els processos de cogeneració consisteixen en la producció d'energia elèctrica (o mecànica) i energia calorífica útil provinents d'una font d'energia primària.
La cogeneració és una tecnologia madura i amb una important implantació a Catalunya, ja que en les plantes industrials amb necessitat de calor i electricitat és més eficient produir-se l'electricitat a la planta i aprofitar la generació d'energia tèrmica mitjançant la combustió de combustibles tradicionals, o bé de biomassa o altres biocombustibles provinents de residus.
Des de la creació de l'ICAEN al 1991, sempre han existit accions de foment de la cogeneració; al principi amb la participació en capital a les unions temporals empresarials, i actualment en la lluita per a que la regulació estatal que les legisla sigui més favorable i d'acord amb la Directiva Europea 2012/27/UE.
L'aprofitament energètic de la biomassa forestal és una de les línies estratègiques prioritàries del Govern de la Generalitat, pels importants beneficis que suposa per al país:
El 18/02/2014 el Govern va aprovar l'Estratègia per promoure l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, una acció coordinada de 5 Departaments: Presidència, Economia i Coneixement, Territori i Sostenibilitat, Empresa i Ocupació i Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
L'Estratègia dóna màxima prioritat als usos tèrmics de la biomassa, i l'objectiu en l'horitzó de l'any 2020 és valoritzar energèticament 600.000 tones/any de biomassa forestal per a ús tèrmic (172,8 kTep/any), multiplicant per 2,5 el consum de l'any 2013, amb la creació de 1.900 nous llocs de treball permanents.
Una part important d'aquests objectius per a l'any 2020 correspon al sector industrial, on la biomassa juga un paper molt important en la millora de la competitivitat per la reducció dels costos energètics derivada de la substitució de combustibles fòssils.
En concret, es preveu un consum d'energia primària amb biomassa en el conjunt dels sectors industrials de 44,3 kTep/any per a l'any 2020, destacant-ne els sectors agroalimentari i de transformació de la fusta.
Del conjunt d'energies renovables, l'energia solar tèrmica representa un recurs energètic important, ja que la radiació solar disponible a Catalunya es una de les més elevades d'Europa.
Durant anys, l'Institut Català d'Energia ha treballat en la formació dels professionals i en la difusió al públic en general, en l'àmbit de l'energia solar tèrmica, fent cursos presencials i amb la publicació de documents de caire tècnic i divulgació general, contribuint d'aquesta manera, a que definitivament es desenvolupi l'energia solar a Catalunya.
En els darrers anys, s'ha produït un increment notable de la comercialització de captadors solars de tubs de buit, ja que permeten assolir temperatures superiors i tenen un rendiment més elevat.
També hi ha més varietat de captadors de mitjana i alta temperatura com els concentradors cilindroparabòlics (CCP) o els concentradors lineals de Fresnel (LFC).
És per tot això, que actualment aquesta és una tecnologia d'interès per a la industria, doncs ja s'assoleixen les temperatures d'aigua calenta que precisen alguns dels seus processos a un cost assumible.
El Pla de l'Energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 contempla un important objectiu d'increment de la valorització energètica de residus, tant d'origen renovable com no renovable, sobretot industrials.
L'increment de la valorització de residus és especialment rellevant en el sector cimenter, en el què es preveu que la utilització de combustibles alternatius respecte el consum total de combustibles emprats en la fabricació de clínquer assoleixi un 30%.
En aquest sentit, cal desenvolupar línies específiques d'actuació, en col·laboració amb l'Agència Catalana de Residus, fonamentades en:
|
21,120
|
Una instal·lació de proveïment d'energia (ja sigui aigua calenta, fred, vapor, etc.) explotada en règim d'ESE (Empresa de Serveis Energètics) aporta grans beneficis a la indústria, ja que en aquest model l'empresa manufacturera només abona l'energia produïda a l'empresa explotadora, propietària de la instal·lació, i no ha d'assumir els costos de manteniment i de renovació dels equips.
A més a més, atès que el benefici econòmic per l'ESE és directament proporcional a l'eficiència de la instal·lació, aquesta resta garantida al llarg de tota la seva vida.
|
21,127
|
Un gestor energètic és la persona encarregada de les tasques relacionades amb el subministrament i el consum energètic d'una organització i especialment de realitzar accions per fomentar l'ús eficient i l'estalvi d'energia per ajustar el consum i també d'intentar cobrir-lo amb energies renovables o més netes.
L'objectiu d'aquesta figura és establir un sistema de gestió energètica que millori la competitivitat de l'empresa i de retruc la del teixit industrial, que fomenti la generació de llocs de treball i que minimitzi les externalitats ambientals associades al consum d'energia.
Les empreses menys intensives en consum energètic o PIMEs difícilment poden costejar un gestor energètic exclusiu, és per això que l'Institut Català d'Energia fomenta la figura del gestor energètic extern.
L'avantatge d'aquesta figura és que un professional de l'energia gestiona el consum de més d'una empresa i es poden establir sinergies, atès que:
L'Institut Català d'Energia promou aquest model entre les empreses consumidores, les consultories i enginyeries, i dona suport a la seva implantació.
Aquesta figura va dirigida principalment a tres tipus d'actors.
|
21,132
|
El cercador energètic és una eina que recull projectes d'estalvi i eficiència energètica desenvolupats amb èxit i recursos pedagògics per formar, sensibilitzar i fer difusió del bon ús de l'energia en l'àmbit educatiu.
L'objectiu és posar a l'abast de professionals de l'àmbit energètic projectes singulars que serveixin de referent i exemple a l'hora de desenvolupar el seu propi; i també donar a conèixer i oferir un seguit d'activitats i recursos pedagògics per a professors i educadors.
El cercador és una eina viva concebuda per poder créixer a través de l'aportació de nous projectes i recursos per part de professionals i usuaris.
Per això, l'eina s'estructura en dues parts:
|
21,140
|
Els reptes del model energètic català en el context actual de transformació global
Els canvis en el model energètic internacional en els darrers tres anys han demostrat fins a quin punt és imprescindible evolucionar cap a un sistema distribuït, renovable i democràtic, on la verticalitat del sistema convencional, dominat per grans empreses, deixi pas a un de més distribuït i horitzontal.
En aquest sentit, el Parlament de Catalunya aprova el juliol de 2016 una nova moció que insta al Govern a incorporar tots aquests aspectes en el Pacte Nacional per la transició energètica.
També, la Comissió Europea ha presentat el nou paquet legislatiu de l'energia, en el qual l'eficiència en els edificis, l'autoconsum, el vehicle elèctric, l'apoderament ciutadà i la pobresa energètica constitueixen els eixos prioritaris d'actuació.
El Govern impulsa un canvi de model energètic en sintonia amb les polítiques europees, que mantingui i garanteixi el desenvolupament econòmic, el benestar social i la qualitat ambiental, tant de la societat actual com de les generacions futures.
Això es vol aconseguir assegurant del subministrament energètic en quantitat, qualitat i preus raonables, com a factor de competitivitat de les empreses, però també com a element de cohesió social i econòmica pels ciutadans; disminuint la dependència dels hidrocarburs, mitigant el canvi climàtic i millorant la qualitat de l'aire.
En aquest context de reflexió i canvi estructural, l'Institut Català d'Energia organitza el Cicle de debats La transició energètica a Catalunya, a fi de crear un espai on compartir opinions, coneixements i propostes de futur sobre el procés de transició energètica a tots nivells: global, europeu, espanyol i català.
|
21,146
|
El 12 de febrer de 2016, el Govern central va publicar en el BOE el Reial Decret 56/2016 pel que es transposa la part de la Directiva 27/2012/UE relativa a auditoria energètica, acreditació de proveïdors de serveis energètics i promoció de l'eficiència del subministrament.
Aquest Reial Decret fixa el 13 de novembre com la data en què totes les empreses que no siguin PIMEs han d'haver realitzat una auditoria energètica que cobreixi el 85% del seu consum d'energia final en les instal·lacions estatals.
I des d'aquesta primera auditoria resten obligades a passar-ne una cada 4 anys.
Un cop realitzada l'auditoria, cal fer abans de passats 3 mesos, una autodeclaració segons ha estat realitzada a l'òrgan competent a Catalunya en matèria d'Eficiència Energètica (la Direcció General d'Energia Mines i Seguretat Industrial, DGMiSI).
La DGMiSI, trametrà aquesta informació al Ministerio de Industria, Energía y Turismo, a fi de procedir a la corresponent inscripció en el registre administratiu de la seva propietat.
|
21,153
|
Des del Pla d'Acció d'Eficiència Energètica a la Indústria, es va estimar que enlloc d'una acció formativa en forma de sessions monogràfiques per als responsables energètics de les grans industries consumidores d'energia de Catalunya (I+GEC), era més adient extendre les mesures d'estalvi i eficiència energètica a tot el teixit industrial català gràcies a les entitats associatives presents actualment en el territori i que habitualment ofereixen serveis de formació en diversos àmbits.
A partir d'aquesta acció l'ICAEN vol reforçar la seva col·laboració amb el teixit associatiu empresarial, específicament per oferir el seu suport a les accions de formació en l'àmbit de l'eficiència energètica i de les energies renovables en el sector industrial.
La prioritat de l'ICAEN és que les necessitats formatives de les persones a qui l'empresa designa competències en l'àmbit energètic, restin cobertes en accions formatives de proximitat, de fàcil accés i adaptades a les necessitats de la ubicació o polígon.
És per això que l'ICAEN posa al servei d'aquestes associacions empresarials la detecció d'aquestes necessitats de formació dels gestors energètics de les industries, així com el suport per trobar els professionals més adients i qualificats per poder impartir algunes de les sessions formatives quan calgui alguna orientació al respecte.
A continuació exposem el llistat de les associacions que cooperen amb l'ICAEN en aquesta acció de formació pel sector industrial:
Si voleu que la vostra entitat formi part d'aquest llistat, si us plau poseu-vos en contacte amb [EMAIL]
|
21,160
|
L'Institut Català d'Energia edita i participa en diferents publicacions tècniques en l'àmbit de la indústria.
A continuació podeu trobar llistades totes les publicacions referents a l'àmbit industrial.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració de l'Institut Català d'Energia, ha editat aquesta guia que exposa les millors tècniques disponibles per a l'eficiència energètica al desenvolupament de processos i operacions de les activitats industrials.
L'empresa del sector químic Gates situada a Manresa ha aconseguit importants estalvis mitjançant la conversió de les corretges trapezoïdals en V per les noves corretges síncrones "PolyChain Carbon" a les seves instal·lacions.
La Farga Rod, una empresa que pertany al holding metal·lúrgic La Farga Group, situada a Les Masies de Voltregà, implanta un innovador sistema de manteniment predictiu.
L'objectiu és reduir el nombre de parades no controlades i detectar períodes d'inoperativitat per a evitar pèrdues de productivitat, despeses extres per l'elevat cost del manteniment correctiu i detectar i evitar el malbaratament d'energia amb el consegüent benefici ambiental.
|
21,172
|
L'Institut Català d'Energia dissenya i elabora les estadístiques i indicadors energètics de Catalunya.
A continuació, trobareu llistades les dades més rellevants del sector industrial.
L'objectiu de l'ECESI és quantificar el consum energètic per sectors d'activitat econòmica i per formes d'energia de la industria manufacturera de Catalunya.
Consisteix en una operació estadística d'una mostra restringida d'entre els 3.000 i 4.000 establiments industrials més importants de Catalunya segons el seu nivell de consum energètic i sector d'activitat.
L'obtenció d'aquesta informació permet per una banda disposar d'una estadística detallada i fiable, i per l'altra aconseguir un coneixement el més complet possible de les necessitats energètiques de la indústria a Catalunya, element imprescindible per a la planificació energètica.
L'ECESI és l'eina que s'usa per elaborar les Estadístiques Energètiques de Catalunya, i està contemplada en la llei del Pla Estadístic de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya.
Informe estadístic i dades estadístiques de periodicitat mensual que presenten l'evolució tant de la producció com del consum d'energia a Catalunya.
De manera específica, recull la facturació d'energia elèctrica del sector industrial, desagregat per subsector.
Recull dels preus regulats del sector elèctric i del gas natural, així com els preus màxims de venda de gasos liquats del petroli.
També s'hi inclouen els preus horaris finals mitjos de venda del mercat d'electricitat en el sistema elèctric espanyol, així com els preus mitjans de venda de combustibles líquids a Espanya i a Catalunya i cotitzacions del cru als mercats internacionals.
Estudi comparatiu dels preus de l'energia a Europa per a l'energia elèctrica, el gas natural i els productes petrolífers líquids per a diferents tipus de consumidors industrials en funció del seu de consum a Espanya, en relació amb la resta de països europeus.
|
21,183
|
Servei que permet la transferència de coneixement entre empreses a nivell tecnològic i de gestió de projectes.
Una cruïlla és un punt de trobada on es creuen els camins cap a la millora de l'eficiència energètica de dues o més empreses diferents.
Aquest servei permet posar en contacte empreses que estan portant a terme projectes similars, aconseguint així la transferència de coneixement tant a nivell tecnològic, com a nivell de gestió de projectes.
Posar en comú la identificació de punts clau i noves tecnologies, la gestió del canvi i anticipar-se a possibles imprevistos, són factors clau per a garantir l'èxit dels projectes.
Per exemple si una empresa vol implantar un sistema de gestió energètica ISO 50.001 i té dubtes de com portar-lo a terme la podem posar en contacte amb organitzacions que ja ho han fet.
O si es planteja instal·lar enllumenat LED a una nau industrial i es qüestiona la qualitat de la llum i resposta de la tecnologia, pot visitar una instal·lació realitzada per una altre empresa.
Altres propostes de consulta de tecnologia o serveis són:
Va dirigit a qualsevol empresa del sector industrial, transport i de l'edificació que requereixi aquest servei per tal de millorar la seva gestió energètica.
Per accedir a aquest servei cal posar-se en contacte amb l'ICAEN a través del formulari de contacte explicitant el màxim possible el projecte en que està interessat.
Des de l'ICAEN buscarem projectes semblants realitzats i ens posarem en contacte amb l'empresa sol·licitant.
|
21,195
|
El canal de comunicació entre l'ICAEN i les petites i mitjanes empreses (PIMES), és a través dels centres tecnològics i agrupacions empresarials de Catalunya.
L'objectiu del programa és crear ponts entre els diferents actors energètics, identificar les tendències en gestió energètica, promocionar les novetats tecnològiques i treballar per a eliminar les barreres existents per a la reducció dels costos energètics.
La reducció dels costos energètics es pot assolir de dues maneres:
L'ajust del preu de l'energia depèn de la seva contractació amb les comercialitzadores.
Aquesta tasca requereix un esforç significatiu de formació per estar al dia, atès que el marc tècnic i jurídic d'aquesta negociació és complex i cal mantenir-se actualitzat contínuament.
És per això que l'ICAEN recomana externalitzar aquesta contractació en el cas de PIMES, ja sigui a nivell particular per mitjà d'un professional especialitzat, o bé fent una compra agregada per mitjà de subhasta electrònica de diverses escomeses alhora.
Pel que fa a la reducció del consum energètic, es pot aconseguir a través de:
Les eines que l'ICAEN ha desenvolupat d'acord amb aquests reptes són:
Per tal de conèixer les mancances en matèria energètica de les PIMEs a Catalunya, l'ICAEN realitza trobades amb entitats associatives i centres tecnològics significatius.
Tot i això, l'ICAEN està a la vostra disposició per organitzar reunions específiques en cas que l'entitat que us representi ho consideri oportú.
Per sol·licitar el servei, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça [EMAIL]
|
21,206
|
Programa d'assistència a les grans empreses consumidores d'energia a Catalunya
El programa I+GEC fomenta la comunicació bidireccional entre l'ICAEN i els grans consumidors d'energia a Catalunya, establint una relació continuada en el temps on s'atenen de manera personalitzada les necessitats de cada empresa i es dóna a conèixer els serveis que ofereix l'ICAEN en l'àmbit de la indústria i el transport.
El programa ofereix assessorament tècnic, normatiu i financer per a l'acompanyament en la realització de projectes d'eficiència energètica o energies renovables.
La participació en el programa permet assistir de forma preferent en cursos gratuïts de formació i jornades de divulgació que estan específicament enfocats a les necessitats dels grans consumidors.
La temàtica de les jornades i dels cursos s'adapta a les propostes dels participants del programa.
Va dirigit de forma prioritària als grans consumidors energètics en l'àmbit de la indústria.
En concret abasta les 500 indústries manufactureres de Catalunya amb un major consum energètic.
Tot i que no és el seu públic objectiu, el programa també està obert a que altres empreses hi puguin participar.
Podeu donar-vos d'alta al programa omplint el formulari que es troba a la dreta i personal de l'ICAEN es posarà en contacte amb vosaltres per a concertar la primera visita i detectar les vostres necessitats.
L'enviament del formulari també implica la vostra inclusió en la base de dades per a mailings d'interès per a la indústria.
|
21,213
|
Del 13 al 17 de juny se celebra la Setmana de l'Energia 2016, coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, una campanya de conscienciació que pretén sensibilitzar la societat en relació a l'estalvi i l'eficiència energètica.
A Catalunya, la Setmana de l'Energia està organitzada per l'institut Català d'Energia, Diputació de Barcelona, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Girona, Centre d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), Ajuntament de Barcelona, Diputació de Tarragona i Diputació de Lleida.
Durant els mesos de maig, juny i juliol es realitzaran diferents activitats arreu del territori adreçades a la ciutadania per fer arribar el missatge de la campanya.
En aquesta web podreu trobar tota la informació i el calendari d'activitats.
En aquest web trobareu l'agenda d'activitats amb tots els tallers, jocs i jornades que es realitzaran durant aquests mesos, així com un mapa interactiu amb els actes més propers i també un catàleg de recursos amb tots els materials disponibles per organitzar una activitat al vostre municipi.
Publicació amb tots els recursos ofertats per a l'edició de la Setmana de l'Energia 2016
|
21,224
|
En data 31 d'agost de 2010 s'aprova per Acord del Govern l'Estratègia d'Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya 2010-2015 (IVECAT) on es defineixen 4 eixos de treball i 26 mesures, per tal de permetre que el vehicle elèctric esdevingui una oportunitat industrial, ambiental i d'eficiència energètica en l'àmbit de la mobilitat.
L'estratègia IVECAT designa l'Institut Català d'Energia (ICAEN) com a responsable del seguiment dels indicadors definits en l'estratègia, i assumeix un paper central en l'eix I, corresponent a la infraestructura de recàrrega.
El balanç final, pel que fa a la implementació de les 26 mesures identificades és positiu, malgrat l'error en la quantificació de vehicles elèctrics previstos per a finals del 2015.
El 9 d'octubre de 2012, el Govern aprova El Pla d'energia i canvi climàtic 2012-2020 (PECAC), que recull les línies de la política energètica de la Generalitat de Catalunya.
El Pla indica que, en termes energètics, s'ha d'assolir una reducció progressiva en valors absoluts del consum total de combustibles fòssils a Catalunya al llarg del període 2012-2020, com a transició cap a un objectiu de molt baix consum total de combustibles fòssils en un horitzó al 2050, adaptant-se a l'esgotament progressiu dels combustibles fòssils al món.
Per continuar avançant cap a aquests objectius el Govern aprova el 14 de juny de 2016 el Pla d'Acció per al desplegament d'Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics 2016-2019 (PIRVEC), que té per objectiu convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric a través de la garantia de subministrament energètic als usuaris i al parc de vehicles que circula per la xarxa viària catalana.
L'estratègia compta amb una dotació de 5,8 milions d'euros per tal de superar les barreres que, a dia d'avui, impedeixen que Catalunya assoleixi els nivells d'implantació que el vehicle elèctric té a altres països d'Europa.
La mobilitat elèctrica constitueix una de les palanques de la necessària transició cap a una energia neta i intel·ligent, mitjançant:
Amb l'assumpció de les externalitats ambientals i sobre la salut del model energètic:
Consolida un nou sector industrial innovador al voltant de les necessitats perifèriques del vehicle elèctric, de l'eficiència energètica i de la interconnectivitat.
|
21,233
|
Un dels objectius específics del GT3 del PIRVEC és el canvi de la normativa actual per tal d'afavorir la implantació i consolidació del vehicle elèctric i la seva infraestructura de recàrrega.
És per això que s'ha elaborat i enviat al Congrés de Diputats la iniciativa legislativa "Ley../ 2016 de medidas de fomento para la electrificación del transporte por carretera".
La Presidenta del Congrés, l'excel·lentíssima Sra.
Ana Pastor, tots els portaveus dels grups amb representació parlamentària i també les comissions del congrés de seguretat vial i mobilitat sostenible i d'indústria, energia i turisme han rebut la redacció de la proposta de llei que els insta a posicionar-se al respecte de fer atractiva la mobilitat elèctrica a l'Estat o, a mantenir el model actual de transport per carretera intensiu en petroli i amb altes emissions contaminants.
La proposta compta amb més de 50 organitzacions, entre les que s'inclouen representants del sector energètic tan diversos com Endesa o Som Energia, que s'han sumat a la iniciativa liderada per l'Institut Català d'Energia.
El Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya, Nissan, Renault, BMW Volkswagen i el RACC formen part de les adhesions del món de l'automòbil.
També l'Associació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (AGIC), l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE), centres de recerca i tecnològics com l'IREC i el CITCEA, empreses d'electrònica com Circutor i Simon, el Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya.
En aquesta pàgina podreu trobar tota la informació relacionada sobre la proposta legislativa i el seu procés d'aprovació.
|
21,243
|
La Presidenta del Congrés, la excel·lentíssima Sra.
Ana Pastor i tots els caps de fila amb representació parlamentària rebran la redacció de la proposta de llei que els insta a posicionar-se al respecte de fer atractiva la mobilitat elèctrica a l'Estat o, a mantenir el model actual de transport per carretera intensiu en petroli i amb altes emissions contaminants.
Més de 50 organitzacions, entre les que s'inclouen representants del sector energètic tant diversos com Endesa o Som Energia, s'han sumat a la iniciativa liderada per l'Institut Català d'Energia.
El Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya, Nissan, Renault, BMW Volkswagen i el RACC formen part de les adhesions del món de l'automòbil.
També l'Associació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (AGIC), l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE), centres de recerca i tecnològics com l'IREC i el CITCEA, empreses d'electrònica com Circutor i Simon, el Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya, entre d'altres tenen clar que només amb bones paraules la mobilitat elèctrica no serà una realitat al nostre país.
Cal compromís polític i una marc legal clar que ho afavoreixi.
Des d'avui no hi ha excusa, la setmana vinent tots ells tindran el marc legal a sobre la taula.
Amb bones paraules no en tenim prou.
Volem compromís polític, volem una llei que fomenti la mobilitat elèctrica al nostre país
|
21,268
|
Per facilitar l'assoliment d'aquests objectius es crea la Taula estratègica per al desplegament de la infraestructura de recàrrega per als vehicles elèctrics a Catalunya (TIRVEC), que compta amb la secretaria tècnica de l'Institut Català d'Energia, on hi podran participar tots aquells agents públics i privats que puguin realitzar aportacions de valor per a què la mobilitat elèctrica esdevingui una realitat a Catalunya.
Entre d'altres, la TIRVEC té les funcions de ser un punt de trobada de les persones i entitats relacionades amb la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric, de dinamitzar l'aportació de solucions per part de tots els integrants de la Taula i de pronunciar-se en relació a les propostes tècniques que hi siguin presentades.
A nivell operatiu, la TIRVEC està organitzada a través dels següents grups de treball (GT):
Tot seguit podeu veure les tasques i progressos dels diferents grups de treball:
Té per objectiu facilitar el coneixement i els procediments, per tal que qualsevol usuari de vehicle elèctric pugui disposar d'un punt de recàrrega vinculat (EdRV) proper.
Cada vehicle elèctric necessita un punt de recàrrega exclusiu i vinculat on es fan les recàrregues habituals del vehicle.
En el marc del Pla d'estalvi i eficiència energètica dels edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya, aprovat per Acord del Govern de 16 de juny de 2015, s'ha de dotar la infraestructura necessària per poder permetre la recàrrega dels vehicles elèctrics, sempre que es disposi d'aparcaments, tant per als treballadors que disposin d'aquesta tipologia de vehicles com per a la flota de vehicles pròpia o arrendada.
Així, i en coordinació amb les mesures incloses, cal impulsar:
L'Institut Català d'Energia (ICAEN) impulsarà les estacions de recàrrega de vehicle elèctric (EdRV), mitjançant ajuts econòmics a fons perdut en els casos on hi ha barreres significatives per implantar-les, diferenciant dues casuístiques, en funció de si l'aparcament té un únic titular o si es tracta d'una comunitat de propietaris.
Aquests ajuts s'atorgaran per instal·lar i posar en funcionament estacions de recàrrega vinculades en pàrquings comunitaris o en pàrquings d'empreses privades que vulguin instal·lar la seva flota de vehicles elèctrics, en règim de concurrència no competitiva, mitjançant convocatòries que es publicaran anualment.
Les estacions de recàrrega vinculades han d'anar associades a un vehicle elèctric i han d'estar legalitzades complint la Instrucció tècnica ITC-BT-52.
Hi ha la ferma voluntat de desenvolupar i estendre el vehicle elèctric a partir d'un procés allunyat de plantejaments clàssics, de manera que es prioritzi l'eficiència energètica mitjançant:
Té per objectiu garantir el subministrament de recàrrega amb estacions de recàrrega ràpida (EdRR) a qualsevol usuari de vehicle elèctric que s'hagi de desplaçar per la xarxa viària catalana d'alta intensitat de trànsit i promoure les estacions de recàrrega semiràpides (EdRS) al sector terciari: oci, hospitals, centres comercials i en els entorns urbans.
Les estacions de recàrrega semiràpida (EdRS) tenen la finalitat de donar suport i facilitar l'ús de vehicles elèctrics, tant per part del sector privat com dels particulars, atès que ofereixen confiança i seguretat i també col·laboren a estendre l'autonomia dels vehicles elèctrics.
S'impulsaran per mitjà d'ajuts econòmics a fons perdut, ja que implantar-les és més senzill tècnicament que les estacions de recàrrega ràpida i els costos d'operació i de manteniment són assequibles, tant per al sector privat com per al públic.
L'Institut Català d'Energia (ICAEN) aportarà un màxim del 50% de l'ajut econòmic i, es preveu que els seus sol·licitants siguin administracions locals o empreses privades.
Les estacions de recàrrega ràpida (EdRR) són imprescindibles per impulsar la mobilitat elèctrica a Catalunya.
La seva finalitat és donar suport als vehicles elèctrics que necessiten ampliar la seva autonomia ja sigui en l'àmbit urbà o bé interurbà.
S'impulsaran mitjançant un model combinat d'ajuts a fons perdut i concessions:
Aquest grup de treball també té dins dels seus objectius assolir que tots els usuaris puguin recarregar i pagar amb facilitat, quan sigui necessari, en qualsevol estació de recàrrega ràpida i semiràpida.
És fonamental,, que els seus usuaris tinguin un accés fàcil a les estacions de recàrrega, eliminant barreres i identificacions, en la línia dels procediments ja existents, pel que fa als combustibles convencionals.
Per tal d'aconseguir un avenç significatiu, la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració i el suport de l'ICAEN, proposa la publicació d'una instrucció tècnica o reglament que obligui a que les noves estacions de recàrrega es puguin activar, de manera telemàtica, amb solucions lligades als telèfons intel·ligents, i de forma universal, garantint que qualsevol usuari de vehicle elèctric en pugui tenir accés.
Té per objectiu promoure les modificacions normatives necessàries per facilitar la implantació de la infraestructura, dels vehicles i dels gestors de recàrrega.
L'actual regulació normativa relacionada amb la mobilitat elèctrica significa una barrera a l'impuls del nombre d'infraestructures de recàrrega És per això que es proposaran les modificacions necessàries per facilitar-ne el desplegament:
|
21,289
|
El 12 de juny de 2015 el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, va presentar el Pla d'Acció d'Eficiència Energètica a la Indústria de Catalunya, que té com a finalitat reduir la intensitat energètica d'aquest sector -és a dir, l'energia necessària per a produir una unitat de PIB- i, per tant, contribuir a incrementar la seva competitivitat.
Les línies mestres del Pla es concretaran en el marc d'un procés de participació de les entitats i associacions sectorials de la indústria catalana.
El Pla d'Acció té per finalitat substituir les polítiques d'estalvi i eficiència energètica dutes a terme fins ara per la Generalitat de Catalunya en el sector industrial, per una nova política i una nova governança basades en el coneixement aprofundit de la realitat del sector industrial, treballant conjuntament amb el propi sector i desenvolupant actuacions concretes que contribueixin a solucionar les problemàtiques específiques de la indústria catalana en l'àmbit energètic en la seva globalitat (estalvi i eficiència energètica, preus energètics, qualitat dels subministraments, problemàtiques d'infraestructures energètiques,...).
Aquest Pla d'Acció es basa en els següents principis:
De manera especial, aquest Pla d'Acció s'integra dins del "Pla d'impuls de les indústries de la Química, Energia i Recursos" (PIQER), un dels set àmbits sectorials líders en que es vertebra la nova actuació en política industrial del Departament d'Empresa i Ocupació.
L'objectiu d'estalvi energètic d'aquest Pla d'Acció és mantenir l'objectiu original del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 de reduir en un 4,7% la intensitat energètica final de la indústria en el període 2011-2020, és a dir, assolir una intensitat energètica final del sector industrial de 112,1 tep / M€ (2008) per a l'any 2020.
Cal tenir present que aquest estalvi energètic correspon estrictament a l'estalvi energètic que s'assolirà amb la posada en marxa d'aquest Pla d'Acció de forma addicional a l'estalvi energètic que s'obtingui de les mesures d'estalvi i eficiència energètica en el sector industrial ja posades en marxa fins a l'any 2014.
Per tal de dotar de solidesa, eficàcia i efectivitat al Pla d'Acció d'Eficiència Energètica a la Indústria de Catalunya, s'han recollit les aportacions de tots els agents implicats, especialment les empreses i associacions industrials, organismes dels diferents subsectors del món de l'energia i prescriptors tècnics, entre d'altres.
Així, a partir del document de base del Pla d'Acció presentat el 12 de juny pel conseller d'Empresa i Ocupació, es va inciar un procés de participació per a sotmetre-ho a debat, en el que s'han recollit totes les opinions, aportacions i propostes.
Durant el mesos de juny i juliol es van realitzar les sessions de treball on es va constatar la bona rebuda de la iniciativa de realització d'un Pla d'Acció d'Eficiència Energètica a la Indústria participatiu, obert al sector i adaptable a la realitat i necessitats del sector industrial en cada moment.
Durant aquest procés es va posar de manifest la necessitat de mantenir una relació directa d'entitats i empreses amb l'administració energètica catalana.
Es van rebre un total de 190 aportacions, tant directament a les pròpies sessions de treball com per via telemàtica.
Les aportacions rebudes es poden desglossar en:
- No aplicables al Pla d'Acció: 13
Per a dur a terme el procés participatiu es va convidar a diferents empreses, entitats i associacions de sectors industrials a una sèrie de sessions participatives que es van realitzar com s'exposa a continuació:
Xarxa d'entitats i altres associacions tècniques
Associacions sectorials (Metall, elèctric, automoció, tèxtil, electrònic,...)
Associacions sectorials (Químic, farmacèutic, ceràmic, vidre, àrids,...)
Associacions sectorials (Alimentació, begudes, pinsos, suro, plàstic, fusta, paper i gràfiques)
En data 8 de setembre de 2015 es va aprovar el document final del Pla d'Acció d'Estalvi i Eficiència Energètica a la Indústria de Catalunya que incorpora les idees i suggeriments rebuts durant el procés de participació.
|
21,292
|
Del 17 al 23 de juny se celebrarà la Setmana de l'Energia 2019, coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible.
L'objectiu és organitzar actuacions i activitats al voltant de l'eficiència energètica, les energies renovables i el nou rol de la ciutadania en energia.
|
21,303
|
La transició energètica cap a un model d'energia neta i de generació distribuïda té els ciutadans com a peça clau.
Ja podem tenir un paper més actiu controlant, fent més eficient i posant horari al nostre consum d'energia.
Però ara també podem avançar per a que la producció d'energia estigui al nostre abast, sobretot gràcies a l'abaratiment de les plaques solars fotovoltaiques i de les bateries d'emmagatzematge per als sistemes d'autoconsum domèstic, a la digitalització de l'energia, que facilita una gestió més acurada de la producció i la demanda i a la progressiva millora de la normativa.
Estem preparats per assumir aquest canvi?
Els ciutadans no hem estat educats per a ser un agent actiu en el model energètic.
Disposem de la capacitat per ser-ho, però cal facilitar la consolidació d'aquest nou rol, informant, formant, educant i ajudant a crear les eines i serveis necessaris per a què l'apoderament sigui real i la presa de decisions es pugui fer de manera adequada.
La Setmana de l'Energia ofereix el context ideal per a què hi posem atenció i comencem a fer-nos preguntes sobre el nostre paper en aquest nou model que ja s'està construint.
Aquesta jornada de presentació pretén oferir informació, continguts i eines per a què les administracions locals puguin apropar aquests conceptes a la ciutadania.
Àrea Metropolitana de Barcelona, Consell d'iniciatives locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona i l'Institut Català d'Energia
Sala d'actes El Vagó de la Diputació de Barcelona
|
21,308
|
La campanya del 2017 es va celebrar del 19 al 25 de juny, coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat en relació a l'estalvi i l'eficiència energètica.
A Catalunya, la Setmana de l'Energia va ser organitzada per l'Institut Català d'Energia, la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Girona, el Centre d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Tarragona i la Diputació de Lleida.
El missatge principal de la campanya al 2017 va ser la Transició energètica de Catalunya, on es passarà de l'actual model de consum i producció energètica a un nou model que permeti l'apoderament del ciutadà:
Infografia resum de les activitats i l'arribada de la campanya 2017
|
21,312
|
Al 2018 la Setmana de l'Energia es va celebrar del 4 al 8 de juny, coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, i va consistir en realitzar un seguit d'accions de conscienciació per sensibilitzar la societat en relació al canvi de model energètic en el que hem d'avançar.
A Catalunya, la Setmana de l'Energia està organitzada per l'Institut Català d'Energia, Diputació de Barcelona, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Girona, Centre d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), Diputació de Tarragona i Diputació de Lleida i compta amb l'adhesió i la col·laboració d'Ajuntaments, entitats de Catalunya.
Més 130 municipis van realitzar activitats lúdiques, tallers, xerrades i accions de consicienciació i eficiència energètica que han contribuït a avançar en la nova cultura energètica que necessita Catalunya per assolir una energia d'origen 100% renovable al 2050.
|
21,316
|
La política energètica ha de ser considerada com una prioritat de primer odre en les polítiques que duu a terme el Govern.
La política energètica s'ha de situar en el màxim nivell estratègic.
El procés de transició energètica serà liderat pels següents òrgans de governança:
|
21,322
|
El Pacte Nacional per a la transició energètica estableix 7 eixos claus:
Garantir els drets energètics bàsics dels ciutadans i consumidors i la seva participació en la presa de decisions.
- Combatre la pobresa energètica amb bonus social, xecs, mesures enfront l'impagament i mesures d'estalvi i eficiència energètica.
- Coneixement de l'origen de l'energia i el seu impacte ambiental
Desenvolupar, en el marc europeu, la nova legislació i normativa del nou model energètic català.
|
21,329
|
El model energètic actual té uns costos econòmics, socials, ambientals i per a la salut de les persones molt elevats.
Cal continuar amb la transició energètica iniciada amb l'eliminació definitiva del fuel i del carbó, i assolir un nou model energètic que permeti minimitzar els costos socials i ambientals associats al model energètic actual i reduir els elevats costos econòmics de la dependència exterior.
Arribar a l'objectiu de 100% renovables exigeix consensuar les prioritats a definir, així com els passos a realitzar i en quin moment.
El nou model energètic haurà de permetre:
Els objectius definits a llarg termini son els següents:
La consecució d'aquests objectius representarà l'augment de la resiliència del país a l'hora d'adaptar-se i respondre als canvis que està experimentant el planeta i el sistema econòmic i energètic global.
|
21,333
|
En el marc de l'actualització de l'acord de Govern aprovat el 9 de juliol de 2019, es proposa deixar sense efecte la Comissió Interdepartamental que es preveia en l'Acord de Govern de 17 d'octubre de 2017, mitjançant el qual es creava i es regulava, i integrar les funcions d'aquesta Comissió a les de la Comissió Interdepartamental del Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya, aprovat per Acord de Govern el passat 4 de desembre de 2018.
Els motius principals d'aquesta proposta són les característiques similars de funcionament d'ambdues comissions, la similitud de funcions, la similitud en la composició de les comissions i la necessària simplificació administrativa, eficiència, eficàcia i optimització de l'assignació de recursos.
Les funcions de la comissió son:
|
21,349
|
Al gener de 2017 el Govern va aprovar les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya amb l'objectiu d'assolir un nou model energètic que redueixi els importants costos econòmics de l'elevada dependència energètica de l'exterior i minimitzi els costos socials, ambientals i sobre la salut de les persones.
Aquests costos són fruit d'un model energètic basat en l'ús de combustibles fòssils i en la utilització de l'urani, recursos energètics en el que es sustenta el 92% del consum energètic de Catalunya.
Aquesta dependència energètica genera una factura directa en la importació de recursos a l'entorn dels 10.000 M€ per any per al conjunt de Catalunya i unes externalitats socials i sobre la salut de les persones a les que cal fer front des de les polítiques de salut pública i de benestar i família.
Catalunya, amb un 8% de l'energia final bruta renovable, es troba molt lluny de l'objectiu de la Unió Europea d'arribar a un 20% d'energies renovables en el balanç energètic en l'horitzó del 2020.
Tanmateix, les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya van més enllà d'un model descarbonitzat i renovable i també aposten de forma decidida per la generació distribuïda i autòctona, que garanteixi la democratització del sistema i la participació activa dels ciutadans, no únicament com a consumidors d'energia, sinó també com a generadors i gestors.
L'energia solar és un dels pilars de la transició energètica.
L'energia solar fotovoltaica ha experimentat una davallada de preus molt important en els darrers anys i es preveu un ràpid creixement a nivell mundial d'aquesta tecnologia en els països amb recurs solar abundant, com és el cas de Catalunya, on el desenvolupament anirà lligat al marc regulador, al compromís social i als objectius polítics ferms que garanteixin baixos riscos a les inversions necessàries a portar a terme pel sector privat, ja siguin empreses, cooperatives o ciutadans.
Pel que fa a desenvolupar el potencial solar de l'autoconsum fotovoltaic, el mes de febrer de 2017 el Govern, a proposta de l'Institut Català d'Energia, va aprovar la creació de la Taula d'impuls a l'autoconsum fotovoltaic de Catalunya, que agrupa els diferents actors implicats en l'autoconsum (administracions públiques, empreses i associacions professionals del sector, distribuïdores i comercialitzadores d'electricitat, col·legis professionals, associacions de consumidors, etc.) per tal de treballar conjuntament i de forma coordinada en la definició d'objectius i eines que garanteixin el dret dels ciutadans i empreses a generar, consumir i compartir l'energia renovable que autoprodueixen.
Per tot l'exposat anteriorment, el passat 17 d'octubre de 2017, el Govern va acordar elaborar l'estratègia SOLARCAT per preparar Catalunya per a la captació, aprofitament i emmagatzematge elèctric de l'energia solar, que ha estat modificat aquest mes de juliol per a adequar-lo als canvis en la normativa estatal en matèria d'autoconsum fotovoltaic, que han eliminat obstacles a aquesta modalitat.
L'estratègia SOLARCAT determinarà els objectius estratègics i numèrics per a l'energia fotovoltaica a Catalunya per als propers anys.
Per assolir aquests objectius partint dels actuals 300 MW instal·lats, i tenint en compte que Catalunya aspira a una generació elèctrica 100% renovable, l'acord de Govern inclou el desenvolupament d'una estratègia territorial per a la implantació de les energies renovables en el territori de Catalunya.
En aquest sentit, s'impulsarà models legals i financers, com ara les inversions de caire col·laboratiu, que facilitin la participació de veïns i entitats en la implantació de centrals de generació renovable.
La intenció és desenvolupar mecanismes que millorin la integració d'aquestes instal·lacions en l'entorn proper i permetin que els beneficis generats reverteixin en el propi entorn.
L'acord de Govern manté l'aposta pel desenvolupament de models i projectes de parcs solars en terrenys de la Generalitat de Catalunya, i hi afegeix també el suport a la implantació d'instal·lacions solars d'autoproducció fotovoltaica als edificis i equipaments de la Generalitat.
D'aquesta manera, se seguirà treballant perquè la Generalitat esdevingui una productora d'energia fotovoltaica ja sigui a través d'inversió privada i mitjançant contractes de compra garantida a llarg termini (és a dir, la inversió l'efectua el capital privat i la Generalitat garanteix la compra a llarg termini de tota l'energia generada per la central a un preu pactat), o bé mitjançant actuacions en edificis de la Generalitat.
|
21,353
|
Accés als formularis de recollida d'informació de les estadístiques energètiques actualment en curs
Accés als formularis i a l'aplicació web de l'Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial (ECESI), així com a la guia explicativa per emplenar aquests formularis.
Accés al formulari de l'Observatori d'instal·lacions de biomassa
|
21,385
|
L'Acord de Govern aprovat el 17 d'octubre del 2017 i les actualitzacions fixades pel nou Acord de Govern aprovat el 9 de juliol de 2019, defineixen els objectius següents:
L'Estratègia SOLARCAT ha de garantir la captació i aprofitament del recurs energètic solar de Catalunya, i en particular, l'aprofitament elèctric mitjançant l'energia solar fotovoltaica, tot identificant i desenvolupant els instruments tècnics, econòmics, legals i socioculturals necessaris.
L'objectiu és que sigui enllestida i presentada per aprovació al Govern de la Generalitat de Catalunya en el decurs del 2020.
L'estratègia fixarà els objectius estratègics, i numèrics concrets, així com els terminis, per al desenvolupament de l'energia solar fotovoltaica a Catalunya per als propers anys.
Per a donar compliment als objectius de la Llei 16/2017 de canvi climàtic en el sentit de descarbonitzar la generació d'energia en l'horitzó del 2050, cal un desenvolupament molt important de les energies renovables.
Les primeres conclusions del treball de prospectiva energètica per al 2050 (PROENCAT 2050) realitzat per l'ICAEN mostren que les dues energies renovables principals, que hauran de fer la màxima aportació al balanç energètic han de créixer la seva implantació de forma exponencial.
Així, en l'horitzó del 2050, l'energia solar fotovoltaica haurà de créixer des dels 300MW instal·lats actualment fins als 36.000MW i l'energia eòlica des dels 1.200MW actuals fins als 12.000MW.
Aquest desenvolupament tant important no es podrà realitzar sense preparar i adoptar una estratègia territorial que, entre d'altres elements, inclogui la reserva de territori per a la generació renovable.
En el cas de l'energia solar fotovoltaica els estudis mostren que el potencial màxim d'implantació a les cobertes dels edificis i equipaments només podrà cobrir un màxim del 40% de la implantació total necessària.
La resta s'haurà d'implantar directament sobre el terreny.
Cal, doncs, la preparació d'aquesta estratègia territorial, així com el suport als models legals i financers incipients que poden facilitar la implantació d'aquestes centrals de generació renovable en el seu entorn local, considerant que cal la integració dels projectes, per tal de crear riquesa de proximitat i de millorar la seva acceptació social.
En aquest sentit, l'ICAEN iniciarà l'any 2019 els treballs previs per a la definició d'aquesta estratègia territorial.
Així mateix, l'ICAEN publicarà una convocatòria de subvenció per les anualitats 2019 i 2020, per tal de facilitar el desenvolupament dels plecs legals i financers per a projectes reals incipients per a la instal·lació de centrals renovables de caire col·laboratiu arreu de Catalunya.
Caldrà treballar les solucions d'integració de la generació renovable elèctrica d'energia amb les prestacions del vehicle elèctric (entès no només com un sistema més eficient de mobilitat, sinó com a bateria que ha de permetre tant la cessió d'energia a l'habitatge i/o a la xarxa V2X com l'emmagatzematge de l'energia excedentària), les pròpies bateries d'emmagatzematge i posar aquesta relació en el marc de la gestió intel·ligent de l'energia (flexibilitat energètica, nous agents de mercat i nous models de negoci, gestió energètica).
En aquest sentit, l'ICAEN publicarà el 2019 una convocatòria per a la subvenció de propostes de creació de plataformes tecnològiques que permetin la integració d'aquests equips en sistemes energètics a escala real incorporant criteris energètics, econòmics i mediambientals.
Aquesta plataforma haurà també d'impulsar la implementació de projectes col·laboratius en aquest àmbit.
La Generalitat de Catalunya ha de promoure l'autoproducció fotovoltaica com a garantia de generació distribuïda, però al mateix temps, ha d'utilitzar les cobertes dels seus propis edificis per incrementar aquesta autoproducció i preveure, en els seus propis terrenys, espai per a la generació renovable, en especial, espai per a la instal·lació de parcs solars de petita, mitja i gran potència que puguin contribuir al compliment dels objectius d'implantació de les energies renovables a Catalunya.
En aquest sentit, l'ICAEN desenvoluparà les següents tasques:
Els objectius d'implantació de les energies renovables i, de forma especial, de l'energia solar fotovoltaica, requereixen el suport econòmic al desenvolupament d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic al sector domèstic, com a germen de les futures comunitats d'energia.
No es podrà implementar un model energètic renovable sense que el sector industrial integri aquest tipus d'energia.
Cal, doncs, donar suport a les entitats i associacions empresarials, que compten amb la confiança dels seus associats, per a que desenvolupin, mitjançant la creació d'oficines tècniques amb aquesta única finalitat, projectes i actuacions d'identificació i desenvolupament de projectes d'energies renovables i, de forma especial, projectes d'autoproducció d'energia solar fotovoltaica.
Finalment, l'ICAEN desenvoluparà el projecte ióCAT per incorporar tecnologia blockchain, com a eina de seguretat de les transaccions en un entorn de participació ciutadana en programes de sostenibilitat energètica a nivell municipal i de facilitació de l'autoconsum solar fotovoltaic.
El projecte haurà de comptar amb el suport de diversos ajuntaments i s'iniciarà l'any 2020, després d'una fase inicial d'identificació dels participants.
El desenvolupament de l'energia solar fotovoltaica en instal·lacions d'autoconsum o en centrals de generació d'energia precisa un coneixement cada vegada major del recurs solar a Catalunya.
L'ICAEN ja disposa de les dades del Mapa de Radiació Solar de Catalunya però és objectiu d'aquest acord de govern millorar el coneixement del recurs en dos àmbits:
L'acord de govern de l'estratègia SOLARCAT preveia la creació d'una Comissió Interdepartamental per tal d'impulsar i coordinar les tasques a realitzar.
Per tal d'evitar duplicitats i solapaments innecessaris, no es creu necessari ni convenient la creació d'aquesta Comissió, les funcions de la qual s'integraran a les de la Comissió Interdepartamental del Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat, en el marc de la transició energètica de Catalunya, per al període 2018-2022.
L'ICAEN serà l'encarregat del desenvolupament de les tasques derivades de l'aprovacíó de l'acord de govern.
Pel que fa al conjunt de tasques que precisen la implicació de departaments o entitats de la GdC, s'integraran en un grup de treball específic de la Comissió Interdepartamental del Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat, en el marc de la transició energètica de Catalunya, per al període 2018-2022.
La composició d'aquest grup de treball serà determinada per la Comissió Interdepartamental del Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya i podrà integrar membres de la pròpia Comissió del Pla i/o departaments i entitats de la Generalitat externes a la Comissió.
L'ICAEN serà l'entitat coordinadora i impulsora de les accions definides en aquest acord de govern, amb el suport, pel que fa a les tasques que impliquin departaments o entitats de la GdC, de la Comissió Interdepartamental del Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat, en el marc de la transició energètica de Catalunya, per al període 2018-2022.
|
21,412
|
La transició energètica ha de ser una política d'Estat.
Amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic cap el que volem anar, apostant per les noves tecnologies que permetran un canvi de model energètic o construint barreres, regulacions i mecanismes de fiscalitat que perpetuïn el model actual, centralitzat i fonamentat en les tecnologies fòssils i nuclears i amb altes externalitats socials, sobre la salut i el medi ambient.
El Govern ha aprovat les bases per a constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica que dissenyen el camí d'aposta per les noves tecnologies, donant senyals a favor de la digitalització de la xarxa de distribució com a element clau i indispensable per a fer possible la transició; el recolzament a l'autoconsum i la generació distribuïda; l'aposta decidida per la mobilitat elèctrica i la seva infraestructura de recàrrega i l'emmagatzematge d'electricitat alhora que prioritza la renovació energètica del parc d'edificis més vulnerable i les mesures d'eficiència energètica que cal emprendre al sector industrial.
Les polítiques que prioritzen les bases de la transició energètica treuen rellevància a la generació, avui fonamentalment en mans de grans empreses, i dóna força a la demanda obrint la possibilitat a l'entrada de molts més agents dins del model energètic, entre els que destaquen els ciutadans.
La vertiginosa evolució de la tecnologia que s'apropa requerirà de molt diàleg amb tots els agents i no només amb les grans empreses energètiques.
Tanmateix, la transició cap al model renovable i distribuït, parteix de forma indispensable d'una coresponsabilitat de tots els ciutadans i municipis pel que fa a generar sòl apte per a que s'hi puguin desenvolupar les energies renovables, intensives en l'ús de territori.
Caldrà pensar en incloure en el planejament urbanístic la qualificació de sòl per a instal·lacions renovables i per a la instal·lació de bateries que permetin desenvolupar l'emmagatzematge elèctric alhora que les ordenances municipals hauran d'afavorir que edificis i aparcaments, existents i nous, instal·lin sostres i pèrgoles solars així com punts de recàrrega per a vehicles elèctrics alhora que es reservi espai per a sistemes de bateries que garanteixin nous models de gestió de la demanda.
Si s'assoleix aquest objectiu, Catalunya estarà en bona disposició de programar el tancament de les centrals nuclears quan aquestes arribin a la fi del cicle de vida administrativa, atès que l'elevada potència ja instal·lada en cicles combinats permetrà donar la gestionabilitat necessària a les noves fonts renovables que s'instal·lin de forma transitòria a l'avanç tecnològic de l'emmagatzematge elèctric.
Tanmateix, caldrà ser molt conscients que la forta dependència de la societat de l' electricitat, que trobem arreu i com a imprescindible: ús d'ascensors, arrencada de calefacció i aigua calenta, ordinadors, processos industrials, la seguretat... no ens pot fer perdre mai l'objectiu de garantir el subministrament de qualitat i de forma molt fiable.
El Pacte Nacional per la transició energètica és una magnifica oportunitat per a encarar i afrontar aquests reptes energètics, socials i territorials i acordar-ne solucions pactades entre les administracions públiques, la societat civil i els partits polítics.
La transició energètica s'està plantejant a nivell mundial
Posar en relleu els compromisos adquirits a París sol ser l'argument principal per donar el tret de sortida a la transició energètica cap a la descarbonització de l'economia.
Tanmateix, és menys conegut el paper que pot tenir per al canvi de model l'evolució vertiginosa de noves tecnologies que transformen radicalment el model energètic tal i com el coneixem des de principis del segle XX.
La baixada de preu de la tecnologia eòlica i, molt especialment la solar fotovoltaica, combinada amb l'electrificació creixent de tota l'economia està interpel·lant a bona part dels Estats els ciutadans dels quals veuen l'oportunitat de poder participar activament en el model energètic atrets per tecnologia que ho permet i és cada cop econòmicament més competitiva.
Estem a les portes de la veritable democratització de l'energia.
El camí pel que aposta el Govern per tirar endavant la transició energètica és el que ens permetrà assolir la sobirania energètica de la que avui, malauradament, en som molt lluny.
Només el 8% de l'energia consumida a Catalunya és de fonts renovables i autòctones i a més, ho volem fer amb un model que prioritza la generació distribuïda.
Oportunitats per crear riquesa i ocupació
Passar de la geopolítica de l'energia (energia Km 1.000 – Km 10.000) a l'energia Km zero i Km 100 és una oportunitat de creació de negocis i de llocs de treball que avui costa d'imaginar i que no es podran deslocalitzar.
Transformar l' educació en matèria energètica
S'ha de fer també la transició en educació en matèria d'energia:
Des de l'Institut Català d'Energia sabem que caldrà un ampli compromís polític i social per tirar endavant la necessària transició a un nou model energètic més sostenible i social on les energies netes, la generació distribuïda i les xarxes intel·ligents garanteixin la necessària descentralització i democratització d'un model que es resisteix a canviar.
Tenim una gran ocasió per posar en joc el nostre compromís amb la sostenibilitat.
El camí del progrés mai ha estat ràpid ni fàcil però les oportunitats que se'ns obren són prou engrescadores per emprendre sense més dilació les polítiques que ens portin cap la sobirania energètica.
Bases per a constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica de Catalunya
Presentació de les bases per constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica.
|
21,422
|
Amb l'objectiu de posar a l'abast del sector de la biomassa tèrmica un coneixement col·lectiu transparent i basat en dades tractades i analitzades en profunditat, l'Institut Català d'Energia (ICAEN) ha creat un Observatori d'instal·lacions de biomassa, en el marc de l'Estratègia per l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya el mes de febrer de 2014 i associat a l'Estadística de les Energies Renovables que elabora l'ICAEN.
El següent arxiu permet a les empreses que en siguin destinatàries omplir els camps que hi apareixen i enviar l'arxiu omplert a l'adreça de correu electrònic [EMAIL].
Com emplenar i retornar els formularis emplenats:
Hi ha dues opcions per emplenar i fer arribar els formularis a l'ICAEN.
Qualsevol d'elles és vàlida, però es recomana triar l'opció 1:
1.Format electrònic: descarregar el formularis en format excel (l'arxiu conté 2 pàgines amb camps per omplir: un cop omplerts els camps que es sol·liciten, i enviar l'arxiu a l'adreça electrònica [EMAIL].
Format paper: emplenar els formularis adjunts a la carta que rebran les empreses i fer-los arribar per correu ordinari a l'adreça:
Divisió de Planificació Energètica
Observatori d'instal·lacions de biomassa
|
21,436
|
El mes d'abril de l'any 2018 l'Institut Català d'Energia inicia la recollida d'informació per a l'elaboració de l'Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial (ECESI) dels anys 2015, 2016 i 2017.
Aquesta operació estadística va adreçada a una mostra restringida dels aproximadament entre 3.000 i 3.200 establiments industrials més importants de Catalunya segons el seu nivell de consum energètic i sector d'activitat econòmica.
L'obtenció d'aquesta informació és molt important tant per a disposar d'una estadística detallada i fiable, com per a tenir un coneixement el més complet possible de les necessitats energètiques de la indústria a Catalunya, element imprescindible per a la planificació energètica.
L'Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial està contemplada en el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2017 en el Decret 11/2017, de 7 de febrer, del DOGC núm. 7305.
Aquest Programa queda establert dins la Llei 5/2016, del 23 de desembre, del Pla Estadístic de Catalunya 2017-2020.
Aquesta llei posa en pràctica les previsions de la Llei 23/1998 d'Estadística de Catalunya que regula l'obligatorietat de subministrar informació i la preservació del secret estadístic.
Conseqüentment, les dades són tractades de forma absolutament confidencial i només són objecte de publicació de forma molt agregada.
Els establiments industrials seleccionats rebran una carta on s'informa dels objectius de l'ECESI i on s'hi adjunten els formularis a emplenar en format paper.
Com emplenar i retornar els formularis emplenats
Hi ha tres opcions per emplenar i fer arribar els formularis a l'ICAEN.
Qualsevol d'elles és vàlida però es recomana triar l'opció 3:
Divisió de Planificació Energètica
Per a qualsevol dubte, es pot consultar la "Guia per a l'elaboració de l'ECESI" (veure enllaç més avall).
|
21,440
|
S'hi inclouen les darreres dades disponibles, en l'àmbit de Catalunya, dels següents indicadors energètics: cobertura de la demanda d'energia elèctrica en barres de central (EBC), producció bruta d'energia elèctrica en règim ordinari, vendes a xarxa de les centrals elèctriques de règim especial per tecnologies i formes d'energia, demanda global de gas natural (DGGN) i consum de carburants d'automoció.
Així com la sèrie homogènia històrica des de gener de 2005.
Comparació amb les previsions del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 de les darreres dades disponibles corresponents a: potència elèctrica instal·lada, consum d'energia primària i intensitat energètica final.
|
21,442
|
Accés als indicadors energètics:
|
21,474
|
Seguint les resolucions del Parlament, el procés de concertació s'ha desenvolupat a partir d'una Mesa de negociació del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, integrada per:
El procés participatiu ha estat dividit per dues legislatures, una primera fase del procés es va realitzar durant la legislatura X i la segona fase del procés s'ha desenvolupat durant la present legislatura.
Document presentat en la sessió de retorn al procés de participació pública.
Document presentat als partits polítics amb representació parlamentària
El cronograma que ha seguit el procés de concertació es resumeix en:
De les 158 entitats convidades a ser membres de la taula d'entitats hi van participar 35 (21%).
A més de les aportacions rebudes per part de membres de la taula d'entitats es va rebre també la participació de 31 entitats més, entre les que s'hi inclouen 18 estudiants de la UPC donant finalment un total de 66 participants.
D'aquests 66 participants s'han rebut un total de 312 aportacions per diferents vies, qüestionaris, correus electrònics, reunions i 17 publicacions durant la primera i segona fase del procés participatiu.
D'aquestes aportacions rebudes s'ha descartat inicialment el 39% (26% d'aportacions no acceptades i 13% d'aportacions corresponents a àmbits o qüestions que no eren objecte de tractament per part del Pacte).
La valoració global del document inicial a partir de la puntuació rebuda en els 52 qüestionaris va ser molt positiva amb un notable com a nota mitjana.
Un cop finalitzada la segona fase d'aquest procés participatiu, l'Institut Català d'Energia ha refet el document de bases del Pacte Nacional per la Transició Energètica.
Per tal de consensuar el document de bases del Pacte, s'han realitzat nombroses reunions, debats i sessions de treball que es relacionen tot seguit (no s'han incorporat les reunions prèvies mantingudes per la Comissió interdepartamental del Pacte, que va elaborar-ne el primer document de bases):
-Departament d'Empresa i Ocupació
-Obert a la participació de la ciutadania
Presentació del document de base del Pacte
-Associació Catalana de Municipis
-Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU)
-Agència d'Energia de Barcelona
Sessió de treball i aportacions al document del Pacte
Debat sobre el document del Pacte
-Xarxa de Micropobles de Catalunya
Reunions amb els partits polítics amb representació parlamentària
-Entitats i empreses participants al procés de concertació del Pacte.
Presentació del document consensuat per presentar al Parlament i al Govern de Catalunya
El document tancat incorpora el 61% del total de les aportacions rebudes.
La resta són desestimades per considerar-se no pertinents (13%) o bé han estat rebutjades (26%).
Respecte a aquest 26% d'aportacions rebutjades, cal indicar que el 40% serien objecte de tractament en la PROENCAT 2050.
El 12 de novembre del 2016 es va presentar al conjunt d'entitats i associacions participants en el procés de concertació, el document de bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya.
En la sessió, es van presentar els eixos del Pacte, centrats en garantir l'energia com un dret bàsic dels ciutadans, l'abastament energètic i l'accés a l'energia, assolir el màxim nivell en l'eficiència energètica, les energies renovables i la recerca i innovació energètica i posar el ciutadà en el centre del model energètic, assegurant la participació de la societat.
També es van explicar les 10 actuacions prioritàries que, a curt termini, caldrà desenvolupar per encarrilar els objectius del PNTE.
La lluita contra la pobresa energètica, la promoció de la renovació energètica dels edificis privats i públics amb l'objectiu de consum zero, de l'autoconsum fotovoltaic, el desplegament de les infraestructures de recàrrega per al vehicle elèctric i la digitalització de la xarxa de distribució (amb especial atenció a la sinèrgia entre l'autoconsum, l'emmagatzematge i el vehicle elèctric), la necessitat de tornar a fer de Catalunya un país atractiu per a la implantació de les energies renovables, la millora de l'eficiència energètica a les indústries, el desenvolupament del programa Energia en el marc de l'estratègia RIS3CAT i l'adaptació de la llei de creació de l'ICAEN a aquesta nova etapa cara a aconseguir un país amb un model de creixement sostenible i amb energia neta.
|
21,479
|
El Govern de la Generalitat de Catalunya està treballant, conjuntament amb la societat civil i els partits polítics, en l'elaboració d'un Pacte Nacional per a la Transició Energètica que defineixi les línies bàsiques d'actuació i els principis del futur model energètic català, en el context dels objectius de la Unió Europea en matèria d'energia a mig i llarg termini (horitzó 2030 i 2050), i amb l'objectiu d'assolir un model energètic 100% renovable l'any 2050, tot tenint en compte la sostenibilitat econòmica, ambiental i social i la seguretat i fiabilitat dels subministraments energètics del sistema energètic català.
D'altra banda, el Pacte Nacional assentarà les bases necessàries per a que Catalunya exerceixi les competències regulatòries plenes en matèria d'energia, en el marc de la Unió Europea.
L'objectiu d'aquesta sessió és donar a conéixer el document de bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica a les entitats i persones que han fer aportacions i participat en l'establiment de les linies més importants.
Sessió amb assistència restriginda, només s'hi pot assistir amb invitació.
|
21,497
|
La directora de l'ICAEN, Assumpta Farran, ha presentat al conjunt d'entitats i associacions participants en el procés de concertació, el document de bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya.
El treball és fruit del resultat d'un procés participatiu del que han format part un total de 66 entitats entre les que s'inclouen els col·legis professionals d'Economistes, Enginyers, Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Ambientòlegs i el de Geòlegs; les patronals de Foment del Treball, PIMEC i CECOT, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Unió de Pagesos, el sindicat UGT; les associacions professionals EOLICCAT, UNEF, ANPIER, Green Building Council, ASEME, ACOGEN, AGIC i el Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) entre d'altres i les entitats socials Col·lectiu C-Mes, la Xarxa per la Sobirania Energètica i des de l'àmbit institucional el CTESC, el CADS, les diputacions de Girona i Barcelona, l'Associació de Micropobles de Catalunya, l'AMTU i L'Agència d'Energia de Barcelona.
Durant la seva intervenció, la directora ha remarcat el gran repte que suposarà la necessària transformació del sistema energètic català a un model 100% renovable en l'horitzó del 2050.
Un repte que requerirà canvis profunds i no només tecnològics sinó també de voluntats polítiques, de voluntats socials i de maneres de fer molt diferents a les que coneixem.
A més de la forta implantació de tecnologies energètiques renovables, com l'energia eòlica o fotovoltaica, de l'esforç en eficiència energètica i dels necessaris canvis tecnològics per assolir aquest gran repte - mobilitat elèctrica, autoconsum, generació distribuïda, emmagatzematge, gestió de la demanda, digitalització de la xarxa de distribució elèctrica etc. - també caldrà posar èmfasi en desenvolupar les eines necessàries per finançar la transició.
Serà necessari posar especial atenció a la fiscalitat dels costos externalitzats socials i ambientals de l'ús de fonts energètiques contaminants en el transport terrestre, marítim i aeri, a la indústria i a la generació elèctrica amb combustibles fòssils i urani.
També serà fonamental identificar mecanismes de col·laboració público-privada per a la rehabilitació energètica de més del 80% del parc d'edificis construïts que avui disposen de certificacions energètiques molt deficients i caldrà estar molt atent a les interessants fórmules de finançament col·laboratives per a projectes que impliquen millores per a la societat així com la captació de fons europeus.
Un procés de canvi en un període temporal de més de 30 anys requerirà d'una governança que identifiqui i faci el seguiment de les mesures concretes que es desenvolupin siguin les adequades per encarrilar el procés i al ritme adequat.
En la sessió, s'han presentat els eixos del Pacte, centrats en garantir l'energia com un dret bàsic dels ciutadans, l'abastament energètic i l'accés a l'energia, assolir el màxim nivell en l'eficiència energètica, les energies renovables i la recerca i innovació energètica i posar el ciutadà en el centre del model energètic, assegurant la participació de la societat.
La Directora de l'ICAEN ha presentat també les 10 actuacions prioritàries que, a curt termini, caldrà desenvolupar per encarrilar els objectius del PNTE.
La lluita contra la pobresa energètica, la promoció de la renovació energètica dels edificis privats i públics amb l'objectiu de consum zero, de l'autoconsum fotovoltaic, el desplegament de les infraestructures de recàrrega per al vehicle elèctric i la digitalització de la xarxa de distribució (amb especial atenció a la sinèrgia entre l'autoconsum, l'emmagatzematge i el vehicle elèctric), la necessitat de tornar a fer de Catalunya un país atractiu per a la implantació de les energies renovables, la millora de l'eficiència energètica a les indústries, el desenvolupament del programa Energia en el marc de l'estratègia RIS3CAT i l'adaptació de la llei de creació de l'ICAEN a aquesta nova etapa cara a aconseguir un país amb un model de creixement sostenible i amb energia neta.
Finalment, la directora també ha insistit en la necessitat de fer una reflexió en la implicació dels ciutadans en aquest nou model més distribuït i democràtic on els consumidors tindran capacitat plena de decisió per gestionar i produir part de la seva energia i seran un nou agent del sistema i part essencial del canvi.
Si no aconseguim engrescar, motivar i il·lusionar a les empreses i als ciutadans no farem la transició.
Ha destacat el gran paper que tenen l'Administració i els mitjans de comunicació i la necessitat de comunicar enlloc d'informar com s'ha fet fins ara.
"Sense capacitat per il·lusionar difícilment afrontarem el gran canvi que requereix de forma ineludible el model energètic".
Per cloure l'acte s'ha anunciat que en els propers dies les bases del Pacte seran elevades al Govern per a la seva aprovació amb l'objectiu que, abans de finals de gener es pugui portar a terme l'acte de signatura d'aquest gran acord energètic entre la societat, les institucions i el Govern per iniciar el camí cap al nou model energètic.
El darrer pas del procés de concertació serà la seva presentació al Parlament qui donarà el tret de sortida a un camí de no retorn cap a l'energia neta per a tots els ciutadans de Catalunya.
|
21,505
|
La generació d'energia elèctrica tradicional es caracteritza per seguir un esquema de generació centralitzada, unidireccional i amb poques mesures de control sobre l'actuació de la demanda.
Actualment existeixen solucions tècnicament i econòmicament viables que permeten un canvi d'aquest model cap a un altre de generació d'electricitat distribuïda, on qualsevol consumidor pot generar la seva pròpia energia elèctrica, produïda majoritàriament amb instal·lacions de petita potència i mitjançant la utilització de fonts renovables locals, principalment energia solar fotovoltaica.
D'aquesta manera, amb les instal·lacions d'autoconsum es pot cobrir total o parcialment el consum d'energia elèctrica de l'habitatge, la comunitat de veïns, l'edifici o qualsevol centre consumidor mitjançant un sistema de generació propi.
Quan el sistema de generació no produeix energia suficient es pot seguir consumint electricitat a través de la xarxa elèctrica i, en determinats casos, quan la producció sigui superior a la demanda, és possible abocar l'excedent a la xarxa.
També és possible la incorporació d'elements acumuladors (bateries) que permeten emmagatzemar l'energia elèctrica i aprofitar-la en moments en que no tinguem generació pròpia (per exemple, a la nit en el cas d'una instal·lació fotovoltaica) o quan ho considerem convenient.
També podem emmagatzemar aquesta energia elèctrica provinent del nostre sistema d'autoconsum a les bateries del vehicle elèctric.
L'autoconsum permet als ciutadans i empreses generar i gestionar la seva pròpia electricitat renovable, situant-los en el centre del nou model energètic i avançant, d'aquesta manera, en la democratització de l'energia.
|
21,525
|
L'objectiu global d'aquesta norma europea és ajudar les organitzacions a establir els sistemes i processos necessaris per millorar la seva eficiència energètica.
Això hauria de conduir a reduccions en costos i en emissions de gasos d'efecte hivernacle a través d'una gestió sistemàtica de l'energia.
L'èxit del sistema depèn del compromís de tots els nivells de l'empresa i especialment de la direcció.
Aquesta norma especifica els requisits d'un sistema de gestió energètica que permeti desenvolupar i implementar una política energètica.
És aplicable a tots els tipus i mides d'organitzacions independentment de les condicions geogràfiques, culturals i socials.
- Planificar: establir els objectius i processos necessaris per aconseguir resultats d'acord amb la política energètica de l'empresa.
- Fer: implementar els processos.
- Verificar: realitzar el seguiment i el mesurament dels processos respecte a la política energètica, els objectius, les metes i les obligacions legals i altres requisits que l'empresa subscrigui, i informar sobre els resultats.
- Actuar: prendre accions per millorar contínuament l'acompliment del sistema de gestió energètica.
L'adopció de la ISO 50.001 contribuirà a l'establiment d'un procés de millora contínua que conduirà a un ús de l'energia més eficient, establir processos per assolir els compromisos de la política energètica i prendre les accions necessàries per millorar el seu compliment.
Estimularà a les organitzacions a implementar un pla de seguiment energètic, així com una anàlisi energètic.
El nivell de detall i complexitat del sistema de gestió energètica, l'extensió de la documentació i els recursos que es dediquen depenen de diversos factors tals com la mida de l'organització, l'abast del sistema i la naturalesa de les seves activitats i productes.
Des del 2013 l'ICAEN porta un recompte de les empreses que ja han certificat en la ISO 50.001, alguna activitat desenvolupada a Catalunya.
En el llistat que es pot descarregar es relacionen les empreses certificades, actualitzades semestralment, i les empreses certificadores que faciliten el seu contacte.
En cas que tingueu el certificat ISO 50.001 i no us trobeu a la llista, si us plau envieu una còpia del vostre certificat usant el formulari de contacte i us afegirem.
Com es pot veure en la següent gràfica, el creixement de les certificacions a Catalunya té una tendència gairebé exponencial pel que fa al total de certificacions.
Pel que fa a tipologia d'activitat que s'està certificant en ISO 50.001, es pot comprovar en el gràfic de distribució que hi ha quatre sectors clarament dominants: la gestió de l'aigua, ja sigui d'estacions de proveïment com d'estacions depuradores, la indústria química, el sector serveis i les enginyeries, sobretot les que es dediquen al món de l'energia.
L'organització ISO porta també un recompte de certificacions per països.
Per conèixer les certificacions a Espanya en els darrers anys podeu descarregar l'excel referit a la ISO 50.001 del llistat del seu web
|
21,538
|
La Taula d'impuls a l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya, promoguda per l'Institut Català d'Energia, es va crear per Acord de Govern el febrer de 2017 per facilitar l'actuació conjunta i coordinada dels diferents actors implicats en aquest sector (tant públics com privats).
El seu objectiu principal és assolir una millor i més ràpida penetració de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya per avançar cap a un sistema de generació elèctrica més net, més distribuït i amb una major participació ciutadana.
Els objectius específics de la Taula són:
La Taula d'impuls a l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya, liderada per l'Institut Català d'Energia, està oberta a la participació tots aquells agents públics i privats que vulguin i puguin realitzar aportacions de valor per a impulsar l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya.
Entre d'altres, la Taula té les funcions de ser un punt de trobada de les persones i entitats relacionades amb l'autoconsum fotovoltaic, de dinamitzar l'aportació de solucions per part de tots els integrants de la Taula i de pronunciar-se en relació a les propostes que hi siguin presentades.
La taula s'organitza en Grups de Treball temàtics, i actualment n'hi ha 2 de vigents:
L'objectiu és analitzar i aclarir els aspectes normatius i legislatius en l'àmbit del sector elèctric que afecten al desenvolupament dels projectes i de les instal·lacions.
Paral·lelament en casos de dubtes interpretatius d'aquestes normatives, es treballa en establir criteris tècnics consensuats pels membre del Grup de treball.
En formen part principalment les empreses distribuïdores d'energia elèctrica, empreses del sector fotovoltaic, col·legis professionals, i l'administració de la Generalitat.
Grup de treball d'administracions locals
L'objectiu és treballar en l'impuls de les instal·lacions fotovoltaiques en l'àmbit municipal, fent propostes concretes que es puguin aplicar per part dels ajuntaments o corporacions locals.
En formen part principalment les administracions públiques que tenen competències en l'àmbit municipal (Diputacions i associacions de municipis), així com empreses del sector fotovoltaic, col·legis professionals i l'administració de la Generalitat.
|
21,540
|
L'autoconsum té diversos avantatges socials, energètics, ambientals i econòmics, tant des d'un punt de vista global com des d'un punt vista particular del consumidor i del sistema elèctric.
|
21,590
|
La quantitat de quilòmetres que es poden recórrer amb una vehicle elèctric varia segons la capacitat (kWh) de la bateria.
A més capacitat de la bateria, més autonomia i aquesta es veu afectada per l'ús que es faci del motor i del tipus de conducció, especialment les acceleracions fan disminuir l'autonomia.
En termes generals, la majoria de cotxes elèctrics es mouen amb un consum mitjà d'entre 15 i 22 kWh/100 km, de manera que una bateria de 60 kWh hauria de poder oferir potencialment energia per a recórrer uns 400 km reals, una de 40 kWh uns 270 km reals i una de 30 kWh uns 200 km reals.
Cal tenir present que els vehicles elèctrics són més eficients en recorreguts urbans que interurbans.
Les bicicletes elèctriques en canvi, tenen una capacitat d'entre 0,2 i 0,4 kWh i per tant, poden recórrer entre 25 i 60 km segons la demanda d'ajuda del motor que sol·liciti l'usuari.
En canvi els vehicles elèctrics lleugers (patinets elèctrics, els segways o rodes elèctriques) tenen una capacitat d'entre 0,1 i 0,3 kWh amb una autonomia d'entre 12 i 20 km segons el tipus de conducció per part de l'usuari.
Les bateries són un component essencial dels vehicles elèctrics.
Una bateria elèctrica és un dispositiu que genera energia elèctrica mitjançant un procediment electroquímic que transforma l'energia d'una reacció química en energia elèctrica.
Existeixen bateries recarregables (o acumuladors) i bateries o piles d'un sol ús.
Els vehicles elèctrics empren acumuladors que estan fets de metalls i compostos químics.
Actualment hi ha bateries de níquel-ferro, níquel-cadmi, níquel-iodurs metàl·lics o níquel-polímers, tot i que les més esteses actualment en els vehicles elèctrics són les d'ió-liti per la seves reduïdes dimensions, pes, major autonomia i menor despesa en manteniment.
Les principals característiques de les bateries són:
Recomanacions en l'ús de les bateries d'ió-liti:
Els fabricants de vehicles, juntament amb empreses del sector elèctric, estan treballant en possibles aplicacions per la gestió de la bateria, una vegada aquesta arriba al final de la seva vida útil.
La bateria del vehicle elèctric, després d'uns 8 – 10 anys d'ús i degut a l'acumulació de cicles de recàrrega, perd una part de la seva capacitat de recàrrega (al voltant d'un 20%) afectant el rendiment i les prestacions del vehicle.
En aquet moment, la bateria continua funcionant correctament però l'autonomia es redueix, de manera que es recomanable canviar-la si es vol seguir mantenint les prestacions inicials del vehicle.
Per aquest motiu, sovint en la compra d'un vehicle elèctric cal tenir en compte el cost del vehicle per una banda, i el del cost de la bateria per l'altre.
Segons els fabricants es poden trobar diferents opcions: bateria de compra, de lloguer, de leasing... i un cop finalitzada la seva vida útil en el vehicle, el propietari pot optar per canviar la bateria o el propi vehicle.
Tot i això, la bateria continua essent útil i vàlida per altres aplicacions, és a dir, pot tenir una segona oportunitat després d'una vida útil funcionant en un vehicle elèctric.
Aquesta bateria seguirà oferint les seves virtuts d'acumulació d'energia, i una de les opcions més viable és funcionar com a sistema estacionari d'emmagatzematge d'energia elèctrica.
La bateria pot acumular l'energia elèctrica d'origen renovable, fotovoltaica o eòlica, i retornar-la a la xarxa elèctrica quan sigui necessària, per exemple, quan estigui núvol o no faci vent, reduint la dependència energètica d'origen fòssil i augmentant la generació d'energia elèctrica amb energies renovables.
Les aplicacions de segona vida per a les bateria d'un vehicle elèctric poden ser:
La segona vida útil de les bateries servirà per millorar el balanç econòmic en els vehicles elèctrics, que encara tenen un sobrecost important en l'adquisició en comparació amb models convencionals de combustió interna.
Malgrat que el cost de les bateries ha disminuït dràsticament, encara constitueix la tercera part del preu total d'un vehicle elèctric.
Dotar les bateries d'un valor en el mercat de segon ús obrirà el mercat dels vehicles elèctrics a un nou ventall de clients.
Un cop finalitzada la vida útil de les bateries, s'ha de tenir en compte el seu reciclatge, ja que la majoria de bateries contenen metalls pesats i compostos químics, molts d'ells perjudicials per al medi ambient.
És obligatori portar-les a un centre de reciclat especialitzat.
A la Unió Europea és obligatori reciclar el 95% del pes total de la bateria.
Avui en dia, tots els fabricants de vehicles elèctrics han implementat en els tallers oficials els procediments de comportament i manipulació de les bateries.
De la mateixa manera, les bateries defectuoses han de ser gestionades per al seu enviament al gestor final per a reciclat i/o valorització.
La descàrrega de l'electricitat residual de la bateria és imprescindible abans de qualsevol procés de reciclat.
Segons el tipus de bateria, el procés de reciclatge serà un o altre en funció de la naturalesa reactiva dels materials que la componen.
Els metalls que s'extreuen de les bateries són aquells més valuosos com per exemple el cobalt que s'extreu en forma d'òxid de cobalt i liti.
El baix cost econòmic del liti recuperat en les bateries no afavoreix una total recuperació d'aquest.
Com a exemple de l'evolució del reciclatge, indicar que el 98% del plom que s'utilitza al món prové del reciclatge.
Els materials dels elèctrodes de les bateries de Ni-MH són relativament estables en condicions estàndards de treball; en canvi, en les bateries d'ió liti es troba una major dificultat en el procés de reciclatge a causa de la gran reactivitat dels materials que la composen.
Per tant, la reutilització de les bateries comporta:
A més, el reciclatge de les bateries permet poder tancar el cercle de la bateria en el procés de la mobilitat amb vehicle elèctric.
Els vehicles elèctrics es caracteritzen per una arquitectura tècnica més senzilla, és a dir, menys peces, fet que assegura uns costos de manteniment inferiors en relació als vehicles de combustió.
Per exemple, el vehicle elèctric no necessita oli de motor, porta menys filtres i no cal substituir ni revisar corretges o embragatges.
A més, les pastilles de fre duren més gràcies al seu sistema de frenada regenerativa que carrega de forma parcial la bateria.
Totes aquestes peces dels motors de combustió, són bastant costoses i cal canviar-les al arribar a un quilometratge elevat.
El motor de combustió disposa d'entre 800 i 1.000 peces més de les que componen un motor de tracció elèctrica.
En conseqüència, les parts mecàniques d'un motor sotmeses a moviment, fregaments, vibracions, canvis de temperatura o càrregues mecàniques en els seus elements són més susceptibles a patir deteriorament.
Per altra banda, els vehicles elèctrics tenen determinats components que no són presents en els cotxes tradicionals.
L'inconvenient més seriós que pot succeir, és que les bateries puguin tenir algun defecte o mal funcionament, avaria que pot arribar a costar entre 8.000 i 12.000 € depenent del tipus de vehicle i tipus de bateries que incorpori.
De totes maneres, per garantir la seguretat a l'usuari generalment els fabricants ofereixen un període de garantia molt important per aquest element en els primers anys i 100.000km.
En el cas dels vehicles elèctrics es recomana:
En termes generals, el cost de manteniment de la mecànica del model elèctric surt aproximadament entre un 45-40% inferior al d'un motor de combustió.
|
21,594
|
Alguns municipis han aprobat bonificacions en l'Impost de Bens Immobles per aquells habitatges que incorporin instal·lacions fotovoltaiques.
Podeu trobar les condicions de la bonificació que té cada municipi a la taula.
També posem a disposició el full de càlcul amb les dades en format descarregable.
|
21,596
|
Distribució territorial del nombre d'instal·lacions i potència d'autoconsum fotovoltaic a Catalunya.
|
21,598
|
Municipis, comarques i províncies amb més fotovoltaica d'autoconsum, per nombre d'instal·lacions i potència.
|
21,600
|
Distribució del nombre d'instal·lacions i de la potència d'autoconsum fotovoltaic a Catalunya, segons el rang de potència.
|
21,602
|
Evolució temporal de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya (noves instal·lacions anuals i per trimestres)
|
21,609
|
El grup de treball d'Administracions Locals de la Taula d'impuls a l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya, promoguda per l'Institut Català d'Energia, ha aprovat un model d'ordenança municipal per a la promoció de les instal·lacions d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica.
Aquest model d'ordenança estableix una regulació d'àmbit municipal que promou i incentiva la implantació de les instal·lacions d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica.
Us agraïm que respongueu unes breus preguntes que ens ajudaran a evaluar i millorar aquest model que hem posat a disposició de l'administració local, així com futures eines entorn de l'autoconsum.
Les dades s'han enviat correctament.
D'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals seran recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat nomenat "Trameses d'informació i inscripcions del gencat", la finalitat del qual és facilitar als ciutadans i ciutadanes, a través del web gencat, l'accés a la informació, la recepció de publicacions puntuals o periòdiques, i la gestió de les seves dades quan desitgin participar en esdeveniments o cursos.
L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.
|
21,619
|
El grup de treball d'Administracions Locals de la Taula d'impuls a l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya, promoguda per l'Institut Català d'Energia, ha aprovat un model d'ordenança municipal per a la promoció de les instal·lacions d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica.
Aquest model d'ordenança estableix una regulació d'àmbit municipal que promou i incentiva la implantació de les instal·lacions d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica.
En una primera part, es defineix el règim d'intervenció administrativa municipal per a les instal·lacions d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica, establint claredat i simplificació en els tràmits.
Es proposa, de forma general, un règim de comunicació prèvia que permet executar les instal·lacions des del mateix moment de presentació de la documentació.
En una segona part, s'estableixen bonificacions fiscals per a les instal·lacions d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica, concretament en l'Impost sobre Béns Immobles i en l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, com a mesures efectives de promoció que incentiven aquestes instal·lacions.
La Llei 16/2017, d'11 d'agost, de canvi climàtic, reconeix que els ens locals són corresponsables en l'assoliment de les finalitats identificades i afirma també la necessitat d'adoptar mesures de caràcter normatiu que afavoreixin l'autoconsum energètic a partir d'energies renovables.
En aquest sentit, el model d'ordenança està disponible per a tots els ajuntaments de Catalunya, que poden adoptar-la en la seva integritat, o amb les modificacions que creguin adients.
La promoció de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya
La Taula d'impuls a l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya es es va crear per Acord de Govern el febrer de 2017 per facilitar l'actuació conjunta i coordinada dels diferents actors implicats en aquest sector (tant públics com privats) i té com a objectiu assolir una millor i més ràpida penetració de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya per avançar cap a un sistema de generació elèctrica més net, més distribuït i amb una major participació ciutadana.
|
21,637
|
Entenem per autoconsum d'energia elèctrica la producció d'electricitat per al consum propi.
A nivell domèstic es fa principalment amb instal·lacions d'energia solar fotovoltaica de petita potència, que es pot emmagatzemar en bateries o al vehicle elèctric.
Actualment, les instal·lacions d'autoconsum són legals i qualsevol consumidor pot generar la seva pròpia energia elèctrica
A nivell domèstic consisteix bàsicament en instal·lacions fotovoltaiques de petita potència, una tecnologia ja àmpliament provada, fàcil d'instal·lar i mantenir.
La tramitació d'una instal·lació d'autoconsum es fa a 2 nivells.
Cal esmentar, que tot i que el responsable de fer aquests tràmits és el titular de la instal·lació, en la major part dels casos, l'empresa instal·ladora o promotora de la instal·lació és la que s'encarrega de dur-los a terme.
L'autoconsum té diversos avantatges socials, energètics, ambientals i econòmics, tant des d'un punt de vista global com des d'un punt vista particular del consumidor i del sistema elèctric.
Qualsevol consumidor d'energia elèctrica pot generar la seva pròpia electricitat i consumir-la a casa seva.
La normativa actual reconeix el dret a l'autoconsum compartit per part de més d'un consumidor, permetent que aquests comparteixin l'energia elèctrica produïda per una o diverses instal·lacions de generació.
La normativa vigent distingeix dues modalitats d'autoconsumidors; sense excedents i amb excedents.
En el primer cas, les instal·lacions tenen un o diversos dispositius que impedeixen la injecció d'energia elèctrica a la xarxa.
En el segon cas, les instal·lacions poden injectar l'energia elèctrica excedentària (aquella no consumida quan la instal·lació està generant).
Hi ha 2 opcions per obtenir un benefici econòmic d'aquesta electricitat excedentària; una és vendre-la al mercat elèctric (per la qual cosa cal estar donat d'alta com a productor i complir tota la reglamentació que la llei del sector elèctric estableix en aquest cas), i l'altre, més senzilla, és acollir-se a un mecanisme de compensació simplificat (també anomenat "factura neta").
Aquest mecanisme, desenvolupat en el Reial Decret 244/2019, permet, en determinats casos d'instal·lacions de fins a 100 kW de potència instal·lada, compensar de forma mensual en la factura els excedents amb el consum, sense necessitat d'estar donat d'alta com a productor i sense exercir activitat econòmica.
Les bateries són elements que permeten gestionar nostra la demanda i maximitzar el nivell d'autoconsum de la instal·lació, emmagatzemant energia elèctrica quan en sobra per utilitzar-la en moments de baixa generació.
Són interessants si volem assolir un alt nivell d'autoconsum, però des del punt de vista econòmic cal analitzar la seva idoneïtat cas per cas comparativament amb l'autoconsum instantani (sense bateries).
La bateria del vehicle elèctric es pot carregar amb l'energia produïda amb la nostra instal·lació d'autoproducció fotovoltaica, contribuint així a la implantació de sistemes d'autoconsum domèstic i a la integració de les energies renovables al transport.
|
21,643
|
L'ICAEN ofereix el servei de fer una valoració de l'abast, el contingut i les mesures d'estalvi i eficiència energètica proposades en aquestes auditories, a fi que aquesta serveixi per reduir els costos energètics de la instal·lació i s'ajusti als continguts mínims que hauria de tenir una auditoria energètica segons el RD 56/2016.
Per fer ús d'aquest servei cal fer arribar l'informe d'auditoria energètica a l'ICAEN ajuntant-lo a un correu electrònic adreçat a: [EMAIL].
Per la mateixa via l'ICAEN es compromet a retornar-vos la seva valoració en el termini d'un mes.
Poden ser usuaris d'aquest servei, tant el beneficiari de l'auditoria com l'auditor mateix, ja que l'ICAEN sempre enviarà l'informe de la seva revisió al remitent de l'informe d'auditoria.
Editat per la Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, òrgan competent a Catalunya en matèria d'eficiència energètica.
|
21,650
|
Catalunya està caminant cap a la transició energètica, un procés que situa als ciutadans al centre del nou model energètic i implica el seu apoderament.
Passant de ser consumidors passius a generadors de la seva pròpia energia per a l'autoconsum, emmagatzemant-la i finalment compartint-la amb altres usuaris.
L'autoconsum fotovoltaic transformarà el model energètic de l'actualitzat permetent que els habitatges siguin autosuficients i aprofitin el Sol com a recurs energètic gratuït i net.
Quan hi hagi suficients instal·lacions domèstiques d'autoconsum fotovoltaic s'assolirà també l'autoconsum compartit, mitjançant xarxes de distribució entre els diferents autoconsumidors per tot el territori, donant pas a les comunitats solars.
Malauradament, avui existeixen a la societat falsos mites i desinformació sobre l'autoconsum que frenen el seu desenvolupament.
L'Institut Català d'Energia vol difondre amb aquesta campanya tota la informació sobre l'autoconsum fotovoltaic per desmuntar mites i permetre que els ciutadans i ciutadanes puguin tenir en compte aquest nou model de consum energètic com una opció legal, viable tant tècnicament com econòmicament, neta i responsable.
|
21,658
|
L'Institut Català d'Energia dóna suport a activitats de formació i d'assessorament energètic que volen facilitar el canvi cap a l'eficiència i l'estalvi d'energia en l'agricultura, la ramaderia i la pesca.
Cal informar els professionals d'aquests sectors de les possibilitats de millorar l'eficiència energètica de les seves activitats agrícoles, ramaderes o pesqueres.
A les pàgines web del Servei de Formació Agrària i del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural trobareu informació dels diversos cursos o jornades sobre estalvi i eficiència energètica que van adreçats a aquests sectors.
A més, l'ICAEN també organitza i dóna suport a activitats i jornades en aquest àmbit.
Podeu trobar més informació a l'agenda d'activitats ICAEN.
També posem a l'abast dels professionals un seguit de publicacions que seran útils en aquest àmbit, editades per l'Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía.
Per a més informació, visiteu el seu web.
|
21,667
|
El primer pas en l'aposta per un consum d'energia eficient és fer un diagnòstic energètic.
Hem de saber quanta energia consumim, en quines màquines o processos i avaluar diferents opcions de millora que ens permetin estalviar energia.
Aquesta avaluació ens permetrà seleccionar les opcions més racionals i avantatjoses per als interessos de l'explotador, altrament les inversions que es realitzen obeeixen a la perseverança dels comercials proveïdors de les noves tecnologies.
Conscients de l'interès i la importància d'aquests diagnòstics, l'Institut Català d'Energia va endegar entre els anys 2007 i 2010 un programa de diagnòstics energètics, els resultats dels quals permeten conèixer molt millor el potencial de millora de l'eficiència dels sectors analitzats.
Des del 2007, s'han fet diagnòstics energètics en el sector de la ramaderia intensiva (porcí i avícola), en les comunitats de regants i els hivernacles; també en l'agroindústria (cambres frigorífiques, i sales d'especejament carni) i en vaixells de pesca.
Es publiquen aquí els resultats d'aquesta suma de diagnòstics, per donar a conèixer la problemàtica energètica de cadascun d'aquests sectors.
Un cop analitzats els resultats dels diagnòstics energètics realitzats per l'ICAEN, es pretenen potenciar els serveis tècnics capaços de diagnosticar l'estat de l'eficiència energètica a les explotacions agrícoles consumidores de Catalunya, amb la solvència i qualitat suficients que dóna l'ús de les eines avançades de mesura existents actualment.
És per això que l'ICAEN posa al seu abast el servei d'accés a instruments de mesura portàtils per a auditories energètiques i la guia metodològica per a realitzar auditories energètiques.
|
21,670
|
L'eina d'optimització de la potència és un full de càlcul que resol quina és la millor opció de potència a contractar (mínim terme de potència a pagar) per a les tarifes de tres períodes.
L'eina calcula el terme de potència sobre la base de les dades de les factures dels darrers dotze mesos fent la prova de totes les possibles potències contractades.
|
21,677
|
Entenem per autoconsum d'energia elèctrica la producció d'electricitat per al consum propi.
Les instal·lacions d'autoconsum poden ser aïllades (sense connexió física a la xarxa) o connectades a la xarxa.
La informació aquí continguda es centra en les instal·lacions d'autoconsum connectades a la xarxa elèctrica.
Actualment, les instal·lacions d'autoconsum connectades a la xarxa són legals i qualsevol consumidor d'energia elèctrica pot generar la seva pròpia electricitat.
La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, defineix l'autoconsum, arrel de la modificació incorporada pel Reial Decret–llei 15/2018, de 5 d'octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, com el consum per part d'un o varis consumidors d'energia elèctrica provinent d'instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades als mateixos.
A nivell domèstic, l'autoconsum es fa principalment mitjançant instal·lacions d'energia solar fotovoltaica de petita potència.
|
21,684
|
Evolució temporal de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya (noves instal·lacions anuals i per trimestres).
Distribució del nombre d'instal·lacions i de la potència d'autoconsum fotovoltaic a Catalunya, segons el rang de potència.
Municipis, comarques i províncies amb més fotovoltaica d'autoconsum, per nombre d'instal·lacions i potència.
Distribució territorial del nombre d'instal·lacions i potència d'autoconsum fotovoltaic a Catalunya.
Des de l'any 2017 fins l'actualitat, el sector de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya ha crescut de manera molt significativa, especialment a partir de l'any 2019, com a conseqüència de l'aprovació d'un marc normatiu més favorable per a aquesta tecnologia que el que hi havia anteriorment.
Fins a juny de l'any 2020, a Catalunya hi havia 4.774 instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic en servei, distribuïdes en tot el territori de Catalunya, amb una potència total instal·lada de 55,85 MW.
|
21,695
|
El consum d'energia dels sectors agricultura, ramaderia i pesca s'apropa al 4% del consum final d'energia de Catalunya.
La major part d'aquest consum se satisfà amb gasoil, l'agricultura, i més concretament la maquinària agrícola és responsable de tres quartes parts del mateix.
Aproximadament la meitat del consum d'energia final en aquest sector es destina al cultiu dels cereals i de la fruita dolça.
Els pagesos catalans fan servir més de 85.000 vehicles especials (tractors, motocultors, etc.) en les tasques agrícoles.
L'agricultura catalana és una de les que està mecanitzada d? una manera més intensa a Espanya.
El consum d'aquesta maquinària és la despesa energètica principal del sector i també l'element amb més possibilitats reals de reducció per dues vies ben diferenciades: la innovació en el disseny de les màquines, i la correcta selecció i utilització per part de l'usuari.
Malgrat el consum en bombament i distribució d'aigua en el sector agrícola és inferior al de la maquinària, també són importants les auditories energètiques de les Comunitats de Regants, i a partir d'aquestes la constitució de la figura del gestor energètic, qui vetllarà per ajustar les potències dels equips a la capacitat necessària canviant a mida que es van connectant més explotacions a la xarxa proveïda per aquesta.
Pel que fa al sector ramader, entorn d'un 41% del consum d'energia es relaciona directament amb el sector avícola (ous, pollastres et altri); les explotacions porcines hi destinen una xifra molt semblant (entorn d'un 40%).
La producció de llet representa un 14% del consum d'energia del sector.
Per últim, el sector de la pesca és responsable del consum restant de gasoil, i pel que s'ha estudiat la instal·lació d'un dispositiu que controli el consum de combustible dels motors és el primer pas per mesurar l'estalvi potencial de les bones pràctiques, i altres millores d'eficiència detectades en les diagnosis energètiques de vaixells pesquers.
|
21,700
|
L'energia del mar es refereix a l'energia renovable transportada per les ones del mar, les marees, la salinitat i les diferències de temperatura de l'oceà.
El mar és una font d'energia inesgotable que avui en dia no està sent aprofitada, tot i que s'està treballant des de fa anys en trobar la tecnologia que permeti convertir el mar en una font d'abastament energètic viable tècnicament i econòmicament.
Bàsicament, es poden distingir quatre tipus d'aprofitament diferent de l'energia continguda al mar:
Per les condicions climatològiques i oceanogràfiques del Mediterrani, el potencial d'aprofitament energètic del mar a Catalunya es centra principalment en la generació d'energia a partir de les onades.
|
21,707
|
La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar, mitjançant un salt existent en un curs d'aigua, l'energia potencial continguda en la massa d'aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alternadors.
L'aprofitament de l'energia hidràulica es realitza mitjançant la captació (amb embassament o sense) del cabal del riu que és conduït cap a la central (canonada forçada) on, utilitzant el desnivell d'alçada per adquirir energia cinètica, és turbinat i retornat, finalment, al riu mitjançant el canal d'aforament.
Trobar un lloc on situar les centrals hidroelèctriques depèn dels nivells pluviomètrics de la zona, i també de les seves característiques topogràfiques.
Entre els diversos tipus d'instal·lacions hidroelèctriques, es poden distingir:
Una minicentral hidroelèctrica produeix electricitat, que no pot emmagatzemar-se i ha d'ésser consumida en el moment de la producció.
Segons l'ús final de l'energia elèctrica, podem distingir les següents aplicacions.
|
21,730
|
La mobilitat en vehicle privat és un dels àmbits amb un potencial d'estalvi d'energia més elevat, per la qual cosa la difusió de consells de mobilitat eficient i l'ensenyament pràctic de noves formes de conduir pot contribuir a reduir de forma significativa el consum de carburants d'origen fòssil, obtenint a la vegada un estalvi econòmic.
Des de l'any 2005 i fins 2020 l'Institut Català d'Energia ha organitzat cursos de formació per a ciutadans i professionals per ajudar a introduir hàbits que permetin conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle, tant per turismes com a vehicles d'altres tipologies.
En total s'han format més de 20.000 conductors de vehicle turisme, 4.095 de vehicle industrial i més de 500 professionals per a impartir aquests cursos.
Actualment, aquesta formació és impartida per autoescoles i centres de formació del transport amb temaris validats per l'Institut Català d'Energia.
En funció de la tipologia de vehicle existeixen cursos adreçats a usuaris de turisme o industrial (autobusos o camions).
Autoescoles de Catalunya (FAC) així com el Circuit-Escola del Fast ParcMotor de Castellolí estan capacitats i validats per a realitzar aquests cursos de formació.
Simulador de conducció eficient
• Estalvi mitjà de combustible superior al 15%.
• Estalvi econòmic (tant associat als costs de carburant, com als de manteniment).
• Reducció de les emissions de CO2 i de la contaminació atmosfèrica.
• Millora del confort i disminució de l'estrès en la conducció.
• Augment de la seguretat (disminució de riscos i d'accidents).
• Consta d'una part pràctica i una teòrica.
• Duració mínima de 4 hores per als cursos de vehicle turisme i de 8 hores per a vehicle industrial.
• La part pràctica es realitza amb els vehicles dels centres formadors o amb vehicles de flota.
En el cas concret dels cursos per a vehicle industrial es permet usar també els vehicles propis de l'empresa si aquests estan equipats amb un cabalímetre que permeti mesurar el consum del vehicle.
• Mantenir la velocitat de circulació el més uniforme possible.
• Circular a velocitats moderades.
• Circular en la marxa que permeti al motor funcionar a la part baixa de l'interval de revolucions de par màxim (marxes llargues).
• Realitzar els canvis de marxa a la zona de parell màxim de revolucions del motor.
• En caixes automàtiques es procurarà que la caixa sincronitzi la marxa més llarga possible a través de la utilització del pedal accelerador.
• Cal conduir sempre amb anticipació i previsió.
|
21,747
|
La pràctica totalitat de l'energia primària que consumeix el transport de carretera mitjançant vehicle industrial, tant de passatgers com de mercaderies, prové de derivats del petroli.
Aquest fet reforça la dependència de Catalunya dels combustibles fòssils, i per tant fa molt sensible la nostra economia davant les fluctuacions dels preus dels carburants.
El sector dels transportistes pateix més que cap altre sector la relació entre el mercat del petroli i el compte de pèrdues i guanys del seu negoci.
Això, i l'elevat consum d'energia del sector (aproximadament, un 15% del consum d'energia final a Catalunya ), posen en el punt de mira de la política energètica el cas del transport per carretera.
Actualment, el transport per carretera és essencial per a garantir la cohesió i el desenvolupament social i econòmic del país.
Per tant, serà prioritari que es faci amb la màxima eficiència energètica possible, per tal de reduir-ne l'impacte ambiental, protegir-lo dels daltabaixos del mercat petrolier i millorar-ne la competitivitat.
En l'actualitat, l'ús del gas natural suposa una opció avantatjosa, tot i que en un futur proper altres opcions com l'elèctrica o la utilització de l'hidrogen seran les que s'implantaran en el sector.
La gestió de flotes de vehicles
El pilar fort del potencial d'estalvi és la planificació de l'activitat quotidiana, del començament al final.
Tots els detalls són importants: l'elecció dels vehicles, la modalitat d'adquisició, el combustible, la càrrega dels vehicles, la distribució de rutes, la conducció eficient dels conductors, etc. Una bona decisió en cadascun d'aquests aspectes pot representar un important estalvi.
Gestionar bé una flota de vehicles permet:
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació permeten gestionar flotes en temps real i així millorar significativament els serveis que les empreses de transport ofereixen als seus clients.
Per exemple, és perfectament possible que l'usuari pugui comprovar en línia on és la seva mercaderia i pugui estimar el temps d'arribada, o escollir la ruta més ràpida, la menys congestionada pel trànsit, la que permeti servir a més clients, etc.
La planificació per part del gestor de flotes de les rutes, càrregues, nombre de vehicles en circulació i repartiment dels clients, avui dia gràcies a l'avenç dels programaris de logística està a l'abast de grans i petites empreses.
En altres paraules, aquestes tecnologies milloren significativament la competitivitat i el valor afegit de les empreses que les utilitzen i també redueixen el consum de combustible per vehicle o per unitat transportada.
En aquest camp hi ha molt potencial d'estalvi.
|
21,766
|
Actualment, per esdevenir un auditor energètic complert és possible que la titulació universitària tingui mancances en alguns dels coneixements que cita el RD 56/2012 en el seu article 8 (instal·lacions dels edificis, processos industrials, comptabilitat energètica, equips de mesura i presa de dades, i tècniques d'estalvi energètic).
Per aquest motiu, l'Institut Català d'Energia recomana complementar aquesta formació bàsica amb una d'específica sobre auditories energètiques.
Properament, quan el registre de l'òrgan competent pel RD 56/2012, la DGEMiSI, sigui més complert, l'ICAEN oferirà el llistat dels cursos amb el contingut indicat en l'annex V d'aquest RD.
Entre tant, indiquem en aquest apartat aquelles titulacions que exigeixen passar un examen d'aprofitament, i que fan públic el llistat dels alumnes que l'han superat.
En aquest apartat podeu trobar auditors energètics qualificats segons les titulacions professionals que reuneix l'Associació d'enginyers en energia (AEE), per a realitzar auditories a instal·lacions o per verificar els estalvis energètics.
L'AEE és una entitat que promou l'interès científic i educacional dels professionals compromesos amb l'àmbit energètic i fomenta el desenvolupament sostenible.
Les cerques es poden fer a través de l'enllaç relacionat que apareix en aquest article.
A més l'AEE garanteix que tant la certificació CEM® Certified Energy Manager com CEA® Certified Energy Auditor són certificacions homologades per l' esquema ESOS del Regne Unit (UK) per validar a professionals per a la realització d'auditories energètiques segons la Directiva Europea 27/2012 ( http://www.esos.uk.com/finding-esos-lead-assessors/ ).
Actualment existeixen aquestes 3 titulacions reconegudes per aquesta associació i una altra acreditada per ENAC que volem donar a conèixer doncs els professionals que s'han certificats estan llistats en les pàgines web corresponents enllaçades.
La formació i/o examen que han superat aquests professionals és una garantia del coneixement metodològic a què fa referència cada una d'elles:
Es tracta d'una titulació nova a l'Estat Espanyol, tot just al 2016 s'editarà el primer curs, per tant fins a inicis del 2017 no es podrà consultar el llistat de professionals a l'Estat que l'acrediten.
Des de la seva creació al 1981 aquesta acreditació ha esdevingut amplament acceptada i emprada com distintiu pels professionals que assoleixen una bona gestió de l'energia en les instal·lacions que manegen.
Per veure els professionals que en els darrers 3 anys han aconseguit aquesta certificació a nivell estatal cal anar a l'enllaç relacionat i triar en el desplegable de Certification type: CEM-I (International), i en el de Country "Spain".
L'AEE juntament amb l'EVO (Efficency Valuation Organization) han establert aquest programa de formació per reconèixer els professionals millor qualificats en l'àmbit creixent de l'eficiència energètica, i sobretot per distingir aquells que coneixen les metodologies per la mesura i la verificació de consum i estalvis.
Per veure els professionals que en els darrers 3 anys han aconseguit aquesta certificació a nivell estatal cal anar a l'enllaç relacionat i triar en el desplegable de Certification type: CMVP, i en el de Country "Spain".
El passat 18/012/2015, la fundació CIRCE, "Centro de Investigació de recursos y Consumos energéticos" han estat acreditats per ENAC (Entitat Nacional d'Acreditació) com la primera entitat a Espanya per la certificació d'Auditors Energètics a Indústria i Edificació segons la norma UNE-EN ISO/IEC 17024:2012.
Per tant, CIRCE garanteix que els auditors certificats compten amb els coneixements descrits als requisits del RD 56/2016, i els han avaluat les competències, habilitats i experiència per realitzar una auditoria energètica segons el RD 56/2016.
Per veure els auditors certificats per CIRCE en els següents 3 any tant a Espanya, com en altres països de la UE, cal anar als següents enllaços:
|
21,773
|
L'Observatori de Calderes de Biomassa de Catalunya (OCBC) és una eina per conèixer l'evolució del mercat de la biomassa per a usos tèrmics, i s'ha elaborat a partir de dades d'instal·lacions de calderes i cremadors (no estan incloses les estufes, les llars de foc i els insertables).
Actualment es disposa de dades de les instal·lacions executades en els anys 2012, 2013 i 2014.
Les dades han estat proporcionades per les Diputacions i per empreses fabricants i distribuïdores d'equips que han col·laborat amb l'ICAEN.Podeu accedir a les dades de l'informe en la següent infografia:
El primer informe ha comptat amb la col·laboració de les empreses i entitats següents:
Aquestes empreses col·laboradores de l'OCBC tenen accés a un informe específic més extens que contè informació personalitzada per l'empresa, que s'envia annualment.
Si sou una empresa de fabricació o distribució de calderes o cremadors de biomassa i voleu col·laborar amb l'ICAEN, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres en aquesta adreça de correu electrònic: [EMAIL]
|
21,798
|
Les deixalles que es generen a casa nostra i que dipositem al contenidor és reciclen i es recupera tot allò que és possible.
La fracció no reciclable rep diversos tractaments:
Aquests processos, ben gestionats, ajuden a millorar el medi ambient i, a més, l'home ha après a aprofitar-ne l'energia que alliberen en la descomposició.
D'altra banda, el tractament dels RSU, ja sigui mitjançant reciclatge, compostatge, metanització o incineració permet reduir considerablement el volum de deixalles, de lixiviats generats i la generació de males olors.
La valoració energètica dels RSU, mitjançant la incineració, consisteix en un procés de combustió controlada de la fracció que no s'ha pogut reciclar de les deixalles domèstiques.
Mitjançant aquest procès els RSU són transformats en escòries (compostos que no s'han cremat, matèria no orgànica), cendres, fums que s'emeten a l'atmosfera i energia.
Tots aquests elements resultants són tractats adequadament per tal de protegir el medi ambient.
Per exemple, un dels aspectes que preocupa molt la gent són els fums emesos a l'atmosfera.
Les instal·lacions per incinerar les deixalles, per tal de complir la normativa i que puguin funcionar, han de disposar d'uns equips amb una tecnologia molt avançada que permetin filtrar els gasos de partícules contaminants i d'uns sistemes de rentatge que permetin eliminar els compostos gasosos nocius i perillosos.
L'energia que es recupera és aprofitada per:
Un altre sistema per tractar les nostres deixalles és mitjançant la seva disposició en uns espais preparats per emmagatzemar-les amb les condicions adequades per tal que no puguin ser font de contaminació de l'entorn.
Els residus es van col·locant sobre un terreny que abans ha estat impermeabilitzat.
S'estenen en capes de poc gruix i es compacten per reduir-ne el volum.
Després es cobreixen amb terra per reduir-ne les males olors, evitar problemes sanitaris i confinar de manera correcta els residus.
El fons de l'abocador s'impermeabilitza acuradament per tal que la fracció líquida resultant de la fermentació de les deixalles enterrades, lixiviats, no es pugui filtrar sòl avall i contaminar les aigües subterrànies.
Mitjançant un drenatge es recullen aquests lixiviats i es condueixen a unes basses de recollida.
D'altra banda, aquesta mateixa fermentació dóna lloc a la descomposició de les deixalles que s'han anat dipositant.
Els gasos que genera aquesta reacció química cal que siguin extrets a l'exterior mitjançant una xarxa de canonades d'evacuació.
Aquests gasos reben el nom de biogàs i es caracteritzen perquè en la seva composició tenen un percentatge al voltant del 50% de metà (el metà no és res més que el gas natural que utilitzem per al consum domèstic i industrial).
La composició restant és bàsicament de CO2 i d'altres gasos minoritaris, com ara l'àcid sulfhídric, mercaptans, amoníac..., caracteritzats tots per la seva mala olor.
Pel que fa a la metanització, es tracta de fer fermentar de forma controlada la matèria orgànica.
Els organismes biològics que degraden la matèria necessiten un ambient sense oxigen (anaerobi).
En aquest procés s'allibera de nou biogàs.
El biogàs generat, provingui dels dipòsits controlats o de les plantes de metanització, es pot utilitzar en:
|
21,821
|
S'anomenen biocarburants tots aquells combustibles líquids destil·lats a partir de productes vegetals.
Es poden distingir dues classes de biocarburants:
El bioetanol és un carburant ecològic produït a partir de la fermentació i posterior destil·lació i tractament de productes vegetals.
S ́obté per un procés de fermentació de primeres matèries riques en sucre.
El MTBE és un additiu d'origen mineral que es ve introduint a les benzines des dels anys noranta amb la finalitat d'augmentar l'octanatge degut a la seva major aportació d'oxigen, millorant així la seva combustió.
D'aquesta manera es disminueix el consum i milloren les emissions contaminants d'hidrocarburs incremats.
L ́èter derivat del I ́etanol (ETBE) s ́obté per reacció de I ́isobutè amb etanol.
De les propietats de I ́etanol i I ́ETBE, cal destacar-ne el menor poder calorífic en relació amb la gasolina, la qual cosa normalment es tradueix en pèrdua de potència, però que es veu compensada per un augment del rendiment del motor, atès que la presència d ́oxigen en els compostos millora la qualitat de la combustió.
Quan els olis vegetals es sotmeten a un procés químic per esterificació metílica, s ́obtenen uns èsters metílics coneguts amb el nom de biodièsel amb propietats i característiques molt semblants al gas-oil mineral.
Aquest producte també es pot utilitzar com a additiu pels gasoils fòssils per millorar les emissions durant la seva combustió i augmentar-ne la seva lubricitat.
Amb tot, el biodièsel té la seva aplicació més àmplia com a combustible substitutiu del gas-oil d'origen mineral.
L ́obtenció de I ́èster metílic es fa a través d ́un procés d ́esterificació que transforma l ́oli depurat.
De la reacció que es genera entre l'oli i metanol, s ́obté l'èster metílic i glicerina com a derivat.
A més, es genera una petita quantitat d'un producte sòlid derivat dels additius de la reacció, format bàsicament de sals potàssiques que s'utilitza generalment com a enriquidor de fertilitzants.
Com a resultat del procés d ́esterificació de l ́oli vegetal, s ́obté un èster pur amb propietats com a combustible molt semblants a les del gas-oil, que és l ́equivalent fòssil dels olis vegetals.
L'èster metílic presenta certs avantatges d ́utilització en relació amb l ́oli de colza, principalment en aspectes com la viscositat i l ́autoinflamabilitat (nombre de cetà).
En efecte, d ́una banda, el nombre de cetà de I ́oli resulta excessivament baix per a les necessitats d ́un motor d ́alt rendiment, el qual requereix combustibles amb bones propietats d ́ignició.
D ́una altra, l'elevada viscositat de l ́oli fa difícil la seva utilització en motors diesel.
Finalment, cal destacar el bon comportament de l ́éster metílic pel que fa a la seguretat, atès que el seu punt d ́inflamació és molt més alt que el del gas-oil.
A més a més, és biodegradable i no produeix barreges inflamables amb l ́aire, com és el cas d ́altres carburants com ara el metà o el gas natural.
A Catalunya els biocombustibles amb més possibilitats de desenvolupament són els èsters metílics (EM) obtinguts a partir d ́olis vegetals verges i/o reciclats.
Aquest és el cas del biodièsel, que també es pot generar a partir de greixos animals.
|
21,826
|
Pels tractaments biològics obtenim l'anomenat biogàs.
El biogàs és un combustible gasós, format principalment per metà i diòxid de carboni, que s'obté a partir de la degradació biològica de la matèria orgànica en absència d'oxigen (digestió anaeròbia).
El biogàs es pot generar a partir de residus d'instal·lacions agroramaderes, de fangs generats a Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) i de la fracció orgànica de Residus Sòlids Urbans (RSU).
El contingut en metà del biogàs possibilita el seu ús com a font d'energia per aplicacions amb tecnologies que utilitzen com a combustible el gas natural:
|
21,828
|
Fullet explicatiu de la biomassa forestal i agrícola: què és, tipus d'instal·lacions, quines són les seves aplicacions, avantatges, tipus de biomassa i què cal tenir en compte a l'hora de fer-ne la legalització.
|
21,838
|
BiomassaCAT és un espai de referència sobre la biomassa per a ús energètic a Catalunya, on es pot consultar informació rellevant relativa al sector de la biomassa agroforestal.
Aquest portal s'ha creat en el marc de l' Estratègia per promoure l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Al portal s'hi pot trobar informació d'actualitat, com ara notícies, preus de combustibles, empreses especialitzades, centres logístics; informació de base, com caracterització de materials, estadístiques energètiques, casos pràctics i teòrics; normativa i legislació específica i un recull de publicacions d'utilitat.
També disposa d'un butlletí electrònic on poder subscriure's, per rebre les darreres novetats del sector de la biomassa a Catalunya.
L'objectiu és que la informació proporcionada contribueixi a la millora de la competitivitat d'indústries i serveis del sector de la biomassa i la potenciació i desenvolupament d'un important teixit empresarial al seu voltant, el que formen des de fabricants i distribuïdors d'estelles o pèl·lets fins a instal·ladors, distribuïdors i fabricants d'equips.
BiomassaCAT és fruit de la col·laboració entre diferents entitats i administracions que treballen per l'impuls de la biomassa, posant a l'abast de tothom qui ho desitgi la màxima informació d'utilitat.
Subscriu-te al nostre butlletí.
Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)
Ctra. de Sant Llorenç de Morunys, km 2
|
21,880
|
La biomassa forestal és una font d'energia renovable i de proximitat que ajuda a mantenir l'ecosistema forestal i a prevenir incendis
El pla de Biomassa KM0 del Centre de Ciènciai Tecnològia Forestal de Catalunya és una operació inclosa en el projecte BCNSmart Rural que contribueix a la persistència dels boscos i la seva biodiversitat
La meitat de Catalunya està coberta per boscos.
És a dir, prop d'1,6 milions d'hectàrees del territori català és arborat.
La mateixa tradició marca el camí per gestionar de manera sostenible tot aquest terreny, fet que resulta clavi per a la seva preservació.
I és aquí on entra en acció l'heroïna del planeta: la biomassa forestal.
Heroïna perquè, gràcies a aquest recurs natural i renovable, se sustenta la viabilitat econòmica de tots aquests boscos.
La biomassa forestal és protagonista de la nova bioeconomia circular i assegura el futur de les muntanyes verdes.
A més, provoca el naixement de noves empreses (i llocs de treball) i augmenta la producció d'energia verda.
No és estrany que entitats europees i internacionals liderin projectes a favor de la seva promoció.
Prova d'això és el Pla de Biomassa KM0 que duu a terme el Centre de Ciència i Tecnològia Forestal de Catalunya inclòs en el projecte BCN Smart Rural.
Aquest projecte, encapçalat per la Diputació de Barcelona i cofinançat amb fons FEDER, va néixer amb l'objectiu de crear una nova estratègia a favor del desenvolupament rural basat en la innovació.
Uns nous coneixements que són la base per a nous productes, serveis i solucions que persegueixen un mateix repte: millorar el sector agrícola i l'entorn ramader.
Calderón de la Barca deia fa uns 400 anys que "verd és el color principal del món, i a partir del qual sorgeix la bellesa".
Contribuir a la seva preservació és un dels reptes actuals.
BCN Smart Rural treballa per garantir la persistència de boscos "verds i vius" mantenint la biodiversitat dels ecosistemes.
A més, una cosa pròpia del segle XXI com la bioeconomia circular, s'ha transformat en el motor d'avanç cap aquell futur millor i, sobretot, verd.
La iniciativa impulsada pel CTFC i la Diputació de Barcelona ho sap i per això, articulada en una economia verda, orgànica, circular i local, reactiva l'activitat econòmica de totes aquestes milers d'hectàrees d'espessor.
Les renovables són la inversió perfecta.
És per això, que la gran aposta per al desenvolupament i la gestió sostenible dels boscos passa per la biomassa forestal.
Beneficis de la biomassa forestal com a font d'energia
Aquesta font autòctona d'energia renovable contribueix, entre altres, a la prevenció d'incendis, però es torna, al seu torn, en una gran font tèrmica i econòmica per a llars, serveis i indústries.
Es tracta d'una alternativa sostenible, sobretot en l'entorn rural, que ajuda la independència energètica del territori.
Aquesta energia lluita contra el canvi climàtic.
Presentant un balanç neutre d'emissions de CO 2, causant del famós efecte d'hivernacle, i aportant un molt baix contingut de sofre, principal causant de la pluja àcida.
Una energia sostenible i de proximitat que podem gestionar ja que és l'única font d'energia renovable que no està subjecta a factors aliens com el sol, la pluja o el vent.
L'energia que s'obté amb la seva combustió és molt superior a la que es requereix en les diferents etapes de la cadena productiva i, a més, amb el seu ús es disminueix la dependència energètica externa.
Un dels grans enemics dels boscos és, sens dubte, el foc.
La campanya forestal a Catalunya es va tancar l'any passat amb més de 500 incendis i més de 5.000 hectàrees cremades.
Prevenir incendis forestals és, per tant, un dels aspectes que més preocupa al sector.
Entre les solucions plantejades destaca l'aprofitament de la biomassa forestal primària que ajuda la viabilitat de la gestió forestal i, amb això, evita que milers d'hectàrees cremin.
Millorar la gestió dels boscos i que aquests es converteixin en zones sostenibles en les quals es conservi al màxim la biodiversitat és un altre dels grans beneficis de l'ús d'aquesta energia.
Cuidar-se dels boscos a partir de la pròpia naturalesa és el camí a seguir per garantir el seu futur.
Finalment, el consum de biomassa forestal impulsa l'energia de 0 proximitat i, per això, beneficia l'economia local.
La seva cadena de valor crea nous llocs de treball en un àmbit que tendeix a despoblar-se, ja que en realitat és una de les activitats que més llocs de treball genera per cada milió d'euros invertit.
El seu preu estable i més econòmic també situa el consum de la biomassa forestal per davant dels combustibles fòssils.
En definitiva, amb aquesta energia verda, tot el territori guanya: la naturalesa l'entorn rural i la societat, en general.
Es cuiden els boscos i l'entorn, s'activa l'economia i es procura un futur sostenible i amb esperança.
La mateixa muntanya és la que conrea la millor solució energètica per al món que ve.
Només hem d'escoltar el so dels boscos.
Pot consultar la notícia original en el següent enllaç.
|
21,885
|
Extracte de la notícia publicada a Regió 7
La Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa (MMBB) es proposen produir electricitat amb l'escalfor residual que obtenen de la seva central ubicada al polígon de la Valldan on cremen estella dels boscos públics.
Aquesta instal·lació inaugurada el març del 2019, escalfa i subministra oli calent canalitzat a empreses del polígon per als seus processos industrials.
Podeu llegir la notícia sencera al següent enllaç.
|
21,898
|
El consum de biomassa a Catalunya va créixer un 12,5% l'any 2019 i va assolir les 434,8 tones, segons les dades del balanç anual de l'Estratègia per promoure l'aprofitament de la biomassa forestal i agrícola.
Aquesta xifra implica que el consum de biomassa s'ha gairebé duplicat des l'any 2013 –l'any anterior a la posada en marxa de l'Estratègia-, malgrat haver competit amb un entorn de preus baixos d'altres combustibles d'origen fòssil.
La biomassa forestal és una font energètica renovable d'origen local, i el seu aprofitament contribueix a una millor gestió dels recursos del país.
L'increment en el consum s'ha concentrat en l'estella (22%) i el pèl·let (31%), que són productes que s'utilitzen en tecnologies més eficients i per als quals existeixen certificacions voluntàries de qualitat.
Per la seva banda, el consum de llenya es va mantenir estable.
Aquestes dades posen de manifest que s'ha consolidat el teixit productiu a partir d'una matèria primera provinent de boscos locals; de fet, la superfície forestal aprofitada per als usos energètics ha augmentat un 12,5%, fins a les 18.115 hectàrees, i els productes que guanyen quota de mercat són els que requereixen processos d'elaboració.
El consum d'aquesta font autòctona d'energia renovable va permetre reduir en 143.912 tones l'emissió de gasos causants de l'efecte hivernacle.
A més d'ajudar a mitigar el canvi climàtic, l'aprofitament de la biomassa fomenta la prevenció d'incendis i millora l'estat dels boscos, al posar en valor un producte que possibilita la gestió sostenible del bosc; afavoreix l'adaptació dels ecosistemes, per tal que aquests siguin més resilients als efectes del canvi climàtic i amb estructures que beneficien la disponibilitat d'aigua, i contribueix a la recuperació econòmica del sector forestal i a la dinamització de les zones rurals.
Durant l'any 2019, a Catalunya es van posar en marxa algunes grans instal·lacions d'aprofitament de la biomassa forestal, com ara la xarxa de calor d'alta temperatura al polígon industrial de la Valldan, al Berguedà, que té una potència instal·lada de 4,6 MW i alimenta sis indústries; o la xarxa de calor Nord de Granollers, que té una potència de 0,5 MW i subministra energia tèrmica a 6 equipaments municipals, tot substituint el subministrament a partir de gas natural.
A més, també es va licitar la instal·lació d'una xarxa de calor d'1 MW de potència a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que s'explotarà en la modalitat de serveis energètics amb estalvis garantits i manteniment integral.
L'Estratègia catalana per promoure l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola té per objectiu fomentar l'ús energètic d'aquest recurs al nostre país, d'acord amb la cooperació dels diferents departaments de la Generalitat i la coordinació de les actuacions de l'entorn.
Aquesta estratègia és imprescindible per aconseguir el compliment dels objectius energètics, forestals, socioeconòmics i els vinculats al canvi climàtic que s'ha fixat Catalunya en el marc de les legislacions i iniciatives internacionals, europees i estatals.
|
21,908
|
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha fet aquest matí la cloenda del projecte Interreg Bio4ECO, un projecte europeu sobre polítiques bioenergètiques regionals sostenibles i el potencial de creixement de la bioeconomia.
Jordà ha posat en valor aquest projecte perquè "ha estat l'oportunitat de conèixer altres realitats europees en la política de foment i ús de la biomassa com a energia renovable i de política cap a la transició a una economia baixa en carboni, i assessorament en la seva implementació a través de l'intercanvi i cooperació europeus".
La consellera ha anat més enllà i ha aprofitat per reclamar que hi hagi una política forestal europea, la qual cosa cal per abordar els reptes compartits, sobretot l'adaptació al canvi climàtic i la necessitat de gestió per conservar els nostres valuosos boscos.
El projecte Sustainable regional bioenergy policies: a game changer (Polítiques bioenergètiques regionals sostenibles: un punt d'inflexió), tenia per objectiu principal la reducció de la dependència actual envers els combustibles fòssils i el foment de l'ús de matèries primeres naturals com a font d'energia o com a base per a la creació de nous productes i processos.
Aquests dies, representants dels governs de Catalunya, Eslovènia, Bulgària, Abruzzo (Itàlia), Romania, Carèlia del Nord, Letònia i França presentaran les seves perspectives regionals i els plans d'acció per a implementar i incrementar l'ús de la bioenergia.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya han liderat el projecte per la part catalana.
Durant quatre anys, s'ha treballat per millorar els processos i les polítiques regionals i nacionals per abordar la transició cap a una economia baixa en emissions de carboni, incrementant l'ús de les energies renovables (especialment la biomassa forestal i agrícola) i l'eficiència energètica dels edificis.
El projecte ha anat en línia amb el desenvolupament i la implementació de l'Estratègia catalana per promoure l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, promoguda pel Govern, una peça essencial en el marc de la bioeconomia i la reducció de les emissions de carboni.
Podeu llegir la notícia original al següent enllaç.
|
21,918
|
Aquests últims mesos des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) han portat a terme diferents accions comunicatives pel foment i la promoció de la biomassa forestal en el marc del projecte BCN Smart Rural.
En total, han realitzat quatre càpsules breus, de 20 segons cadascuna i un vídeo que les engloba totes.
Les han dedicat a l'energia, ja que la biomassa forestal és una energia de proximitat i renovable ideal per generar calor; al bosc, atès que l'aprofitament de la biomassa forestal valoritza els nostres boscos i permet una gestió forestal sostenible; a la reducció de la petjada de carboni; als efectes en termes d'ocupació i economia local.
A partir de dilluns vinent, 28 de setembre i fins l'11 d'octubre, s'aniran emetent per TV3 i pel canal 324.
La primera emissió es farà el mateix dilluns a les 21;30h en el programa TN vespre i seguiran les emissions repartides de la següent manera:
A més, del 5 d'octubre al 20 de novembre, també es podran veure al programa Connecti.cat, de la Xarxa de Comunicació Local, de les 19 a les 20 h, a la llista de TV locals que podeu veure en aquest enllaç.
Aquestes accions s'han dut a terme en el marc del projecte BCN Smart Rural, que articula la seva estratègia en base a una economia verda i circular i de caràcter local, que aportarà̀ beneficis a nivell econòmic, social, ambiental i també al reequilibri territorial.
El projecte, del que som socis, ha estat cofinançat per la Diputació de Barcelona i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER.
Podeu veure la notícia original al següent enllaç
|
21,932
|
El terme biomassa es refereix al conjunt de tota la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial.
L'energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes verdes i transformada en energia que queda acumulada a l'interior de les seves cèl·lules.
Aquesta energia pot ser traspassada per la cadena alimentària al regne animal.
L'energia acumulada a la biomassa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos d'aprofitament energètic.
L'aprofitament de l'energia de la biomassa contribueix notablement a la millora i conservació del medi, ja que no té un impacte mediambiental significatiu, atès que el CO 2 que s'allibera a l'atmosfera durant la combustió ha estat prèviament captat pels vegetals durant el seu creixement; per tant, el balanç final és nul.
L'energia de la biomassa no és recomanable a les zones declarades de protecció especial de l'atmosfera ateses les emissions d'òxids de nitrogen (NO x ) i de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres.
Aquestes zones estan incloses en el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de la Generalitat de Catalunya.
Els diferents productes que es consideren dins del terme genèric de biomassa poden ser de tipus forestal, agrícola i del sector ramader.
Tammateix, la fracció orgànica dels residus industrials i municipals també es considera com a biomassa.
El procés de combustió de la biomassa llenyosa permet generar un fluid tèrmic (vapor, aigua calenta, oli tèrmic, etc) que possibilita un aprofitament directe i l'estalvi de combustibles fòssils derivats del petroli.
Així d'una manera directa, la combustió dels residus forestals i agrícoles poden ser una font energètica per a calefacció en l'àmbit domèstic, tant en instal·lacions individuals com col·lectives.
La combustió de la biomassa en una caldera permet generar vapor a alta pressió i temperatura, que s'expandeix en una turbina de vapor tot generant energia elèctrica.
També és possible la utilització de la biomassa en cogeneracions existents (amb motors alternatius, turbines de gas o turbines de vapor) a partir de les tecnologies de gasificació i piròlisi.
|
21,934
|
Per poder descarregar l'eina CATest cal omplir i enviar el formulari següent.
|
21,942
|
Actualment, els consumidors domèstics poden triar entre dues opcions de contractació elèctrica.
En funció de l'opció que es triï el preu per consum d'energia que es pagui serà diferent.
Modalitats de facturació que poden triar els consumidors:
Des de l'1 de juliol de 2018, segons l'Ordre ITC/3860/2007, les companyies distribuïdores han substituït els comptadors de les cases per nous equips digitals i telegestionats que permeten la discriminació horària.
Aquests nous comptadors indiquen el consum a cada hora, de manera que es realitza es pot realitzar una facturació horària a partir d'aquest consum hora a hora i del preu horari de l'energia en el mercat majorista d'electricitat.
Amb aquest canvi, s'obté un major con eixement de dades de consum per part del consumidor i de la companyia comercialitzadora i per tant es pot adaptar el perfil de consum en funció de les hores on el preu de l'energia és més barat.
Infografia de les modalitats de contractació
|
21,952
|
La bicicleta és un vehicle molt apte per a moure's per la ciutat i reduir significativament l'impacte del transport a l'àrea urbana.
Donada la necessitat de reduir l'actual ús intensiu dels combustible fòssils en el transport, cal plantejar com ha de ser la mobilitat urbana per tornar el protagonisme als desplaçaments a peu o en bicicleta.
En els darrers anys, la bicicleta s'està consolidant com una bona alternativa als desplaçaments quotidians amb altres mitjans de transport, i per això rep el suport municipal i és acollit pel ciutadà a moltes ciutats arreu del país.
Aquesta plantejament s'ha reforçat amb la implantació de sistemes de bicicletes públiques.
La bicicleta pública és una innovació que permet considerar una flota de bicicletes com a part del transport públic d'una ciutat, amb bases on deixar o recollir les bicicletes, carrils especialment preparats per a aquest tipus de vehicle, sistemes de pagament integrat, etc. Per implantar aquest sistema, caldrà doncs, un seguit de mesures de promoció i gestió de la bicicleta a la ciutat.
Cal tenir present que la bicicleta pública és una eina més per promoure l'ús d'aquest vehicle, però no és pas l'única eina.
La prioritat és la seguretat del ciclista en tots els seus àmbits.
Per tant, caldrà invertir en els carrils-bici segregats, les zones pacificades i controlades o preveure la quantitat necessària d'aparcaments segurs per satisfer la demanda dels ciclistes.
Només així creixerà l'ús de la bicicleta privada a la ciutat.
|
21,994
|
El transport demana petroli; molt de petroli.
Per tant, és un sector amb una dependència crítica del mercat d'hidrocarburs i això fa que la política energètica relacionada amb el transport hagi de girar entorn de dos eixos: millorar l'eficiència energètica dels vehicles i fer servir altres fonts d'energia.
Sortosament, els motors de combustió interna són cada cop més eficients, i ho seran més encara.
Els nous materials (més lleugers i resistents) i la gestió electrònica dels motors, les caixes de canvi i la conducció permetran vehicles força més eficients que els actuals.
A més, cal considerar que els motors de combustió interna poden fer servir, a banda de la gasolina o el gasoil, altres combustibles, com ara:
Però també cal obrir camí per a més tecnologies alternatives que permetin una motorització diferent a la dels motors convencionals de combustió interna.
En aquest cas, quines són les opcions principals?
En el sector del transport per carretera especialment, fins que no s'electrifiqui completament el parc de vehicles aquests coexistiran amb altres tecnologies: vehicles híbrids, motors de combustió ultraeficients i altres combustibles.
És curiós assenyalar que al principi de la història de l'automòbil van conviure motors elèctrics, motors de vapor i motors de combustió interna.
A hores d'ara, els avenços de la ciència i la tecnologia ens permeten recórrer altre cop a sistemes alternatius als motors de combustió interna, com ara els vehicles híbrids, que tenen un motor de combustió interna i un motor elèctric.
El motor elèctric ajuda el tèrmic en les puntes de força (en arrencar o accelerar) i alguns vehicles híbrids ( full hybrid, en anglès) permeten una propulsió exclusivament elèctrica a velocitat baixa o moderada.
Els vehicles elèctrics estan alimentats per bateries i cal connectar-los a la xarxa elèctrica per recarregar-los.
Atès que localment no produeixen emissions contaminants i que són silenciosos, és molt interessant fer-los servir en zones urbanes densament poblades.
Tot i que encara no es produeixen de manera massiva, hi ha vehicles elèctrics que poden ser competitius en desplaçaments diaris de menys de 60 km.
La pila de combustible és un sistema que aprofita una reacció electroquímica entre l'hidrogen (en estat pur, o present en alguns combustibles) i l'oxigen (present a l'aire) que genera electricitat i vapor d'aigua.
La millora de rendiment sobre la combustió interna pot ser superior al 20%, i la reducció d'emissions contaminants, força més considerable.
La propulsió final és elèctrica.
És possiblement una de les tecnologies del futur.
A hores d'ara només es fa servir en prototips i vehicles de prova.
La diversificació de les fonts d'energia també passa per fer servir altres combustibles en els motors de combustió interna que no siguin la gasolina o el gasoil.
Un petit apunt: els motors de combustió interna es basen en dos cicles termodinàmics, el cicle Otto (el que fan servir els motors de gasolina) i el cicle Diesel (el que fan servir els motors de gasoil).
Les propietats del combustible ens faran triar entre un i l'altre cicle.
Avui dia, els combustibles alternatius que semblen més interessants són:
El gas natural (majoritàriament, metà).
Les diferències principals amb un motor convencional rauran en el sistema d'alimentació i d'emmagatzematge de combustible.
Es diu que el gas natural podria cobrir (si més no, temporalment) la demanda creixent del sector del transport; el gas natural vehicular és la millor alternativa a curt termini per a satisfer la demanda de combustible i reduir les emissions d'òxids de nitrogen i partícules a les grans ciutats.
Els GLP (gasos liquats del petroli).
El combustible és una barreja de propà i butà, gasos que s'emmagatzemen comprimits en un dipòsit.
Són menys contaminants que els combustibles convencionals.
Igual que pel Gas Natural, les diferències principals entre un motor de GLP i un motor convencional rauen en el sistema d'alimentació i d'emmagatzematge de combustible.
Normalment, el bioetanol es produeix partint del sucre, del midó o de la cel·lulosa i es considera renovable.
El seu ús redueix notablement les emissions de CO 2.
Els bioetanols es fan servir en motors de cicle Otto (de gasolina) i des de fa uns anys serveixen com a antidetonants en la gasolina comercial (en forma d'un compost químic anomenat ETBE, que substitueix el plom).
Normalment, és un biocarburant produït a partir de l'esterificació de plantes oleaginoses, com ara el girasol, la colza o la soja.
És emprat en vehicles amb motor dièsel i es comercialitza normalment mesclat amb gasoil.
Les mescles més habituals contenen menys d'un 30% de biodièsel, i aquest percentatge ha d'aparèixer, obligatòriament, en els sortidors de les benzineres.
A tall d'anècdota, el primer motor que va patentar Diesel funcionava amb oli vegetal.
El Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 considera que l'actuació en el sector del transport és imprescindible per poder aconseguir una transició cap a un model energètic més sostenible.
Aquest pla defineix que és prioritari planificar la mobilitat de les persones i mercaderies i diversificar energèticament el sector.
Cal esmentar que el sector del transport és avui el principal consumidor d'energia final a Catalunya.
Amb anterioritat, la Llei 9/2003 del Parlament de Catalunya, de 13 de juny, la Llei de mobilitat de Catalunya, donava prioritat a l'ús de sistemes de transport públic i col·lectiu en els plans de mobilitat, i assenyalava la necessitat de promoure sistemes de transport amb un impacte baix, o donant suport a les zones de vianants, la bicicleta o l'ús de combustibles alternatius al petroli.
|
22,005
|
Gran part dels desplaçaments de les persones es fan a les ciutats, o tenen origen o final a les ciutats.
Ens desplacem per anar a treballar, a estudiar, per raons d'oci...
Els plans de mobilitat urbana preparen les ciutats i el seu radi d'influència per facilitar aquests desplaçaments i racionalitzar-los, vetllant també per a la qualitat de l'aire que respirem a les ciutats.
Degut a l'espectacular increment de la mobilitat de persones i mercaderies els darrers anys, el sector transport és el consumidor final d'energia més important a Catalunya des del 1996.
També és la principal font emissora de gasos contaminants a l'atmosfera.
Per tant, és prioritari mirar de reduir aquest consum.
El Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 preveu la planificació de la mobilitat de les persones i de les mercaderies com un dels eixos bàsics de la seva política energètica.
La mobilitat és un àmbit estratègic per al desenvolupament del territori, a tal efecte l'any 2003 es va aprovar la Llei 9/2003 de 13 de juny la de mobilitat de Catalunya.
On s'estableix la obligatorietat de planificar la mobilitat donant prioritat als sistemes de transport públic i col·lectiu i a uns altres sistemes de transport de baix impacte, com ara els desplaçaments a peu, amb bicicleta o amb altres mitjans que no consumeixin combustibles fòssils.
La llei fa especial èmfasis en la mobilitat en l'àmbit local i en concret, obliga a tots els municipis de més de 50.000 habitants i els que són capital de comarca a realitzar un Pla de Mobilitat Urbana (PMU).
|
22,013
|
El consum energètic municipal presenta unes característiques específiques degut principalment a:
Per a coordinar les actuacions municipals en l'àmbit energètic es convenient designar un gestor energètic.
Aquest pot ser escollit entre un dels tècnics municipals.
Les principals funcions del gestor energètic serien les següents:
Tanmateix, el gestor energètic ha de disposar dels mitjans humans i materials de les diferents àrees de l'Ajuntament i comptar amb el recolzament d ́una comissió multidisplinària, la Comissió d'Energia, en la que participin els responsables de les diferents àrees implicades en les despeses energètiques (Hisenda, Serveis Tècnics, Medi Ambient, Cultura...).
Idealment hauria d'estar composada d'un president, el gestor energètic, els responsables dels centres de consum i el cap de comptabilitat i gestió ecònòmica.
Les tasques principals de la Comissió d'Energia serien:
|
22,024
|
Es consideren edificis de consum d'energia garebé zero aquells que tenen un nivell d'eficiència energètica molt alt.
La quantitat d'energia que necessiten que és molt baixa o gairebé zero, en aquests edificis s'hauria de cobrir, en molt àmplia mesura, per energia generada amb fonts renovables, incloent la que es genera al propi edifici (autoconsum) o la que es genera en l'entorn.
Cada estat membre ha transposat aquesta definició, i a Espanya un edifici de consum d'energia gairebé nul és aquell edifici, nou o existent, que compleix amb les exigències reglamentàries establertes en el Document Bàsic "DB HE Estalvi d'Energia" del Codi tècnic de la edificació, referent a la limitació de consum energètic per a edificis de nova construcció.
Aquesta definició està indicada al Reial Decret 732/2019, pel que es modifica el Codi tècnic de l'edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març.
Els edificis de nova construcció han de ser edificis de consum d'energia gairebé zero a partir del 31 de desembre de 2020 i els edificis públics ho han de ser a partir del 31 de desembre de 2018.
A l'hora de dissenyar un edifici, s'han de tenir en compte i analitzar aspectes com la situació geogràfica i les condicions climàtiques de l'entorn de l'edifici, l'entorn proper, la disponibilitat de recursos i l'ús que es farà de l'edifici.
En quant al consum d'energia, aquest es defineix en funció de la relació entre la necessitat d'energia de l'edifici i el rendiment del mateix (instal·lacions i equips).
Per a reduir el consum energètic als edificis podem actuar amb les següents estratègies:
Segons la directiva 2018/844, "cada Estat membre establirà una estratègia a llarg termini per a donar suport a la renovació dels seus parcs nacionals d'edificis residencials i no residencials, tant públics com privats, transformant-los en parcs immobiliaris amb alta eficiència energètica i descarbonitzats abans de 2050, facilitant la transformació econòmicament rendible dels edificis existents en edificis de consum d'energia gairebé nul.
D'acord amb l'avaluació d'impacte de la Comissió, per complir de manera rendible les ambicions de la Unió en matèria d'eficiència energètica seria necessari realitzar la renovació a una taxa mitjana anual de el 3%.
|
22,030
|
A Catalunya, la certificació energètica és obligatòria a través del certificat que gestiona l'Institut Català d'Energia.
Aquest certificat és específic per energia i el seu objectiu és informar a la ciutadania del comportament energètic del seu edifici.
En els darrers anys però, s'està parlant cada vegada més de construcció ambiental, bioconstrucció, arquitectura bioclimàtica, construcció ecològica, eficiència energètica i altres conceptes relacionats amb energia, salut i sostenibilitat, i per això s'han creat altres certificats voluntaris que promouen aquests criteris en la construcció i la rehabilitació.
Els certificats voluntaris busquen l'equilibri en l'aplicació de mesures ambientals, econòmiques, socials i alhora donen prestigi i visibilitat al promotor.
Les certificacions voluntàries de sostenibilitat més conegudes són les que es poden trobar a continuació:
|
22,065
|
L'ecodisseny és un concepte que fa referència als requisits de disseny que han d'incorporar productes i serveis dissenyats per millorar el seu comportament ambiental al llarg del seu cicle de vida.
El 2009 es va aprovar la Directiva d'Ecodisseny (2009/125/CE) que estableix els requisits de disseny ecològic aplicables als productes relacionats amb l'energia o ErP (Energy related Products).
Aquesta directiva europea defineix els nivells mínims d'eficiència energètica per als productes que utilitzen energia directament (electrodomèstics, calderes, aire condicionat, lluminàries, etc.), com els que estan relacionats d'una manera o altra amb el seu consum (aixetes, finestres, aïllaments, etc), fabricats i comercialitzats als països membres de la UE.
També limita les emissions màximes de NOx, el nivell de soroll i els nivells mínims d'aïllament dels acumuladors d'aigua calenta sanitària (ACS).
El 26 de setembre de 2015 va entrar en vigor el Reial Decret 187/2011, que transposava la Directiva europea d'Ecodisseny ErP.
Aquesta normativa no estableix obligacions directes per als fabricants.
Els requisits d'ecodisseny aplicables a cada categoria de producte es fixen mitjançant l'adopció de reglaments.
El compliment dels reglaments està vinculat a l'etiquetatge del producte, el qual és un requisit imprescindible per poder comercialitzar o posar en servei un producte en el mercat de la Unió Europea
D'aquí deriven els reglaments següents:
El calendari d'aplicació d'aquests reglaments té lloc en diferents fases:
A partir d'aquesta data, únicament es poden comercialitzar a la UE els productes que compleixin aquests requisits i que estiguin certificats per la Normativa ErP.
Més endavant, el 9 de gener de 2017, va entrar en vigor el Reglament UE/2281/2016 de la Comissió, que aplica la Directiva CE 125/2009 del Parlament Europeu i de Consell, que estableix els requisits de disseny ecològic per als productes següents:
L'aplicació dels requisits de disseny ecològic aplicable a cada producte es farà en tres fases:
El nou Reglament especifica que fins l'1 de gener de 2018 els Estats membres podien autoritzar la comercialització o posada en servei d'aquests productes d'acord amb les disposicions nacionals vigents en matèria d'eficiència energètica estacional o de rendiment energètic estacional.
La Comissió presentarà els resultats del Reglament com a molt tard l'1 de gener de 2022 a la base dels avenços tècnics d'aquests productes.
El nou Reglament incorpora una llista de productes que queden exempts del seu compliment:
Reglaments sobre ecodisseny per a productes de calefacció
· Reglament (UE) 813/2013, que estableix els requisits de disseny ecològic per a la comercialització o posada en funcionament d'aparells de calefacció i calefactors combinats amb una potència calorífica nominal de ≤ 400 kW.
Hi estan inclosos els integrats en combinacions d'aparell de calefacció, control de temperatura i dispositiu solar (calderes, instal·lacions d'aerotèrmica amb bomba de calor, etc.)
· Reglament (UE) 814/2013, que estableix els requisits de disseny ecològic per a la comercialització i posada en servei d'escalfadors d'aigua amb una potència calorífica nominal ≤ 400 kW, i dipòsits d'aigua calenta amb una capacitat ≤ 2 000 litres, inclosos els integrats en equips combinats d'escalfador d'aigua i dispositiu solar.
· Reglament (UE) /1188/2015, que estableix els requisits de disseny ecològic per a la comercialització i posada en servei d'aparells de calefacció local per a ús domèstic amb una potència calorífica nominal igual o inferior a 50 kW, i d'aparells de calefacció local per a ús comercial amb una potència calorífica nominal del producte o d'un sol segment igual o inferior a 120 kW.
S'aplica a equips de calefacció local directa com emissors, acumuladors de calor, tovallolers, convectors, termo-ventiladors, infrarojos...
· Reglament (UE) 2281/2016, que estableix els requisits de disseny ecològic per als productes d'escalfament d'aire amb una potència nominal de calefacció de fins a 1 MW, productes de refrigeració i refredadores de processos d'alta temperatura amb una potència nominal de refrigeració de fins a 2 MW, i ventiloconvectors.
Ecodisseny per a calderes de biomassa i calefacció local
El reglament que estableix els requisits de disseny ecològic per a calderes de biomassa s'aplica des de l'1 de gener de 2020.
D'aquesta manera, es posa fi a el període de transició establert pel Reglament UE 1189/2015 de disseny ecològic.
Una normativa aplicada des de l'any 2015 a les calderes de combustible sòlid.
Aquest reglament, d'obligat compliment, estipula que els equips fabricats a Europa o que s'instal·lin en territori europeu han de complir uns requisits mínims d'eficiència energètica i emissions de partícula a l'ambient, així com de monòxid de carboni, compostos orgànics gasosos i òxids de nitrogen.
El reglament s'aplica a calderes de potència tèrmica nominal inferior a 500 kW que utilitzin combustibles sòlids.
N'estan excloses les calderes que utilitzin exclusivament biomassa no procedent de fusta (com closques de fruits secs, ossos d'oliva, etc.).
Els reglaments d'Ecodisseny per equips de climatització tenen com a objectiu, entre d'altres, fomentar l'ús eficient de combustibles autòctons d'origen renovable, contribuint així als objectius d'eficiència energètica i estalvi d'emissions de la UE.
La declaració de conformitat de l'equip amb els requisits exigits correspon al fabricant (o a l'importador, en cas que la caldera estigui fabricada fora de la UE), mentre que el procediment de verificació a l'efecte de vigilància de mercat concerneix a les autoritats competents dels Estats membres.
La taula següent indica els valors a complir (corresponents a la classe 5 de la norma UNE 303.5) per calderes automàtiques i calderes manuals, en funció dels paràmetres d'eficiència energètica estacional i d'emissions (els valors d'emissions estan referits a un contingut d'oxigen del 10%):
Eficiència energètica estacional (%)
|
22,080
|
Entenem per climatització el control i gestió de la temperatura de casa nostre, tant si es tracta d'escalfar-la quan fa fred com refredar-la quan fa calor.
Tenint en compte els següents consells i informacions podrem optimitzar el consum energètic destinat a la climatització de la nostra llar.
L'agost de 2017, la Unió Europea va establir un nou reglament per a l'etiquetatge energètic d'equips i productes relacionats amb l'energia (reglament (UE) 2017/1369).
L'objectiu de la normativa és facilitar al consumidor la informació necessària sobre l'eficiència energètica del producte a través de l'etiqueta energètica, per ajudar-lo a prendre decisions a l'hora d'adquirir un producte que li permeti reduir el consum i la factura energètica.
La nova etiqueta energètica, que s'anirà implementant progressivament a partir de l'1 de març de 2021, mantindrà la seva gamma de colors actual, del verd fosc al vermell, i des de la lletra A (com la més eficient ) fins a la lletra G (com la menys eficient).
Com a principal novetat, la nova etiqueta eliminarà les actuals classificacions A +, A ++ i A +++, cosa que obligarà a fer un re-escalat de les actuals.
El nou etiquetatge energètic en els equips de climatització
Els productes de calefacció i aigua calenta sanitària, amb excepció dels que utilitzen combustibles sòlids, com ara la biomassa, hauran d'incorporar una l'etiqueta amb
informació sobre el consum d'energia i, quan correspongui, una altra amb informació complementària.
Per exemple, els equips de fins a una potència màxima de 70 kW hauran d'incorporar l'etiqueta energètica quan es posin a la venda, i una etiqueta de sistema (facilitada per l'instal·lador) on s'avaluï l'eficiència conjunta de l'aparell amb tots els elements addicionals que complementin la seva instal·lació, com en el cas de disposar de sistemes solars tèrmics, o la incorporació de termòstats, acumuladors d'aigua, etc.
La nova reglamentació sobre l'etiqueta energètica també estableix que, en el cas d'aquells productes que requereixin programes o microprogrames informàtics per al seu òptim funcionament, s'ofereixin actualitzacions d'aquests programaris als usuaris que els hagin adquirit.
Per regla general, les actualitzacions de programari estan dissenyades per millorar el rendiment del producte, però s'haurà de controlar que aquestes actualitzacions no repercuteixin negativament en l'eficiència energètica i els altres paràmetres que indiqui l'etiqueta del producte.
Si fos així, s'haurà d'informar d'aquests canvis i oferir a l'usuari l'opció d'acceptar o rebutjar l'actualització.
La normativa d'etiquetatge energètic és d'obligat compliment per a tots aquests tipus de productes que es comercialitzin i s'instal·lin en l'àmbit de la Unió Europea.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.